Rotary Club de Terrassa

L’excursió comença a la masia de La Vall, una masia avui tancada que trobem a la banda dreta de la carretera de Mura. El trencall de la carretera està marcat i l’únic que cal vigilar és el fort gir que s’ha de fer amb el cotxe per agafar el camí de terra que et porta fins la masia.

Deixem els cotxes i iniciem la caminada seguint el camí que passa pel costat dels corrals de l’antiga masia de La Vall. No ens hem de desviar ni a l’esquerra ni a la dreta i cal que seguim l’amplia pista que passa pel mig dels boscos. Poc a poc la pista anirà pujant fins que arribarem a un punt on inicia una forta baixada. En aquest indret trobarem una pista ampla a mà dreta que poc a poc anirà pujant. La seguim fins que arribarem a un trencall a mà dreta que és el que agafarem i que de nou en pujada ens portarà fins a una torre elèctrica.

Aquí finalitza la pista i comença a la nostra esquerra un camí de muntanya que poc a poc es va enfilant cap a la carena. Passarem pel costat d’un pi recargolat avui ja mort i poc més endavant ens trobarem sota de l’anomenat “ocell de pedra”, una formació rocosa en forma d’ocell on ens caldrà grimpar  de forma no gaire difícil per situar-nos a la seva base.

Ara el camí continua per la vessant esquerra i cal anar en compte dels estimbats ja que el camí és força estret. Més endavant una nova pujada per una canal ens portarà ja prop de la carena dels Emprius. En aquest zona és on ens hem aturat per esmorzar. Poc a poc deixem enrera la zona boscosa i ens veiem rodejats d’argelagues i és que estem en una zona que es va cremar ara fa uns anys i que ens anuncia que som just a d’alt de la carena dels Emprius. Aquest és un bonic lloc per gaudir de les impressionants vistes de les dues bandes de la carena. A la nostra dreta el massís del Montcau i  a l’esquerra la zona de Roca Sereny, Vall d’Horta, etc.

Seguim el camí carener i aviat veurem a l’esquerra un sortint rocós anomenat el queixal corcat i que deu el seu nom a que pel seu interior una escletxa en permet arribar al seu cim si tenim ganes de grimpar-hi. Al Queixal Corcat s’hi arriba des d’un trencall que trobarem a l’esquerra del camí carener. Una mica més endavant si estem atents trobarem un nou trencall a mà esquerra que en forta baixada ens portarà al cau dels emboscats, un amagatall que es va fer servir durant la Guerra Civil.

Si seguim el camí de la carena arribarem a la zona rocosa de Finestrelles, un gran observatori que ens dies clars permet albirar el mar al fons. Aquí cal anar en compte ja que la baixada és difícil i es pot relliscar. Aquesta baixada ens permetrà arribar al coll del Llor, un coll amb fites del parc natural que ens marquen varis camins. Nosaltres agafarem el primer que trobem a la nostra dreta i que planejant passa per sota del cavall bernat de la Vall i una mica més endavant per l’anomenada font de la guineu, que més aviat és un bassal que recull l’aigua d’una torrentera. El camí sempre planer ens portarà a la carretera de Mura, uns 200 metres abans del trencall de la masia de la Vall.

Nosaltres com que havíem deixat un cotxe aparcat en aquest punt no hem hagut de caminar fins a la masia, però si algú no porta un segon cotxe cal indicar que a mà dreta baixa un camí que et porta fins la masia i que retalla la volta que hauries de donar per la carretera.