L’historiador i soci Josep Puy ha estat el convidat per parlar-nos del Camp de refugiats de Ribesaltes a on el Rotary Club de Terrassa planeja fer una sortida-visita durant la propera primavera.

Abans de la conferència la Nuri Escudé, ha recitat cantant-la un poema dedicat a la sardana La Puntaire que ha explicat que l’ha triat en motiu del festival de sardanes que hi va haver a Terrassa el cap de setmana passat:

La Puntaire.

És la terra més galana que en el món hi ha

Catalunya de la plana fins a l’Empordà.

Un paradís en semblen sos conreus

va des de l’Ebre als Pirineus.

Un dia els angelets del cel, es van voler alegrar

i fent rotlle una sardana varen puntejar.

I al veure’ls va dir Nostre Senyor

això és la dansa del bell amor.

I buscant una terra noble on poder-la fer ballar

en el cor del nostre poble per sempre la va deixar.

I el ressò d’aquesta sardana li farà saber a tothom

que la terra catalana és la millor que hi ha al món.

Au! Doncs, fills de Catalunya, doneu-vos les mans

i ben units com a germans

tant en temps de pau com en la guerra

des del mar fins a la serra

enlairem els nostres cants.

I si algú com l’estranger francès va voler ahir

les nostres llars vol envair

el rebrem ardits en so de guerra

i sabrà que aquesta terra defensem fins a morir.

AUTOR: Josep Maria Bello

En Josep Puy ha començat la seva xerrada lliurant unes fotocòpies informatives sobre el camp de Ribesaltes a tots els assistents i a començat explicant  l’origen militar del camp com a centre d’instrucció, la seva ubicació i la distribució de l’espai i la seva història estretament relacionada amb l’arribada massiva de refugiats republicans espanyols i brigadistes internacionals que creuen la frontera francesa a partir de febrer de 1939 a causa de la victòria de les tropes franquistes al final de la Guerra Civil.

Així, a l’inici del febrer de 1939, 450.000 persones creuen la frontera dels Pirineus, la majoria dels quals s’instal·len a les platges rossellonenques, als camps de refugiats d’ Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i al Barcarès. Altres, però, els trobem a Ribesaltes quan a la tardor  de 1939 es comença a habilitar aquest emplaçament militar en un espai de més de 600 hectàrees. El 14 de gener de 1941 arriben els primers combois provinents d’altres camps amb espanyols, jueus i gitanos, aquests últims evacuats mesos enrere des d’Alsàcia-Mosella, territori annexionat de facto al III Reich. Malauradament ben aviat es fa evident una situació greu, amb dificultats d’avituallament, la duresa de la climatologia i la gran quantitat de nadons i criatures.

A l’estiu de 1942 la situació canvia. L’Estat francès accepta participar en la deportació dels jueus francesos reclamats pel règim nazi. Vichy col·labora i entrega aproximadament 10.000 jueus entre l’agost i el novembre de 1942. De Ribesaltes sortiran 9 combois amb 2.313 homes, dones i infants.  La majoria dels 76.000 jueus deportats de França són enviats majoritàriament a Auschwitz-Birkenau.

A finals de la 2ª Guerra Mundial, amb l’alliberament del departament dels Pirineus Orientals, els barracons es reutilitzen de seguida com a camp d’internament. S’hi reclouen sobretot sospitosos de col·laboracionisme i traficants del mercat negre. Ja a l’abril de 1945 esdevé camp de presoners de guerra, especialment per a alemanys, però també per a austríacs i, durant un temps, italians. La quantitat de presoners augmenta de pressa (fins a més de 10.000). Amb l’alliberament dels últims presoners el 1948 el camp de Ribesaltes recupera la seva funció militar.

Als anys 60, la guerra d’Algèria deixa empremta en la història del camp de Ribesaltes. Hi passen un gran nombre de reclutes abans de travessar el Mediterrani. Durant la guerra d’Algèria, entre gener i maig del 1962, quatre illes del camp es transformen en centre penitenciari per als presoners del Front d’Alliberament Nacional (FLN). Tanmateix, un cop la guerra acabada, el setembre de 1962 arriben els soldats algerians de l’armada francesa, els harkis. La vida s’organitza a mesura que les famílies s’instal·len als barracons. Però la integració dels antics soldats i de les seves famílies resulta complicada.

El camp de trànsit de Ribesaltes, per on hauran passat uns 21.000 harkis amb llurs famílies, tanca oficialment les portes el desembre de 1964. Sense els harkis i fins al març de 1966, França decideix traslladar els militars guineans i les seves famílies (unes 800) al camp de Ribesaltes, atès que d’ençà de la independència de Guinea (1958) es trobaven en casernes franceses d’Àfrica. Durant aquest mateix període, el camp també acull un petit grup de militars provinents de la Indoxina francesa. D’aquesta manera, el camp torna a recuperar la seva vocació militar. No obstant això, entre el 1986 i el 2007 s’hi instal·la un centre de retenció administrativa per als estrangers que han de ser expulsats. Aquest CIE es va tancar durant el govern de Nicolas Zarcozy.

El sopar-conferència finalitza amb una fotografia de grup amb uns paraigües i ventalls de recolzament a la tasca de l’Associació de Poliomelitis.

Enviat per: SRC | 2 Novembre, 2019

Visita del Rotary Terrassa a la Casa de les Punxes


Un grup de socis del Rotary club de Terrassa acompanyats de familiars i amics ha visitat l’anomenada casa de les Punxes o casa Terradas, que és el seu nom original.

Es tracta d’un singular edifici de Barcelona dissenyat per l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, gran coneixedor del gòtic europeu, on va utilitzar el llenguatge medievalitzant, revisat amb motius populars, que fa que superi el caràcter purament historicista que altrament podria tenir l’edifici.

L’edifici situat entre els carrers de Rosselló, Bruc i l’avinguda Diagonal a l’Eixample de Barcelona va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 9 de gener del 1976 i es tracta de tres edificis que formen un volum unitari ja que va ser pensat per allotjar les cases de les tres germanes Terrades.

Bartomeu Terradas i Mont va ser un reconegut industrial tèxtil casat amb la saballenca Àngela Brutau, i, tot i deixar al fill en herència, no oblidà el benestar de les seves filles i els va deixar una petita fortuna que va significar una bona part del finançament per a la construcció del palauet de Les Punxes, en mans de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, amic de la família.

A la fi de 1903, la casa es dissenya sobre pla, en un solar atípic, de forma irregular, fruit de la recent urbanització de l’Eixample de Barcelona. Puig i Cadafalch dissenya un gran edifici inspirat en el castell de Neuschwanstein, a Baviera, amb sis cantonades, que coincideixen amb les interseccions dels tres carrers.

Les tres germanes només habitaven la planta principal de l’edifici i aprofitaven la resta de dependències per lloguer i així assegurar-se unes rendes que els permetien viure sense dependré de ningú. Totes tres hi van viure fins a final de la guerra civil i com que van morir sense deixar descendència l’edifici finalment va passar a mans del seu germà i únic hereu, Bartomeu Terradas Brutau. Quan l’any 1991 Fundació La Caixa entra com a accionista de Colonial, l’edifici passa a formar part de la cartera de la immobiliària amb un projecte de restauració integral entre mans a càrrec dels arquitectes Francesc Xavier Asarta i Albert Pla.

Des d’agost del 2016, la Casa Terradas es pot visitar després d’una nova restauració a càrrec de l’arquitecte Jaume Falguera.

Els assitents del Rotary hem fet una visita guiada que ha finalitzat amb un petit vermut a la terrassa de l’edifici.

       


En el plenari del dia 8 d’octubre del 2019 van venir de convidades les representants de la Fundació Maria Auxiliadora de Terrassa.

En el decurs de la sessió la Isabel Fernàndez, coordinadora de projectes, va presentar un vídeo-resum dels projectes que porten a terme la Fundació ubicada al barri de la Maurina i dedicada a donar resposta a les necessitats socials i d’integració de la població de l’entorn.

Un cop visualitzat el vídeo, va fer una explicació més detallada dels projectes Pam a pam: Taules de conversa, Accelerant; El Viver reforç: reforços escolars de primària; El Viver: tallers de confecció, cursos de cuina. Segons va indicar, aquests projectes van atendre l’any 2018 un total de més de 500 persones a través de 15 educadors i personal voluntari.

A continuació va prendre la paraula Sor Carmina Panera que va concretar la seva explicació en els orígens i desenvolupament del projecte INSIEME de confecció tèxtil, que és el projecte solidari que Rotary Terrassa vol recolzar aquest curs.

El projecte dona feina a 12 dones amb contracte laboral i Seguretat Social i algunes altres en pràctiques. Es fan peces de confecció, especialment de bany per encàrrecs d’empreses i també la roba esportiva de l’alumnat de les escoles Salesianes.

El projecte no té guanys doncs en prou feines es poden cobrir els costos del personal que hi treballa però és una forma d’aprendre un ofici tot i que la inserció és difícil donades les característiques actuals del sector tèxtil. Es promou que les dones estiguin per un període de dos anys treballant al taller.

En el decurs del plenari, la Nuri Escudé va llegir el poema de Tomàs Garcés, Adéu, en motiu de la celebració diumenge dia 6 del Dia Mundial dels Ocells.

ADÉU

Adéu, orenetes

Torneu l’any que ve.

La branca florida

traurà el cirerer.

Rovell a les teules;

silenci del niu.

Sou fora vosaltres,

és fora l’estiu.

I encara la figuera

té el fruit secanell.

Hi llu la ferida

del bec de l’ocell

Un vol de cardines

s’eixampla de lluny.

La ronda no para,

la vida s’esmuny.

Pel desert de l’aire,

si l’altre ocell no hi ha,

el pit-roig vindria

mon vidre a trucar.

 Tot passa, mes torna

I arriba i se’n va.

  


Hem iniciat l’excursió al camí que baixa de la Carretera de Rellinars a la font de Carlets, concretament en un aparcament a mà dreta que es troba passada la font citada i després d’una forta pujada.

Aquí hem tirat enrere unes passes fins a trobar un camí que travessa la Riera de Rellinars i l’hem seguit sense desviar-nos i desprès de travessar 2 vegades la riera de la Font del Conill  cal estar atent a trobar uns padrons a mà esquerra que marquen la baixada a la Font del Conill que em trobat seca.

Abans i aprofitant un gorg del torrent em parat a esmorzar.

Un cop de nou al camí em seguit pujant fins arribar a una cruïlla amb un camí més marcat que puja a la nostra dreta. Nosaltres agafem el caminet més planer de l’esquerra i que segueix la llera del torrent i el seguim fins a trobar de nou un trencall (abans haurem pogut observar a la banda esquerra del camí uns antics forns de calç).

En aquest punt el camí que hauríem d’agafar que és el que ens queda al davant esta tapat per bardisses i el que hem fet es pujar pel de la nostra dreta uns metres i al davant d’un gran pi i marcat per padrons agafar una drecera pel mig del bosc que sorteja el tap esmentat.

De nou en el camí ara només cal seguir-lo fins que travessa el torrent i canvia de direcció desfent el que abans havíem fet però ara retornant per l’altra banda del torrent.

Després de moltes giragonses i desprès de travessar un cadenat i just quan ja es pot veure la serralada de Montserrat a l’esquerra trobem una cabana de pedra seca a la nostra dreta.

Seguim pel camí fins a enllaçar amb una pista ample que agafem de baixada  fins que arribem quasi a tocar la riera de Rellinars. Aquí trobem a ma esquerra un caminet que baixa a la riera i que porta a la Font del Trull, també seca.

De nou retornem al camí ample i ara el seguim fins a trobar a la nostra esquerra uns padrons que marquen un camí mig perdut que porta fins a les Tombes de les Roquisses.

Desfem el camí i baixem per la pista fins on havíem deixat els cotxes per retornar a casa,

Mapa a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10712008)

Distancia 7,2 Km / Desnivell: 230 m.

  


El primer plenari del curs 2019-20 presidit per la nova presidenta del Rotary Club Terrassa, la Sra. Carme Espí ha començat amb la tradicional lectura d’un poema i, en aquest cas, ha estat triat el poema de l’autora terrassenca  Montserrat Pineda i Ribera  amb el títol “Armari”:

A continuació la Presidenta ha donat la benvinguda a la convidada d’avui, la Sra. Glòria Salazar, Presidenta del Rotary Club el Cerrejón del Departament de La Guajira (Colòmbia) i es procedeix a fer un intercanvi de banderins de les dues entitats.

En  la seva presentació, ha explicat els projectes que el seu Club Rotary realitza a les comunitats de Jurimakal i Pinski, municipis d’Albània en el Departament de La Guajira, dedicats íntegrament a l’ajuda de les comunitats indígenes, tant en la recerca de pous d’aigua (projecte Aguajira) com en la construcció d’habitatges, segons el seu model tradicional.

Podeu trobar més info a https://www.facebook.com/clubrotarioelcerrejon/

En la part final de l’acte en Domènec Ferran passa una petita mostra de pel·lícules dels anys 20 de Joan Salvans que porten els següents títols: Paròdia Esbart dansaire; El Círcol Egarenc i el Passeig; Construcció de la fàbrica SAPHIL “L’Anònima”; Famílies Salvans i Barata; Visita del Dr. Irurita; Visita d’obres a La Barata; La família Salvans d’excursió; Accionistes de SAPHIL; La família Salvans a Biarritz; Onomàstica de la Sra. Piera, esposa de Francesc Salvans; La fàbrica SAPHIL; De la Mata a Can Pèlacs.

 

Enviat per: SRC | 23 Setembre, 2019

Excursió al 92 aplec de Sant Salvador de les Espases


Amb unes amigues rotaries de Sant Cugat i Terrassa, hem sortit de l’aparcament del jutjats de Terrassa per agafar la carretera C-58 de Terrassa a Monistrol fins al punt quilomètric 33 on cal girar per agafar un trencall que trobem a la banda dreta i que indica a “Can Serra”.

Aquí cal agafar la direcció que indica Can Serra Direcció Sud i de seguida ens trobarem la indicació del Camí de San Salvador de les Espases que hem d’anar seguint fins arribar a la part superior de la urbanització i girar a l’esquerra per baixar pel carrer del Segrià fins que fa una corba a l’esquerra. En aquest punt a mà dreta comença el camí que cal agafar.

Travessem un torrent i després a l’esquerra seguim per un camí que planeja. Més endavant trobem marcat amb uns padrons un camí a la dreta que aviat ens porta a un rocam que cal seguir durant tota la pujada cap al coll que queda al nostre davant. A dalt podem admirar el paisatge que es presenta al nostre voltant amb les roques de l’Afrau a la nostra esquerra, la roca de Sant Salvador de les Espases al davant i més enllà el massís de Montserrat.

En el coll agafem un camí a l’esquerra que baixa de sobte i ens porta a una pista de terra que ve de Coll de Bram i que desprès agafarem per tornar. Baixem i seguim la pista a mà dreta i a pocs passos ja trobem a l’esquerra la indicació de Sant Salvador de les Espases. El camí passa per zones d’escaletes i és molt agradable de fer ja que l’entorn és molt bonic. El seguim fins arribar a una zona oberta en que es presenta davant nostre la roca del Castell de les Espases. Aquí s’inicia una pujada que no costa massa de fer i que ens porta a un trencall on hi ha una indicació a la dreta que diu: camí de la burreta. Es tracta del mateix camí però més suau i, agafem el que agafem, els dos ens porten igualment a la zona de l’ermita.

El primer que trobem al arribar, i a mà dreta, és la casa de l’ermità on, els dijous i diumenges, es pot comprar algun record i begudes (nosaltres hem aprofitat per esmorzar-hi) i, adossada a la construcció però en un pla inferior, trobem l’entrada de l’ermita en la que s’hi fa una romeria cada any, el primer diumenge del mes de setembre i una altra el 12 d’octubre. De l’entrada de l’ermita surt un camí que baixa pel rocam i que indica La Cova a dos minuts i a on també trobem els serveis.

De seguida toca la campana i s’inicia la missa del 92 aniversari de l’Aplec i després de cantar els Goigs al “Soberano Salvador” sortim al replà que queda fora per fer-nos una fotografia de record amb tota la gent de l’Aplec.

Després sortim pe una porta que dona a una balconada que trobem a l’altra banda de la construcció i on hi ha una petita font i l’inici d’un caminet que puja al punt més alt del Castell de les Espases. El mirador superior és espectacular i ens permet adonar-nos del lloc tan màgic on ens trobem. Veiem la Serra del Cairat i Montserrat més a la dreta i l’Afrau, les Agulles del Petintó i Olesa més a l’esquerra.

Poc després iniciem la tornada pel mateix camí fins a la pista ample de terra, que abans ja havíem indicat, i ara seguim la pista uns 50 metres de pujada fins arribar a una esplanada anomenada Pla de les Carboneres o Coll de Bram. En el coll agafem la pista que baixa i que no ofereix cap desviació de manera que la seguim fins travessar el Torrent de l’Orpina. Desprès de travessar-lo la pista puja cap a una zona per boscosa i ens trobem amb un trencall: a la dreta la pista que continua fins a enllaçar amb la C-58, a l’esquerra un camí que ens portaria a una zona amb ruscs d’abelles i al davant nostre un camí, més estret, que és el que seguim per dirigir-nos cap a la zona de les cases de la urbanització, que ja veiem força propera.

Seguim el camí, sense agafar cap trencall, i arribem sense dificultats a la urbanització de Can Serra on agafem els vehicles per tornar a casa.

PDF del resum històric de Sant Salvador de les Espases: Sant Salvador de les Espases

 


El Rotary Club de Terrassa inicia les seves excursions matinals del nou curs 2019-20 amb una caminada el diumenge 1 de setembre per assistir al tradicional Aplec de Sant Salvador de les Espases.

Aquest aplec va molt més enllà de l’aspecte religiós ja que esdevé un punt de trobada on celebrar una bonica diada de germanor.

L’ermita de Sant Salvador de les Espases està documentada des de l’any 985. Es va construir aprofitant part dels fonaments, paret i pedres del que fou el castell de les Espases, del qual actualment només hi ha les restes de la torre rodona que servia de vigilància. L’ermita presenta un caràcter gòtic a causa d’una reforma feta al segle XVI. La capella és d’una sola nau, de volta baixa i sense absis. Es va restaurar totalment l’any 1924 i el 1977 es va fer l’arranjament de l’interior de la capella.

La sortida s’iniciarà des de l’aparcament dels jutjats de Terrassa a les 8:30 del matí del diumenge 1 de setembre del 2019 per tal de poder arribar a la celebració de les 10:00 a la capella.


Un any més el Rotary Club de Terrassa ha celebrat el seu tradicional sopar de fi de curs, aquest any en el Restaurant de l’Hotel Don CándidoL’acte ha començat amb una copa de cava a la terrassa tot gaudint d’una bonica nit d’estiu.

Posteriorment s’ha passat al saló on s’ha donat la benvinguda i s’ha iniciat el sopar tot repartint el recull fotogràfic que cada any regala la Junta als socis del Club.

A l’hora dels cafès el president Domènec Ferran s’ha dirigit als assistents amb un discurs de comiat que podeu llegir en format PDF: Discurs fi de presidència Domenec Ferran

A continuació ha imposat el pin de nou soci al Josep Papell i ha agraït als socis les tasques desenvolupades al llarg de l’any amb uns obsequis: Baltasar Pineda, per l’organització de la sortida 4×4; Àngel Morillas, pel seu Curs d’Art; Jordi Figueres, per el Concert de Nadal; Santi Rius per l’organització de les excursions del club i un d’especial al Ramon Guinjoan per ajudar en totes les tasques del club.

Seguidament s’ha realitzat el canvi de bandes entre els presidents i la nova presidenta la Carme Espí ha realitzat el seu discurs que també podeu llegir en format PDF: discurs CARME ESPI 15-07

Posteriorment s’ha procedit a la renovació de la Junta del Club i a l’intercanvi de bandes. La nova Junta passa a estar formada per: Carme Espí com a nova Presidenta pel curs 2019-20, Domènec Ferran com a past-president, Mireia Serra, com a presidenta electe, Mariona Vigués com a secretària, Sebastià Codina com a Tresorer i Nuri Escudé com a Macera.

  • En Santi Rius deixa la Junta però accepta ajudar en les tasques de comunicació externa.

La vetllada ha seguit amb una actuació musical i la degustació d’un cremat que, com cada any, ha realitzat de forma magistral en Ramon Guinjoan amb l’ajuda del Antonio Bellido.

A tots els assistents se’ls ha lliurat a més del tradicional llibret de fotos del curs, una rosa de la Fupar i un llibre sobre Jocs Tradicionals d’en Miqui Giménez.

Destaquem que l’actuació musical ha anat acompanyada d’un petit concurs amb premis i que l’acte ha estat animat fins que s’ha tancat, prop de la 1 de la matinada.

Nota: Esmentem que coincidint amb la celebració del sopar s’ha inaugurat la placa amb el nou logo del Club a l’entrada de l’Hotel Don Cándido.

 


La xerrada ha començat amb una presentació feta pel Santi Rius, com a amic seu, i en el que ha ha destacat el següent:

Segurament la dèria pels jocs li ve de quan jugava pels carrers de Can Palet on va néixer i on s’havia establer la seva família, que provenia de Canjayar, llavors, i si m’ho permeteu, els del centre en dèiem de Canjaia als qui venien d’aquest indret. De la seva infantesa no en puc dir res, perquè llavors no el coneixia, però si que vull esmentar la coincidència de que va passar un any pel Bisbat d’Egara on jo també vaig tenir la mateixa mestre uns anys abans que ell, la senyoreta Rosita, que era coneguda per ésser bastant severa, especialment amb els nens que érem més mogudets.

Jo al Miqui el vaig conèixer als escoltes de Mossèn Homs, en l’indret on teníem el Cau i que estava situat en les antigues cavallerisses de les esglésies de Sant Pere, al costat d’un hort i una bassa just darrera de la casa del mossèn. Se que va començar de Ranger i que després va fer la promesa i va passar a ser Pioner i és llavors quan es va incorporar a la patrulla en que jo feia de cap, per ser un xic més gran que ell. Puc dir que vàrem passar grans aventures i que ens vàrem formar en uns valors que poc a poc ens han ajudat a donar importància tant a l’amistat com a l’estimació de la natura. Quan vaig deixar el Cau se que ell hi va continuar una anys més com a Cap i estic segur que en bona part la seva música es deuria anar polint al voltant dels Focs de Camp. Encara el recordo acompanyat d’una harmònica i desprès d’una guitarra entonant cançons, com la vella xiruca, que crec que tocava d’oïda, si no vaig mal errat.

Del que va fer en Miqui després jo poc us en puc dir, se que va crear el Grup dels Ministrils del Raval, que s’ha casat dues vegades, que va arribar a ser mestre de primària i que precisament a la Tecnos va trobar la seva actual parella , la Fanny Novell. També se que, amb tots aquests anys, ha estat pare de tres fills i crec que, fins i tot, te un net. Va formar part del grup de bandolers del Capablanca i va ser cap gros de l’any el 1997 i, fins i tot, el desembre del 2018, li va ser concedit el títol de Terrassenc de l’any.

Però com que és una persona inquieta amb tot això no n’ha tingut prou i darrerament s’ha afeccionat al món dels Jocs Populars del que s’ha convertit en tot un expert i on té un munt de projectes que espero, de tot cor, que vegin la llum al voltant de la nostra estimada ciutat. Roda el món i torna al born diu la dita i amb el Miqui m’ha passat una mica això, el vaig conèixer de jovenet i ara l’he retrobat, però amb la sensació de que mai havíem perdut el fil amb el que, d’alguna manera, sempre hem estat connectats.

A continuació, en Miqui ha començat la seva intervenció oferint als assistents unes caixes plenes de jocs tradicionals per ajudar a reviure el record dels jocs que de petits la majoria dels presents hi havíem jugat. Segons en Miqui “el joc ens proporciona moltes emocions que van directes a la nostre memòria”.

També ha fet esment a la “necessitat de que els nens tinguin espais per jugar amb llibertat i on puguin estimular la seva creativitat” i, en aquest sentit, ha explicat un espai de Berlín que ja funciona i on els adults hi tenen prohibida l’entrada. En ells els nens son lliures de jugar al que vulguin i d’auto construir-se els seus espais, cabanes, etc.

També ha dedicat un espai ha parlar de la Setmana del Joc al Carrer que ja fa dos anys que es realitza a Terrassa i que pretén acostar el joc tradicional als nens i que amb l’ajuda de molts voluntaris, de diferents entitats ciutadanes, aconsegueix aplegar durant 7 dies un seguit d’activitats, al Vapor Ventalló, que fan redescobrir la màgia de jugar al carrer i amb elements realment molt senzills.

La part final la dedicada ha explicar el llibre Quina canya, Joguinetes que és un recull dels jocs tradicionals fets amb canyes i que gràcies a la participació de l’Ajuntament d’Ascó s’ha pogut editar i difondre.

En el torn de preguntes s’ha parlat de “la universalitat del joc i del fet de que nens que parlin idiomes diferents són capaços de jugar plegats sense cap problema mentre que els adults hem perdut aquesta capacitat”. I també s’ha parlat de l’ús del joc en diferents cultures actuals i en antigues civilitzacions i en les que hi ha sempre elements comuns que han perdurat tant en el temps com en l’espai.

Finalment entre els assistents s’han recordat alguns dels jocs que jugàvem de petits i amb alguna broma del Ramon Guinjoan s’ha tancat una sessió molt participativa i amena.

  


El passat dissabte dia 8 de juny al mati, es va portar a terme el “Projecte Somnis. Què vols ser de gran” al Casal Civic de Can Tussell, organitzat per Rotaract Club del Vallès i Grup d´Esplai la Fàbrica, amb la col·laboració del Rotary Club Terrassa.

Es tractava d’una activitat formativa, destinada a ajudar infants, joves i les seves famílies a conèixer de primera mà experiències de vida de diferents professionals i en la que hi varen participar una trentena de joves entre 8 a 15 anys, alguns d´ells acompanyats de familiars.

Sire Bah, bomber professional, va explicar el seu camí fins arribar a la que és la seva feina vocacional actual .

Domènec Ferran, historiador i president del nostre club, va incidir en el coneixement del patrimoni i la història del passat per encarar millor el futur, amb exemples relacionats amb la arqueologia i història de Terrassa.

Cristina Fargas, dissenyadora gràfica, va parlar de com crear una marca pròpia de feina i de vida per no estar pressionats a l´hora de decidir el nostre futur.

Sara Martí, psicòloga va explicar que cadascú de nosaltres som únics i especials i hem de lluitar per assolir els nostres somnis .

Rosa Boladeras, actriu professional, va tancar el torn d´intervencions fent participar als assistents en un plató de periodistes entrevistadors i va destacar que mai hem de deixar de ser el nen i nena que portem dins.

La jornada va ser molt participativa, amb comentaris i preguntes en cadascuna de les intervencions i al final, en un esmorzar plegats, es va valorar la matinal com a molt dinàmica i profitosa.

Una vegada més el Rotary Club de Terrassa ha volgut estar present ajudant a l’organització d’actes socials a la nostra ciutat que aporten valors a la ciutadania i en aquest cas al jovent.

Older Posts »

Categories