Al Rotary Club de Terrassa en el decurs d’un sopar s’ha desenvolupat una conferència a càrrec de la Sra. Mariona Vigués sobre el tema de la Medicina i l’Art, que és la segona part de la primera que ja va fer al Rotary uns mesos enrere.
Comença la conferència indicant que si a l’anterior explicava com les malalties de diferents pintors afecten la seva obra, en la d’avui veurem com les malalties han estat representades al llarg de la història de l’art per molts pintors i també escultors plasmant de manera molt precisa els símptomes físics i mentals dels seus models.
Comença el recorregut per la Prehistòria explicitant el significat simbòlic i ritual de les representacions pictòriques a les coves; s’analitza l’Escena del pou de la Cova de Lacaux (França) i diferents imatges de Mans negatives o plantilles de mans.
A Egipte, la medicina estava força avançada i la professió de metge tenia prestigi però la pràctica mèdica barrejava elements màgics i religiosos amb coneixements anatòmics i fisiològics. S’analitzen un relleu on es practica la circumcisió, l’escultura del funcionari Sened i la seva família (nanisme), un fresc on es veu la cura dels ulls, i la primera imatge d’un malalt amb poliomielitis de la història.
A Grècia i Roma la professió mèdica no estava institucionalitzada i es considerava els metges com artesans o servents. Els únics metges ben considerats eren els sacerdots d’Asclepi (Esculapi a Roma). S’analitzen escenes de diferents vasos de terracota i bustos masculins i femenins. Es fa esment al període hel·lenístic i es comenta l’escultura del Nen de l’espina i una pintura trobada a Pompeia.
A l’Edat Mitjana la concepció religiosa del món feia que moltes malalties es veiessin com a proves divines, càstigs o qüestions relacionades amb la voluntat dels sants, per això la pregària i les relíquies tenien un paper clau en la curació. S’explica la figura de Sant Elisabet d’Hongria; també s’analitza més detalladament el què va significar la Pesta Negra i les seves representacions. A la Baixa Edat Mitjana una important representació de les curacions que fan els sants es reflecteix en el Retaule de Sant Abdó i Senen que tenim a Terrassa.
Ja al Renaixement els estudis sobre anatomia de Leonardo da Vinci són un gran referent per la medicina posterior. Es comenten les següents obres: El naixement de Venus o la Primavera de Sandro Botticelli i La Gioconda de Leonardo da Vinci.
Al Barroc es planteja la figura de Rubens i la seva obra Les Tres gràcies no tan sols com a cànon de bellesa sinó també com a anàlisi detallat d’algunes malalties que s’observen en aquests cossos femenins. Es comenta La lliçó d’anatomia del Dr. Tulp de Rembrandt com a model de les imatges dels teatres anatòmics i en grup. Del Barroc espanyol s’expliquen les pintures de nans i bufons i Las Meninas de Velázquez com a tractament formal i digne de la representació dels personatges malalts que hi apareixen. A continuació s’analitza la figura de Goya com a malalt i com a observador de la societat amb el comentari de les pintures Muchachos trepando a un árbol i Goya y su amigo el doctor Arrieta.
Sobre el Neoclassicisme s’explica l’obra La Mort de Marat de Louis David com a testimonio d’assassinat i les severs proves. Ja al segle XIX s’analitza quin era el paper del metge als hospitals a través de l’obra Visita a l’hospital de Luis Giménez de Aranda i també la importància de la medicina preventiva a través de l’obra La inspecció mèdica o Roue des Moulins de Tolouse Lautrec.
Al segle XX s’analitzen els quadres Ciència i Caritat de Pablo Picasso, de Edward Munch Autoretrat i la pintura nena malalta dedicada a la seva germana. S’acaba la conferència amb l’autoretrat de Salvador Dalí El noi malalt.
Comentaris rebuts