Avui hem fet una excursió una mica diferent de la inicialment prevista per dos motius, la primera perquè no ens acompanyava el nostre guia i segon perquè el Pere estava una mica lesionat i hem mirat d’adaptar la sortida a les seves característiques.
Hem deixat els cotxes a l’aparcament de la Mata i hem pujat per l’antic camí del Montcau que s’agafa pel costat de la dreta de la caseta del Coll d’Estenalles i que puja per la carena passant per l’avenc del Montcau on hem fet una primera parada. Més endavant el camí enllaça amb la pista que porta fins a Coll d’Eres. Hem seguit per el camí de la carena del Pagès que va en direcció a la Mola i desprès d’unes pujades i de deixar a la dreta uns senyals del Parc hem agafat un trencall ben marcat a la nostra esquerra. Sabreu que el trencall és el correcte si veieu uns metres més endavant i a la dreta una piràmide de pedres que serveix de senyal.
El camí no es perdedor i ens ha portat a un mirador molt bonic on hem fet la parada per esmorzar, tot gaudint de la vista del Canigó i el Puigmal nevats.
Davant nostre RocaMur, el Marquet de la Roca i la serra de Finestrelles.
Un cop tips cal retornar enrere uns metres endinsant-se en el bosc del darrera i cercar un corriol a la nostra esquerra que baixa per un bosc força feréstec d’alzines i boixos. El camí més endavant es marca una mica més i arriba a un punt on trobarem uns padrons que marquen un camí a l’esquerra que baixa, tot girant com si tornéssim enrere. Aquest camí ens portarà ben aviat fins a la Roca Encavalcada on gaudirem d’un dels espectacles més curiosos del Parc. Just a la nostra esquerra hem agafat un caminet que ens a portat fins al mirador de les agulles de les Fogueroses.
En aquest punt hem perdut al Sebastià, tot i que més endavant hem tingut la sort de retrobar-lo sà i estalvi.
Desprès hem desfet el camí fins als padrons d’abans i hem seguit el camí ara a la nostra esquerra per una zona força boscosa. Aviat arribarem a un trencall que haurem d’agafar a la nostra esquerra i que ens porta als miradors de les Fogueroses. Primer trobarem un camí a l’esquerra que baixa per la canal de l’Escaleta. Nosaltres hem seguit pel corriol que porta fins a dos miradors. El segon té dues opcions, ja que permet gaudir del mirador de llevant on podrem veure just sota nostre un
til·ler dels més grans que hi ha al massís (amb més de 15 m d’alçària) i en el mirador de ponent una vista espectacular de les Fogueroses, que us recordaran en part les obres d’en Gaudi. Desprès hem tornet al trencall anterior i ara l’hem seguit a mà esquerra una bona estona fins que de nou trobem un trencall
on prendrem un camí a la dreta que puja pel mig d’un bonic bosc d’alzines, on l’Oriol s’ha enamorat d’un tronc d’arbre que ha decidit carretejar amb l’aguda del Pepe fins a la carena del Pagès, que és on ens ha portat el camí.
Llavors hem agafat la pista en direcció a la nostra dreta i desprès de passar per sota del Roure del Palau hem retornat a Coll d’Eres tot desfent el camí fins on havíem deixat els cotxes. Un total de 6 quilometres d’excursió fàcil apte per a tothom.
Deixa un comentari