Enviat per: SRC | 15 Abril, 2019

Excursió per la ruta de les ermites de Marganell


Hem començat la sortida deixant el cotxe al trencall de la BV1123 que és la carretera que va de Castellbell a Marganell, just en el trencall que porta a Sant Cristòfol. Aquí hem continuat una estona per la mateixa BV1123 fins a trobar un nou trencall a ma esquerra que indica direcció a Sant Esteve de Marganell. A partir d’aquest punt trobem un primer encreuament que cal agafar a mà dreta i que puja tota l’estona per camí asfaltat.

Aviat arribem a la masia de can Font avui convertida en restaurant i on podem desviar-nos per observar la gran alzina que hi ha al seu costat. Destaquem que al costat hui ha una gra ja on es fan uns formatges i mató d’alta qualitat i que qui vulgui pot visitar.

Nosaltres hem continuat pujant per la carretera fins a trobar les restes de Sant Esteve de Marganell que hem visitat i de la que podreu trobar les pertinents explicacions en el PDF que us adjuntem al final de la crònica.

Sortint de l’església hem agafat un camí de terra que surt a mà esquerra i que s’endinsa cap a una zona de bonics camps cultivats i on les vistes de les agulles de Montserrat ens deixen bocabadats. El camí et porta a un de més ample que cal agafar a mà esquerra i que continua fins arribar prop d’una casa de pagès a la que no cal arribar ja que ens desviem per un trencall a mà esquerra que ràpidament baixa cap a la riera del Carner.

A la riera veurem la indicació de la font del Carner que normalment no raja i que podem trobar a uns 30 metres riera avall al costat d’una taula i unes cadires en una zona força obaga. Nosaltres em continuat ara camí amunt per remuntar la riera i al arribar a la zona més alta em cercat a mà esquerra una mena de cabana de pedra circular on hem parat per esmorzar.

Després em continuat el camí veient ja davant nostre les cases del nucli de Sant Cristòfol. Al primer trencall que em trobat ens agafat a mà dreta en direcció a Montserrat i al arribar a tocar d’una casa hem arribat a un carrer asfaltat que em agafat a ma esquerra.

Ara hem seguit la urbanització fins arribar al bonic nucli de Sant Cristòfol de Castellbell  on hem visitat l’església que té un bonic absis romànic amagat al seu darrera.

Un cop visitada hem retornat pel mateix carrer que ens havia dut a Sant Cristòfol i a la primera cantonada em girat a mà dreta tot passant per un corral on hi havia dos burrets. A partir d’aquí el camí es fa estret i transcorre per una zona de bosc de ribera tot passant per el costat d’una riera.

Finalment enllaça amb una pista ample que agafem a mà dreta i que voreja un gran camp amb una vista immillorable de Montserrat. Continuem sense deixar la pista fins a trobar a mà dreta un mirador fet de ferro on es pot saber el nom de cada agulla del massís. Després continuem sense agafar cap trencall fins que la pista giravolta a mà dreta i s’endinsa en un petit bosc i baixa després fins a travessar dues rieres.

Després de la segona passem pel costat d’una petita casa  i arribem a una zona en que hi veurem espais per cavalls ja que pertany a una hípica que aviat veurem. Aquí cal estar atent a un trencall a mà dreta que indica en direcció a l’ermita de Sant Jaume de Castellbell , la darrera que visitarem i que es troba al costat mateix de la hípica.

Un cop visitada agafem el camí que surt del seu costat i que va paral·lel a la carretera i baixem uns pocs metres fins que trobem l’àrea on havíem deixat els cotxes aparcats per tornar a casa.


Al Rotary Club de Terrassa hem gaudit de la presentació d’en Frank del Aguila Espejo, director fundador de l’empresa Humantiks i Cofundador dels Serious Games Camp que ens darrers anys s’han desenvolupat a Terrassa.

La seva passió és connectar idees, persones i projectes unint art, tecnologia, joc i emoció. I per això fa servir diverses tecnologies que avui ens ha vingut a explicar com son els Serious games, la realitat virtual i la realitat augmentada amb l’objectiu de poder educar en valors, desenvolupar competències tècniques i transversals i promoure el benestar emocional de les persones.

En Frank  ha començat explicant la diferencia entre aquestes tecnologies, i dient que la Realitat Augmentada consisteix en una tecnologia que permet afegir informació virtual a la informació física ja existent i això ho pot fer gràcies a visualitzar-ho des d’una pantalla mòbil o des d’unes ulleres especials que no oculten el que veiem en el nostre entorn.

Aquesta és la principal diferència amb la Realitat Virtual, ja que no substitueix la realitat física, sinó que afegeix un entorn fictici al món real.

Llavors ha aclarit que la Realitat Virtual requereix d’uns dispositius que es posen davant dels ulls en forma d’ulleres (Oculus Go) i que permeten a la persona submergir-se virtualment en un nou espai virtual i que no permeten cap visió del que passa en el nostre entorn real.

Segons en Frankla  tecnologia ens permet crear emocions en les persones que les utilitzen i són les emocions les que enganxen i fan que aprenguem més fàcilment alhora que ens motiven a fer aquest procés d’aprenentatge”.

Ha ensenyat com es poden fer servir aquestes tecnologies per avaluar possibles trastorns de comportament, com per exemple en la detecció d’infants amb Trastorns de Dèficit d’Atenció TDAH, millorant molt la seva motivació en l’aprenentatge.

També ha parlat de l’aplicació en el tractament de fòbies, com la por a volar o als espais tancats, etc. I també en el tractament de dolors, entre moltes altres aplicacions enfocades al món de la salut.

Una altra aplicació on hi està treballant actualment és en la millora emocional de pacients oncològics, amb un programa d’investigació pràctica que compte amb la col·laboració de la Mutua de Terrassa i on els resultats estan demostrant el gran poder de generar emocions positives en malalts de càncer, fet que millora molt el seu benestar emocional.

En aquestes aplicacions s’utilitzen tècniques de visualització, programació neurolingüística, relaxació, reminiscència i llenguatge metafòric per disminuir l’estrès i l’ansietat associats a la mateixa malaltia i als diversos procediments mèdics que ha de patir el malalt.

En la part final de la seva exposició, en Frank ha deixat experimentar als assistents amb les dues tecnologies i poder comprovar com són aquests entorns que poc a poc s’aniran introduint en la nostra vida personal, social o laboral.

Amb aquestes sessions, el Rotary Club segueix apostant per ensenyar la realitat que ens envolta i en aquest cas podem afirmar que la Realitat que hem vist, ha estat, real, virtual i a més augmentada.

 


El Rotary de Terrassa ha convidat a Frank del Aguila, de l’empresa Humantiks perquè ens presentarà la diferencia entre Realitat Virtual i Realitat Augmentada.

Hi ho farà d’una forma molt pràctica ja que tots els assistents podran experimentar amb ulleres especials aquestes noves tecnologies i més concretament adreçades als àmbits de l’educació, la formació i la salut.

Fins i tot, es presentarà un projecte molt innovador adreçat als malats de càncer.

AQUEST SERÀ UN SOPAR – PRESENTACIÓ OBERT A TOTHOM, i els assistents hi podran accedir al preu del sopar que és de 20 €.

El dimarts 9 d’abril a les 20:45 al Hotel Don Candido de Terrassa.

Qui hi estigui interessats cal que ho comuniqui al mail rotaryterrassa@gmail.com


Un grup de socis i familiars del Rotary Club de Terrassa hem realitzat la visita a la Casa Vicens de Barcelona.

La casa Vicens va ser el primer projecte important que va fer el genial arquitecte Antoni Gaudí i es va començar a construir l’any 1883 en una zona situada prop del torrent  de les Cassoles, al terme municipal de la llavors vila de Gràcia.

Actualment esta ubicat al carrer Carolines, número 20-26 i és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional i forma part del Patrimoni Mundial de la Unesco.

La visita ha estat comentada per un guia que ens ha ofert tot tipus de informacions per entendre tant l’obra com els motius que van portar a l’arquitecte a projectar-la en part tal i com avui la podem gaudir.

Malauradament del projecte original només en resta la casa i s’han perdut tant els jardins com la font monumental que li donava part de la seva raó de ser. Ara l’obra espectacular i única queda empresonada al mig d’edificis de dubtós gust i encaixonada en una zona de la ciutat de Barcelona on no li permet lluir gens ni mica.

Balcons amb roba penjada i tendals mig descolorits formen part del seu entorn i no ajuden gens a valorar la importància d’una obra que podem considerar cabdal per entendre el llegat que Gaudí va deixar en el modernisme a nivell internacional.

 

 


Aquesta excursió el grup excursionista del Rotary de Terrassa l’hem començada deixant els cotxes a l’altra banda del trencall de can Font que es troba a banda esquerra de la carretera de Terrassa a Castellar C1415a, aproximadament al quilòmetre 22,7. Pugem amb els cotxes un tram de pista i els deixem a la cruïlla que trobem a dalt. Aquí prenem la pista a mà esquerra com si tornéssim en direcció a Terrassa.

La pista és molt ample i aviat trobarem un trencall que ens arriba de mà dreta que no cal fer cas. El proper el trobarem a la nostra esquerra i és un camí ample que baixa dret en direcció a la carretera. L’agafem fins que giravolta a mà dreta i poc a poc es va fent més estret. De cop s’endins en una zona boscosa i cal estar atents a trobar a la banda esquerra un trencall marcat amb un pal clavat que marca un caminet que ens porta en poques passes al llac de la Pepa que veiem bastant buit. degut a que darrerament no ha plogut gaire. Després de visitar-lo seguim el mateix caminet que volta el llac per la seva esquerra. Cal vigilar ja que el caminet aquí és estret i ple de brossa amb troncs d’arbre caiguts. Quan arribem a la llera d’un torrent cal travessar-lo i cercar un camí a l’altra banda que remuntarà el torrent. Aquest és el punt més difícil de l’excursió ja que el camí està poc marcat i fa una forta pujada. Quan remuntem el camí ens trobem amb un trencall on a la dreta veurem un caminet que ens porta al llac de la Lola, més ple que l’anterior.

Retornem al trencall anterior i aquí agafem un camí ample que puja molt dret i que al arribar a la part superior enllaça amb una pista que agafem a mà dreta. Caminem una estona per la pista fins que de nou enllacem amb una altra encara més ample i planera que ens portarà fins a una corba pronunciada a la dreta i on observarem un caminet que en poques passes ens porta al Pantà de la Mixeta que veiem mig ple.

Retornem a la pista que ara inicia una forta pujada, tot ignorant un trencall que trobem a mà esquerra fins que arribem al coll de Miralles on hi ha un gran encreuament de camins. Aquí triem la pista ample que trobem a mà dreta i la remuntem unes poques passes fins atrobar un espai a mà esquerra on ens aturem a esmorzar tot observant el cenobi de la Mola al fons, ja que aquest és l’únic punt on es pot arribar a visualitzar.

Acabat l’àpat retornem al coll de Miralles i ara agafem a mà dreta la pista que baixa fins a un nou encreuament de camins. Aquí triem la pista de la dreta que de nou baixa fins a trobar al costat d’un pi en forma de 4 un trencall a la dreta que agafem. Quan arribem a travessar el torrent de Miralles no fem cas a un trencall que trobem a la nostra dreta i seguim endavant de manera que a partir d’ara el torrent ens quedi sempre a la nostra esquerra.

Aquesta pista va baixant tot mostrant el desgast que li ha causat l’aigua en el seu traçat. No fem cas al dos trencall que anirem trobant a la nostra dreta. No es pot veure però al fons del torrent es troba el llac d’en Miquel de difícil accés. Quan arribem a veure al fons uns fils d’alta tensió cal agafar la pista més ample que trobem a la nostra dreta i que puja lleugerament. La seguim i arribem a tocar d’una torre d’alta tensió i ja tot planejant el camí ens porta just on havíem deixat els vehicles.

D’aquí ens hem atansat a les instal·lacions del Athletic de Can Salas per fer un vermut amb tots els que ens han acompanyat en aquesta excursió i han gaudit de l’excel·lent dia primaveral que hem tingut.

Podeu seguir el mapa de l’escursió a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/llacs-del-sot-del-llop-src19-34032511

   

 

 


En el decurs d’un sopar conferència, el Rotary Club de Terrassa a convidat en Carles Barba Masagué, director i guionista de cinema terrassenc perquè ens oferís la projecció del seu documental “De Terrassencs”.

Carles Barba Masagué, (Terrassa, 1923) és un empresari i director de cinema documental que va estudiar a l’Escola Pia de Terrassa, va llicenciar-se com a perit mercantil i comercià en el món del tèxtil. El seu cinema constitueix un documental de l’època franquista, majoritàriament en llengua catalana, documentant primer les seves primeres vivències i ben aviat tant aquella societat burgesa que freqüentava com el contrast amb les condicions de vida dels immigrants de la mà d’en Francesc Candel.

El seu estil desprèn un humor amb certa crueltat, com ell mateix diu, que va més enllà del políticament correcte i cerca mostrar les dues cares de la moral social que li va tocar viure. En Carles Barba és un director que s’allunya del que és pot considerar un documental tradicional i amb la seva perenne ironia despulla la realitat social amb una gran quantitat de imatges  que poden semblar inconnexes però que es van lligant gràcies al muntatge final, que el seu propi estil li confereix. En aquest sentit algú l’ha comparat amb el director italià Felini i el podem considerar continuador i coetani d’una prolífica saga de cineastes terrassencs: els Salvans, Fabra, Girona, Font, Baca, …

En Barba ha estat guanyador de premis com el del Concurso Nacional de Cinema Amateur del CEC amb les pel·lícules ¡A mí Paris!, “Pinceladas romanas”, “Barcelona, Barcelona” i “Barcelona Show”, així com del primer premi del Concurso Nacional de Segovia amb “Los Sanfermines”. També va guanyar el Premio Ciudad de Barcelona, amb “Primera Copa del Mundo Barcelona” i “Aspectes i Personatges de Barcelona” i el Premio Cinematográfico de Turismo amb “Todo júbilo es hoy la gran Toledo”. I va ser Terrassenc de l’any el 2004.

Amb el documental “De Terrassencs”, estrenat el 2.000, ha condensat l’estil característic de la seva obra i hi podem trobar una mena de calidoscopi d’aspectes i personatges de la nostra ciutat amb un llegat patrimonial molt valuós de la nostra cultura social, política i humana. Al documental l’eix vertebrador son les persones  i el que ho embolcalla tot és una veu en off implacable, precisa, carregada de sarcasme i amb una gran capacitat per triar els millors adjectius en cada cas. Veure la nostra ciutat des de l’objectiu d’en Carles Barba és tota una experiència que et fa descobrir visions que potser mai havies tingut.

En Barba ha viscut la vida darrera d’una càmera amb la que ha filmat tot el que ha vist, des del dictador Franco als habitants de les barraques de Montjuïc o des de les festes més elegants de la societat burgesa barcelonina als tuguris més tronats de can Tunis. En Barba ha exercit de guionista, director musical, càmera, muntador i si ens quedem a veure els títols de crèdit hi veurem que el seu nom es repeteix una i altra vegada ja que en elles ell ho és tot. 

La seva obra no es pot entendre sense la seva muller, la Nuria, la seva segona esposa ja que va quedar vidu molt aviat, que l’ha acompanyat sempre en la seva afició de filmar-ho tot. Ella en parlar-nos de la obra del seu marit ha destacat les filmacions familiars que resten gelosament guardades en la intimitat i destacant-ne que en elles també s’hi reflecteix aquest esperit tossudament crític i àcid de la seva manera de ser.

D’en Carles Barba podem dir que ha filmat fins a l’actualitat i que, encara avui, segueix conservant la seva peculiar i personal manera de veure la vida d’una forma àcida, punyent, feliç, apassionada i, en definitiva, diferent.

Al finalitzar l’acte el president del Rotary Club de Terrassa, en Domènec Ferràn li ha lliurat el llibre “Una història de Terrassa” sabedor que li agrada encara llegir aspectes de la nostra història local, alhora que se li ha lliurat un ram de flors a la seva esposa.

 


Us recordem que el proper dimarts 12 de març a les 20.45 tindrà lloc un nou sopar-plenari a la nostar seu de l’Hotel Don Candido

En aquesta ocasió tindrem de convidat a Carles Barba Masagué, reconegut director de cinema documental ens vindrà a presentar la pel·lícula “Terrassencs”.

Els seus documentals s’allunyen dels cànons tradicionals i, amb ironia i una quantitat quasi calidoscòpica d’imatges aparentment inconnexes, per la màgia d’un incisiu comentari i un muntatge vertebrador adquireixen coherència.

En aquest plenari primer passarem primer la pel·lícula i després soparem.

Enviat per: SRC | 27 febrer, 2019

Presentació professional del soci Tòfol Caparrós


En Cristòfol Caparrós, com a soci del club, ha fet una presentació a la seu del Rotary Club de Terrassa.

En la seva intervenció ha explicat la seva trajectòria professional al capdavant de l’empresa Beralmar, dedicada al forns de cocció per ceràmica i al cremadors i en les seves explicacions hem pogut comprovar l’evolució de la idea inicial i com s’ha sabut adaptar al mercat i a les necessitats canviants fins a convertir-se en una important empresa exportadora en que pràcticament fabrica i desenvolupa tot el necessari per poder muntar un forn de cocció a qualsevol indret del món i controlar-lo en temps real des de la mateixa seu de l’empresa a Terrassa.

Beralmar es va fundar el 1964 a Sant Cugat però la fabricació es feia a l’empresa Talleres Alpa ubicada a la bòbila Almirall de Terrassa.

El 2014 Beralmar va celebrar el seu 50 aniversari i actualment segueix liderant un mercat en el que la seva especialització i experiència l’ha convertit en tot un referent mundial.

La seva exposició ha finalitzat amb un vídeo del muntatge d’un forn ceràmic de túnel a Rúsia que a prermés veure la complexitat de la tecnologia que desenvolupen actualment en la seva empresa.

Enviat per: SRC | 26 febrer, 2019

Visita a la Colonia Güell i a la Cripta Gaudí


El Rotary Club de Terrassa ha realitzat una visita a aquest espai monumental que està declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco:

Visita a la Colònia Güell:

Destaquem que el recorregut per la Colònia industrial d’origen modernista ens ha transportat a l’atmosfera del segle XIX i em pogut gaudir del important patrimoni històric i artístic que s’hi conserva. Ha estat molt interessant poder admirar la utilització del maó vist com a reivindicació d’una arquitectura popular i tradicional catalana, i la incorporació de noves tècniques i nous materials constructius com el ferro o el trencadís de ceràmica.

Entre els edificis en destaquem ca l’Ordal, de Francesc Berenguer i Joan Rubió, ca l’Espinal e Joan Rubió i Bellver, i que era la casa de l’encarregat de l’administració de l’empresa, can Soler de la Torre, l’antiga masia del segle XVII, que va ser utilitzada com a residència dels Güell abans de construir la colònia, la Casa del Secretari fent xamfrà damunt de la qual s’obre una balconada o tribuna oberta decorada amb escuts de Catalunya que flanquegen un escut amb la creu de sant Jordi, l’escola i casa del mestre que destaca pel seu torreó coronat per un pinacle de tipus medieval, l’escola de les nenes i la residència de les monges Carmelites, on tenien cura dels malalts i vigilaven els nadons dels treballadors, entre d’altres edificis.

Visita a la Cripta Gaudí:

Durant la visita es va destacar que la cripta de la Colònia Güell va tenir en l’obra de Gaudí una importància cabdal ja que és la primera vegada que utilitza de forma unitària les seves innovacions arquitectòniques, tal com si es tractés d’una maqueta monumental de la Sagrada Família. També inclou nombrosos exemples del domini de les arts aplicades per part de Gaudí, tant pel que fa als elements del mobiliai com als purament ornamentals.

Destaquem les magnifiques explicacions que ens va donar la guia i que van permetre que les dues hores de la visita fossin realment molt agradables.

   


L’excursió a començat deixant els vehicles a l’inici del camí dels Monjos en un indret conegut popularment com “Els Dipòsits”. Hem seguit l traçat del camí que puja a la Mola i que d’entrada puja fort per una pineda amb trossos empedrats. Poc més endavant el camí girà a mà dreta per anar a cercar una canal que ens situà per sobre de la primera terrassa de Sant Llorenç del Munt en la punta de la Roca de les Onze Hores.

Hem seguit pel camí que passa pel rocam del Pla dels Escorpins i deixa camins a banda i banda fins que comença a pujar i trobem un munt de pedres a la banda esquerra. Uns passos més endavant agafem un trencall a mà dreta de comença planer i que és l’inici del Camí de la Senyora.

Aviat trobarem trencall a banda i banda que pugen o baixen, però nosaltres seguim planejant tot admirant el paisatge que ens queda a la nostra dreta i que ens acosta al mirador de la Castellassa de can Torres. Llavors el camí s’acosta a la cinglera que ens queda a la nostra esquerra i podem observar l’esplèndida Balma del Penitent. A continuació travessem la Canal de la Cova Roja i seguim una bona estona per zones boscoses fins que arribem de nou a una balma oberta que permet admirar el paisatge i on fem parada per esmorzar.

El camí desprès comença a tombar cap a mà esquerra en una zona més obaga tot passant per una zona coneguda com la Font del Senglar però que només és una bassa on els senglars es cobreixen de fang. Nosaltres seguim fins a trobar una gran balma coneguda com la Balma Clara i on hem de vigilar de no agafar un camí que baixa a ma dreta i que ens portaria a la Canal Freda.

Més endavant trobem la Balma Fosca on t’hi pots aixoplugar en cas de necessitat. Nosaltres seguim fins travessar la Canal Freda i uns metres més endavant ens trobem amb un trencall marcat amb fites de pedra. Aquí cal agafar el de l’esquerra que s’enfila amunt fent ziga-zagues. Aquest corriol enllaça amb un altre de més ample que trobem a mà esquerra i que desprès prendrem a la tornada. Seguim ara a mà dreta de forma planera fins que trobem un nou trencall on agafem a ma esquerra una mena de canal de terra que s’enfila molt dreta i que és bastant relliscosa. Quan arribem a tocar d’una paret de pedra cal girar a l’esquerra i passar pel costat d’una gran pinassa i uns metres més amunt ja arribem a la Balma de la Pinassa o a més de gaudir de l’estranya construcció hi ha unes vistes magnifiques del Morral del Drac, la Panxa Contenta, el Turó de les 9 cabres, la Morella i per sobre de tot els Òbits.

Un cop visitat tornem enrere fins el trencall que abans hem indicat i aquí iniciem una pujada forta que ressegueix la Canal Freda fins enllaçar amb el Camí de la Font Soleia que agafem a ma esquerra, tot travessant de nou la llera de la Canal Freda. El camí continua planer per la part obaga de la muntanya fins que giragonsa a mà dreta i trobem un trencall a la dreta que s’enfila a la Cova de les Ànimes. Uns metres més endavant trobem un rocam sota una balma on es bo de fer-hi una parada tot observant la zona de la Castellassa del Dalmau.

De nou seguim fins arribar a la Font Soleia, tot deixant a la dreta un caminet que puja cap a la Mola. Continuem pel nostre camí fins a travessar la Canal de la Cova Roja i passar per una zona on és habitual trobar gent practicant escalada. El camí no te pèrdua i desprès de deixar un trencall a mà esquerra que ens portaria al Camí de la Senyora el nostre ens porta a enllaçar amb el Camí dels Monjos a l’altura del Pi del Vent.

Ara només cal baixar el camí dels Monjos i passar per una zona que ja havíem fet a l’inici i arribar finalment al pàrquing on havíem deixat els cotxes. La caminada és llargueta, d’uns 8 quilometres i els desnivell d’uns 250 metres, però les vistes ho compensen tot. Us adjuntem un PDF amb informació dels orígens de la Balma de la Pinassa: La Balma de la Pinassa

 

Older Posts »

Categories