Rotary Club de Terrassa

Abans de donar inici a la conferencia, destaquem la lectura d’uns pensaments sobre “La Crisi” realitzats pel Sr. Baltasar Pineda.

En la conferència sobre la Història del Protestantisme, oferta per el Sr. Eliseu Vila al Rotar Club de Terrassa, destaquem la magnifica exposició realitzada i la gran quantitat de dades aportades per un conferenciant, que com va dir en la glosa inicial, el Sr. Josep Puy, és una de les persones amb més coneixement del tema tant a nivell nacional com internacional.

El Sr. Puy va esmentar la figura del pare de l’Eliseu, en Samuel Vila, com a fundador de l’església evangèlica de Terrassa l’any 1925 i destacant que va arribar a ser Acadèmic de la Llengua Espanyola.

L’Eliseu Vila va fer un recorregut històric de com es va iniciar el moviment protesta, arrel dels fets del 3 d’octubre del 1517 en que un monjo anomenat Luter va clavar a la porta de la seva parròquia alemanya, les 95 tesis de la reforma de l’església catòlica que creia que es tenien que fer.

Més endavant, l’Eliseu ha dedicat part de l’exposició a explicar els deferents grups que conformen el moviment protestant arreeu del món i que són molt nombrosos, degut a les continues escissions que es produeixen en ells. Agrupats en 3 grans grups, anomenats: esglésies històriques, esglésies evangèliques i moviments de carismàtics o pentacostals i diferenciats en aspectes força rellevants com pot ser el baptisme de nens o d’adults, les relacions més o menys cordials amb l’església catòlica, o la presencia o no de Crist en l‘eucaristia, per nomenar-ne només alguns d’ells.

Anglicans, Luterans, Puritans, Presbiterians, Metodistes, Baptistes (grup que té l’església evangèlica més important de Terrassa), Assemblees de germans, o l’església de Filadèlfia (d’ètnia gitana) entre moltes d’altres, fan que al nostre país hi hagi uns cens de 1.200.000 protestants.

Finalment l’Eliseu s’ha referit a una sèrie de moviments protestants, dins del grup dels moviments carismàtics que s’anomenen assemblees de deu i que han derivat a esglésies basades en el personalisme d’un líder que són més aviat sectes que cerquen el benefici personal del qui les ha creat i que no fan cap bé al moviment protestant.