L’excursió a començat deixant els vehicles a l’inici del camí dels Monjos en un indret conegut popularment com “Els Dipòsits”. Hem seguit l traçat del camí que puja a la Mola i que d’entrada puja fort per una pineda amb trossos empedrats. Poc més endavant el camí girà a mà dreta per anar a cercar una canal que ens situà per sobre de la primera terrassa de Sant Llorenç del Munt en la punta de la Roca de les Onze Hores.

Hem seguit pel camí que passa pel rocam del Pla dels Escorpins i deixa camins a banda i banda fins que comença a pujar i trobem un munt de pedres a la banda esquerra. Uns passos més endavant agafem un trencall a mà dreta de comença planer i que és l’inici del Camí de la Senyora.

Aviat trobarem trencall a banda i banda que pugen o baixen, però nosaltres seguim planejant tot admirant el paisatge que ens queda a la nostra dreta i que ens acosta al mirador de la Castellassa de can Torres. Llavors el camí s’acosta a la cinglera que ens queda a la nostra esquerra i podem observar l’esplèndida Balma del Penitent. A continuació travessem la Canal de la Cova Roja i seguim una bona estona per zones boscoses fins que arribem de nou a una balma oberta que permet admirar el paisatge i on fem parada per esmorzar.

El camí desprès comença a tombar cap a mà esquerra en una zona més obaga tot passant per una zona coneguda com la Font del Senglar però que només és una bassa on els senglars es cobreixen de fang. Nosaltres seguim fins a trobar una gran balma coneguda com la Balma Clara i on hem de vigilar de no agafar un camí que baixa a ma dreta i que ens portaria a la Canal Freda.

Més endavant trobem la Balma Fosca on t’hi pots aixoplugar en cas de necessitat. Nosaltres seguim fins travessar la Canal Freda i uns metres més endavant ens trobem amb un trencall marcat amb fites de pedra. Aquí cal agafar el de l’esquerra que s’enfila amunt fent ziga-zagues. Aquest corriol enllaça amb un altre de més ample que trobem a mà esquerra i que desprès prendrem a la tornada. Seguim ara a mà dreta de forma planera fins que trobem un nou trencall on agafem a ma esquerra una mena de canal de terra que s’enfila molt dreta i que és bastant relliscosa. Quan arribem a tocar d’una paret de pedra cal girar a l’esquerra i passar pel costat d’una gran pinassa i uns metres més amunt ja arribem a la Balma de la Pinassa o a més de gaudir de l’estranya construcció hi ha unes vistes magnifiques del Morral del Drac, la Panxa Contenta, el Turó de les 9 cabres, la Morella i per sobre de tot els Òbits.

Un cop visitat tornem enrere fins el trencall que abans hem indicat i aquí iniciem una pujada forta que ressegueix la Canal Freda fins enllaçar amb el Camí de la Font Soleia que agafem a ma esquerra, tot travessant de nou la llera de la Canal Freda. El camí continua planer per la part obaga de la muntanya fins que giragonsa a mà dreta i trobem un trencall a la dreta que s’enfila a la Cova de les Ànimes. Uns metres més endavant trobem un rocam sota una balma on es bo de fer-hi una parada tot observant la zona de la Castellassa del Dalmau.

De nou seguim fins arribar a la Font Soleia, tot deixant a la dreta un caminet que puja cap a la Mola. Continuem pel nostre camí fins a travessar la Canal de la Cova Roja i passar per una zona on és habitual trobar gent practicant escalada. El camí no te pèrdua i desprès de deixar un trencall a mà esquerra que ens portaria al Camí de la Senyora el nostre ens porta a enllaçar amb el Camí dels Monjos a l’altura del Pi del Vent.

Ara només cal baixar el camí dels Monjos i passar per una zona que ja havíem fet a l’inici i arribar finalment al pàrquing on havíem deixat els cotxes. La caminada és llargueta, d’uns 8 quilometres i els desnivell d’uns 250 metres, però les vistes ho compensen tot. Us adjuntem un PDF amb informació dels orígens de la Balma de la Pinassa: La Balma de la Pinassa

 


L’Antoni Verdaguer ha presentat el projecte Terrassa City of Film i el documental sobre en Pickman al Rotary Terrassa a més d’un projecte per fer una escultura dedicada al cinema d’en Jan Baca.

En el decurs d’un sopar cnferència, el Rotary Club de Terrassa a convidat a l’Antoni Verdaguer i Serra, director i guionista de cinema terrassenc perquè ens parlés del projecte Terrassa City of Film, de l’aniversari de la seva pel·lícula Havanera i perquè ens oferís la projecció del seu documental Conrado Fontellas “Pickman”, de la llum a l’ombra.

Igualment ha vingut convidada la Cristina Brandtner García, Gerent del Parc Audiovisual de Catalunya ja que gracies a projectes com el del Parc Tecnològic, Terrassa és membre de la xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO des d’octubre de 2017.

I finalment hem comptat amb la presencia del bon amic del Rotary, el gran arquitecte i autor de múltiples curts guardonats amb 16 medalles d’or i 10 d’argent al concurs UNICA, en Jan Baca i Pericot, un artista polifacètic al que li agrada el dibuix i la literatura.

Cal esmentar que en Jan Baca en el Rotary ha col·laborat sempre de forma desinteressada i son obres seves el monument del club davant del Hotel on ara és la seu del club i el bellíssim monument al Petit Princep, inaugurat al 2012, i que hi ha a la Plaça Ricard Camí.

A l’hora dels cafès s’ha donat la paraula a l’Antoni Verdaguer i Serra, director i guionista de cinema terrassenc, conegut especialment pels seus films La teranyina (1990), basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré (Premi Sant Jordi 1983), i Havanera 1820 (1993), que tingué una versió més extensa per a (Televisió de Catalunya) a banda dels seus nombrosos curts, documentals, espots publicitaris, programes televisius etc., com el documental que avui s’ha passat sobre Conrado Fontellas i Gamisans (1910-1975), alies Pickman.

En Verdaguer ha començat explicant que Terrassa és una de les úniques 13 ciutats que hi ha al món amb la distinció de Ciutat Creativa en el Cinema i que aquesta distinció es fruit en part de la tradició del cinema a la ciutat ja que al 1908 ja es va començar a projectar cinema i a partir del 1920 ja van sorgir nombrosos cineastes amateurs com en Salvans, en Fabra, Pere Font, Carles Puig, Jordi Torres Freixa, o el mateix Jan Baca per citar-ne alguns, tot i que també ha comptat amb cineastes professionals com en Viciana o ell mateix.

A continuació a cedit la paraula a la Cristina Brandtner García, Gerent del Parc Audiovisual de Catalunya, que ha explicat que avui el Parc acull a 45 empreses tecnològiques i s’hi fan 50 rodatges a l’any, entre els que ha destacat OT. També ha citat que a Terrassa teníem molts elements per presentar la candidatura i que per tal de ajuntar-ho tot es va crear la Taula de l’Audiovisual i que tot i competir amb altres 5 ciutats finalment l’escollida va ser la nostra.

Però ha explicat que aquest guardó comporta obligacions i una d’elles és aconseguir que la ciutadania es senti orgullosa de ser ciutat creativa en el cinema. I per assolir aquest objectiu s’estan organitzant un seguit de projectes dels que ha destacat: la primera “Mostra de cinema a les Aules” amb curtmetratges de temes actuals realitzats per alumnes de les escoles de la ciutat. També ha explicat la “Setmana del Cinema” i les Conferències que ja es realitzen cada any tot destacant que aquest any la Fira Modernista estarà dedicada al cinema.

Finalment ha parlat d’un darrer projecte que ha volgut que presentés el Jan Baca i que es tracta d’un monòlit dedicat a glossar que Terrassa és ciutat creativa en el cinema i que es podria posar a l’entrada/es de la ciutat. El Jan ha ensenyat les seves idees gràfiques, una d’elles basada en un Zoòtrop gegant, i ha demanat si el Rotary Club podria ajudar a fer realitat aquest projecte.

En la part final dels parlaments l’Antoni Verdaguer ha citat que aquest any es l’aniversari del rodatge de la pel·lícula Havanera i que volia demanar al Rotary si creu que es podria organitzar un passi al cinema Catalunya conjuntament amb una taula rodona on parlar de l’esclavisme en ple segle XXI.

L’acte ha finalitzat amb el passi del documental Conrado Fontellas i Gamisans (1910-1975), alies Pickman que, com a indicat en Verdaguer, forma part d’un projecte per rodar la vida d’altres destacats personatges terrassencs.

Enviat per: SRC | 12 febrer, 2019

Anem a descobrir la balma de la Pinassa


El dissabte 16 de febrer farem una excursió per descobrir la Balma de la Pinassa a Sant Llorenç del Munt i a més ho farem amb una volta circular per el camí de la senyora d’anada i el camí de la font soleia de tornada.

Una caminada d’uns 7,5 quilometres que permetrà gaudir d’una de les panoràmiques més boniques del Parc Natural i d’una vista espectacular de la zona de la canal de Santa Agnès.

Sortirem a les 9 del mati del davant de l’Ajuntament de Matadepera. Podeu seguir el mapa a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/balma-de-la-pinassa-pel-cami-de-la-soleia-i-la-senyora-src19-33032308

Enviat per: SRC | 11 febrer, 2019

Terrassa city of film al Rotary


Dimarts 12 de febrer , al Rotary de Terrassa, tenim com a convidat a l’Antoni Verdaguer, que ens explicarà el Projecte Terrassa City of Film.

A més es farà un passi del documental Conrado Fontellas “Pickman”, de la llum a l’ombra

I comptarem amb la presencia de la Cristina Brandtner, en Jordi Hernández responsables del Terrassa City of Film a més del prestigiós arquitecte i cineasta Jan Baca.


El Rotary Terrassa ha convidat a les representants de l’ACAU, la Mercè Burguès, vocal de Cooperació Internacional i la Maria Rosa Sanz, Vicepresidenta i responsable de la gestió i coordinació de projectes per poder lliurar-los les ajudes solidaries aconseguides en dos dels seus darrers actes: la venda d’entrades del Concert de Nadal i la Recapta Solidària del Sopar de Nadal.

A l’hora dels cafès s’ha fet una presentació de La Mercè Burguès i La Maria Rosa Sanz de l’ACAU, tot destacant que l’objectiu d’ACAU és oferir ajuda per a millorar les condicions de vida de persones que al nostre país, o en països en vies de desenvolupament, estan patint situacions de pobresa, que precisen una resposta solidària que segons ells mateixos indiquen: “no podem eludir”.

A continuació han iniciat la seva presentació indicant que l’Associació Coordinadora d’Ajuda Unida (ACAU) és una ONG amb seu a Terrassa, sense afany de lucre, constituïda l’any 1997 i declarada Entitat d’Utilitat Pública, per la Generalitat al Febrer del 2008.

Fan menció que l’ACAU porta 22 anys com ha entitat a Terrassa i que si be inicialment eren un grup d’amics amb la voluntat d’ajudar a persones desfavorides, amb el temps han passat dels 6 voluntaris inicials als més de 60 que actualment tenen.

Inicialment distribuïen aliments a Terrassa i a Santa Coloma de Gramenet i no va ser fins el 2000 que van incorporar l’ajuda internacional a Burquina Faso.

Els seus grans grups de serveis són: l’atenció a necessitats bàsiques (aliments, roba, higiene, farmàcia, ajuts econòmics, joguines, …), el programa d’inserció socio-laboral (cursos, reforç, alfabetització, borsa de treball, atenció gent gran, serveis domèstics), l’habitatge compartit (mares amb infants o dones soles), i les activitats de difusió i captació de fons (fires, concerts, exposicions, xerrades).

Menció apart es mereix la seva cooperació internacional a Burquina Faso, que és un dels 10 països més pobres del món, amb una esperança de vida que no arriba als 50 anys i on només el 46% dels infants estan escolaritzats.

En aquests 19 anys han construït 3 orfenats, 20 pous, 3 dipòsits elevats, 2 centres de salut, 21 centres escolars, 1 granja d’animals a més de promoure l’apadrinament d’infants i l’enviament de roba, llet infantil o joguets. Pel 2019 el seu projecte és fer un taller per cosir + guarderia dirigit a dones abandonades. També volen fer un espai per tallers d’artesania + uns serveis i una aula de formació.

Indiquem que finalitzada la presentació s´ha obert debat entre els assistents i a continuació el secretari del club ha llegit l’acta on s’informa de l’ajuda recaptada per l’ACAU tot indicant que: En nom de la Junta i en representació de tots els socis que conformen el Rotary club de Terrassa ens complau informar que ajuntada la quantitat recollida en el Concert Solidari de Nadal realitzat a Sant Pere amb la recapta solidaria que es va fer en el Sopar de Nadal, la quantitat resultant total va ser de 2.540,00 €.

I que és voluntat del Club que el taló corresponent sigui lliurat als representants de l’associació Coordinadora d’Ajuda Unida (ACAU) amb la voluntat que en facin un ús responsable i solidari dins la nostra ciutat.

El punt final de l’acte protocol·lari ha estat el lliurament del taló amb l’import total de 2.540,00 € als representants de l’ACAU, per part del president del Rotary Club de Terrassa, Sr. Domènec Ferràn.


Aquest dissabte el Rotary Club de Terrassa hem fet una visita guiada al sanatori de Torrebonica i cal destacar que ha estat una visita molt complerta i didàctica en la que hem tingut el plaer de comptar a més amb en Daniel, un masover que va treballar 30 anys en la casa del costat del sanatori i en té un profund coneixement.

La guia ha estat la Teresa Sànchez-Roca i val la pena dir que hi posa passió i coneixement, de tal manera que en les seves explicacions hi ha forta dosis d’emoció.

Hem començat observant la silueta de l’edifici des de l’exterior i allí em pogut comprovar amb la visualització de imatges antigues l’evolució constructiva que va transformar l’antic mas (del S. XIII) en l’edifici sanatorial que vull podem veure i que és obra (1911) de l’arquitecte Josep Domènech i Mansana.

Malauradament de l’antiga torre (del 1526) que li donava nom no en queda res més que dues finestres gòtiques (una amb una data del 1687) que es van incloure en el cos de les dues torres que flanquegen l’edifici actual. La torra de la dreta ocupa el lloc on era l’antiga torre-bonica.

Aquí hem visitat algunes de les terrasses que es feien servir per fer curatius banys de sol. A continuació hem baixat fins al soterrani on hem vist l’espai de les antigues cuines i menjadors i la bugaderia amb uns curiosos armaris que servien per assecar la roba. També hem passat per el lloc on es cosia i es planxava la roba fins arribar a una mena de túnel en el que mitjançant unes vagonetes es transportava la roba i el menjar d’una part a l’altre de l’edifici.

Des del vestíbul hem visitat la biblioteca que conserva encara els armaris originals i després hem entrat en l’accés a l’escala principal on es pot observar una gran lluerna. Hem seguit passant per pasillos diversos fins a l’antiga fusteria que es va adaptar per fer-ne una residencia per gent gran i que ara es fa servir com a espai de rodatges, al igual que moltes altres indrets de l’edifici. Aquesta residencia va ser ocupada per darrera vegada l’any 1992 ja que s’hi van allotjar atletes australians que van venir per les olimpíades de Barcelona.

Hem seguit, tot passant per una zona d’habitacions per cegs, fins a una gran sala que es feia servir de cinema i teatre i hem comprovat que encara es conserven les dues màquines de cine que potser caldria conservar amb una mica més de cura ja que s’estan fent malbé. Aquí la nostra guia ens ha fet una petita representació disfressant-se com si fos una de les monges que abans tenien cura dels malalts, tot demostrant una gran capacitat interpretativa.

D’aquí hem passat per una zona on hi havia unes habitacions per cegs fins arribar a l’antiga porta que abans formava part de la vella capella del roser que hi havia al Mas Viver original i que ara és l’entrada de la capella modernista de Montserrat. A sobre de la porta s’hi pot observar un escut amb el nom SALA (de quan s’anomenava Mas Sala) i una representació d’una ma amb 4 maduixes que fa referencia a l’antic nom de Mas Maduixer que havia tingut abans de passar en mans dels Sala i posteriorment dels Viver.

Val la pena dir que veure la capella per dins ja justifica tota la visita dons és una petita obra d’art plena de detalls, esgrafiats, làmpades, vitralls, etc.

En un lateral hi ha l’antiga capella del Roser avui molt malmesa i on es pot observar l’antic espai ocupat per un retaule que es conserva al museu de Terrassa. De l’antiga capella a més del retaule en queden les parets i la porta que abans hem esmentat i 4 pedres de clau de volta que es poden observar al sostre.

De la capella hem sortit fora de l’edifici per veure unes construccions que envolten l’edifici i que servien perquè hi visquessin les monges, el metge, l’administrador, i tots els treballadors que feien falta per poder donar els serveis que el sanatori necessitava.

Per finalitzar hem entrat en un jardí que queda al darrera de l’edifici amb uns gran cedres que li donen un aspecte romàntic i un xic descuidat ja que fa temps que ningú en té massa cura. Aquí es pot observar un vell mur de pedra seca que marcava el camí que antigament portava al mas i també la porta de ferro del camí que anava del sanatori a l’estació de trens de Torrebonica.

Al davant de la vidriera d’entrada al sanatori la guia ens ha llegit un bell poema que ha recollit d’una antiga publicació que editaven els mateixos malalts i que ha estat una bella cloenda a una visita molt emocionant i que recomanem a tothom que la faci si té curiositat per aquest espai tant curiós.

Adjuntem dos documents en PDF que ens ha fet arribar la Teresa:  cataleg del museu de terrassa retaule torrebonicamas can viver de la torrebonica (inici)

Podeu trobar més informació al blog dels records de Terrassa:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/10/28/can-viver-de-torrebonica-masia-i-sanatori/

                  

Enviat per: SRC | 27 gener, 2019

Cronica de l’excursió a Sant Pere Sacama


Un grup d’excursionistes del club hem fet una sortida a sant Pere Sacama, tot començant deixant els cotxes a la petita urbanització de can Marcetó i a la que s’arriba des del Km. 5 de la B-1211 en direcció a Olesa i després de passar per sota del viaducte del Boixadell.

Hem pujat per la pista que surt del costat de les casetes que queden més a la dreta i que de seguida passa per entre unes oliveres joves i una bassa d’aigua que ens queda a l’esquerra.

Poc a poc la pista es va enfilant tot veient a mà esquerra la capella que ens marca la ruta i ens diu tot el que ens cal pujar. No defallim i passant per una zona una mica obaga arribem finalment en un encreuament de camins amb indicacions. A mà esquerra arribaríem a la capella, a mà dreta surt un caminet que puja a la Creu de Saba que també ens acompanyarà en tota la caminada i que queda just al damunt d’un cingle.

Nosaltres agafem el caminet que queda al mig i que va en direcció a la serralada de Montserrat que ja podem veure al nostre davant. Aquest es l’anomenat camí de Puigventós i és que si be en bona part és un camí estret al final arriba de nou a la pista que seguint a mà dreta i després d’una lleu pujada ens porta fins a les runes d’aquest important mas de Puigventós amb una espectacular vista del monestir de Montserrat.

Aquí hem aprofitat per esmorzar tot gaudint de les vistes i desprès hem agafat la pista d’abans però ara de baixada i no l’hem deixat en cap moment. La pista va fent giragonses pel mig d’una xona boscosa coneguda com les Llombreres i en la que hem trobat l’accès a una antiga font de pedra.

Finalment la pista ens porta a l’esplanada que hi ha al davant de la capella de sant Pere Sacama i que abans era ocupada pel mas de Sant Pere Sacama del que avui no en queda res.

Hem visitat l’església tot gaudint del seu bell l’absis romànic i després ens hem enfilat a les roques que conformaven l’antic castell de Sacama.

Del costat de l’esplanada i a mà esquerra continua la pista que deixem a les poques passes per agafar un caminet que s’endinsa un xic en el bosc i que porta a les runes de l’antic mas Villar on podem observar unes antigues sitges del poblat ibèric que antigament hi havia en aquest indret.

El caminet continua i torna a enllaçar amb la pista just a l’encreuament de camins que a l’inici hem esmentat. Ara ja només restava baixar per la pista fins on havíem deixat els vehicles i poder retonar a casa.

Un total d’uns 8 quilometres caminats amb un desnivell de 350 metres pràcticament sempre per camí de pista fàcil de fer.

Us deixem un escrit històric per saber quelcom més dels indrets visitats: ermita de sant pere sacama

             

 

 


Al Hotel Don Cándido, seu del Rotary Club de Terrassa, l’historiador Sr. Manel Márquez Berrocal, president del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, CEHT, doctor i professor d’Història Contemporània) ha fet la presentació del llibre “Una Història de Terrassa” tot destacant:

Que el llibre s’ha editat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa, i que es tracta d’un llibre amb caràcter profundament didàctic, pedagògic, divulgatiu amb un inqüestionable rigor històric.

També ha fet esment que al 1987 alguns membres del CEHT ja van realitzar un primer llibre sobre la Història de Terrassa que va suposar un gran avenç en el coneixement del passat terrassenc i la versió actual el que fa es aglutinar totes les recerques, investigacions i aportacions historiogràfiques fetes pels diferents historiadors i historiadores locals i aquelles persones de la ciutat que són estudioses dels temes històrics en aquests darrers 30 anys.

Segons les seves pròpies paraules, el CEHT té com a objectiu conèixer, analitzar, comprendre i divulgar la història de la nostra ciutat amb l’afany de ser socialment útil a la majoria dels homes i dones que hi viuen i treballen amb la finalitat de construir un món millor, més lliure i més just. Els seus més de 125 socis i sòcies donen suport al coneixement històric com una eina per al futur i l’entitat no te afany de lucre.

Del llibre ha destacat que és una història de Terrassa feta en funció dels historiadors que l’han fet i que si haguessin estat altres segurament seria una “altra” història de terrassa, però que en tot cas no seria pas massa diferent. Indica que recull diferents punts de vista, cosa que fa, més plural l’anàlisi, més encertades les afirmacions i, en conseqüència, més obertes al debat i la reflexió.

El llibre està destinat a tot tipus de públic i s’ha realitzat amb un disseny molt innovador (obra d’Intus, Carles Gómez i Anna Escardò) que ajuda a que la lectura sigui molt entretinguda, tot i les critiques de que és un llibre sense índex, ja que els continguts estan ordenats per colors.

És una obra profundament didàctica, pedagògica, divulgativa i rigorosa que recull la síntesi de recerques i investigacions dels últims trenta anys. Una història local, però no localista. En aquesta obra s’ha recollit la vida de les persones intentant defugir d’entrar a personalitzar els fets en ningú i destaca que la part que té més pes és la relativa a la història contemporània.

Els autors i autores del llibre han estat: Manuel Márquez Berrocal (coordinador); Ismael Almazán Fernández; Jan Brugueras i Torrella; Domènec Ferran i Gómez; Marc Ferrer Murillo; M. Gemma Garcia Llinares; Josep Lluís Lacueva; Ana Belén Mesa Arqués; Antonio Abel Moro García; Bernat Pizà i Castella; Teresa Rodríguez Herrerías, Vicenç Ruiz Gómez; Joan Soler Jiménez; Marcel Taló Martí i Anna Vila Gestí. I els tècnics/ques: Gemma Elias; Marina Rodríguez; Enric Sanllehí i Pol Torres.

El llibre te dues dedicatòries, per una part al historiador Josep Fontana i Lázaro (1931-2018) i per l’altra a la historiadora Lourdes Planas i Campderrós (1964-2017).

Del llibre se n’han fet 1000 exemplars i ja en porten venuts més de 350, tot confiant en que per Sant Jordi es puguin exhaurir.

Al final esmenta que ens propers dies es faran diferents presentacions de cadascuna de les parts del llibre amb els historiadors que les van fer i en diversos espais de la ciutat:

  • 17 de gener a les 19:00 – Prehistòria i història antiga a la Seu d’Ègara.
  • 23 de gener a les 19:00 – Història de l’edat mitjana a la Casa Alegre.
  • 30 de gener a les 19:00 – Història moderna a l’Arxiu Històric.
  • 6 de febrer a les 19:00 – Història contemporània al Mnactec.

Al final el president del Rotary Terrassa, Sr. Domènec Ferran ha lliuratr un obsequi al Sr. Manel Márquez i s’han realitzat les fotos de rigor.

  

Enviat per: SRC | 14 gener, 2019

Visita guiada a l’antic sanatori de Torrebonica


El dissabte 26 de gener el Rotary Club de Terrassa organitza una visita guiada a l’antic sanatori de Torrebonica.

La visita començarà a les 10:00 del mati i per això qui s’hagi apuntat caldrà que s’esperi a l’entrada del mateix edifici a les 9:45.

El preu de la visita guiada és de 6 € i l’aforament màxim és de 30 persones.

El sanatori de tuberculosos anomenat Mare de Déu de Montserrat va ser creat el 1911 i va ser anomenat popularment com la Casa de Torrebonica, al voltant del qual s’hi van desenvolupar diversos horts i s’hi van aixecar algunes cases. El sanatori es va construir a l’antic mas de Can Viver de Torrebonica, que fou modificat per l’arquitecte Josep Domènech i Mansana per als nous usos hospitalaris.

Tots aquests terrenys van ser cedits a l’obra social de La Caixa l’any 1922. El sanatori va deixar de funcionar, al 1999 i el 2010 la Fundació Sant Llàtzer de Terrassa va comprar la finca de Torrebonica a la Caixa.


En el decurs d’un sopar plenari, en Manel Márquez Berrocal president del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, CEHT ens farà la presentació del llibre “Una Història de Terrassa” editat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa, un llibre amb caràcter profundament didàctic, pedagògic, divulgatiu amb un inqüestionable rigor històric.

El 1987 alguns membres del CEHT van realitzar un primer llibre sobre la Història de Terrassa que va suposar un gran avenç en el coneixement del passat terrassenc i la versió actual el que fa es aglutinar totes les recerques, investigacions i aportacions historiogràfiques fetes pels diferents historiadors i historiadores locals i aquelles persones de la ciutat que són estudioses dels temes històrics en aquests darrers 30 anys.

El doctor i professor d’Història Contemporània Manel Márquez Berrocal ha estat el coordinador de l’obra a la vegada que també a contribuït a la elaboració d’una part del llibre. 

El CEHT té com a objectiu conèixer, analitzar, comprendre i divulgar la història de la nostra ciutat amb l’afany de ser socialment útil a la majoria dels homes i dones que hi viuen i treballen amb la finalitat de construir un món millor, més lliure i més just. Els seus socis i sòcies donen suport al coneixement històric com una eina per al futur i l’entitat no te afany de lucre.

Older Posts »

Categories