Rotary Club de Terrassa

En Jordi Miralda Escudé, professor de recerca de ICREA del Institut de Ciències del Cosmos de la UB ha estat convidat per el Rotary Club de Terrassa per parlat de l’escalfament global i de les solucions urgents a una amenaça llargament anunciada.

A començat la seva intervenció parlant del important balanç d’energia de la superfície terrestre i de com la llum del Sol es compensa amb la radiació infraroja, de manera que com més gasos hi hagi que absorbeixin l’infraroig a l’atmosfera (gasos d’efecte hivernacle), més abrigada quedarà la superfície terrestre.

Segons dades mesurades en geleres antigues s’han obtingut registres durant el darrer milió anys i s’ha pogut observar que els valors del CO2 atmosfèric han oscil·lat entre 180 i 280 parts per milió incloent-hi les eres glacials, però el preocupant és que les emissions antropogèniques de l’últim segle l’han fet augmentar fins a les 420 parts per milió, més del doble del registre més alt que mai s’havia pogut observar.

Això el que ha fet ha estat provocar un augment de temperatura a la troposfera que actualment ja és de 1.2 graus Celsius de mitjana global però com que al Continent Nord ha estat el més afectat s’ha arribat ja als 2 graus Celsius), i per contra s’ha produït un refredament de l’estratosfera.

A continuació ha explicat el cicle del carboni, tot indicant que les emissions humanes són en part absorbides en el sòl terrestre i els oceans, però el ritme d’absorció és lent, els oceans per exemple tarden 200 anys en fer el cicle complert d’absorció, i el CO2 atmosfèric segueix augmentant sense aturador. A la vegada el CO2 també provoca una acidificació de l’oceà.

La conseqüència és que l’escalfament global actual està provocat per les emissions antropogèniques de CO2 més alguns altres gasos d’efecte hivernacle (com el metà entre d’altres).

En la part final de la seva explicació, el professor Miralda a parlat dels impactes de l’escalfament global tot i que ha ressaltat que el terme escalfament global descriu millor el fenomen que no pas l’anomenat “canvi climàtic” que s’ha utilitzat per descriure la situació i que sembli menys dramàtica.

El fet és que segons ha indicat la calor anirà augmentant, amb canvis pel medi ambient i l’agricultura, i onades de calor extrema que poden arribar a ser letals, que es seguira produint la fusió de les geleres i el conseqüent augment de nivell del mar. Que augmentaran els fenòmens climàtics extrems (hi hauran més huracans, inundacions i sequeres) i que això produirà una gran incertesa climàtica. També augmentarà l’acidificació i l’escalfament dels oceans i que si arribem a traspassar punts crítics del clima es pot produir un canvi de règim climàtic irreversible en molts punts del planeta, especialment a zones com la Mediterrània..

A explicat amb un exemple sobre un informe sobre prediccions per pics de temperatura i precipitacions com a Catalunya el que ha passat aquests darrers anys de sequera i que podríem considerar com a normal ja que sempre hi ha hagut períodes de sequera es pot arribar a convertir en la normalitat de manera que vivim períodes de sequera molt més seguits.

Per el professor Miralda les solucions a l’escalfament global passant majoritàriament per la necessitat imperiosa de reduir les emissions de CO2 i per aconseguir-ho hi pot ajudar el transport elèctric, l’ús de l’electricitat renovable i l’eficiència energètica i agrícola. Ha indicat que tot just estem començant però que tot va molt lent i no es fan els deures.

Dins les possibilitats futures hi ha el poder capturar i emmagatzemar el CO2 que se sap que és possible i pot funcionar, però la realitat és que fins ara no s’ha fet res substancial.

La possibilitat de no fer res suposaria que ens hauríem d’adaptar als canvis que ens vagin afectant, però és probable que l’escalfament global arribi a tenir conseqüències greus, amb cents de milions de víctimes i refugiats climàtics.

Una opció podria ser la de reduir la llum solar posant pols reflectiva a l’estratosfera amb l’objectiu d’ajudar a refredar el planeta. De fet de forma desintencionada ja ho hem fet (precisament els aerosols industrials ho fan), però caldria un acord polític i, en tot cas, cal saber que seria una solució d’emergència temporal.

Les seves conclusions finals han estat que la incertesa científica no pot justificar la despreocupació o complaença per continuar com sempre. S’està fent un experiment amb la Terra, que és un experiment insensat. Cal actuar urgentment, per frenar les emissions de CO2 i per planificar possibles allaus de refugiats climàtics i, finalment, com que no hem fet els deures, potser caldrà optar per tècniques de reducció de llum solar com a actuació d’urgència provisional.

La seva intervenció-o ha finalitzat amb un torn de preguntes amb debat obert i amb una fort aplaudiment per part de tots els assistents.

La presidenta del Rotary Club de Terrassa, la Sra. Nuri Escudé, li ha lliurat al Sr. Jordi Miralda un obsequi per agrair-li la seva presentació i s’ha donat per tancat l’acte.

Podeu veure el vídeo de la seva intervenció aquí: