Avui ha tingut lloc la darrera sortida d’aquesta temporada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac i ho hem fet seguint la ruta marcada per nostre company, en Raimon Sellarès, gran expert muntanyenc.
Hem començat pujant amb els cotxes fins la casa de la Morella i des de la carena hem agafat el camí ral que porta als Hostalets d’en Daví, un antic hostal que donava aixopluc als qui feien el camí de Terrassa a Manresa i que els protegia dels temuts atacs del bandoler “Capablanca”. De les runes de l’Hostal només s’hi pot apreciar unes poques parets, un pou i una bassa encara plena d’aigua.
Sense deixar el camí ral hem seguit la carena que voreja el torrent de la Cansalada (o de Can Salada que sembla que era el nom original). Hem vorejat la Balma Roja i el Castell de Bocs fins arribar a Coll de Correu, lloc on em fet parada i fonda,
tot aprofitant per esmorzar. Deixeu-me tenir avui un record especial pels carquinyolis d’en Baltasar, que ja formen part inequívoca d’aquests esmorzars a la muntanya.
Com que no en teníem prou, hem seguit el camí fins al Paller de Tot l’Any, on hem gaudit d’espectaculars vistes, tant de la Roca Salvatge, com de la serralada de Montserrat. Feia molta calor i hem decidit deixar l’escalada al Paller per un altra dia. La tornada ha estat per la mateixa ruta.
Un cop a Rellinars ens hem dirigit cap a Can Toni, on ens esperava la resta de companys que volien acompanyar-nos en el dinar de germanor que tancava la temporada d’excursions. Una refrescada i un menjar abundós ens ha fet gaudir d’una excel·lent diada. Hem aprofitat per felicitar al Pere, el marit de la Carme Espí (que ens a convidat a cava) i hem finalitzat la sobretaula prop de les 6 de la tarda.
Un record des d’aquestes línies per aquells companys que ens han acompanyat al llarg de la temporada en les excursions i avui no han pogut gaudir del dinar de germanor, us esperem de nou en el proper curs i per aquells que encara no s’han decidit a acompanyar-nos, que el proper any ho facin.
Deixa un comentari