Aquesta excursió el grup excursionista del Rotary de Terrassa l’hem començada deixant els cotxes a l’altra banda del trencall de can Font que es troba a banda esquerra de la carretera de Terrassa a Castellar C1415a, aproximadament al quilòmetre 22,7. Pugem amb els cotxes un tram de pista i els deixem a la cruïlla que trobem a dalt. Aquí prenem la pista a mà esquerra com si tornéssim en direcció a Terrassa.

La pista és molt ample i aviat trobarem un trencall que ens arriba de mà dreta que no cal fer cas. El proper el trobarem a la nostra esquerra i és un camí ample que baixa dret en direcció a la carretera. L’agafem fins que giravolta a mà dreta i poc a poc es va fent més estret. De cop s’endins en una zona boscosa i cal estar atents a trobar a la banda esquerra un trencall marcat amb un pal clavat que marca un caminet que ens porta en poques passes al llac de la Pepa que veiem bastant buit. degut a que darrerament no ha plogut gaire. Després de visitar-lo seguim el mateix caminet que volta el llac per la seva esquerra. Cal vigilar ja que el caminet aquí és estret i ple de brossa amb troncs d’arbre caiguts. Quan arribem a la llera d’un torrent cal travessar-lo i cercar un camí a l’altra banda que remuntarà el torrent. Aquest és el punt més difícil de l’excursió ja que el camí està poc marcat i fa una forta pujada. Quan remuntem el camí ens trobem amb un trencall on a la dreta veurem un caminet que ens porta al llac de la Lola, més ple que l’anterior.

Retornem al trencall anterior i aquí agafem un camí ample que puja molt dret i que al arribar a la part superior enllaça amb una pista que agafem a mà dreta. Caminem una estona per la pista fins que de nou enllacem amb una altra encara més ample i planera que ens portarà fins a una corba pronunciada a la dreta i on observarem un caminet que en poques passes ens porta al Pantà de la Mixeta que veiem mig ple.

Retornem a la pista que ara inicia una forta pujada, tot ignorant un trencall que trobem a mà esquerra fins que arribem al coll de Miralles on hi ha un gran encreuament de camins. Aquí triem la pista ample que trobem a mà dreta i la remuntem unes poques passes fins atrobar un espai a mà esquerra on ens aturem a esmorzar tot observant el cenobi de la Mola al fons, ja que aquest és l’únic punt on es pot arribar a visualitzar.

Acabat l’àpat retornem al coll de Miralles i ara agafem a mà dreta la pista que baixa fins a un nou encreuament de camins. Aquí triem la pista de la dreta que de nou baixa fins a trobar al costat d’un pi en forma de 4 un trencall a la dreta que agafem. Quan arribem a travessar el torrent de Miralles no fem cas a un trencall que trobem a la nostra dreta i seguim endavant de manera que a partir d’ara el torrent ens quedi sempre a la nostra esquerra.

Aquesta pista va baixant tot mostrant el desgast que li ha causat l’aigua en el seu traçat. No fem cas al dos trencall que anirem trobant a la nostra dreta. No es pot veure però al fons del torrent es troba el llac d’en Miquel de difícil accés. Quan arribem a veure al fons uns fils d’alta tensió cal agafar la pista més ample que trobem a la nostra dreta i que puja lleugerament. La seguim i arribem a tocar d’una torre d’alta tensió i ja tot planejant el camí ens porta just on havíem deixat els vehicles.

D’aquí ens hem atansat a les instal·lacions del Athletic de Can Salas per fer un vermut amb tots els que ens han acompanyat en aquesta excursió i han gaudit de l’excel·lent dia primaveral que hem tingut.

Podeu seguir el mapa de l’escursió a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/llacs-del-sot-del-llop-src19-34032511

   

 

 


En el decurs d’un sopar conferència, el Rotary Club de Terrassa a convidat en Carles Barba Masagué, director i guionista de cinema terrassenc perquè ens oferís la projecció del seu documental “De Terrassencs”.

Carles Barba Masagué, (Terrassa, 1923) és un empresari i director de cinema documental que va estudiar a l’Escola Pia de Terrassa, va llicenciar-se com a perit mercantil i comercià en el món del tèxtil. El seu cinema constitueix un documental de l’època franquista, majoritàriament en llengua catalana, documentant primer les seves primeres vivències i ben aviat tant aquella societat burgesa que freqüentava com el contrast amb les condicions de vida dels immigrants de la mà d’en Francesc Candel.

El seu estil desprèn un humor amb certa crueltat, com ell mateix diu, que va més enllà del políticament correcte i cerca mostrar les dues cares de la moral social que li va tocar viure. En Carles Barba és un director que s’allunya del que és pot considerar un documental tradicional i amb la seva perenne ironia despulla la realitat social amb una gran quantitat de imatges  que poden semblar inconnexes però que es van lligant gràcies al muntatge final, que el seu propi estil li confereix. En aquest sentit algú l’ha comparat amb el director italià Felini i el podem considerar continuador i coetani d’una prolífica saga de cineastes terrassencs: els Salvans, Fabra, Girona, Font, Baca, …

En Barba ha estat guanyador de premis com el del Concurso Nacional de Cinema Amateur del CEC amb les pel·lícules ¡A mí Paris!, “Pinceladas romanas”, “Barcelona, Barcelona” i “Barcelona Show”, així com del primer premi del Concurso Nacional de Segovia amb “Los Sanfermines”. També va guanyar el Premio Ciudad de Barcelona, amb “Primera Copa del Mundo Barcelona” i “Aspectes i Personatges de Barcelona” i el Premio Cinematográfico de Turismo amb “Todo júbilo es hoy la gran Toledo”. I va ser Terrassenc de l’any el 2004.

Amb el documental “De Terrassencs”, estrenat el 2.000, ha condensat l’estil característic de la seva obra i hi podem trobar una mena de calidoscopi d’aspectes i personatges de la nostra ciutat amb un llegat patrimonial molt valuós de la nostra cultura social, política i humana. Al documental l’eix vertebrador son les persones  i el que ho embolcalla tot és una veu en off implacable, precisa, carregada de sarcasme i amb una gran capacitat per triar els millors adjectius en cada cas. Veure la nostra ciutat des de l’objectiu d’en Carles Barba és tota una experiència que et fa descobrir visions que potser mai havies tingut.

En Barba ha viscut la vida darrera d’una càmera amb la que ha filmat tot el que ha vist, des del dictador Franco als habitants de les barraques de Montjuïc o des de les festes més elegants de la societat burgesa barcelonina als tuguris més tronats de can Tunis. En Barba ha exercit de guionista, director musical, càmera, muntador i si ens quedem a veure els títols de crèdit hi veurem que el seu nom es repeteix una i altra vegada ja que en elles ell ho és tot. 

La seva obra no es pot entendre sense la seva muller, la Nuria, la seva segona esposa ja que va quedar vidu molt aviat, que l’ha acompanyat sempre en la seva afició de filmar-ho tot. Ella en parlar-nos de la obra del seu marit ha destacat les filmacions familiars que resten gelosament guardades en la intimitat i destacant-ne que en elles també s’hi reflecteix aquest esperit tossudament crític i àcid de la seva manera de ser.

D’en Carles Barba podem dir que ha filmat fins a l’actualitat i que, encara avui, segueix conservant la seva peculiar i personal manera de veure la vida d’una forma àcida, punyent, feliç, apassionada i, en definitiva, diferent.

Al finalitzar l’acte el president del Rotary Club de Terrassa, en Domènec Ferràn li ha lliurat el llibre “Una història de Terrassa” sabedor que li agrada encara llegir aspectes de la nostra història local, alhora que se li ha lliurat un ram de flors a la seva esposa.

 


Us recordem que el proper dimarts 12 de març a les 20.45 tindrà lloc un nou sopar-plenari a la nostar seu de l’Hotel Don Candido

En aquesta ocasió tindrem de convidat a Carles Barba Masagué, reconegut director de cinema documental ens vindrà a presentar la pel·lícula “Terrassencs”.

Els seus documentals s’allunyen dels cànons tradicionals i, amb ironia i una quantitat quasi calidoscòpica d’imatges aparentment inconnexes, per la màgia d’un incisiu comentari i un muntatge vertebrador adquireixen coherència.

En aquest plenari primer passarem primer la pel·lícula i després soparem.

Enviat per: SRC | 27 febrer, 2019

Presentació professional del soci Tòfol Caparrós


En Cristòfol Caparrós, com a soci del club, ha fet una presentació a la seu del Rotary Club de Terrassa.

En la seva intervenció ha explicat la seva trajectòria professional al capdavant de l’empresa Beralmar, dedicada al forns de cocció per ceràmica i al cremadors i en les seves explicacions hem pogut comprovar l’evolució de la idea inicial i com s’ha sabut adaptar al mercat i a les necessitats canviants fins a convertir-se en una important empresa exportadora en que pràcticament fabrica i desenvolupa tot el necessari per poder muntar un forn de cocció a qualsevol indret del món i controlar-lo en temps real des de la mateixa seu de l’empresa a Terrassa.

Beralmar es va fundar el 1964 a Sant Cugat però la fabricació es feia a l’empresa Talleres Alpa ubicada a la bòbila Almirall de Terrassa.

El 2014 Beralmar va celebrar el seu 50 aniversari i actualment segueix liderant un mercat en el que la seva especialització i experiència l’ha convertit en tot un referent mundial.

La seva exposició ha finalitzat amb un vídeo del muntatge d’un forn ceràmic de túnel a Rúsia que a prermés veure la complexitat de la tecnologia que desenvolupen actualment en la seva empresa.

Enviat per: SRC | 26 febrer, 2019

Visita a la Colonia Güell i a la Cripta Gaudí


El Rotary Club de Terrassa ha realitzat una visita a aquest espai monumental que està declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco:

Visita a la Colònia Güell:

Destaquem que el recorregut per la Colònia industrial d’origen modernista ens ha transportat a l’atmosfera del segle XIX i em pogut gaudir del important patrimoni històric i artístic que s’hi conserva. Ha estat molt interessant poder admirar la utilització del maó vist com a reivindicació d’una arquitectura popular i tradicional catalana, i la incorporació de noves tècniques i nous materials constructius com el ferro o el trencadís de ceràmica.

Entre els edificis en destaquem ca l’Ordal, de Francesc Berenguer i Joan Rubió, ca l’Espinal e Joan Rubió i Bellver, i que era la casa de l’encarregat de l’administració de l’empresa, can Soler de la Torre, l’antiga masia del segle XVII, que va ser utilitzada com a residència dels Güell abans de construir la colònia, la Casa del Secretari fent xamfrà damunt de la qual s’obre una balconada o tribuna oberta decorada amb escuts de Catalunya que flanquegen un escut amb la creu de sant Jordi, l’escola i casa del mestre que destaca pel seu torreó coronat per un pinacle de tipus medieval, l’escola de les nenes i la residència de les monges Carmelites, on tenien cura dels malalts i vigilaven els nadons dels treballadors, entre d’altres edificis.

Visita a la Cripta Gaudí:

Durant la visita es va destacar que la cripta de la Colònia Güell va tenir en l’obra de Gaudí una importància cabdal ja que és la primera vegada que utilitza de forma unitària les seves innovacions arquitectòniques, tal com si es tractés d’una maqueta monumental de la Sagrada Família. També inclou nombrosos exemples del domini de les arts aplicades per part de Gaudí, tant pel que fa als elements del mobiliai com als purament ornamentals.

Destaquem les magnifiques explicacions que ens va donar la guia i que van permetre que les dues hores de la visita fossin realment molt agradables.

   


L’excursió a començat deixant els vehicles a l’inici del camí dels Monjos en un indret conegut popularment com “Els Dipòsits”. Hem seguit l traçat del camí que puja a la Mola i que d’entrada puja fort per una pineda amb trossos empedrats. Poc més endavant el camí girà a mà dreta per anar a cercar una canal que ens situà per sobre de la primera terrassa de Sant Llorenç del Munt en la punta de la Roca de les Onze Hores.

Hem seguit pel camí que passa pel rocam del Pla dels Escorpins i deixa camins a banda i banda fins que comença a pujar i trobem un munt de pedres a la banda esquerra. Uns passos més endavant agafem un trencall a mà dreta de comença planer i que és l’inici del Camí de la Senyora.

Aviat trobarem trencall a banda i banda que pugen o baixen, però nosaltres seguim planejant tot admirant el paisatge que ens queda a la nostra dreta i que ens acosta al mirador de la Castellassa de can Torres. Llavors el camí s’acosta a la cinglera que ens queda a la nostra esquerra i podem observar l’esplèndida Balma del Penitent. A continuació travessem la Canal de la Cova Roja i seguim una bona estona per zones boscoses fins que arribem de nou a una balma oberta que permet admirar el paisatge i on fem parada per esmorzar.

El camí desprès comença a tombar cap a mà esquerra en una zona més obaga tot passant per una zona coneguda com la Font del Senglar però que només és una bassa on els senglars es cobreixen de fang. Nosaltres seguim fins a trobar una gran balma coneguda com la Balma Clara i on hem de vigilar de no agafar un camí que baixa a ma dreta i que ens portaria a la Canal Freda.

Més endavant trobem la Balma Fosca on t’hi pots aixoplugar en cas de necessitat. Nosaltres seguim fins travessar la Canal Freda i uns metres més endavant ens trobem amb un trencall marcat amb fites de pedra. Aquí cal agafar el de l’esquerra que s’enfila amunt fent ziga-zagues. Aquest corriol enllaça amb un altre de més ample que trobem a mà esquerra i que desprès prendrem a la tornada. Seguim ara a mà dreta de forma planera fins que trobem un nou trencall on agafem a ma esquerra una mena de canal de terra que s’enfila molt dreta i que és bastant relliscosa. Quan arribem a tocar d’una paret de pedra cal girar a l’esquerra i passar pel costat d’una gran pinassa i uns metres més amunt ja arribem a la Balma de la Pinassa o a més de gaudir de l’estranya construcció hi ha unes vistes magnifiques del Morral del Drac, la Panxa Contenta, el Turó de les 9 cabres, la Morella i per sobre de tot els Òbits.

Un cop visitat tornem enrere fins el trencall que abans hem indicat i aquí iniciem una pujada forta que ressegueix la Canal Freda fins enllaçar amb el Camí de la Font Soleia que agafem a ma esquerra, tot travessant de nou la llera de la Canal Freda. El camí continua planer per la part obaga de la muntanya fins que giragonsa a mà dreta i trobem un trencall a la dreta que s’enfila a la Cova de les Ànimes. Uns metres més endavant trobem un rocam sota una balma on es bo de fer-hi una parada tot observant la zona de la Castellassa del Dalmau.

De nou seguim fins arribar a la Font Soleia, tot deixant a la dreta un caminet que puja cap a la Mola. Continuem pel nostre camí fins a travessar la Canal de la Cova Roja i passar per una zona on és habitual trobar gent practicant escalada. El camí no te pèrdua i desprès de deixar un trencall a mà esquerra que ens portaria al Camí de la Senyora el nostre ens porta a enllaçar amb el Camí dels Monjos a l’altura del Pi del Vent.

Ara només cal baixar el camí dels Monjos i passar per una zona que ja havíem fet a l’inici i arribar finalment al pàrquing on havíem deixat els cotxes. La caminada és llargueta, d’uns 8 quilometres i els desnivell d’uns 250 metres, però les vistes ho compensen tot. Us adjuntem un PDF amb informació dels orígens de la Balma de la Pinassa: La Balma de la Pinassa

 


L’Antoni Verdaguer ha presentat el projecte Terrassa City of Film i el documental sobre en Pickman al Rotary Terrassa a més d’un projecte per fer una escultura dedicada al cinema d’en Jan Baca.

En el decurs d’un sopar cnferència, el Rotary Club de Terrassa a convidat a l’Antoni Verdaguer i Serra, director i guionista de cinema terrassenc perquè ens parlés del projecte Terrassa City of Film, de l’aniversari de la seva pel·lícula Havanera i perquè ens oferís la projecció del seu documental Conrado Fontellas “Pickman”, de la llum a l’ombra.

Igualment ha vingut convidada la Cristina Brandtner García, Gerent del Parc Audiovisual de Catalunya ja que gracies a projectes com el del Parc Tecnològic, Terrassa és membre de la xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO des d’octubre de 2017.

I finalment hem comptat amb la presencia del bon amic del Rotary, el gran arquitecte i autor de múltiples curts guardonats amb 16 medalles d’or i 10 d’argent al concurs UNICA, en Jan Baca i Pericot, un artista polifacètic al que li agrada el dibuix i la literatura.

Cal esmentar que en Jan Baca en el Rotary ha col·laborat sempre de forma desinteressada i son obres seves el monument del club davant del Hotel on ara és la seu del club i el bellíssim monument al Petit Princep, inaugurat al 2012, i que hi ha a la Plaça Ricard Camí.

A l’hora dels cafès s’ha donat la paraula a l’Antoni Verdaguer i Serra, director i guionista de cinema terrassenc, conegut especialment pels seus films La teranyina (1990), basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré (Premi Sant Jordi 1983), i Havanera 1820 (1993), que tingué una versió més extensa per a (Televisió de Catalunya) a banda dels seus nombrosos curts, documentals, espots publicitaris, programes televisius etc., com el documental que avui s’ha passat sobre Conrado Fontellas i Gamisans (1910-1975), alies Pickman.

En Verdaguer ha començat explicant que Terrassa és una de les úniques 13 ciutats que hi ha al món amb la distinció de Ciutat Creativa en el Cinema i que aquesta distinció es fruit en part de la tradició del cinema a la ciutat ja que al 1908 ja es va començar a projectar cinema i a partir del 1920 ja van sorgir nombrosos cineastes amateurs com en Salvans, en Fabra, Pere Font, Carles Puig, Jordi Torres Freixa, o el mateix Jan Baca per citar-ne alguns, tot i que també ha comptat amb cineastes professionals com en Viciana o ell mateix.

A continuació a cedit la paraula a la Cristina Brandtner García, Gerent del Parc Audiovisual de Catalunya, que ha explicat que avui el Parc acull a 45 empreses tecnològiques i s’hi fan 50 rodatges a l’any, entre els que ha destacat OT. També ha citat que a Terrassa teníem molts elements per presentar la candidatura i que per tal de ajuntar-ho tot es va crear la Taula de l’Audiovisual i que tot i competir amb altres 5 ciutats finalment l’escollida va ser la nostra.

Però ha explicat que aquest guardó comporta obligacions i una d’elles és aconseguir que la ciutadania es senti orgullosa de ser ciutat creativa en el cinema. I per assolir aquest objectiu s’estan organitzant un seguit de projectes dels que ha destacat: la primera “Mostra de cinema a les Aules” amb curtmetratges de temes actuals realitzats per alumnes de les escoles de la ciutat. També ha explicat la “Setmana del Cinema” i les Conferències que ja es realitzen cada any tot destacant que aquest any la Fira Modernista estarà dedicada al cinema.

Finalment ha parlat d’un darrer projecte que ha volgut que presentés el Jan Baca i que es tracta d’un monòlit dedicat a glossar que Terrassa és ciutat creativa en el cinema i que es podria posar a l’entrada/es de la ciutat. El Jan ha ensenyat les seves idees gràfiques, una d’elles basada en un Zoòtrop gegant, i ha demanat si el Rotary Club podria ajudar a fer realitat aquest projecte.

En la part final dels parlaments l’Antoni Verdaguer ha citat que aquest any es l’aniversari del rodatge de la pel·lícula Havanera i que volia demanar al Rotary si creu que es podria organitzar un passi al cinema Catalunya conjuntament amb una taula rodona on parlar de l’esclavisme en ple segle XXI.

L’acte ha finalitzat amb el passi del documental Conrado Fontellas i Gamisans (1910-1975), alies Pickman que, com a indicat en Verdaguer, forma part d’un projecte per rodar la vida d’altres destacats personatges terrassencs.

Enviat per: SRC | 12 febrer, 2019

Anem a descobrir la balma de la Pinassa


El dissabte 16 de febrer farem una excursió per descobrir la Balma de la Pinassa a Sant Llorenç del Munt i a més ho farem amb una volta circular per el camí de la senyora d’anada i el camí de la font soleia de tornada.

Una caminada d’uns 7,5 quilometres que permetrà gaudir d’una de les panoràmiques més boniques del Parc Natural i d’una vista espectacular de la zona de la canal de Santa Agnès.

Sortirem a les 9 del mati del davant de l’Ajuntament de Matadepera. Podeu seguir el mapa a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/balma-de-la-pinassa-pel-cami-de-la-soleia-i-la-senyora-src19-33032308

Enviat per: SRC | 11 febrer, 2019

Terrassa city of film al Rotary


Dimarts 12 de febrer , al Rotary de Terrassa, tenim com a convidat a l’Antoni Verdaguer, que ens explicarà el Projecte Terrassa City of Film.

A més es farà un passi del documental Conrado Fontellas “Pickman”, de la llum a l’ombra

I comptarem amb la presencia de la Cristina Brandtner, en Jordi Hernández responsables del Terrassa City of Film a més del prestigiós arquitecte i cineasta Jan Baca.


El Rotary Terrassa ha convidat a les representants de l’ACAU, la Mercè Burguès, vocal de Cooperació Internacional i la Maria Rosa Sanz, Vicepresidenta i responsable de la gestió i coordinació de projectes per poder lliurar-los les ajudes solidaries aconseguides en dos dels seus darrers actes: la venda d’entrades del Concert de Nadal i la Recapta Solidària del Sopar de Nadal.

A l’hora dels cafès s’ha fet una presentació de La Mercè Burguès i La Maria Rosa Sanz de l’ACAU, tot destacant que l’objectiu d’ACAU és oferir ajuda per a millorar les condicions de vida de persones que al nostre país, o en països en vies de desenvolupament, estan patint situacions de pobresa, que precisen una resposta solidària que segons ells mateixos indiquen: “no podem eludir”.

A continuació han iniciat la seva presentació indicant que l’Associació Coordinadora d’Ajuda Unida (ACAU) és una ONG amb seu a Terrassa, sense afany de lucre, constituïda l’any 1997 i declarada Entitat d’Utilitat Pública, per la Generalitat al Febrer del 2008.

Fan menció que l’ACAU porta 22 anys com ha entitat a Terrassa i que si be inicialment eren un grup d’amics amb la voluntat d’ajudar a persones desfavorides, amb el temps han passat dels 6 voluntaris inicials als més de 60 que actualment tenen.

Inicialment distribuïen aliments a Terrassa i a Santa Coloma de Gramenet i no va ser fins el 2000 que van incorporar l’ajuda internacional a Burquina Faso.

Els seus grans grups de serveis són: l’atenció a necessitats bàsiques (aliments, roba, higiene, farmàcia, ajuts econòmics, joguines, …), el programa d’inserció socio-laboral (cursos, reforç, alfabetització, borsa de treball, atenció gent gran, serveis domèstics), l’habitatge compartit (mares amb infants o dones soles), i les activitats de difusió i captació de fons (fires, concerts, exposicions, xerrades).

Menció apart es mereix la seva cooperació internacional a Burquina Faso, que és un dels 10 països més pobres del món, amb una esperança de vida que no arriba als 50 anys i on només el 46% dels infants estan escolaritzats.

En aquests 19 anys han construït 3 orfenats, 20 pous, 3 dipòsits elevats, 2 centres de salut, 21 centres escolars, 1 granja d’animals a més de promoure l’apadrinament d’infants i l’enviament de roba, llet infantil o joguets. Pel 2019 el seu projecte és fer un taller per cosir + guarderia dirigit a dones abandonades. També volen fer un espai per tallers d’artesania + uns serveis i una aula de formació.

Indiquem que finalitzada la presentació s´ha obert debat entre els assistents i a continuació el secretari del club ha llegit l’acta on s’informa de l’ajuda recaptada per l’ACAU tot indicant que: En nom de la Junta i en representació de tots els socis que conformen el Rotary club de Terrassa ens complau informar que ajuntada la quantitat recollida en el Concert Solidari de Nadal realitzat a Sant Pere amb la recapta solidaria que es va fer en el Sopar de Nadal, la quantitat resultant total va ser de 2.540,00 €.

I que és voluntat del Club que el taló corresponent sigui lliurat als representants de l’associació Coordinadora d’Ajuda Unida (ACAU) amb la voluntat que en facin un ús responsable i solidari dins la nostra ciutat.

El punt final de l’acte protocol·lari ha estat el lliurament del taló amb l’import total de 2.540,00 € als representants de l’ACAU, per part del president del Rotary Club de Terrassa, Sr. Domènec Ferràn.

« Newer Posts - Older Posts »

Categories