Us volem explicar que aquest diumenge 19 de maig a les 18:00 hores hem gaudit d’un gran concert a l’Auditori de Terrassa amb el títol “Les inestimables cròniques del gegant Gargantua” interpretat per l’Orquestra de Cambra de Terrassa48.

Amb un auditori quasi ple, del qual 50 persones han estat convidades pel Rotary Club de Terrassa i una vintena per l’Associació El Llibre de la Vida, ens hem emocionat amb la interpretació d’un concert magníficament dirigit, com sempre, per en Quim Termens.

Ha estat un concert amb dues parts ben diferenciades, la primera amb un espectacular G.P. Teleman que ha recreat de forma magistral certs passatges del Quixot y una segona on, per primera vegada a Espanya, s’ha recitat en català alhora que s’ha interpretat la música de J. Françaix, basant-se amb un relat irònic, transgressor i que en el seu moment ja va ser durament criticat i, fins i tot, prohibit sobre les “Cròniques d’un gegant anomenat Gargantua”.

 Al finalitzar el concert El Rotary Club de Terrassa conjuntament amb l’Associació El Llibre de la Vida han obsequiat a tots els assistents amb un berenar amb galetes i vi bo, que han estat aportats per dues firmes col·laboradores, com son les Galetes Trias i  la Mistela el Prior de Bodegues Ramon Roqueta.

El Rotary Terrassa segueix treballant en aspectes solidaris de la ciutat però sense oblidar el seu recolzament en els aspectes culturals adreçats a la ciutadania i per la seva banda l’Associació el llibre de la Vida obsequia, com cada any, als seus socis amb entrades per gaudir del concert de clausura del curs artístic de l’Orquestra de Cambra Terrassa48.

L’Associació el Llibre de la Vida treballa per donar valor als records de les persones i creu que la música esdevé fonamental per recordar i per estimular els records ja que molta part del que recorda una persona hi ha al darrera una cançó o una música.


En el decurs d’un sopar conferència al Hotel Don Candido, el Rotary Club de Terrassa a convidat a Isabel Marqués Amat perquè ens expliqui la important tasca social que representa l’exercici del Síndic de Greuges en la nostra ciutat.

La Isabel Marqués és l’actual Sindica Municipal de Greuges de Terrassa, llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (actualment és advocada no exercent) i també és membre de la comissió de drets humans d’ICATER.

Ha començat explicant que en la seva primera etapa qui li va proposar de ser Síndica va ser el mateix alcalde d’aleshores, en Pere Navarro i que actualment a Catalunya tant sols hi ha 40 síndics municipals, de manera que les ciutats que no en tenen s’han de dirigir al Síndic de Catalunya el Sr. Rafael Ribó.

El càrrec és una figura objectiva sense un cap per sobre d’ella, el que li permet ser totalment independent i tant sols ha de passar comptes en el Ple Municipal en que presenta la memòria anual de les seves activitats.

En la seva explicació a dit que el seu càrrec esdevé un òrgan de caràcter unipersonal, en el que recau la tasca de defensa i protecció dels drets fonamental i les llibertats públiques de la ciutadania en les seves relacions amb l’Ajuntament i els seus organismes dependents i supervisa l’actuació municipal.

Al 2018 va decidir iniciar una segona etapa desprès de deixar voluntàriament el càrrec el 2016 i va ser, en bona mesura, pel recolzament que va rebre de la gent en una votació que es va tenir que repetir ja que la primera, en que no s’havia presentat, es va impugnar per defectes de forma. Tot i les votacions ha indicat que l’elecció de Síndic és finalment potestat del ple municipal.

Actualment al càrrec de Síndica s’hi pot presentar qualsevol persona de la ciutat i no li cal cap titulació especial, tot i que ella recomana que sigui una persona empàtica, que tingui coneixements de dret i sobretot que es formi en Drets Humans, Justícia Social i sàpiga aplicar el sentit comú en les seves decisions.

Ella mateixa ha explicat que sempre té com a referència la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans dels Ciutadans i també la Declaració dels Drets Humans Emergents del 2007.

Creu en el principi de la Seguretat Vital dels ciutadans i creu que s’hauria d’igualar la presumpció d’innocència del ciutadà amb el presumpció de veracitat de l’autoritat, ja que actualment això no és així.

La Isabel ha explicat que atén, orienta i informa a totes les persones que puguin sentir-se agreujades per alguna actuació, resolució o inactivitat de l’Ajuntament i els seus organismes dependents. Tanmateix, qualsevol persona física o jurídica o col·lectiu està legitimada per adreçar-s’hi, per tal de presentar una queixa o reclamació, si té dret o interès legítim en relació a l’objecte de la queixa.

En les seves accions reconeix que quan fa una proposta normalment se l’escolta però moltes vegades l’acceptació d’un canvi no depèn d’ella, ja que la darrera decisió sempre la te el consistori.

La Isabel Marqués ens ha explicat que els problemes amb que es troba han anat canviant en els darrers anys i que actualment el més greu són les problemàtiques de caire social, entre les que destaca els desnonaments, les denegacions de renda garantida, la gent que no percep cap tipus d’ingrés o els problemes d’integració de certs col·lectius d’immigrants; tot i què, en aquest sentit, posa com a exemple positiu el treball que s’està fent en alguns centres, com el de escola publica Mare de Deu de Montserrat en el barri de Montserrat, i que coneix molt bé, ja que una de les seves activitats és anar als centres a fer educació en valors als alumnes.

La Isabel ha explicat que les seves actuacions es regeixen pels principis d’autonomia, imparcialitat i es realitzen respectat els principis de confidencialitat i secret professional i, a més, que totes les seves actuacions són sempre gratuïtes pels interessats. També ha indicat que, un dels seus objectius actuals, és consolidar a la ciutat la figura de la Síndica i que la gent conegui més la tasca i els serveis que ofereix.

Al finalitzar l’acte el president del Rotary Club de Terrassa, en Domènec Ferràn li ha agraït la seva exposició i després d’un breu torn de preguntes entre els assistents se li ha lliurat un detall floral.

Enviat per: SRC | 12 Mai, 2019

Excursió a la cova i la balma dels Debanadors


L’excursió ha començat a l’Alzina del Sal·lari on hem deixat els cotxes per agafar el camí que gira després de l’aparcament a mà dreta i que desprès d’una pujadeta et porta als graons de Mura per arribar finalment a Coll de Boix.

D’allí hem agafat el camí que baixa per l’altra banda i que després de travessar una pista ampla baixa  cap a la zona de l’agulla de Matarrodona. Quan arribem al trencall que portaria a l’agulla agafem el camí que gira a la dreta i que de forma planera ens porta en direcció a l’Era dels Enrics. En una zona oberta i en la que es pot admirar la serralada de Montserrat i el torrent amb l’agulla de Matarrodona just davant nostre ens hem aturat a esmorzar.

Una mica més endavant i just en una zona en que s’està fent una important tallada d’arbres hem agafat un camí que surt a mà dreta i en la primera clariana que trobem hem començat a baixar per la zona rocallosa fins arribar a una pista que es veu sota nostre i que per culpa de la tallada d’arbres s’ha de baixar amb compte per sobre de troncs tallats.

Un cop a la pista l’hem seguida a mà dreta i baixant cap al fons del torrent del Sot dels Debanadors. A partir d’aquí no donarem més explicacions ja que el que hem fet és anar a la cova dels Debanadors que és un refugi natural que una colla ha conservat durant molts anys i que tenen arreglat i desitgem preservar la seva ubicació. Només direm que per arribar-hi cal passar pel mig de dues grans roques.

Després de visitar-lo em tornat a passar per les roques i hem agafat un camí que surt a ma esquerra i que puja fort cap amunt fins a trobar una pista oberta recentment per les màquines que han fet la tallada d’arbres. Sempre amunt al final ens hem desviat cap a la nostra dreta, en direcció al Turó de la Campana, fins a trobar el camí que porta a la Balma dels Debanadors.

A la Balma hi hem fet una parada i hem explicat la història del crim que s’hi va produir al S. XVI i que us deixem en un PDF al final d’aquesta crònica. Cal dir que la font del Rossinyol, que hi ha al fons de la balma, estava ben seca.

De nou hem seguit el camí que ens ha portat fins a la clariana que abans havíem agafat per baixar al torrent  i des d’aquest punt el que em fet és refer el camí d’abans pas per pas fins arribar de nou a la zona de l’aparcament de l’Alzina del Sal·lari.

En un punt del recorregut que mantindrem ocult per tal de conservar-lo hem trobat la Fritil.laria Pyrenaica i n’hem pogut observar la seva bellesa (en el PDF us expliquem les característiques d’aquesta curiosa flor del nostre Parc Natural) i també hem trobat exemplar d’orquídea anomenada Curraià blanc.

PDF: Historia Crim dels Venedors i Fritil.lària

Enviat per: SRC | 10 Mai, 2019

La Síndica de Greuges al Rotary Terrassa


El Rotary de Terrassa el dimarts 14 de maig de 2019, tindrà com a conferenciant a la Isabel Marqués i Amat, la Síndica de Greuges de Terrassa que ens explicarà la seva tasca vers la defensa dels drets de la ciutadania.

Us deixem un tastet del que diu la Isabel:

Ostento un coneixement profund d’aquesta Institució que ve avalada per la meva experiència en el càrrec durant més de 6 anys (2010-2016). Afronto aquest segon mandat com a Síndica amb la ferma voluntat de seguir treballant per la defensa dels drets de la ciutadania en la seves relacions amb l’Administració Municipal i d’actuar com a supervisora i col·laboradora de l’Administració amb l’objectiu d’ajudar a millorar-ne el funcionament.

AQUEST SERÀ UN SOPAR – CONFERÈNCIA OBERT A TOTHOM, i els assistents hi podran accedir al preu del sopar que és de 20 €.

El dimarts 14 de maig a les 20:45 al Hotel Don Candido de Terrassa.

Qui hi estigui interessats cal que ho comuniqui al mail rotaryterrassa@gmail.com


En el decurs d’un sopar conferència, el Rotary Club de Terrassa a convidat en Josep Puy, prestigiós historiador terrassenc que recentment ha publicat la biografia de Samuel Morera, un personatge força desconegut a la nostre ciutat.

L’historiador Josep Puy ha fet servir un recull de fotografies per explicar la vida d’un dels polítics més importants que hem tingut mai a la nostra ciutat i que fins fa poc ha estat un autèntic desconegut per la majoria de terrassencs.

En Puy ha començat la seva presentació donat les gràcies al Oriol Badia i al Rafel Aroztegui per l’ajuda que li van donar en els continguts del llibre que ha escrit sobre aquest personatge.

Ha iniciat la presentació de fotografies explicant que Samuel Morera i Ribas (Monistrol de Montserrat, 1889 – Mèxic DF, 1969) va créixer en una família protestant que el predisposà a una actitud crítica cap el poder constituït.

De jove marxà a Argentina per evitar el servei militar en el marc de les guerres colonials espanyoles al Nord d’Àfrica i a Buenos Aires es va casar amb Benigna Blanco l’any 1913.

El 1915 va tornar a Catalunya, concretament a Terrassa on llavors vivien els seus pares, i on va iniciar el seu compromís polític a Fraternitat Republicana de Terrassa de la qual n’esdevindria un dels seus líders (1924). Resulta empresonat i a la Model coneix Lluis Companys i degut a això va participar en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya (1931) i de la qual en sortia elegit regidor (1931) .

En aquest punt destaquem la sèrie de imatges que ha presentat el Puy sobre la visita d’en Francesc Macià a Terrassa i de les visites que va fer.

Desprès de ser tinent d’alcalde i alcalde accidental n’és escollit alcalde de Terrassa el 1 de setembre de 1932, càrrec que desenvolupà en diverses etapes durant el període republicà.

El 6 d’octubre de 1934 proclama l’estat català des de l’ajuntament de Terrassa i en resulta detingut fins el 9 d’abril de 1935. Però en el consell de guerra que li fan el condemnen a 12 anys de presó tot i que gracies al triomf del front popular el 16 de febrer de 1936 és alliberat i torna a Terrassa on és aclamat per la gent i es torna a fer càrrec de l’ajuntament.

Arran de l’aixecament feixista del 18 de juliol, Morera s’ha d’enfrontar als escamots de “Pedro y sus chiquillos” de la CNT i intervé a favor de terrassencs als quals els extremistes volien afusellar.

El 19 de febrer de 1937, el fill gran, Samuel Morera i Blanco és mort al Front d’Aragó i el 25 de gener de 1939, ell inicia el llarg camí de l’exili amb la seva dona, la seva filla i el seu gendre Bonastre. Desprès d’un breu període en els camps de concentració s’instal·len a Montpeller i, finalment, el 14 d’abril de 1942 la família embarca al port de Marsella rumb a Mèxic, on continuà sent un actiumembre i dirigent d’Esquerra Republicana alhora que va col·laborar en l’Orfeó Català de ciutat de Mèxic.

Destaquem l’erudició d’en Josep Puy i les magnifiques explicacions de totes i cadascuna de les fotografies emprades en la seva presentació i de les que en donava totes les explicacions possibles tant del seu context com dels personatges que hi sortien.

Al finalitzar l’acte el president del Rotary Club de Terrassa, en Domènec Ferràn li ha agraït la seva presentació i després d’un breu torn de preguntes entre els assistents s’ha tancat l’acte.


El Rotary de Terrassa el dimarts 30 d’abril de 2019, tindrà com a conferenciant al soci i historiador Josep Puy que ens farà una presentació titulada “SAMUEL MORERA, imatges per explicar una vida”

Us deixem un tastet d’aquest personatge:

… el 6 d’octubre de 1934, fent costat al president Lluís Companys, Morera proclama l’Estat Català des de l’Ajuntament de Terrassa i hissà la bandera esteladaa la façana del consistori. Samuel Morera és detingut i no és alliberat fins als 9 d’abril de 1935. En el Consell de Guerra següent és condemnat a dotze anys de presó i va ser confinat a la Model. Arran de les eleccions del 16 de febrer de 1936 i del triomf del Front Popular, Samuel Morera és alliberat i retorna a Terrassa en olor de multituds. Es fa càrrec de la direcció de l’Ajuntament…

AQUEST SERÀ UN SOPAR – CONFERÈNCIA OBERT A TOTHOM, i els assistents hi podran accedir al preu del sopar que és de 20 €.

El dimarts 30 d’abril a les 20:45 al Hotel Don Candido de Terrassa.

Qui hi estigui interessats cal que ho comuniqui al mail rotaryterrassa@gmail.com

Enviat per: SRC | 15 Abril, 2019

Excursió per la ruta de les ermites de Marganell


Hem començat la sortida deixant el cotxe al trencall de la BV1123 que és la carretera que va de Castellbell a Marganell, just en el trencall que porta a Sant Cristòfol. Aquí hem continuat una estona per la mateixa BV1123 fins a trobar un nou trencall a ma esquerra que indica direcció a Sant Esteve de Marganell. A partir d’aquest punt trobem un primer encreuament que cal agafar a mà dreta i que puja tota l’estona per camí asfaltat.

Aviat arribem a la masia de can Font avui convertida en restaurant i on podem desviar-nos per observar la gran alzina que hi ha al seu costat. Destaquem que al costat hui ha una gra ja on es fan uns formatges i mató d’alta qualitat i que qui vulgui pot visitar.

Nosaltres hem continuat pujant per la carretera fins a trobar les restes de Sant Esteve de Marganell que hem visitat i de la que podreu trobar les pertinents explicacions en el PDF que us adjuntem al final de la crònica.

Sortint de l’església hem agafat un camí de terra que surt a mà esquerra i que s’endinsa cap a una zona de bonics camps cultivats i on les vistes de les agulles de Montserrat ens deixen bocabadats. El camí et porta a un de més ample que cal agafar a mà esquerra i que continua fins arribar prop d’una casa de pagès a la que no cal arribar ja que ens desviem per un trencall a mà esquerra que ràpidament baixa cap a la riera del Carner.

A la riera veurem la indicació de la font del Carner que normalment no raja i que podem trobar a uns 30 metres riera avall al costat d’una taula i unes cadires en una zona força obaga. Nosaltres em continuat ara camí amunt per remuntar la riera i al arribar a la zona més alta em cercat a mà esquerra una mena de cabana de pedra circular on hem parat per esmorzar.

Després em continuat el camí veient ja davant nostre les cases del nucli de Sant Cristòfol. Al primer trencall que em trobat ens agafat a mà dreta en direcció a Montserrat i al arribar a tocar d’una casa hem arribat a un carrer asfaltat que em agafat a ma esquerra.

Ara hem seguit la urbanització fins arribar al bonic nucli de Sant Cristòfol de Castellbell  on hem visitat l’església que té un bonic absis romànic amagat al seu darrera.

Un cop visitada hem retornat pel mateix carrer que ens havia dut a Sant Cristòfol i a la primera cantonada em girat a mà dreta tot passant per un corral on hi havia dos burrets. A partir d’aquí el camí es fa estret i transcorre per una zona de bosc de ribera tot passant per el costat d’una riera.

Finalment enllaça amb una pista ample que agafem a mà dreta i que voreja un gran camp amb una vista immillorable de Montserrat. Continuem sense deixar la pista fins a trobar a mà dreta un mirador fet de ferro on es pot saber el nom de cada agulla del massís. Després continuem sense agafar cap trencall fins que la pista giravolta a mà dreta i s’endinsa en un petit bosc i baixa després fins a travessar dues rieres.

Després de la segona passem pel costat d’una petita casa  i arribem a una zona en que hi veurem espais per cavalls ja que pertany a una hípica que aviat veurem. Aquí cal estar atent a un trencall a mà dreta que indica en direcció a l’ermita de Sant Jaume de Castellbell , la darrera que visitarem i que es troba al costat mateix de la hípica.

Un cop visitada agafem el camí que surt del seu costat i que va paral·lel a la carretera i baixem uns pocs metres fins que trobem l’àrea on havíem deixat els cotxes aparcats per tornar a casa.


Al Rotary Club de Terrassa hem gaudit de la presentació d’en Frank del Aguila Espejo, director fundador de l’empresa Humantiks i Cofundador dels Serious Games Camp que ens darrers anys s’han desenvolupat a Terrassa.

La seva passió és connectar idees, persones i projectes unint art, tecnologia, joc i emoció. I per això fa servir diverses tecnologies que avui ens ha vingut a explicar com son els Serious games, la realitat virtual i la realitat augmentada amb l’objectiu de poder educar en valors, desenvolupar competències tècniques i transversals i promoure el benestar emocional de les persones.

En Frank  ha començat explicant la diferencia entre aquestes tecnologies, i dient que la Realitat Augmentada consisteix en una tecnologia que permet afegir informació virtual a la informació física ja existent i això ho pot fer gràcies a visualitzar-ho des d’una pantalla mòbil o des d’unes ulleres especials que no oculten el que veiem en el nostre entorn.

Aquesta és la principal diferència amb la Realitat Virtual, ja que no substitueix la realitat física, sinó que afegeix un entorn fictici al món real.

Llavors ha aclarit que la Realitat Virtual requereix d’uns dispositius que es posen davant dels ulls en forma d’ulleres (Oculus Go) i que permeten a la persona submergir-se virtualment en un nou espai virtual i que no permeten cap visió del que passa en el nostre entorn real.

Segons en Frankla  tecnologia ens permet crear emocions en les persones que les utilitzen i són les emocions les que enganxen i fan que aprenguem més fàcilment alhora que ens motiven a fer aquest procés d’aprenentatge”.

Ha ensenyat com es poden fer servir aquestes tecnologies per avaluar possibles trastorns de comportament, com per exemple en la detecció d’infants amb Trastorns de Dèficit d’Atenció TDAH, millorant molt la seva motivació en l’aprenentatge.

També ha parlat de l’aplicació en el tractament de fòbies, com la por a volar o als espais tancats, etc. I també en el tractament de dolors, entre moltes altres aplicacions enfocades al món de la salut.

Una altra aplicació on hi està treballant actualment és en la millora emocional de pacients oncològics, amb un programa d’investigació pràctica que compte amb la col·laboració de la Mutua de Terrassa i on els resultats estan demostrant el gran poder de generar emocions positives en malalts de càncer, fet que millora molt el seu benestar emocional.

En aquestes aplicacions s’utilitzen tècniques de visualització, programació neurolingüística, relaxació, reminiscència i llenguatge metafòric per disminuir l’estrès i l’ansietat associats a la mateixa malaltia i als diversos procediments mèdics que ha de patir el malalt.

En la part final de la seva exposició, en Frank ha deixat experimentar als assistents amb les dues tecnologies i poder comprovar com són aquests entorns que poc a poc s’aniran introduint en la nostra vida personal, social o laboral.

Amb aquestes sessions, el Rotary Club segueix apostant per ensenyar la realitat que ens envolta i en aquest cas podem afirmar que la Realitat que hem vist, ha estat, real, virtual i a més augmentada.

 


El Rotary de Terrassa ha convidat a Frank del Aguila, de l’empresa Humantiks perquè ens presentarà la diferencia entre Realitat Virtual i Realitat Augmentada.

Hi ho farà d’una forma molt pràctica ja que tots els assistents podran experimentar amb ulleres especials aquestes noves tecnologies i més concretament adreçades als àmbits de l’educació, la formació i la salut.

Fins i tot, es presentarà un projecte molt innovador adreçat als malats de càncer.

AQUEST SERÀ UN SOPAR – PRESENTACIÓ OBERT A TOTHOM, i els assistents hi podran accedir al preu del sopar que és de 20 €.

El dimarts 9 d’abril a les 20:45 al Hotel Don Candido de Terrassa.

Qui hi estigui interessats cal que ho comuniqui al mail rotaryterrassa@gmail.com


Un grup de socis i familiars del Rotary Club de Terrassa hem realitzat la visita a la Casa Vicens de Barcelona.

La casa Vicens va ser el primer projecte important que va fer el genial arquitecte Antoni Gaudí i es va començar a construir l’any 1883 en una zona situada prop del torrent  de les Cassoles, al terme municipal de la llavors vila de Gràcia.

Actualment esta ubicat al carrer Carolines, número 20-26 i és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional i forma part del Patrimoni Mundial de la Unesco.

La visita ha estat comentada per un guia que ens ha ofert tot tipus de informacions per entendre tant l’obra com els motius que van portar a l’arquitecte a projectar-la en part tal i com avui la podem gaudir.

Malauradament del projecte original només en resta la casa i s’han perdut tant els jardins com la font monumental que li donava part de la seva raó de ser. Ara l’obra espectacular i única queda empresonada al mig d’edificis de dubtós gust i encaixonada en una zona de la ciutat de Barcelona on no li permet lluir gens ni mica.

Balcons amb roba penjada i tendals mig descolorits formen part del seu entorn i no ajuden gens a valorar la importància d’una obra que podem considerar cabdal per entendre el llegat que Gaudí va deixar en el modernisme a nivell internacional.

 

 

Older Posts »

Categories