Rotary Club de Terrassa

En el decurs d’un sopar el Rotary de Terrassa a convidat a Jaume Vilaseca Corderoure, a fer una xerrada sobre els Efectes Especials al cinema.
En Jaume és llicenciat en Belles Arts en l’especialitat d’Imatge i doctor en Informació i Comunicació per la Universitat de Barcelona.
Des dels anys1980 es dedica a la realització i supervisió d’efectes visuals per a TV i cinema i, des dels anys 90, ho ha compaginat amb la docència, a centres com (…) la Universitat Pompeu Fabra, l’ESCAC, ITES, CIFO, la Universitat Oberta de Catalunya, La Basad, etc. (…) i actualment és professor a la Universitat de Barcelona, al grau de Comunicació Audiovisual.

Ha participat en gran nombre d’espots per TV (…) i també tallers, conferències, taules rodones, màsters, masterclasses i en més de 50 pel·lícules, obtenint diversos premis nacionals i internacionals, i guanyador de 4 premis Goya.

El Sr. Vilaseca comença aclarint el concepte “efectes especials” i comenta que es poden dividir en dos grups:
– Els que es fan directament amb la càmera
– Els que es fan a l’ordinador.

Els que es fan directament amb la càmera són:
– Atmosfèrics: núvols, pluja, neu, vent… necessiten una preparació concreta i acurada
– Especialistes, els dobles, dels actors, especialment en les escenes d’acció
– Maquillatges especials
– Ensinistradors d’animals
– Il·lusions òptiques
– Miniatures i maquetes
– Robots que simulen part del cos o cossos sencers

Els que es fan amb l’ordinador després d’haver rodat. A partir de l’any 2000 amb la implementació de la digitalització, s’anomenen efectes visuals digitals. Estan en relació directe amb els efectes de càmera.

Aclarit el concepte, el Sr. Vilaseca, continua la seva exposició analitzant els efectes especials de 3 pel·lícules en les que ha participat i, totes tres, han estat mereixedores premis. Abans, però de passar a analitzar-les, explica que els premis als efectes especials són premis molt col·lectius doncs són fruit del treball conjunt de moltes persones.

La primera pel·lícula que analitza és Buñuel y la mesa del Rey Salomón. Dirigida per Çarlos Saura i premiada l’any 2001. No va ser massa acceptada per la crítica.  La segona pel·lícula que comenta és El maquinista. Dirigida per Brad Anderson i premiada l’any 2005 amb el premi Ignotus a la millor producció audiovisual. La tercera pel·lícula analitzada és una sèrie de dos capítols Tornarem dirigida per Felip Solé Sabaté, va obtenir el premi Gaudí a la millor pel·lícula documental el 2013. 

Al finalitzar el president del Rotary Terrassa, Sr. David Rua, fa obsequi en nom del Club d’una caixa de vins al Sr. Vilaseca.