Enviat per: SRC | 15 Novembre, 2018

Visita al Monestir de Pedralbes


El dia 24 de novembre a les 10:00 del matí farem una sortida per visitar el Monestir de Pedralbes de la mà de la Conservadora en cap del Museu Monestir de Pedralbes, Sra. Anna Castellano-Tresserra.

El Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes és un convent de l’orde de les clarisses situat al barri de Pedralbes de Barcelona i nosaltres fem la visita en especial per veure les pintures de la capella de Sant Miquel, després d’una llarga restauració de cinc anys. Els treballs han deixat al descobert les pintures murals que daten del 1343 i en què es repassen diverses escenes dels goigs de la Mare de Déu i la passió de Crist. La restauració ha estat molt laboriosa i s’han emprès tècniques innovadores per recuperar les pintures al fresc que, en alguns punts, estaven ocultes sota altres capes o bé malmeses per l’aplicació de diverses substàncies.

Els experts valoren la capella com un cas excepcional d’un cicle pictòric que s’ha conservat al complet, amb 75 m2 de pintura mural i 25 m2 més de sostre pintat.

Enviat per: SRC | 15 Novembre, 2018

Fotos del sopar conferència amb Joan Manel Oller


En Joan Manel Oller va venir al Rotary Club de Terrassa convidat per donar una xerrada sobre la història de les Torres d’Aigua de Terrassa.

Destaquem que també ens va acompanyar l’arquitecte Sr. Pere Puigdomènech  i un soci del club d’Arequita, Perú, Sr. Herber.


El Rotary Club de Terrassa ha col·laborat amb la primera edició de la Cursa de les Ciutats dedicada a recollir fons per la investigació del Càncer de Pàncrees.

En aquest cas el Club ha donat les 12 copes dels guanyadors de les diferents categories de la carrera infantil de la mà de la vici-presidenta del club la Carme Espí.

Volem agrair a la Chelo, que ha estat l’anima de la cursa, la seva voluntat de que aquesta carrera es pogués realitzar a la nostra ciutat, demostrant un cop més que Terrassa és una de les ciutats més solidàries que hi ha.

Igualment volem felicitar als nens i nenes que van guanyar les carreres i el animem a que continuïn practicant l’esport.

 

 


El periodista i historiador terrassenc Joan Manel Oller Foixench coautor del llibre de la Història de les Torres d’Aigua de Terrassa és el convidat del Rotary Club de Terrassa per explicar quin ús i quina importància van tenir aquestes torres que encara podem veure en varis indrets de la nostra ciutat.

De les torres que resten en peu podem destacar la torre d’aigües de la plaça del Doctor Robert que va ser dissenyada per Melcior Vinyals l’any 1919 amb una decoració neoàrab i una coberta d’escates de ceràmica vidriada groga, de recentment renovada torre del carrer Vallhonrat, la de les 4 carreteres que a més fa les funcions de font.

De les 23 torres, també anomenades plomers, construïdes a partir de la segona meitat del S. XIX avui només en queden dotze. La seva funció era fer de repartidors d’aigua en unes cases que en aquelles primeres èpoques no disposaven d’aigua corrent i tenien que alimentar-se de pous, cisternes o de les fonts públiques.

De fet la Mina Pública va construir fins a 30 plomers, però només 23 estaven situats en torres. No s’han de confondre les torres amb els dipòsits repartidors o algunes torres privades adossades a masies, normalment de titularitat privada, que també van existir a Terrassa i que també han desaparegut.

La conferència tindrà lloc el dimarts 13 de novembre a les 20:45 a la seu del Rotary Club del Hotel Don Cándido.

Enviat per: SRC | 2 Novembre, 2018

Conferència sobre l’abat Escarré per Oriol Badia



L’Oriol Badia ha fet una conferència sobre la vida de l’abat Escarré  (en motiu del 50 aniversari de la seva mort), en el decurs d’un sopar organitzat pel Rotary de Terrassa a la seva nova seu de l’Hotel Don Càndido.

Aureli Maria Escarré i Jané va néixer a l’Arboç el 15 d’abril de 1908 i ingressà com a monjo a Montserrat el 1923 essent ordenat sacerdot el 1933. El 1936 va exiliar-se a Itàlia amb uns quants monjos més i el 1938 va decidir retornar a l’Espanya nacional concretament a Saragossa. El gener del 1939 proposa tornar al monestir i ho fa abans de l’entrada de les tropes franquistes que al arribar al monestir es troben que aquest ja esta ocupat per un petit grup de monjos amb Escarré al capdavant com a prior.

El 1941 és nomenat coadjutor de l’abat Marcet i una de les seves primeres accions és democratitzar la comunitat i enviar als monjos a fer estudis a l’estranger.

És cert que mantenia una bona amistat amb el dictador Franco i amb la seva muller i quins hi tot es tutejaven, però també ho és que mai es va aplegar a les demandes que li va fer, com per exemple la de fer-se càrrec del Valle de los Caidos. Aquesta amistat l’ajudava a que els governadors li tinguessin cert respecte i no el molestessin massa.

L’Oriol explica el fet de que gràcies a l’antiga Caixa Terrassa en el Museu que Escarré va contribuir a fer-se important, hi podem veure un quadre del pintor terrassenc Joaquim Vancells.

Un dels fets destacats és l’entronització de la Mare de Deu de Montserrat el 1947 que podem considerar com un dels primers actes de reafirmació de Catalunya (en el cim més alt de Montserrat aquell dia hi va lluir una senyera catalana).

Segons l’Oriol, l’abat Escarré va prendre una decisió transcendental, la d’obrir el monestir a tot Catalunya dient “Montserrat és vostre”.

Poc a poc les seves humilies van incloure aspectes de política social i de justícia política. La seva postura crítica no era ben vista per el govern franquista i poc a poc es va convertir en un símbol de l’església catalana i del mateix poble. En aquest sentit les declaracions que li va publicar el diari Le Monde el 14 de novembre de 1963, d’oberta oposició al règim, van contribuir a crear un corrent d’opinió entre els catòlics catalans que propugnaven per un futur més democràtic per Catalunya i una clar demanda de més llibertat i justícia. Deia “a Espanya no hi ha llibertat i sense llibertat no hi pot haver justícia”.

L’abat Escarré demanava que el poble pogués triar el seu govern, garantir la llibertat de premsa, la defensa de la llengua catalana. Tot això va portar a que al 1965 se’n va anar a Itàlia exiliat (al monestir de Viboldone a la Llombardia) i al 1966 va renunciar al títol d’Abat de Montserrat.

Ja molt malalt l’Abat Cassià Just el va convèncer de que tornès a Barcelona tot i que primer s’hi va negar dient “quan la meva mare es moria m’ho van negar”. A la clínica Platón ja no hi van poder fer res i al cap de pocs dies va morir (21 d’octubre de 1968) essent portades les exèquies a la capella ardent del Monestir de Sant Pere de les Puelles des d’on va ser traslladat a les espatlles pel carrer, entremig d’una gran gentada. Finalment amb cotxe va ser traslladat a Montserrat, on fou enterrat en el panteó dels Abats mentre en Cassià llegia una homilia d’autoinculpació per haver deixat morir l’abat fora del Monestir.

L’abat Escarré té el títol de “l’Abat de Catalunya”. L’Oriol Badia finalitza la seva exposició amb un vídeo on es recullen fotos, algunes de personals, amb l’Abat al llarg de la seva vida i amb la veu del mateix Escarré.

 

Enviat per: SRC | 2 Novembre, 2018

Fotos de la visita del Rotary a la Torre del Palau


La visita que vàrem fer el Rotary Club de Terrassa en un dia plujós va començar amb la visualització d’un documental històric sobre els orígens de la Terrassa medieval al Centre d’interpretació històrica de Terrassa i a continuació em iniciat la visita de la Torre del Palau amb unes interessants explicacions de la mà del Domènec Ferran, soci del club i Director del Museu de Terrassa.

A destacar els esgrafiats que es poden observar en algunes dependències de la torre i les magnifiques vistes que ofereix la seva atalaia sobre el centre de la ciutat.

Posteriorment em visitat una zona del subsol on es pot observar una antiga fresquera i un forn de pa de finals del segle XIX, alhora que es pot veure una part de l’antic fossar que rodejava la vila emmurallada.

       

Enviat per: SRC | 15 Octubre, 2018

Excursió a la Mola – 18 cims per la llibertat


Els del Grup Excursionista del Rotary Terrassa avui hem fet una excursió per sumar-nos a la iniciativa dels 18 cims per la llibertat i alhora per reivindicar uns valors que Rotary sempre ha defensat, com son la llibertat i el respecte als drets humans de totes les persones.

El cim triat ha estat La Mola, ja que aquest també va ser el cim triat pel bon amic Josep Rull que està en presó preventiva des de fa quasi bé un any, fet que considerem que vulnera el drets de qualsevol persona ja que ni tant sols ha estat jutjat i tampoc condemnat.

La sortida l’hem començar al carrer de les Boixaderas, prop de can Robert, on hem agafat el camí que surt del final del mateix carrer i que s’enfila fins arribar al camí ample que porta a can Pobla. Aquí hem travessat per agafar un corriol que puja per una zona rocosa fins arribar a enllaçar amb una pista amb indicacions. Nosaltres l’hem agafat a mà esquerra cap a la canal de l’abella a la que s’hi arriba fàcilment seguint la pista. La canal puja forta per una zona força ombrívola i a mitja pujada trobem el forn de calç i l’avenc de l’abella. De nou hem seguit pujant fins arribar a una cruïlla de camins amb indicacions.

En aquest punt hem aprofita per esmorzar al costat mateix del Morral del Drac i després hem agafar el camí que indica La Mola i que queda més a mà dreta. L’altre puja per la difícil canal del Mico. El nostre està ben indicat i cal estar atent a girar a l’esquerra en un punt indicat i que seguint un camí empedrat puja en direcció a la Mola.

A dalt tot era festa, centenars de persones hi ha pujat amb la intenció de recordar al Josep Rull i després de sentir unes sentides paraules d’agraïment seves llegides per la seva muller (la Meritxell) els minyons han aixecat un pilar, s’ha cantat el segadors i s’ha donat per finalitzat l’acte.

Un cop finalitzat els actes hem baixat pel camí dels monjos fins el trencall que indica direcció a can Robert. Un cop a can Pobla hem seguit la pista fins a trobar un trencall a mà esquerra que porta a la canal de les Bruixes. Cal indicar que està just davant d’un camí que ve de la dreta i que té una tanca de ferro.

El camí baixa per un rocam fins arribar a la canal que és un xic tenebrosa. Després arribem a un bosquet que ja ens porta directament als camins de la urbanització on havíem deixat els cotxes.

A l’excursió ens han acompanyat amigues del Rotary de Sant Cugat i una noia que es diu Solange i que és un refugiada del Camerun que, tot i portar poc més d’un any entre nosaltres, ja parla perfectament el català.

        


En el decurs d’un sopar a la seu del Rotary Club de Terrassa el seu president actual, en Domènec Ferràn va fer la presentació dels grans eixos en que vol basar la seva presidència.

La sessió va començar amb la lectura d’un poema de Miquel Martí Pol:

AMB LA TARDOR VINDRÉ

Amb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja.

Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.

L’estiu s’allargà molt
i tant de sol m’ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.

Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.

Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.

En relació a la continuïtat del que el Rotary Terrassa ja organitza de forma habitual es va comentar que es seguiran fent les matinals excursionistes, el Curs d’Art, la sortida 4X4, el tradicional Concert de Nadal i el Premi Joves per Terrassa.

A continuació es comenta una llista de possibles conferenciants per tot el curs, que es combinaran amb actes interns del club amb l’objectiu de fomentar la conversa i el coneixement entre els membres del Club.

També s’ha presentat una llista de visites a fer durant tot el curs de les que destaquem una possible visita al Memorial de Ribesaltes o la què farem properament a la Terrassa Medieval.

Finalment presenta un projecte nou adreçat a la conservació del Patrimoni local que versa sobre les Torres d’aigua de la ciutat i del fet que son molt desconegudes i alguns casos s’estan deteriorant molt. En Ferran indica que el tema de l’aigua i del seu aprofitament i racionalització té molt a veure amb els objectius de Rotary International i que podríem lligar aquest projecte a una campanya de sensibilització del ús racional de l’aigua a nivell escolar o ciutadà.

Anuncia que ja tenim el recolzament d’un arquitecte que ens faria de forma gratuïta l’estudi per la rehabilitació d’una de les torres i llavors caldria parlar amb el propietari (ara Fundació Mina de Terrassa) per mirar de com es pot rehabilitar. Aprofita per presentar les 13 que encara queden a la ciutat i així hem pogut comprovar el lamentable estat en que algunes d’elles es troben en l’actualitat.

Finalment es comenta que la Comissió sobre el Projecte de les Beques intentarà en el darrer trimestre de l’any presentar el projecte a la Junta.

Al final de l’acte es fa una foto amb tots els presents lluint el pin de la lluita contra la Polio.

Enviat per: SRC | 29 Setembre, 2018

Poema de Joana Raspall en el sopar del Rotary Terrassa


En el decurs d’un sopar plenari s’ha llegit un poema de Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913–Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre de 2013).

La Joana fou una destacada poetesa, escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana.

  • SI EL MÓN FOS…
  • Si el món fos…
  • Si el món fos escrit en llapis,
  • podria esborrar la lletra
  • que vol ferir;
  • podria esborrar mentides
  • que no cal dir;
  • n’esborraria l’enveja
  • Que porta mals;
  • N’esborraria grandeses
  • de mèrit fals…
  • Però és escrit amb tinta
  • de mal color:
  • del dolor brut de la guerra
  • i del dolor
  • Qui voldrà escriure un nou món més just i net?
  • Potser que tu i jo ho provéssim,
  • ben valentes, lletra per lletra,
  • des del nostre raconet…

En el decurs de l’acte s’ha decidit programar una excursió a la Mola pel dia 13 d’octubre dins dels actes anomenats “Cims per la Llibertat”.

Igualment s’ha realitzat el tancament comptable del club i s’ha fet esment que pràcticament el 30% dels ingressos del club es destinen a accions solidaries.

També s’ha recordat que recentment s’han celebrat 2 dies internacionals: el 21 el de la Pau i el 24 el de la Polio.

I finalmentr s’ha recordat que el dia 25 de setembre fa 56 anys de la tràgica riuada de la nostra ciutat.

Enviat per: SRC | 28 Setembre, 2018

Excursió a can Vives de Vacarisses


El dissabte 22 de setembre van sortir d’excursió un grup de rotaris i amics de Terrassa i San Cugat i ho vàrem fer anant cap a Vacarisses.

Allí amb els vehicles vàrem agafar la carretera BV1212 que va a la Bauma i aproximadament en el quilometres 1,7 vàrem agafar un trencall a mà dreta que és una pista de terra que s’enfila cap al bosc.

Finalitzada la curta pujada a mà Esquerra hi ha espai per deixar els cotxes. D’aquí hem començat a caminar per la mateixa pista, en direcció nord, tot observant a mà dreta la bella silueta de la Torrota de Vacarisses.

La pista és ample i planera i travessa els boscos de can Vives tot observant a banda i banda grans estructures de marges de pedra seca que evidencien la importància que tenien aquestes terres i aquesta antiga via de comunicació. El camí ens porta suaument fins a la bonica Masia de Can Vives on podem observar la casa i algunes edificis propers ara en desús.

L’era que hi ha al costat de la masia ofereix una sensacional vista de la serra de Montserrat. Nosaltres em menjat alguna figa que encara penjava de les velles figueres del mas i em seguit de nou la pista que ara baixa suaument fins a una tanca de pedra amb un banc i sota l’ombra d’unes alzines em aprofitat per esmorzar-hi.

Un cop tips hem baixat per la mateix pista fins a trobar a mà esquerra una petita caseta que era un pou d’extracció d’aigua. Aquí hem agafat un petit sender que s’endinsa pel bosc i que permet observar una bonica alzina a la que tots ens hi hem abraçat amb la intenció de que ens traspasses part de la seva vitalitat.

Desprès em retornat a la pista i l’hem seguit en direcció oest mantenint a la nostra esquerra el torrent de can Vives, amb petites bassetes d’aigua. Al final la pista acaba al arribar a un túnel que travessa per sota la via del tren.

Aquí hem girat a l’esquerra per un camí ample fins arribar a una zona de camps coneguda com la baixada de la Maciana, tot deixant a la nostra dreta una casella d’antics treballadors de la RENFE. En aquest punt cal anar en compte ja que hi ha l’opció de seguir fins a trobar la carretera o anar pel costat d’un camp que queda més a l’esquerra i seguir una estona per dins del bosc i de nou sortir a la carretera BV1212, però una mica més amunt.

Un cop a la carretera la seguim a mà esquerra com si tronéssim a Vacarisses fins que arribem a un petit nucli hàbitat que rep el nom de El Pau Gran. Deixem les cases a la nostra esquerra i seguim fins a trobar una pista a l’esquerra que porta a Can Pau Gran. Quan som davant de la darrera casa agafem un caminet que continua amunt en direcció a uns marges d’antigues vinyes. Pugem per el corriol fins a travessar la pista que hem agafat al principi de l’excursió. Seguim la pista a mà dreta fins al lloc on hem deixat els vehicles per tornar a casa.

Una bonica caminada d’uns 5 quilometres que són pràcticament plans i la majoria per camins molts fàcils de fer i amb vistes molt maques de Montserrat i la Torrota. 

   

Older Posts »

Categories