Enviat per: SRC | 22 Juny, 2011

La poesia i l’incertesa de Fernando Beltrán al Rotary Terrassa


Hem de qualificar d’emocionant i sentida la intervenció del prestigiós poeta Fernando Beltrán ahir a la seu del Rotary Club de Terrassa. Aquesta va ser la primera vegada, a la nostra ciutat, que en Fernando Beltrán dona una serrada sobre el seu treball poètic i ens obsequia amb un petit recital de la seva obra.

Centrada la xerrada a l’entorn de la paraula incertesa, va deixar clar des del principi que els potes són potser les persones amb més incerteses del món ja que per tarannà acostumen a complicar les coses per tal d’extreure’n desprès tot el de bo o de dolent que hi ha en elles.

Ell diu que va ser poeta perquè així ho va triar de ben jovenet i que per culpa de les baralles familiars que aquesta decisió li va comportar va decidir anar-se’n de casa a buscar-se la vida, mai millor dit. Com ell diu de poeta es pot viure, el que no es pot fer es menjar.

La poesia en aquells anys li va servir per poder “cridar” i expressar el seu inconformisme, la poesia extreu d’un mateix el millor i el pitjor del que un porta a dins i fa que moltes vegades el poeta camini pel costat d’un precipici que pot arribar-te a fer mal. La incertesa porta al poeta e entrar allà on ningú el crida, a rebel·lar-se amb un mateix. El poeta aprèn a aguantar la mirada en lo bo i dolent del que el rodeja i no li és indiferent rés del que passa al seu voltant. Uns versos sobre el moviment del 15-m diuen: “nuestros hijos crecierón, nuestros hijos no duermen, nuestros hijos no callán...”.

El poeta fracassa sempre ja que vol abastar-ho tot i en canvi mai arriba a assolir-ho, és com una cerca continua de la seva itaca. Volem destacar que en ple recital de la seva obra poètica i en un moment en que va llegir uns versos dedicats a la mort del seu pare es va fer un silenci increïble i colpidor. Tal com diu, el poeta s’assembla més a un esparver que a una oreneta, ja que l’esparver per aixecar el vol s’ha de deixar caure.

Tornant a l’incertessa ens explica que ell va fer 1.000 oficis per poder seguir dedicant-se a la poesia i que al final, un ofici que no existia i que ell va crear, el va permetre viure de les paraules. L’ofici de nombrador, nom inventat per la seva pròpia filla és avui la seva segona dedicació professional i la que li ha valgut un reconeixement internacional molt important ja que han estat més de 600 noms de marca els que ja porta creats des del seu estudi anomenat “el nombre de las cosas”.En Fernando afirma que el nom, més que crear-lo, el que s’ha de fer és ajudar-lo a sortir, talk com fa una comadrona judant a nèixer un infant.

Finalitzem aquesta petita crònica nomenant algunes frases extretes de la seva xerrada: “tots estem a l’intempèrie”, “pau és una de les paraules més tristes que hi ha” o “el poeta sempre escriu despullat”. Actualment el Fernando Beltrán ha creat a “Grau” (Astúries) l’Aula de las Metáforas, un lloc on ha donat la seva col·lecció de 2.600 llibres de poesia per fer un espai obert per la poesia i la pintura.

Donem les gràcies a aquest gran poeta i millor persona que ha sabut crear un moment inesborrable en els que vàrem tenir el goig de poder-lo sentir ahir a la nostra ciutat.


Responses

  1. Llavors si ha creat a “Grau” (Astúries) l’Aula de las Metáforas està molt bé. Sobre tot si es diu a aquest blog de “Terrassa”(Cataluña) o hauria de dir “Terraza o Tarrasa”?.
    Si us plau, si voleu que respectin els vostres topònims, heu de fer el mateix amb els dels altres. Ye Grau i no pas Grado o “Grau”, el mateix que n’és Terrassa i no pas Terraza o “Tarrasa”.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Categories