El Rotary Club de Terrassa ha rebut la visita del Governador del Districte 2202 pel curs 2019-20 Sr. Guillem Sàez Aragonès i també de la Sra. Montserrat Moral Ajado com a Delegada del Governador.

El Governador s’ha presentat i ha manifestat la seva disponibilitat personal al Club i al districte. Comenta que ha creat un bloc personal on descriu les seves activitats que realitza i a través del qual qui vulgui s’hi pot posar en contacte. La seva intervenció va acabar amb una fotografia panoràmica dels assistents i amb un reconeixement a la tasca que realitza el nostre club.

Al finalitzar l’acte es va recordar que dijous dia 12 de desembre es fa el concert solidari  de Nadal a Sant Pere, a les 8 de la tarda, a càrrec del Cor Vine amb la participació d’en Jordi Figueres, organista,  i que els diners que es recullin aniran destinats al projecte d’inserció social INSIEME, de la Fundació Maria Auxiliadora.

Com es tradicional la macera, Núria Escudé, va llegir una poesia:

A la part final del sopar en Joan Castelló, va explica l’objectiu del projecte ecològic que es promou des dels clubs del Vallès i el Rotaract i que consisteix en aconseguir la implicació de joves i infants de la ciutat en una acció que pretén conscienciar-los en la necessitat de la recollida de residus.

La presidenta Carme Espí finalitza l’acte fent lliurament d’un banderí del Rotary Club de Terrassa al Governador i a la Sra. Moral així com del llibre Història de Terrassa. El Governador correspon a l’intercanvi amb el lliurament d’un dibuix numerat d’en Paco Armengol.

 


Un grup del Rotary Terrassa amb familiars i amics hem realitzat una visita guiada al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra situat a la serralada de Marina.

Sant Jeroni de la Murtra és un antic monestir gòtic situat a la Vall de Betlem, propera a la ciutat de Badalona. Va pertànyer a l’orde dels jerònims i va ser fundat, el 1416, pel mercader barceloní Bertran Nicolau, sobre l’antiga casa de ça Murtra (nom que fa referència als arbustos d’una planta aromàtica anomenada Murtra que podem observar a l’entrada i al claustre). A partir d’aquesta casa es va construir l’església, les cel·les, el claustre, el refetor, la cuina i d’altres dependències monàstiques.

Els monjos el van habitar fins al 1835, data de la seva crema parcial. Afectat per la desamortització de Mendizábal, el monestir va ser subhastat. A finals del s. XIX i començaments del s. XX, va residir-hi una interesant colònia d’estiuejants. El 1947, la Sra. Francesca Güell i López va comprar el lot principal per tal de convertir-lo en recinte de solitud i silenci i, també, per aconseguir-ne la restauració.

L’eix del monestir és un claustre de dos pisos. Al seu voltant, al pis baix, es troben algunes dependències: la porteria, l’Obra Nova, l’Església, la sala capitular (desapareguda), el refetor, la cuina. Al pis de dalt: les cel·les i antigament l’accés al cor. El claustre, del gòtic tardà, conte abundant decoració escultòrica, encara policromada.

Destaca l’ajut per part de la monarquia, a canvi de la qual, els monjos jerònims van donar suport als monarques en nombroses ocasions, per la qual cosa van rebre també la visita dels reis al monestir. El primer dels monarques va ser Joan II d’Aragó, que va ser protector del monestir, en va fer construir una sala àmplia per a emprar-la de refetor a finals del segle XV. Destaquem que els Reis Catòlics van residir-hi i van finançar part de les obres, concretament una de les ales, on les claus de volta estan decorades amb l’escut reial, i a les mènsules s’hi troben les cares dels monarques. Segons la tradició, va ser a Sant Jeroni, i no a Barcelona, com s’havia afirmat tradicionalment, on els Reis Catòlics van rebre a Cristòfor Colom en tornar del seu primer viatge a Amèrica, comunicant-los la descoberta del Nou Món.

Destaquem les restes de la pintura mural de 1538 del refetor. D’esquerra a dreta hi ha un home negre, els emperadors Isabel de Portugal i Carles V, el lloctinent de Catalunya Francesc de Borja i la seva esposa Elionor de CastroAndrea Doria i un gat, el prior de la Murtra Pere Alsina i una dona de la cort llegint.

L’Àmbit de repòs religiós i cultural Francesca Güell és un lloc de solitud i silenci i, tal com ho feien els antics jerònims, pretén oferir un clima d’hospitalitat i pau. Actualment, té cura del monestir un prevere catòlic i un grup de laics que també son recolzats per l’Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

                  


La sortida del grup excursionista del Rotary Terrassa l’hem començat deixant el cotxes a l’aparcament de la Barata i agafant una mica més amunt de la carretera de Talamanca i a mà esquerra un caminet que amb una forta pujada mena a l’antic camí ral de Manresa a Barcelona. L’hem seguit a mà dreta una bona estona fins que hem trobat un trencall a mà esquerra que puja dret i fort . És un camí que puja amb poques xones planeres fins que arriba a un trencall quasi a dalt de la carena. A mà esquerra el camí ens portaria al Coll Estret però nosaltres l’agafem a mà dreta fins arribar al Coll de Daví. Un cop d’alt trobem uns metres més endavant un forta a la roca a tocar del camí que es conegut com el Sot de les Unces.

Continuem pel camí ral amb unes excel·lents vistes de la serralada de Montserrat fins que trobem a mà esquerra uns padrons que marquen que hem de deixar el camí que fèiem. Cal anar en compte ja que no existeix cap camí marcat i que a més és una zona bastant rocosa. Cal seguir el padrons i anar en compte de no desviar-se ja que si els perdeu no sabreu trobar l’única ruta vàlida i que porta al Mirador de Salvador Vives (tingueu en compte que us queda endavant i a mà dreta).

Al mirador gaudireu d’una vista espectacular de la Roca Salvatge en primer terme i de Montserrat com a teló de fons. Aquí hem parat per esmorzar tot gaudint del paisatge i de les olors de les farigoles i el romaní que t’envolten. Després d’esmorzar un grupet ens hem aventurat a baixar fins a la punta del mirador. És relativament fàcil i quan estas a la punta i tornes enrere a mà dreta hi ha un sender tapat per la vegetació que porta a una balma amagada, anomenada Balma del Llop.

Desprès em tornat enrere fins al trencall marcat amb padrons abans citat. Un cop al camí hem seguit a mà esquerra fins que després de passar per una zona boscosa hem arribar a una zona oberta on de nou cal cercar uns padrons que indiquen que ens hem de desviar a mà esquerra. Si abans no hi havia camí a seguir ara el camí encara costa més de trobar. És molt important que cerqueu els padrons i els seguiu tot desviant-vos més aviat cap a la vostra dreta.

Arribareu a un punt on hi ha un petit mirador en direcció a la Roca Salvatge i que cal baixar-lo per la part de l’esquerra. En aquest punt i seguint els padrons hem arribat a una mena de mur de pedra seca i just al seu davant un corriol que s’endinsa pel bosc i baixa en direcció a la nostra esquerra.

Nosaltres hem baixat amb compte i, en un punt on sembla que cal continuar recte, el que hem fet és girar a la dreta i seguint uns metres més endavant, tot observant a la dreta, hem trobat un arbre amb forma de V que marca l’entrada de l’amagada cova de les Mercès i que té com a curiositat dues boques en forma de 8.

Un cop visitada la cova hem refet el camí i hem tornat enrere fins al Coll de Daví i després baixant pel camí ral fins a l’aparcament on havíem deixat els vehicles.

Mapa a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/mirador-de-salvador-vives-i-cova-de-les-merces-src19-41604532

Distancia 7,00 Km / Desnivell 260 m.

Com que és una zona de bandolers us deixem amb una crònica que hem lliurat a tots els que han fet aquesta excursió:

El camí Ral de Coll de Daví i els bandolers

       

 


En el decurs del darrer plenari es va felicitar a en Domènec Ferran per haver estat escollit Terrassenc de l’any 2019 i es va tancar l’estat de comptes del Club corresponent al curs passat a més de presentar la previsió per l’actual.

A continuació la Sra. Nuri Escudé presenta el poema la Tardor:

Seguidament, la historiadora i socia del club, Sra. Mariona Vigués comença la seva xerrada sobre El Real Colegio Tarrasense explicant la situació econòmica i social de la Terrassa del segle XIX marcada pel desenvolupament industrial i poc pendent de la formació intel·lectual dels seus infants. Comenta la xifra d’analfabetització de la població a l’Estat espanyol que arriba al 70% al darrer terç del segle XIX i la dificultat de tenir dades a Catalunya indicant, però, que al 1932 només estaven escolaritzats el 39’11% dels nens catalans i el 35’96% de les nenes.

Seguidament fa un repàs del creixement de la població terrassenca al llarg del segle, constatant l’arribada de població nouvinguda de la resta de l’Estat a partir de 1850 fent especial esment en l’aparició, evolució i dificultats de les escoles públiques i les privades a la ciutat. Feta aquesta introducció detalla com un grup d’industrials i persones acabalades, no satisfets amb l’ensenyament que les escoles de la ciutat podien donar als seus fills, crea una societat de nom Vinyals, Rovira, Ullés y Cía que té com a objectiu comprar un terreny a Terrassa o a prop i construir-hi una escola destinada a primer i segon ensenyament que cobrís les necessitats de l’emprenedora burgesia local, una escola que fos a l’estil dels colleges anglesos llavors tan de moda. El president de la societat era Miquel Vinyals i Galí i com a administradors figuraven Tomàs Rovira i Brusi i Llàtzer Ullés i Subirana.

Les obres del nou edifici començaren aviat, el 1864, en un terreny a la zona de la ciutat coneguda com a Era de Dalt, sent l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, i el mestre d’obres Pere Comerma i Rodó. L’edifici es construí segons les darreres novetats arquitectòniques de l’època i es feu en un temps record.. El primer curs escolar fou  el de 1864-1865.

Calia buscar una persona competent que el dirigís i l’escollit fou el Dr. Anselm Cabanes i Brunés que imprimí tan en l’ensenyament del batxillerat com en l’ensenyament primari el seu propi estil acadèmic, innovador per l’època i  basat en l’experimentació. El Colegio Tarrasense tenia alumnes externs però també alumnes interns de diferents procedències geogràfiques, fins i tot hispanoamericans fills o descendents de catalans que vivien a Cuba i Puerto Rico.

La vida del Colegio Tarrasense continuà sense interrupció durant els anys revolucionaris de 1868-1873, fins i tot rebé la visita del rei Amadeu de Saboia el 20 de setembre de 1871 que admirat pronuncià la frase: “Ni en Italia ni en España hay otro igual”. El 1872 la Guerra Civil carlina donà nous ensurts a la ciutat que va ser ocupada per sorpresa el 22 de juliol; alguns pares d’alumnes interns van treure els seus fills del Colegio Tarrasense per por a poca seguretat. El Sr. Cabanes tancà temporalment l’escola però aquell estiu morí i quan es va reobrir al setembre va ocupar el càrrec de director un antic alumne i que en aquells moments n’era professor: Joan Cadevall i Diars.

Joan Cadevall va estar molt implicat en l’èxit del Colegio Tarrasense i en la vida cultural de la ciutat; personatge inquiet i polifacètic era conegut més enllà de Terrassa per ser una eminència especialment en botànica. Seguint les necessitats de professionals ben formats, creà, d’acord amb l’Ajuntament, l’Escola d’Arts i Oficis ubicada fins 1902 a l’edifici del Colegio Tarrasense que als 25 anys de la seva fundació rebé el títol de Real de mans de la reina Mª Cristina que havia visitat la ciutat. Josep Llimona va ser l’autor de l’escut reial que avui encara hi ha a la façana de l’escola.

Els darrers anys de finals de segle XIX, van començar les dificultats, l’ajuntament no pagava puntualment els diners per l’ensenyament dels alumnes “pobres” que el Real Colegio acollia, tampoc la subvenció per l’Escola d’Arts i Oficis i cada curs s’arrossegava més dèficit; a això cal afegir que molts industrials havien traslladat la seva residència a Barcelona i allà ja hi havia bons col·legis per portar els seus fills. El curs 1900-1901 seria el darrer curs escolar del Real Colegio Tarrasense. El setembre de 1901 s’hi instal·laren els escolapis que havien arribat a la ciutat a petició de l’Ajuntament.


L’historiador i soci Josep Puy ha estat el convidat per parlar-nos del Camp de refugiats de Ribesaltes a on el Rotary Club de Terrassa planeja fer una sortida-visita durant la propera primavera.

Abans de la conferència la Nuri Escudé, ha recitat cantant-la un poema dedicat a la sardana La Puntaire que ha explicat que l’ha triat en motiu del festival de sardanes que hi va haver a Terrassa el cap de setmana passat:

En Josep Puy ha començat la seva xerrada lliurant unes fotocòpies informatives sobre el camp de Ribesaltes a tots els assistents i a començat explicant  l’origen militar del camp com a centre d’instrucció, la seva ubicació i la distribució de l’espai i la seva història estretament relacionada amb l’arribada massiva de refugiats republicans espanyols i brigadistes internacionals que creuen la frontera francesa a partir de febrer de 1939 a causa de la victòria de les tropes franquistes al final de la Guerra Civil.

Així, a l’inici del febrer de 1939, 450.000 persones creuen la frontera dels Pirineus, la majoria dels quals s’instal·len a les platges rossellonenques, als camps de refugiats d’ Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i al Barcarès. Altres, però, els trobem a Ribesaltes quan a la tardor  de 1939 es comença a habilitar aquest emplaçament militar en un espai de més de 600 hectàrees. El 14 de gener de 1941 arriben els primers combois provinents d’altres camps amb espanyols, jueus i gitanos, aquests últims evacuats mesos enrere des d’Alsàcia-Mosella, territori annexionat de facto al III Reich. Malauradament ben aviat es fa evident una situació greu, amb dificultats d’avituallament, la duresa de la climatologia i la gran quantitat de nadons i criatures.

A l’estiu de 1942 la situació canvia. L’Estat francès accepta participar en la deportació dels jueus francesos reclamats pel règim nazi. Vichy col·labora i entrega aproximadament 10.000 jueus entre l’agost i el novembre de 1942. De Ribesaltes sortiran 9 combois amb 2.313 homes, dones i infants.  La majoria dels 76.000 jueus deportats de França són enviats majoritàriament a Auschwitz-Birkenau.

A finals de la 2ª Guerra Mundial, amb l’alliberament del departament dels Pirineus Orientals, els barracons es reutilitzen de seguida com a camp d’internament. S’hi reclouen sobretot sospitosos de col·laboracionisme i traficants del mercat negre. Ja a l’abril de 1945 esdevé camp de presoners de guerra, especialment per a alemanys, però també per a austríacs i, durant un temps, italians. La quantitat de presoners augmenta de pressa (fins a més de 10.000). Amb l’alliberament dels últims presoners el 1948 el camp de Ribesaltes recupera la seva funció militar.

Als anys 60, la guerra d’Algèria deixa empremta en la història del camp de Ribesaltes. Hi passen un gran nombre de reclutes abans de travessar el Mediterrani. Durant la guerra d’Algèria, entre gener i maig del 1962, quatre illes del camp es transformen en centre penitenciari per als presoners del Front d’Alliberament Nacional (FLN). Tanmateix, un cop la guerra acabada, el setembre de 1962 arriben els soldats algerians de l’armada francesa, els harkis. La vida s’organitza a mesura que les famílies s’instal·len als barracons. Però la integració dels antics soldats i de les seves famílies resulta complicada.

El camp de trànsit de Ribesaltes, per on hauran passat uns 21.000 harkis amb llurs famílies, tanca oficialment les portes el desembre de 1964. Sense els harkis i fins al març de 1966, França decideix traslladar els militars guineans i les seves famílies (unes 800) al camp de Ribesaltes, atès que d’ençà de la independència de Guinea (1958) es trobaven en casernes franceses d’Àfrica. Durant aquest mateix període, el camp també acull un petit grup de militars provinents de la Indoxina francesa. D’aquesta manera, el camp torna a recuperar la seva vocació militar. No obstant això, entre el 1986 i el 2007 s’hi instal·la un centre de retenció administrativa per als estrangers que han de ser expulsats. Aquest CIE es va tancar durant el govern de Nicolas Zarcozy.

El sopar-conferència finalitza amb una fotografia de grup amb uns paraigües i ventalls de recolzament a la tasca de l’Associació de Poliomelitis.

Enviat per: SRC | 2 Novembre, 2019

Visita del Rotary Terrassa a la Casa de les Punxes


Un grup de socis del Rotary club de Terrassa acompanyats de familiars i amics ha visitat l’anomenada casa de les Punxes o casa Terradas, que és el seu nom original.

Es tracta d’un singular edifici de Barcelona dissenyat per l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, gran coneixedor del gòtic europeu, on va utilitzar el llenguatge medievalitzant, revisat amb motius populars, que fa que superi el caràcter purament historicista que altrament podria tenir l’edifici.

L’edifici situat entre els carrers de Rosselló, Bruc i l’avinguda Diagonal a l’Eixample de Barcelona va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 9 de gener del 1976 i es tracta de tres edificis que formen un volum unitari ja que va ser pensat per allotjar les cases de les tres germanes Terrades.

Bartomeu Terradas i Mont va ser un reconegut industrial tèxtil casat amb la saballenca Àngela Brutau, i, tot i deixar al fill en herència, no oblidà el benestar de les seves filles i els va deixar una petita fortuna que va significar una bona part del finançament per a la construcció del palauet de Les Punxes, en mans de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, amic de la família.

A la fi de 1903, la casa es dissenya sobre pla, en un solar atípic, de forma irregular, fruit de la recent urbanització de l’Eixample de Barcelona. Puig i Cadafalch dissenya un gran edifici inspirat en el castell de Neuschwanstein, a Baviera, amb sis cantonades, que coincideixen amb les interseccions dels tres carrers.

Les tres germanes només habitaven la planta principal de l’edifici i aprofitaven la resta de dependències per lloguer i així assegurar-se unes rendes que els permetien viure sense dependré de ningú. Totes tres hi van viure fins a final de la guerra civil i com que van morir sense deixar descendència l’edifici finalment va passar a mans del seu germà i únic hereu, Bartomeu Terradas Brutau. Quan l’any 1991 Fundació La Caixa entra com a accionista de Colonial, l’edifici passa a formar part de la cartera de la immobiliària amb un projecte de restauració integral entre mans a càrrec dels arquitectes Francesc Xavier Asarta i Albert Pla.

Des d’agost del 2016, la Casa Terradas es pot visitar després d’una nova restauració a càrrec de l’arquitecte Jaume Falguera.

Els assitents del Rotary hem fet una visita guiada que ha finalitzat amb un petit vermut a la terrassa de l’edifici.

       


En el plenari del dia 8 d’octubre del 2019 van venir de convidades les representants de la Fundació Maria Auxiliadora de Terrassa.

En el decurs de la sessió la Isabel Fernàndez, coordinadora de projectes, va presentar un vídeo-resum dels projectes que porten a terme la Fundació ubicada al barri de la Maurina i dedicada a donar resposta a les necessitats socials i d’integració de la població de l’entorn.

Un cop visualitzat el vídeo, va fer una explicació més detallada dels projectes Pam a pam: Taules de conversa, Accelerant; El Viver reforç: reforços escolars de primària; El Viver: tallers de confecció, cursos de cuina. Segons va indicar, aquests projectes van atendre l’any 2018 un total de més de 500 persones a través de 15 educadors i personal voluntari.

A continuació va prendre la paraula Sor Carmina Panera que va concretar la seva explicació en els orígens i desenvolupament del projecte INSIEME de confecció tèxtil, que és el projecte solidari que Rotary Terrassa vol recolzar aquest curs.

El projecte dona feina a 12 dones amb contracte laboral i Seguretat Social i algunes altres en pràctiques. Es fan peces de confecció, especialment de bany per encàrrecs d’empreses i també la roba esportiva de l’alumnat de les escoles Salesianes.

El projecte no té guanys doncs en prou feines es poden cobrir els costos del personal que hi treballa però és una forma d’aprendre un ofici tot i que la inserció és difícil donades les característiques actuals del sector tèxtil. Es promou que les dones estiguin per un període de dos anys treballant al taller.

En el decurs del plenari, la Nuri Escudé va llegir el poema de Tomàs Garcés, Adéu, en motiu de la celebració diumenge dia 6 del Dia Mundial dels Ocells.

ADÉU

Adéu, orenetes

Torneu l’any que ve.

La branca florida

traurà el cirerer.

Rovell a les teules;

silenci del niu.

Sou fora vosaltres,

és fora l’estiu.

I encara la figuera

té el fruit secanell.

Hi llu la ferida

del bec de l’ocell

Un vol de cardines

s’eixampla de lluny.

La ronda no para,

la vida s’esmuny.

Pel desert de l’aire,

si l’altre ocell no hi ha,

el pit-roig vindria

mon vidre a trucar.

 Tot passa, mes torna

I arriba i se’n va.

  


Hem iniciat l’excursió al camí que baixa de la Carretera de Rellinars a la font de Carlets, concretament en un aparcament a mà dreta que es troba passada la font citada i després d’una forta pujada.

Aquí hem tirat enrere unes passes fins a trobar un camí que travessa la Riera de Rellinars i l’hem seguit sense desviar-nos i desprès de travessar 2 vegades la riera de la Font del Conill  cal estar atent a trobar uns padrons a mà esquerra que marquen la baixada a la Font del Conill que em trobat seca.

Abans i aprofitant un gorg del torrent em parat a esmorzar.

Un cop de nou al camí em seguit pujant fins arribar a una cruïlla amb un camí més marcat que puja a la nostra dreta. Nosaltres agafem el caminet més planer de l’esquerra i que segueix la llera del torrent i el seguim fins a trobar de nou un trencall (abans haurem pogut observar a la banda esquerra del camí uns antics forns de calç).

En aquest punt el camí que hauríem d’agafar que és el que ens queda al davant esta tapat per bardisses i el que hem fet es pujar pel de la nostra dreta uns metres i al davant d’un gran pi i marcat per padrons agafar una drecera pel mig del bosc que sorteja el tap esmentat.

De nou en el camí ara només cal seguir-lo fins que travessa el torrent i canvia de direcció desfent el que abans havíem fet però ara retornant per l’altra banda del torrent.

Després de moltes giragonses i desprès de travessar un cadenat i just quan ja es pot veure la serralada de Montserrat a l’esquerra trobem una cabana de pedra seca a la nostra dreta.

Seguim pel camí fins a enllaçar amb una pista ample que agafem de baixada  fins que arribem quasi a tocar la riera de Rellinars. Aquí trobem a ma esquerra un caminet que baixa a la riera i que porta a la Font del Trull, també seca.

De nou retornem al camí ample i ara el seguim fins a trobar a la nostra esquerra uns padrons que marquen un camí mig perdut que porta fins a les Tombes de les Roquisses.

Desfem el camí i baixem per la pista fins on havíem deixat els cotxes per retornar a casa,

Mapa a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10712008)

Distancia 7,2 Km / Desnivell: 230 m.

  


El primer plenari del curs 2019-20 presidit per la nova presidenta del Rotary Club Terrassa, la Sra. Carme Espí ha començat amb la tradicional lectura d’un poema i, en aquest cas, ha estat triat el poema de l’autora terrassenca  Montserrat Pineda i Ribera  amb el títol “Armari”:

A continuació la Presidenta ha donat la benvinguda a la convidada d’avui, la Sra. Glòria Salazar, Presidenta del Rotary Club el Cerrejón del Departament de La Guajira (Colòmbia) i es procedeix a fer un intercanvi de banderins de les dues entitats.

En  la seva presentació, ha explicat els projectes que el seu Club Rotary realitza a les comunitats de Jurimakal i Pinski, municipis d’Albània en el Departament de La Guajira, dedicats íntegrament a l’ajuda de les comunitats indígenes, tant en la recerca de pous d’aigua (projecte Aguajira) com en la construcció d’habitatges, segons el seu model tradicional.

Podeu trobar més info a https://www.facebook.com/clubrotarioelcerrejon/

En la part final de l’acte en Domènec Ferran passa una petita mostra de pel·lícules dels anys 20 de Joan Salvans que porten els següents títols: Paròdia Esbart dansaire; El Círcol Egarenc i el Passeig; Construcció de la fàbrica SAPHIL “L’Anònima”; Famílies Salvans i Barata; Visita del Dr. Irurita; Visita d’obres a La Barata; La família Salvans d’excursió; Accionistes de SAPHIL; La família Salvans a Biarritz; Onomàstica de la Sra. Piera, esposa de Francesc Salvans; La fàbrica SAPHIL; De la Mata a Can Pèlacs.

 

Enviat per: SRC | 23 Setembre, 2019

Excursió al 92 aplec de Sant Salvador de les Espases


Amb unes amigues rotaries de Sant Cugat i Terrassa, hem sortit de l’aparcament del jutjats de Terrassa per agafar la carretera C-58 de Terrassa a Monistrol fins al punt quilomètric 33 on cal girar per agafar un trencall que trobem a la banda dreta i que indica a “Can Serra”.

Aquí cal agafar la direcció que indica Can Serra Direcció Sud i de seguida ens trobarem la indicació del Camí de San Salvador de les Espases que hem d’anar seguint fins arribar a la part superior de la urbanització i girar a l’esquerra per baixar pel carrer del Segrià fins que fa una corba a l’esquerra. En aquest punt a mà dreta comença el camí que cal agafar.

Travessem un torrent i després a l’esquerra seguim per un camí que planeja. Més endavant trobem marcat amb uns padrons un camí a la dreta que aviat ens porta a un rocam que cal seguir durant tota la pujada cap al coll que queda al nostre davant. A dalt podem admirar el paisatge que es presenta al nostre voltant amb les roques de l’Afrau a la nostra esquerra, la roca de Sant Salvador de les Espases al davant i més enllà el massís de Montserrat.

En el coll agafem un camí a l’esquerra que baixa de sobte i ens porta a una pista de terra que ve de Coll de Bram i que desprès agafarem per tornar. Baixem i seguim la pista a mà dreta i a pocs passos ja trobem a l’esquerra la indicació de Sant Salvador de les Espases. El camí passa per zones d’escaletes i és molt agradable de fer ja que l’entorn és molt bonic. El seguim fins arribar a una zona oberta en que es presenta davant nostre la roca del Castell de les Espases. Aquí s’inicia una pujada que no costa massa de fer i que ens porta a un trencall on hi ha una indicació a la dreta que diu: camí de la burreta. Es tracta del mateix camí però més suau i, agafem el que agafem, els dos ens porten igualment a la zona de l’ermita.

El primer que trobem al arribar, i a mà dreta, és la casa de l’ermità on, els dijous i diumenges, es pot comprar algun record i begudes (nosaltres hem aprofitat per esmorzar-hi) i, adossada a la construcció però en un pla inferior, trobem l’entrada de l’ermita en la que s’hi fa una romeria cada any, el primer diumenge del mes de setembre i una altra el 12 d’octubre. De l’entrada de l’ermita surt un camí que baixa pel rocam i que indica La Cova a dos minuts i a on també trobem els serveis.

De seguida toca la campana i s’inicia la missa del 92 aniversari de l’Aplec i després de cantar els Goigs al “Soberano Salvador” sortim al replà que queda fora per fer-nos una fotografia de record amb tota la gent de l’Aplec.

Després sortim pe una porta que dona a una balconada que trobem a l’altra banda de la construcció i on hi ha una petita font i l’inici d’un caminet que puja al punt més alt del Castell de les Espases. El mirador superior és espectacular i ens permet adonar-nos del lloc tan màgic on ens trobem. Veiem la Serra del Cairat i Montserrat més a la dreta i l’Afrau, les Agulles del Petintó i Olesa més a l’esquerra.

Poc després iniciem la tornada pel mateix camí fins a la pista ample de terra, que abans ja havíem indicat, i ara seguim la pista uns 50 metres de pujada fins arribar a una esplanada anomenada Pla de les Carboneres o Coll de Bram. En el coll agafem la pista que baixa i que no ofereix cap desviació de manera que la seguim fins travessar el Torrent de l’Orpina. Desprès de travessar-lo la pista puja cap a una zona per boscosa i ens trobem amb un trencall: a la dreta la pista que continua fins a enllaçar amb la C-58, a l’esquerra un camí que ens portaria a una zona amb ruscs d’abelles i al davant nostre un camí, més estret, que és el que seguim per dirigir-nos cap a la zona de les cases de la urbanització, que ja veiem força propera.

Seguim el camí, sense agafar cap trencall, i arribem sense dificultats a la urbanització de Can Serra on agafem els vehicles per tornar a casa.

PDF del resum històric de Sant Salvador de les Espases: Sant Salvador de les Espases

 

Older Posts »

Categories