En reconeixement a les millors accions i projectes solidaris realitzats per grups de joves

El Rotary Club de Terrassa vol destacar la importància que té el Premi Joves per Terrassa a la nostra ciutat, ja que és un del premis més importants que es dona a entitats que treballen en accions solidàries, des de la perspectiva de donar ajut i suport als projectes de joves compromesos en finalitats socials.

Projectes presentats:

En aquesta edició s’han presentat fins a 8 projectes (llistats per ordre de registre):

  1. Grup de Joves La fàbrica de Can Tusell (Brigada La Fàbrica)
  2. Carlos Madolell (BraiBook, el primer e-reader en braille)
  3. Centre de lleure Tu Tries (Formació adaptada)
  4. Mua Solidaris (Posa´t el tubular Buff de Muasolidaris)
  5. Chelo Fernández Folgar (Carrera de les Ciutats contra el càncer de pàncrees)
  6. Associació ALBA (Prevenir o curar: Tu tries)
  7. C.E. Tremola (Espai Tremola)
  8. La Causa de les Arts (Les Arts, promotores de la intel·ligència espiritual)

Reunits els membres del Jurat del Premi Joves x Terrassa 2018 s’han triat 3 finalistes per aquesta edició 2018 i dels quals en sortirà el guanyador o guanyadors:

  • Grup de Joves La fàbrica de Can Tusell (Brigada La Fàbrica)
  • Associació ALBA (Prevenir o curar: Tu tries)
  • C.E. Tremola (Espai Tremola)

S’han valorat especialment les tasques de caire solidari i en les que predomini el servei i l’altruisme desinteressat vers als més necessitats dins l’àmbit de Terrassa.

El Rotary Club de Terrassa gràcies al nou patrocini de CaixaBank atorgarà aquest any 2018, el premi Joves x Terrassa en la seva 21ena edició i amb una dotació de 5.000 €.

L’acte de lliurament del Premi Joves X Terrassa 2018 tindrà lloc el dimarts 26 de juny de 2018 a les 21:00 hores a l’Hostal del Fum / Ctra. Montcada, 19 – Terrassa, en el decurs d’un sopar.

Aquest és un acte obert a la ciutat i pot assistir qui ho desitgi (preu del sopar 25 €). Info a rotaryterrassa@gmail.com

Enviat per: SRC | 11 Juny, 2018

Excursió per descobrir la Corona de la Reina:


Un grup de Rotaris de Terrassa i Sant Cugat hem fet una excursió per cercar la flor de la planta endèmica de Sant Llorenç a nomenada “Corona de la Reina“.

Hem començat deixant els vehicles a l’aparcament dels dipòsits camí dels Monjos i ens hem enfilat pel camí que surt a mà dreta del camí dels monjos i qu en el seu inici planeja en direcció a la zona dels Plecs del Llibre. Aviat trobem un trencall a mà esquerra que s’enfila i puja dret per entre pedrissos i zones arbrades fins arribar al coll del Gurugú.

Aquí cal seguir en direcció nord per un camí planer que ens porta al Mal Pas de la Castellassa. Seguim endavant pel mateix camí fins arribar a la mateixa Castellassa de can Torres on hem parat per esmorzar.

Un cop tips hem cercat un camí que surt a mà dreta si el mirem com si tornéssim enrere i que s’endinsa per una zona de bosc molt ombrívol, tot travessant una canal. Més endavant el camí giravolta i permet una excel·lent vista de la Castellassa lateral. A pocs metres ens trobem a mà esquerra la roca del Bolet que és una agulla de pedra que té aquesta estranya forma. Si ens fixem en la seva base podrem observar ja les plantes de la Corona de la Reina florides.

Un cop fetes les fotos seguim pel mateix camí (camí de les Maringes) fins que trobem, a mà esquerra la senyal de pujada d’una canal. És la Canal Gentil que permet una fàcil pujada tot i que sense cap descans fins que quasi al final es desvia a l’esquerra per enfilar-se fins la carena.

A la carena trobem un camí que ara agafem a la nostra esquerra com si tornéssim enrere i ens dirigim cap al mirador de la Castellassa. Cal no agafar cap trencall que trobem a mà dreta i que ens portaria a unes canals que pugen molt dretes. Un cop al mirador podem gaudir de la vista o cercar en direcció nord noves plantes florides.

Un cop vist tornem enrere pel mateix camí de la carena fins que aquest s’enfila una mica i es troba amb el camí de la Senyora que agafem a mà esquerra en direcció Sud. El camí planer ens porta a enllaçar amb el camí dels Monjos que baixem en direcció a la zona on havíem deixat els vehicles per donar per finalitzada una caminada d’uns 6 quilometres amb un desnivell d’uns 300 metres.

     


Sortida de germanor entre els Clubs Rotaris de Terrassa i Costa Brava.

El primer que vàrem fer va ser visitar els jardins de Cap Roig:

   

Desprès vàrem visitar el Far de Sant Sebastià i el camí de ronda de Calella a Llafranc:

      

A continuació es va celebrar el dinar de germanor al restaurant la Llagosta de LLafranc:

   

I la sortida va finalitzar amb la visita guiada al Museu del Suro de Palafrugell on alguns van aprofitar la projecció de l’audiovisual per fer la dormideta:


El problema de l’energia no està en generar-la sinó en guardar-la, segons Ramon Comellas president de CIRCUTOR

La seva presentació l’ha començat explicant que ell ve de pagès ja que va néixer a Cercs. De ben petit ja va venir  a viure a Terrassa i va anar a l’escola Social del senyor Artigues, del carrer Topete, prop d’on ell vivia.

Desprès va estudiar Arts i Oficis a l’Escola Industrial i d’aquella època en guarda molts bon records dons si bé les classes eren de 7 a 10 del vespres hi havia dies que al plegar amb un dels professors finalitzaven donant una darrera classe sota d’una farola del passeig. Posteriorment va cursar estudis a l’Escola de Pèrits a la vegada que treballava en diferents empreses (l’AEG, Borràs, etc.). Quan va finalitzar els estudis es va presentar a les oposicions per professor d’electricitat i va aconseguir la plaça.

El 1973 es va publicar el primer Reglament Electrotècnic a Espanya i amb uns amics (3 socis) van decidir crear CIRCUTOR, amb la mala fortuna que llavors es va desencadenar la crisis del petroli. Aquest fet, però, va resultar transcendental ja que va obligar a les empreses a que fossin més eficients en el consum elèctric i això els va ajudar a impulsar l’empresa que havien creat.

En aquell moment ell tenia tres feines (treballava a Borràs, era professor i tenia la seva pròpia empresa). L’empresa van veure de seguida que a Espanya tenia un nínxol de mercat petit i que calia exportar i van triar Itàlia per veure com responia precisament un mercat difícil, que era competència directa de l’espanyol.

El 1985 fruit d’un treballador argentí que havien tingut van muntar una mena de delegació a l’Argentina però amb escàs èxit ja que llavors el país estava en plena crisis i hi havia inflacions diàries del 30%. El 1986 van anar a la fira de Hannover per primera vegada amb un espai cedit d’un expositor que coneixien i el 1989 van obrir la delegació de Singapur per accedir al mercat asiàtic.

A partir del 1992 van adquirir algunes empreses (una de condensadors, Zurc al 94, una d’electrònica al 96 i convertint-se també en representants d’una part de LG).

Al 1998 van comprar una empresa de Madrid que era la seva competència i també una empresa amb un important mercat centre europeu ubicada a la República Txeca.

El 2005 van obrir una nova empresa Ciberlaser i al 2015 van crear-ne una amb socis mexicans. Es pot dir que des de llavors han seguit creant noves empreses per accedir a altres sectors, com és el cas de Bigdata.

CIRCUTOR des de la seva creació ja es va pensar com una empresa professional i no familiar de manera que sempre ha tingut una direcció professional i en tot cas els familiars que s’han volgut dedicar a aquest mercat han creat empreses pròpies que en algun cas son proveïdores o clients.

El Ramon Comellas destaca el departament d’investigació que tenen i que està composat de 9 enginyers d’alta especialització i que els permet fer investigació que posteriorment es pugui aplicar a l’empresa.

En la part final ens explica algunes anècdotes, com la que li va passar a Singapur amb un client que tenia un despatx impressionant i mentre xerraven amb ell aquest anava posant encens en una mena de templet que tenia darrera seu. Semblava que no els feia cas però després es van assabentar que l’encens el posava al buda dels bons negocis amb senyal de que l’acord es signaria.

També ens explica que amb un soci noruec van muntar un estand a una fira d’Oslo i que al voler contractar un espectacle genuïnament espanyol els van muntar un “tablao” que al fixar-lo al terra no sonava i uns “bailaores” noruecs  que li van fer passar més vergonya que mai j a que a més l’estand va rebre la vista d’una ministre i el Ramon ja no sabia on mirar.

El Grup CIRCUTOR actualment factura 130 milions a tercers (sense comptar el que factura a empreses pròpies) i te uns 900 treballadors.

En la part de preguntes es fa menció al model de negoci de CIRCUTOR que no ha absorbit mai a les empreses que ha comprat sinó que els dona personalitat i marca pròpia, per tal que no perdin el seu mercat ja consolidat).

També s’han produït moltes preguntes a l’entorn del cotxe elèctric i de les necessitats energètiques i en aquest sentit el Ramon ha explicat que l’èxit del cotxe elèctric en bona part bé de la facilitat de fer-lo ja que un cotxe elèctric te 200 peces, mentre que un de combustió en te 800 (això ha provocat l’entrada en el mercat d’empreses que tradicionalment no es dedicaven a fer cotxes, com el cas de Tesla).

Destaca però que el problema actual està en la manca de bateries que fa que el lliurament dels cotxes elèctrics sofreixi importants retards. També explica que el cotxe elèctric surt més car precisament per l’elevat cost de les bateries i que si no l’utilitzes habitualment no l’arribes a amortitzar.

Acaba dient que Espanya aprofita poc la seva infraestructura elèctrica i que “el problema de l’energia no està en generar-la sinó en guardar-la ja que no sabem encara com fer-ho.

 


Aquest dissabte 21 d’abril del 2018 el Grup excursionista del Rotary Terrassa ha realitzat una excursió a la Serra de l’Obac.

Des de Matadepera hem pujat amb els vehicles fins a l’alzina del Salari per començar la caminada en direcció als graons de Mura que ens han portat fins al coll de Boix. Agafant el camí en direcció nord hem passat a fer-li una visita a l’Alzina Bonica o Alzina del Vent i desprès agafant el corriol que surt de la mateixa alzina hem segui l’antic camí de Mura amb senyals de color groc.

Passant per una zona ombrívola hem arribat a la zona del pla de Serrallonga amb unes boniques vistes de Montserrat i el Montcau a banda i banda. I al davant els tres cims que consta l’excursió: el Turó dels Ducs, el Puigbó i el Puig Andreu i més  a la seva esquerra el Turó del Malpàs i el sot de l’Infern que els separa.

Aquí ens hem aturat per esmorzar tot llegint un escrit sobre les virtuts del romaní que podreu trobar en pdf al final d’aquesta crònica.

Al finalitzar hem segui cap el Turó dels Ducs per pujar al cim i gaudir de la seva extraordinària vista. De baixada hem cercat un trencall a mà esquerra que porta cap a la carena del Puigbó que hem rodejat pel costat dret i seguint baixant ens hem apropat al Puig Andreu que era la fita de l’excursió.

Una cop sota del Puig Andreu hem cercat un camí que puja cap a la seva base i que girant a mà dreta porta fins a la bonica balma obrada en la que encara es poden observar restes d’espitlleres.

Com que no ens sobrava el temps hi hem estat poca estona i de seguida em refet el camí de tornada passant exactament per on havíem vingut.

Com podreu veure, en la ruta estava previst tornar per la Coma d’en Vila i baixar per la Font dels Traginers però es feia tard i per això ho hem deixat per una altra ocasió.

La caminada total ha estat de 9 quilometres amb un desnivell d’uns 300 metres. Mapa a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16719352

PDF sobre el romaní.

                

Enviat per: SRC | 23 Abril, 2018

Feliç Sant Jordi 2018


El Rotary Club de Terrassa us desitja un Feliç Sant Jordi a tothom i us regala la cançó de la Rosa de Paper.

CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER
De Vicent Andrés i Estellés

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.


En els decurs d’una de les reunions del Rotary Club de Terrassa on s’ha convidat als representants de la Fundació Vicente Ferrer de Barcelona i Terrassa s’ha lliurat un taló de 2500 euros per ajudar a la construcció d’una planta potabilitzadora que permeti l’accés a l’aigua a una comunitat de més de 4000 persones.

L’acte ha començat recordant que el dia 6 d’abril es va commemorar el 75è aniversari de la publicació del llibre El Petit Príncep i a més de la lectura d’un dels seus capítols s’ha recordat el monument que el club va inaugurar l’any 2012 a Terrassa, fent esment a una de les freses que s’hi va gravar: “només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”.

Entre d’altres temes s’ha informat que ja s’ha posat en marxa el procés per rebre candidatures al Premi Joves x Terrassa 2018 que aquest any veu augmentat el Premi fins als 5000 € gràcies al patrocini de CaixaBank.

En el decurs de la vetllada s’ha passat un vídeo amb un recull fotogràfic del viatge a la Índia fent especial atenció als dies passats amb la Fundació Vicente Ferrer a Anantapur. Les explicacions les ha anat comentant el Josep Munné i el vídeo el podeu visualitzar aquí:

Del que ha explicat destaquem que el viatge va ser un autèntic xoc de contrastos on a cada revolt els esperava una sorpresa, ja fos per la diversitat del país i de la seva gent com per les seves costums i maneres de viure i comportar-se. Cal tenir en compte que la Índia és el país del món amb un índex de pobresa extrema més alt.

S’ha destacat que era impressionant les rebudes que els van dispensar en els pobles que van visitar, ja que tots els seus habitants els sortien a rebre amb música i collarets de flors.

També s’ha fet esment a la transformació de la zona on la Fundació Vicente Ferrer ha desenvolupat la seva tasca en els darrers anys, ja que d’una zona desèrtica n’han fet un lloc on ara s’hi pot viure, gracies en part als més de 9 milions d’arbres que hi ha replantat i a les infraestructures socials i sanitàries que s’hi ha construït.

Posteriorment s’ha donat la paraula a la Aida Maia, com a Representant de la Fundació Vicente Ferrer a Barcelona, que ha començat la seva presentació amb un vídeo que podeu visualitzar a:  https://www.fundacionvicenteferrer.org/memoria/

Algunes dades: en el darrer any s’ha intervingut en 3662 aldees, diàriament s’atenen més de 2.700 persones en els centres hospitalaris de la Fundació, s’han tractat més de 75000 persones afectades amb malalties infeccioses, s’han becat més de 3500 estudiants per accedir a la universitat, i un llarg etc.

El vídeo deixa palès el que la Fundació ha aconseguit en aquest darrer exercici i és increïble de veure com pas a pas i fent co-partícips a les persones es pot aconseguir transformar i desenvolupar una comunitat, tant en la part personal com en la social. L’Aida ha insistit en explicar que tot el que s’ha fet i es fa és sempre d’acord amb les comunitats, de manera que tot es decideix amb coresponsabilitat i cercant sempre la col·laboració i la implicació de tothom.

Un altre aspecte que ha destacat és el procés d’empoderament que s’ha dut a terme amb les dones ja sigui donant-les-hi protagonisme, ajudant-les trobar feina o procurar el seu propi desenvolupament personal.

També ha parlat de la importància de l’aigua en una zona en que aquest bé és molt escàs i, en aquest sentit, ha explicat que l’ajuda del Rotary Terrassa anirà destinat a la construcció d’una potabilitzadora que donarà 9000 litres d’aigua diaris i que permetrà abastir a més de 4000 persones, tot indicant que l’accés a aquesta aigua no serà gratis sinó que es cobrarà una petita quantitat simbòlica per ajudar a donar valor a aquesta necessitat i que tot el procés serà gestionat per la mateixa comunitat.

Al final s’ha presentat a la Marta Marrugat com a nova representant de la Fundació Vicente Ferrer a Terrassa, que ha explicat que si bé ella fa molt poc que s’hi ha incorporat espera poder continuar la important tasca que els anteriors representants havien dut a terme durant tants anys a la nostra ciutat.

Finalitzats els parlament el President de l’entitat Josep Munné amb la presencia del Tresorer, Sebastià Codina han lliurat un taló de 2500 € a les representants de la Fundació Vicente Ferrer per tal d’ajudar en la construcció d’una planta potabilitzadora a la Índia, tot recordant als assistents que aquesta quantitat correspon a la recapta solidaria que es va fer en el sopar de Nadal més la quantitat recaptada en el concert del 25è aniversari del Club.

Enviat per: SRC | 9 Abril, 2018

En record del 75 aniversari del Petit Príncep


El Rotary Club de Terrassa va inaugurar l’escultura dedicada al Petit Príncep de Terrassa l’any 2012 i ha cregut sempre que els valors que transmet aquest llibre són universals i que cal tenir-los molt presents en el nostre dia a dia i per aquet motiu vol compartir amb vosaltres un dels capítols més importants del llibre. I ho fem també en conmemoració de que el dia 6 d’abril es va celebrar el 75è aniversari de la seva publicació.

Capítol XXI del Petit Príncep:

Aleshores va ser quan va aparèixer la guineu.

– Bon dia —va dir la guineu.

– Bon dia —va respondre educadament el petit príncep, que es va girar, però no va veure res.

– Sóc aquí —va dir la veu—, sota la pomera…

– Qui ets? —va dir el petit príncep—. Ets molt bonica…

– Sóc una guineu —va dir la guineu.

– Vine a jugar amb mi —li va proposar el petit príncep—. Estic tan trist…

– No puc jugar amb tu —va dir la guineu—. No estic domesticada.

– Ah!, perdona —va fer el petit príncep.

Però després va reflexionar i va afegir:

– Què vol dir “domesticar”?

– Tu no ets d’aquí —va dir la guineu—, què busques?

– Busco els homes —va dir el petit príncep —. Què vol dir “domesticar”?

– Els homes —va dir la guineu—, tenen escopetes i cacen. És molt empipador. També crien gallines. És l’única cosa interessant que fan. Busques gallines?

– No —va dir el petit príncep—. Busco amics. Què vol dir “domesticar”?

– És una cosa massa oblidada —va dir la guineu—. Vol dir “crear lligams”…

– Crear lligams?

– És clar —va dir la guineu—. Per mi, de moment només ets un nen igual que cent mil altres nens. I no et necessito. I tu tampoc no em necessites.

Per tu només sóc una guineu igual que cent mil altres guineus. 

Però, si em domestiques, ens necessitarem l’un a l’altre.

Per mi seràs únic al món. Per tu, jo seré única al món…

– Ja ho començo a entendre —va dir el petit príncep—. Hi ha una flor… em penso que m’ha domesticat…

– Pot ser —va dir la guineu—. A la Terra s’hi veuen tota mena de coses…

– Oh!, no és pas a la Terra —va dir el petit príncep. La guineu va semblar molt intrigada:

– En un altre planeta?

– Sí.

– Hi ha caçadors, en aquest planeta?

– No.

– És interessant això! I gallines?

– No.

– No hi ha res perfecte —va sospirar la guineu. Però la guineu va tornar a la seva idea:

– Duc una vida monòtona. Caço gallines, els homes em cacen. Totes les gallines s’assemblen, i tots els homes s’assemblen. Per això m’avorreixo una mica.

Però, si em domestiques, la meva vida serà com si li toqués el sol.

Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan amagar sota terra.

El teu pas em cridarà fora del cau, com una música. I a més, mira! Veus, allà baix, els camps de blat? Jo no menjo pa. Per mi el blat és inútil. Els camps de blat no em recorden res. I això és ben trist!

Però tu tens els cabells de color d’or. Aleshores serà meravellós quan m’hauràs domesticat! El blat, que és daurat, em farà pensar en tu. I m’agradarà el soroll del vent entre el blat…

La guineu va callar i va mirar una bona estona el petit príncep:

– Si us plau… domestica’m! —va dir.

– D’acord —va respondre el petit príncep—, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.

– Només es coneixen les coses que es domestiquen —va dir la guineu—. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren coses fetes als comerciants. Però com que no hi ha comerciants d’amics, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m!

– Què s’ha de fer? —va dir el petit príncep.

– S’ha de ser molt pacient —va respondre la guineu. Per començar t’asseuràs una mica lluny de mi, així, a l’herba. Jo et miraré de reüll i tu no diràs res. 

El llenguatge és una font de malentesos. Però cada dia et podràs asseure una mica més a prop…

L’endemà el petit príncep va tornar.

– Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora —va dir la guineu—. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç. A mida que anirà passant l’hora, cada cop em sentiré més feliç. A les quatre, ja m’agitaré i m’inquietaré; descobriré el preu de la felicitat!

Però si véns a qualsevol hora, no sabré mai quan m’he de preparar el cor… Calen ritus.

– Què és un ritu? —va dir el petit príncep.

– També és una cosa massa oblidada —va dir la guineu—. És el que fa que un dia sigui diferent dels altres dies, una hora, de les altres hores.

Hi ha un ritu, per exemple, entre els meus caçadors. El dijous ballen amb les noies del poble. Per això el dijous és un dia meravellós! Me’n vaig a passejar fins a la vinya. Si els caçadors ballessin quan volguessin, tots els dies s’assemblarien i jo no tindria mai vacances.

Així doncs, el petit príncep va domesticar la guineu. I quan es va acostar l’hora d’anar-se’n:

– Ai! —va dir la guineu— … Ara ploraré.

– És culpa teva —va dir el petit príncep—, jo no et volia cap mal, però tu has demanat que et domestiqués…

– És clar que sí —va dir la guineu.

– Però ara ploraràs! —va dir el petit príncep.

– És clar que sí —va dir la guineu.

– Així no hi surts guanyant res!

– Hi surto guanyant —va dir la guineu—, pel color del blat. Després va afegir:
– Torna a veure les roses. Entendràs que la teva és única al món. Després vine a dir-me adéu i et regalaré un secret.

El petit príncep va anar a veure les roses.

– No us assembleu gens a la meva rosa, encara no sou res —els va dir—. 

No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil d’altres.

Però ens hem fet amics i ara és única al món.

I les roses estaven incòmodes.

– Sou boniques, però esteu buides —va continuar dient—. No es pot morir per vosaltres.

És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la meva rosa és com vosaltres.

Però ella sola és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè es la que he posat sota la campana. Perquè és la que protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues (menys dues o tres per les papallones). Perquè és la que escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar.

Perquè és la meva rosa.

I va tornar amb la guineu:

– Adéu —li va dir…

– Adéu —va dir la guineu—. Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.

– L’essencial és invisible als ulls —va repetir el petit príncep, per recordar-se’n.

– És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.

– És el temps que he perdut amb la rosa… —va fer el petit príncep, per recordar-se’n.

– Els homes han oblidat aquesta veritat —va dir la guineu—. Tu no l’has d’oblidar. 

Et fas responsable per sempre d’allò que has domesticat. Ets responsable de la teva rosa…

– Sóc responsable de la meva rosa… —va repetir el petit príncep, per recordar-se’n.

Rotary Club de Terrassa en el 75è aniversari del Petit Príncep


“En reconeixement a les millors accions i projectes solidaris realitzats per grups de joves”

El Rotary Club de Terrassa ha obert el termini de participació de projectes al Premi Joves x Terrassa fins el 20 de maig de 2018 i gràcies al nou patrocinador que des d’aquest any s’incorpora al Premi, l’Obra Social “La Caixa”, la quantitat s’amplia fins els 5.000 €

Des de fa 20 anys, aquest és un del premis més importants que es dona a Terrassa a entitats que treballen en accions solidàries, des de la perspectiva de donar ajut i suport als projectes de joves compromesos en finalitats socials.

Formulari per Participar:

Aquí podeu complimentar el formulari de participació 2018.

Àrees en que es pot participar:

Els projectes, presentats per joves entre 18 i 35 anys, poden adreçar-se a aspectes de civisme; tasques d’atenció a la gent gran, als infants, malalts, discapacitats i drogodependents; formació i orientació dels infants i joves, treball en centres d’esplai, escoltisme o esport; millora d’aspectes del medi ambient; integració socials d’immigrants o de persones en risc d’exclusió social, etc.

Es valorarà especialment les tasques de caire solidari i en les que predomini el servei i l’altruisme desinteressat vers als més necessitats.

Organitzador de la 20ena edició del Premi Joves x Terrassa:nou-logo-joves-x-terrassa-01

El Rotary Club de Terrassa està format per homes i dones de Terrassa i la seva comarca que, a part de participar en les activitats de Rotary Internacional, treballen pel benestar, la solidaritat i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans a casa nostra.

Podeu consultar les Bases del Premi a: https://rotaryterrassa.wordpress.com/joves/

Enviat per: SRC | 26 Març, 2018

Bona Setmana Santa


Des del Rotary de Terrassa us volem desitjar que passeu una bona Setmana Santa, mentre desitgem als companys del Club que estan de viatge a la Índia per visitar l’església que el club va inaugurar a Anantapur que tinguin un bon viatge.

I també us desitgem que gaudiu d’un bon dia de Pasqua amb la família.

Older Posts »

Categories