Rotary està ple de dones inspiradores i en el Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, volem recordar a totes les dones que marquen o han marcat una diferència en el món. I, d’entre elles Rotary International vol destacar a Dorota Wcisła, que fa fundar el Club Rotari de Elbląg Centrum, un club només de dones a Polònia.

Dorota havia format part d’una organització de servei; però li semblava que no feia prou per la comunitat i un amic seu, coordinador de Rotary, li va suggerir que fundés un club rotari. I així va ser com al 2015, la periodista Dorota va aplegar un grup de dones amb esperit solidari per fundar el Club Rotari de Elbląg Centrum. Un club que aplega tot tipus de dones amb professions ben diferents com advocades, periodistes, doctores o educadores.

Per treballar en projectes de desenvolupament de la seva comunitat, el club Elbląg ha creat aliances amb diferents organitzacions i en un dels seus projectes han preparat centenars de paquets amb petits productes i articles de necessitat per a les persones grans en risc d’exclusió social. El membres del club també visiten infants que viuen en cases d’acollida, escoles de discapacitats o centres d’educació especial.

Per inculcar els valors de Rotary en la joventut les mateixes sòcies fan que els seus fills també participin en els diferents projectes de servei que fan. “El bé que fem pels altres sempre retorna a nosaltres” diu la Dorota, que també és l’editora de la revista Rotary Polska.

En el Dia Internacional de la Dona, la Fundació Rotaria vol retre homenatge a totes les dones que lideren accions socials en les seves comunitats. I el Rotary de Terrassa que aquest any també té una presidenta, la Carme Espí, amb una junta amb una presència destacada de dones es suma a aquesta celebració però fent esment a que la celebració del Dia Internacional de la Dona no hauria de ser un fet puntual sinó que hauria de ser un fet quotidià, plenament integrat a la societat i als valors de la ciutadania i que ja no calgués dedicar-li un dia a l’any per recordar-ho.

Enviat per: SRC | 28 febrer, 2020

Fotos de la xerrada sobre Pixar i Steve Jobs


Conferencia sobre els orígens de PIXAR i de com un terrassenc va conèixer a Steve Jobs

En Santi Rius assessor en màrqueting digital ha explicat, en una xerrada anomenada PIXAR “els seus orígens” al Rotary de Terrassa, com va conèixer a Steve Jobs l’any 1992 quan va anar a cercar la distribució dels productes d’una empresa llavors desconeguda anomenada PIXAR i com aquest fet li va permetre conèixer també a l’animador John Lasseter guanyador d’un oscar a la millor pel·lícula d’animació amb Toy Story.

En el decurs de la xerrada ha explicat anècdotes i curiositats dels primers anys d’una empresa que desprès va resultar mítica, com PIXAR, i ha passat els primers curts d’animació fets amb ordinador de tot el món.

El 1985 Jobs deixa Apple i el 1986, que als seus 30 anys ja era multimilionari, compra a LucasFilms la divisió de gràfics per ordinador (The Graphics Group) per 5 milions de dòlars (més 5 més d’inversió) i la transforma en una empresa  independent, anomenada Pixar, que tenia 44 empleats (la va fundar el 3 de febrer de 1986).

Amb Jobs, Catmull i Lasseter, Pixar va començar a desenvolupar equips i software informàtic, i a produir continguts audiovisuals. Com a resultat d’això el 1986 va néixer el curt Luxo Jr., que va ser el debut com a director de Lasseter, i que es va convertir en la primera cinta animada digitalment en 3 dimensions. El 1988 van crear Tin Toy que es va convertir en el primer curtmetratge generat per ordinador en rebre un Oscar i que va ser l’inspirador del llargmetratge Toy Story coproduït amb Disney.

En Santi Rius explica que l’any 1992 viatja a PIXAR per primera vegada a la recerca d’un software que l’ajudes a complementar l’oferta de solucions gràfiques que ja tenia amb el Corel Draw i com signa la distribució del Pixar Typestry i del MacRenderman.

El dia que Steve Jobs va morir l’entrevista de Manuel Fuentes a Catalunya Radio la va fer al Santi Rius i en ella va explicar com va entrar a l’empresa PIXAR amb un patinet i el va conèi

xer. Segons en Santi Rius, Jobs deia que “la pregunta més important per un empresari ha de ser: on estic gastant el meu temps?” i que “tens que treballar dur mantenint la teva ment clara per fer les coses simples”.

Toy Story va ser la pel·lícula que va recaptar més diners l’any 1995 amb 362 milions de dòlars. Lasseter va rebre un Oscar honorari pel seu “lideratge inspirador que va conduir al seu equip a aconseguir el primer llargmetratge animat completament per ordinador” i al 2006 Disney va comprar Pixar per 7.400 milions de dòlars.

El 1996, 10 anys després de sortir-ne, Steve Jobs va tornar a Apple arrel de la compra de l’empresa NEXT que també era seva, ja que l’empresa de la poma estava quasi en fallida.

Podeu veure el vídero Tin Toy aquí:

 

Enviat per: SRC | 21 febrer, 2020

Xerrada sobre Pixar i els seus origens


En Santi Rius, expert en màrqueting digital, explicarà com a l’any 1992 va anar a cercar la distribució dels productes d’una empresa llavors desconeguda anomenada PIXAR i com aquest fet li va permetre conèixer a l’animador John Lasseter i al mateix Steve Jobs.

Explicarà anècdotes i curiositats dels primers anys d’una empresa que desprès ha resultat mítica, com PIXAR, i repassarà els primers curts d’animació fets amb ordinador.

El dia que Steve Jobs va morir l’entrevista de Manel Fuentes a Catalunya Radio la va fer al Santi Rius i en ella va explicar com va entrar a l’empresa PIXAR amb un patinet i va coneixer a Jobs.

Tot això i més formarà part de la xerrada al Rotary de Terrassa que es farà el dimarts 25 de febrer a les 10:45 a l’Hotel Don Candido.


El grup excursionista del Rotary Terrassa hem fet una excursió a la zona de la riera de Rellinars. Poc abans del quilòmetre 14 de la carretera B122 de Terrassa a Rellinars i a mà dreta hem baixat per una pista en direcció  a la riera de Rellinars.

Després de creuar la riera hem deixat el cotxe on la pista es fa planera i d’aqui hem començat a caminar seguint la mateixa pista que ressegueix la riera per la seva esquerra i fisn a trobar un trencall amb un camí que travessa la riera a la nostra dreta i una pista que puja a la nostra esquerra.

Hem seguit aquesta segona pitsa que puja cap a la masia de les Boades fins que hem trobat a mà dreta un trencall que baixa cap al llit d’una petita riera, hem seguit el camí que passa pel costat de la llera per la seva banda esquerra fins que gira a mà dreta travessant el torrent fins a trobar el forat de la Barbotera, una surgència intermitent que rajava abundantment.

Després hem tornat enrere fins al trencall d’abans. Aquí hem agafat el camí que travessa la riera de Rellinars i en una nova cruïlla amb 2 camins hem agafat el que ens quedava més a l’esquerra i que segueix la riera per la seva banda dreta. Uns passos més endavant ens hem desviat un moment per un caminet estret que porta deseguida a la font del Trull, just a l’altra banda de la riera.

Retornem a la pista i seguim forçà estona aquest camí en pujada amb la riera sempre a la nostra esquerra fins que em vist al mig de la riera unes grans roques en les que ens em aturat per esmorçar.

Un cop tips hem continuat pujant per la pista fins a trobar a mà esquerra una fita que marca l’inici d’un caminet que baixa fins a la Saiola, una nova surgència d’aigua que surt del subsol i alimenta la riera.

Desprès hem refet el camí en direcció a on haviem deixat el cotxe i ens em atansat a la font de Carlets que treia aigua per tots els seus forats.

Un cop travesada de nou la riera de Rellinars hem agafat un petit camí a mà dreta que porta fins a un lloc on la riera passa pel mig d’un petit canyó de pedra amb curioses formes treballades per l’efecte de l’aigua.

Al tornar a Terrassa hem paratr als Caus però ja no rajaven.


El Rotary de Terrassa ha realitzat una conferència amb el títol “El Corredor Mediterrani: transport de mercaderies al servei de l’economia sostenible” a càrrec del Sr. Josep Maria Rovira i Ragué, pèrit industrial elèctric, enginyer industrial i diplomat en administració d’empreses.

Ha treballat a ENDESA exercint de responsable del Centre de Control de Producció Hidràulica de Catalunya, responsable de la gestió del Patrimoni Immobiliari i responsable d’Estudis del Centre de Control i també ha treballat a Hidroelèctrica de Catalunya  com a responsable del Centre de Control i responsable de planificació de la producció i del transport i també com a tècnic d’operació.

Ha realitzat diferents treballs tècnics per un taller d’electrònica aplicada a l’electromedicina i per una empresa d’aïllaments tèrmics. En diferents etapes i fins l’actualitat des de 2014 és i ha estat Secretari General de FERRMED i President de la Comissió de Mobilitat i Transports del COEIC, entitats de les que ha estat membre fundador.

El Sr. Josep Rovira ha començat la seva conferència fent un recorregut per la seva vida personal i professional comentant que el món ferroviari és per ell un tema vocacional al que volia dedicar-se només acabar la carrera però, al no ser possible trobar-hi feina, va dedicar-se al sector elèctric sense deixar mai el seu interès pel món ferroviari i la seva viabilitat.

A continuació ha presentat l’entitat FERRMED, una organització sense ànim de lucre, nascuda l’agost de 2004 amb l’objectiu de promocionar per tot Europa el transport de mercaderies per ferrocarril. És una entitat que té els seus fonament en la societat civil (Cambres de Comerç, Col·legis professionals…) i que està sotmesa a la reglamentació de Bèlgica per tal de garantir la seva neutralitat respecte les probables pressions de la resta d’Estats europeus. L’entitat actua com un lobby en defensa de la promoció del transport de mercaderies per ferrocarril.

L’ àmbit geogràfic d’actuació de FERRMED és el Mediterrani, l’eix Rhin-Loira i Escandinàvia; actualment, però, s’exploren altres territoris com l’Est d’Europa i Xina. En els seus orígens, FERRMED sorgeix amb la idea de posar sobre el mapa de les realitzacions europees el Corredor Mediterrani. En aquest sentit es va fer una proposta d’estudi sobre la necessitat i viabilitat del projecte que es va presentar a la U.E. decidint  la Comissió Europea impulsar i finançar  l’estudi del projecte amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya  i la Generalitat Valenciana.

L’estudi havia de cobrir un traçat de 15.000 quilòmetres i un cop fet i presentat l’estudi, molts països de la U.E. van signar la validesa del projecte, de tal manera que l’any 2013, l’eix FERRMED del Corredor Mediterrani va ser declarat prioritari per la U.E. Els estàndards del pla són bàsicament dos: construir 2 línies de doble via i una altra d’alta velocitat i trens de 1500m de longitud com a llargària ideal per al transport de mercaderies; sobre aquest darrer punt, el conferenciant ha considerat que si els trens de transport de mercaderies tinguessin 750m ja es milloraria molt.

Tot i que el projecte s’està portant a la pràctica, molts han estat els entrebancs que ha anat patint. El projecte del Corredor Mediterrani actual aprovat per l’Estat Espanyol contempla també que passi per Madrid.

El Sr. Rovira finalitza la seva conferència avisant que cal que l’Estat Espanyol acabi amb celeritat les obres començades i posa èmfasi en l’estalvi econòmic que significarà el Corredor quan pugui estar en funcionament i l’impacte logístic que significarà al convertir-se en una gran plataforma ferroviària del sud d’Europa.

Al final de la seva exposició, el mateix conferenciant ha donat inici a un breu col·loqui  amb els assistents.

Finalitzat el col·loqui, la Presidenta del Club Rotary de Terrassa, la Sra. Carme Espí, ha fet obsequi al ponent del llibre “Una Història de Terrassa”, i a la seva esposa, d’un ram de flors.

 


El dimarts 11 de febrer a les 20:45 h, a l’Hotel Don Cándido, es farà una conferència sobre el Corredor Mediterràni.

El ponent serà el Sr. Josep Maria Rovira i Ragué, enginyer i Secretari General de FERRMED; ens parlarà sobre EL CORREDOR MEDITERRANI: Transport de mercaderies al servei de l’economia sostenible.

El Corredor del Mediterrani o Corredor Mediterrani és un terme politicoeconòmic que designa basicament l’eix viari i econòmic entre Barcelona i València, tot i que s’esten fins a la frontera.

El Corredor Mediterrani és la columna vertebral de l’Euroregió Arc Mediterrani, on es concentren algunes de les principals àrees urbanes de la península i on viuen uns 16 milions de persones. Aquesta àrea genera el 40% del PIB espanyol i aglutina més del 50% de la producció industrial i agrària espanyola en valor. Aquest eix representa prop del 50% del trànsit total de mercaderies de l’estat espanyol i el 60% de les mercaderies que es mouen en tren. La quota del ferrocarril respecte del transport per carretera és, però, molt baixa (2-3%) i té molt marge per créixer fins als valors d’altres països europeus (20%).


La presidenta del Rotary Club de Terrassa, la Sra. Carme Espí  va donar inici al Fòrum Obert amb la benvinguda a les autoritats, socis i assistents al acte i va passar un vídeo informatiu sobre la lluita que Rotary International conjuntament amb la Fundació Bill i Belinda Gates porten a terme per erradicar la Polio al món.

Del ponent, el Sr. Juan Antonio March autor del llibre Poder y futuro veinte líderes mundiales y el mañana va destacar que ha pogut conèixer de primera mà molts líders mundials i que ha tingut el privilegi de viure d’a prop decisions i estratègies que han marcat el rumb de la història.

Després del sopar va donar més detalls del conferenciant, destacant que Juan Antonio March Pujol va néixer a Barcelona, és llicenciat en Dret i va iniciar la seva carrera diplomàtica el 1986, ha estat ambaixador d’Espanya a les Nacions Unides de Ginebra i l’Organització Mundial de Comerç. Ambaixador de Rússia i dels països d’Àsia Central com Uzbekistan, Turkmenistan, Armènia i Bielorússia. També va ser president del Consell de l’Organització Internacional de Migracions, president de la Conferència de Desarmament i president del Comitè de Finances de la OMC i va ser l’impulsor de la cúpula de Miquel Barceló a la sala del Consell dels Drets Humans de la seu de les Nacions Unides de Ginebra. A principis dels noranta va ser Vicepresident de l’Agencia Espanyola de Cooperació Internacional i Director General de Cooperació amb Amèrica Llatina. Ha treballat a la Unió Europea com a membre del gabinet del comissari Claude Cheysson, encarregat de la Política Mediterrània i a la OCDE com a representant de la Comissió Europea en el Comitè d’Ajuda al Desenvolupament. Actualment és president de la fundació ONUART.

A continuació el ponent va prendre la paraula i va enfocar la seva exposició desenvolupant  els següents punts:

  • La importància cada vegada més creixent de les potencialitats de les persones a nivell individual per crear i innovar. La humanitat desenvoluparà la intel·ligència artificial i el segle XXI serà un segle sense límits
  • El repte d’adaptació que significarà el Brexit per la Unió Europea davant una molt possible aliança a tots nivells entre els E.E.U.U. i Gran Bretanya. Cal que Europa busqui noves fórmules si vol continuar tenint la supremacia mundial.
  • Aquesta reformulació de l’espai europeu passa per fer una Unió Europea més àmplia amb la incorporació de la URSS i Turquia.
  • Un dels principals motius pels quals Europa s’ha distanciat tradicionalment de la URSS ha estat per l’animadversió dels E.E.U.U. cap a aquesta potència.

El mateix ponent va donar inici a un col·loqui amb els assistents que li van formular preguntes a les que ell va donar resposta sobre diverses qüestions relacionades amb:

  • La importància dels lideratges individuals enfront dels lideratges col·lectius.
  • El potencial de Xina i la URSS en el nou plantejament mundial
  • La relació entre l’Europa i el món àrab
  • L’arribada de la indústria europea a Xina i la facilitat com en aquest país s’ha fet una revolució industrial que ha Europa va costar més de 100 anys
  • Abans de fer una Europa més àmplia cal solucionar el problema dels nacionalismes interns
  • La dificultat de resoldre les desigualtats entre les persones i països en un món amb un sistema econòmic marcat per la globalització

Finalment la Presidenta del Rotary Terrassa, la Sra. Carme Espí va lliurar un llibre sobre la Història de Terrassa al ponent com a agraïment del club i un ram de flors a qui va fer possible la seva presencia en aquest Fòrum.

 

 


Un any més el Rotary Club de Terrassa organitza el tradicional Curs d’Art de la mà del professor i soci Àngel Morillas.

Aquest any el XVIII CURS D’INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DE L’ART I EL PATRIMONI DE LA UNESCO està dedicat a “La Ruta de l’Oceania” i les sessions es faran de 7 a 9 de la tarda, durant els 4 dimecres del mes de febrer i el primer de març a la seu del Club del Mar, al carrer de la Unió, 4 interior.

Us arecordem que el Curs d’Art és obert a socis, familiars i amics.

El cost del curs serà de 25 €

El terme va ser utilitzat per primera vegada pel geògraf francès Conrad Mate-Brun l’any 1812 com “Océanie”, Es referia al fet que el seu territori està composat per milers de petites i grans illes repartides per l’oceà més gran del planeta. Es troba gairebé en l’hemisferi sud, travessada per l’Equador i la línia internacional de canvi de data.

El nostre recorregut començarà a les Filipines, continuarem per Indonèsia, Austràlia i Nova Zelanda i per acabar farem unes pinzellades de Papua – Nova Guinea i la Polinèsia francesa. Resum de les sessions:

  • 5-febrer: Filipines, un important arxipèlag de connexió entre el sud-est asiàtic i Oceania.
  • 12-febrer: Indonèsia, integrada per més de 17.000 illes amb un important patrimoni i selves espectaculars.
  • 19-febrer: Austràlia, amb una extensió enorme i una població escassa i amb una important presència aborigen.
  • 26-febrer: Nova Zelanda, terra de volcans, glaceres i fiords… i també el país dels Hobbits.
  • 4-març: Papua – Nova Guinea i la Polinèsia francesa, el paradís a la fi del món.

L’excursió a començat a la urbanització de can Corbera de Viladecavalls, just on comença el camí asfaltat de can Boixeres. Aquí hem començat a pujar per la pista fins a trobar a mà dreta un trencall que indica l’accés  a la font de sant Miquel. No l’agafem i seguim ara de forma

més planera fins a trobar a mà esquerra unes tanques de fusta que ens marquen on està situada la Pedra Degollada. Es pot veure des del camí però nosaltres hem baixat amb compte fins a la mateixa pedra per observar-ne els detalls.

Després hem continuat la pista fins a trobar a mà dreta una placeta amb varis camins. Primer hem agafat el que surt més a mà dreta i que va paral·lel a la mateixa pista per on hem vingut. Uns passos més endavant trobem un trencall que de nou cal agafar a mà dreta per un camí estret que s’endinsa en una zona boscosa. Aquest camí de cop inicia una forta pujada.

Pugem una estona fins a trobar un pi caigut que cal passar per sota. En aquest punt ja quasi arribem a la carena que cal resseguir una estona fins que arribem a un pal que indica que som al Turó de la Barromina. Les vistes aquí són força interessants ja que, a més d’una panoràmica de Viladecavalls i part de Terrassa, permet una bona perspectiva de la serralada de Sant Llorenç del Munt.

Com que feia vent no ens hi hem quedat a esmorzar i em baixat pel camí anterior fins a la placeta on havíem agafat el primer camí i allí arrecerats em esmorzat. Un cop tips hem agafat un camí que surt de la plaça i que en pocs metres et porta als forns Riscal on encara es pot observar les dues boques dels forns de calç i la casa del qui en tenia cura. Pel camí de sobre es poden observar els perímetres dels forns i també es pot veure un forn de calç més antic amb un pi que hi ha crescut just val mig.

De nou hem agafat la pista fins a pujar a tocar de l’entrada de can Boixeres, actualment tancat. D’aquí surt a mà dreta una pista que ara baixa i que passa per unes esllavissades de roques a mà dreta. Poc més endavant trobem a mà dreta un tancat de ferro i poc desprès a mà esquerra una gran bassa pels bombers. Aquí surten varis camins a mà dreta que pugen cap als turons i que no cal seguir.

Nosaltres seguim baixant per la pista fins a trobar un senyal que indica un petit caminet que porta a les runes de can Margarit. Ja quasi no en queda res i només es pot observar una volta del seu antic celler. Retornem a la pista i seguim baixant fins que trobem a mà esquerra un trencall que du a la font de can Margarit.  Hi anem perquè val la pena de veure una font que normalment sempre raja i on s’hi poden veure salamandres.

Retornem a la pista i la seguim una bona estona fent ziga-zages i observant a la nostra esquerra la construcció de can Boixeres que ens va acompanyant. També podem observar al fons una zona de Barcelona i el mar.

Finalment la pista ens porta a un trencall amb diversos camins i una fita que indica el camí particular de la masia Castany (coneguda com a can Boada de les Parentes). No ens hi acostem perquè hi sol haver un gos deslligat que no te bona pinta.

Nosaltres prenem el camí que queda més a l’esquerra i que de forma planera s’endinsa en una zona anomenada l’Alzinar. Aquest camí ens porta fins a un encreuament anomenat La Galla. Aquí cal agafar el camí que ens queda més a l’esquerra que baixarà i pujarà fins a portar-nos a un carrer de la urbanització de can Corbera. En el primer trencall que trobem girem a l’esquerra i arribarem al camí de can Boixeres on havíem deixat els cotxes i tornem a casa.

El mapa de l’excursió el podem veure a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-pedra-degollada-el-turo-de-la-barromina-i-can-margarit-45249585

Son uns 6.700 metres caminats amb un desnivell d’uns 150 metres i és una excursió apta per a tothom.

Us deixem un PDF amb explicacions del que hem visitat: text excursió pedra degollada

          


El dimarts 28 de gener a les 20:45 h, a l’Hotel Don Cándido, es farà un Fòrum Obert del Rotary de Terrassa.

El títol de la conferència és: Col·loqui amb el diplomàtic Juan Antonio March autor del llibre PODER Y FUTURO veinte líderes mundiales y el mañana

Diuen que el rumb de la història es determina en les cabines de comandament de més difícil accés. Són molt poques les persones que tenen el privilegi de poder estar al costat dels pilots i poder copsar directament els seus moviments i estratègies.

Un d’aquests privilegiats és el diplomàtic Juan Antonio March, que ha tingut l’oportunitat de tractar amb líders mundials des dels anys vuitanta fins avui. En el llibre que recentment ha publicat “PODER Y FUTURO veinte líderes mundiales y el mañana”. realitza el retrat de vint d’aquests protagonistes que més l’han impressionat.

Amb la lectura del perfil de cadascun dels protagonistes, dels que podem destacar Mijaíl Gorbachov, Clinton, Fidel Castro, Yasir Arafat, Felipe González, Nelson Mandela o Mitterrand, hi trobem les claus que han marcat la història més recent del món: la problemàtica de la comunitat europea,  els canvis en les estructures econòmiques, la lluita pel lideratge mundial, l’impacte de la revolució tecnològica a més de molts altres temes d’actualitat.

En la segona part del llibre s’endinsa en el més enllà de la globalització i  analitza el que  marcarà el futur, repassant aspectes com la intel·ligència artificial, els canvis en la geopolítica, els avenços en una nova arquitectura política, la lluita o les possibles aliances en la conquesta de l’espai, etc.) i ens presenta una nova visió dels drets humans com a columna vertebral d’una societat intel·ligent i que cerqui anar més enllà dels límits dels estats i garanteixi la creativitat de tothom.

Aquest llibre aporta idees noves i és especialment indicat per a directius, emprenedors i per aquells que desitgin entendre millor com s’ha desenvolupat la historia més recent i cap a on anem.

Juan Antonio March Pujol va néixer a Barcelona, és llicenciat en Dret i va iniciar la seva carrera diplomàtica el 1986, ha estat ambaixador d’Espanya a les Nacions Unides de Ginebra i la Organització Mundial de Comerç. Ambaixador de Rússia i dels països d’Àsia Central com Uzbekistan, Turkmenistan, Armènia i Bielorússia. També va ser president del Consell de la Organització Internacional de Migracions, president de la Conferencia de Desarmament i president del Comitè de Finances de la OMC i va ser l’impulsor de la cúpula de Miquel Barceló a la sala del Consell dels Drets Humans de la seu de les Nacions Unides de Ginebra.

A principis dels noranta va ser vicepresident de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i director general de Cooperació amb Amèrica llatina. Ha treballat a la Unió Europea com a membre del gabinet del comissari Claude Cheysson, encarregat de la Política Mediterrània i a la OCDE com a representant de la Comissió Europea en el Comitè d’Ajuda al Desenvolupament.

Actualment és president de la fundació ONUART.

El Fòrum Obert del Rotary de Terrassa és un esdeveniment en que es convida a una personalitat rellevant i per aquest motiu s’obre la possibilitat d’assitir-hi a qualsevol persona que hi estigui interessada tant de dins com de fora del club.

El preu de la conferència amb el sopar inclòs és de 25 € per persona i cal confirmar l’assistència apuntant-se al formulari: Formulari de Registre

« Newer Posts - Older Posts »

Categories