Dins del marc dels Sopars Fòrum d’actualitat del Rotary Club de Terrassa el 19 de novembre ens visità en Carles Viver Pi-Sunyer, terrassenc, jurista, catedràtic de dret constitucional, President del Consell Assessor per la Transició Nacional i Director de l’Institut d’Estudis Autonòmics. Durant la seva intervenció ens va explicar els seu punt de vista personal i de la institució que representa sobre el Procés de Transició Nacional de Catalunya.
Inicià la intervenció comentant que després del seu pas pel Tribunal Constitucional Español, com a vicepresident, la seva percepció de la política com a jurista va anar canviant a mesura que els successius intents de millora de l’autogovern van anar fracassant en el temps. Observà que la autonomia que tenim és finalment només administrativa, sense tenir capacitat per millorar les qüestions de fons, essent la relació entre la Generalitat i l’Estat profundament injusta i no atribuïble a la crisi econòmica.
Comenta que els estats federats o confederats aporten un màxim del 4% dels seus pressupostos en forma de solidaritat a les entitats polítiques a les quals pertanyen. A Catalunya s’estaria aportant al voltant del 8%, situació no sostenible en el temps. A tots aquests greuges caldria afegir els atacs a la identitat catalana iniciats el 1989, així com a la seva política lingüística i cultural. Tot indicant que caldria salvaguardar la presencia i el respecte del castellà en una Catalunya amb estat propi i deixant constància que la Generalitat de Catalunya ho ha intentat tot, sense èxit.
Per tant el conferenciant intenta objectivar la situació detallant només tres alternatives possibles:
1- Acceptar el marc polític actual amb petits retocs i amb un nou sistema de finançament, sense una reforma de la Constitució: aquesta opció creu que suposaria una agonia lenta que culminaria amb la desaparició de Catalunya com a identitat, convertint-se la Generalitat en una mena de Diputació territorial, i que creu que no satisfaria a la majoria dels catalans.
2- Reforma de la Constitució cap a un estat Federal o Confederal: el principal escull es que el Partit Popular ja anunciat que mai s’hi adheriria, i per tant la majoria qualificada necessària al Congrés no seria mai suficient amb la sola voluntat del PSOE.
3- Independència: enormement difícil, ja que suposa la reforma de la Constitució. La condició bàsica per assolir-la és que hi donin suport un nombre significatiu de catalans i catalanes i què, després de les eleccions, estiguin disposats durant un temps a suportar els sacrificis de tota mena que això significaria.
A continuació ens comenta els passos necessaris per assolir un estat propi: primer de tot recalca que és imprescindible esgotar esgotant les vies legals amb l’estat utilitzant tots els mecanismes democràtics per fer la consulta, el procés de la qual ha de ser impecable i pacífic, ja que l’estat de dret ha costat molt d’aconseguir. Tanmateix, per tenir el reconeixement de la comunitat internacional, tot el procés ha d’esser impecable jurídicament. Si l’estat espanyol no permet finalment la consulta s’ha d’intentar, fins a poder evidenciar davant la comunitat internacional, que s’han esgotat totes les vies democràtiques amb l’estat Espanyol, tot i que molts professors de dret públic afirmin que amb la voluntat política suficient la consulta cabria dins de la Constitució.
Aquesta consulta seria possible dins de 5 vies legals:
- Referèndum dins de l’actual Constitució.
- Per Delegació: convocatòria de la consulta per part de la Generalitat.
- Per Llei: reforma del 2010
- Per la Llei de consultes populars
- Demanant la reforma de la Constitució Espanyola, per desprès poder fer un referèndum.
El Consell Assessor, en el seu informe, recomana iniciar més d’una via, una de catalana i una d’espanyola. Per tant un possible acord del parlament seria demanar delegar a la Generalitat la possibilitat de la consulta com la del Regne Unit. En cas de que la resposta de la via espanyola fos negativa s’hauria de seguir amb les vies catalanes.
Quan es refereix a la qüestió de la redacció de la pregunta de la consulta, ens comenta que ha de ser clara i neutral, amb un quòrum alt de recolzament i participació en la consulta. Si la pregunta inclogués una referència a l’estat federal s’hauria de detallar amb quin estat ens voldríem federar. Una vegada esgotades les vies legals, també seria possible una consulta al·legal, semblant a la que es va fer a Arenys de Munt, però cal tenir en compte que segurament la comunitat internacional no ho acceptaria. El fet de no ser legal podria general un alt grau d’abstenció, a més de suposar una amenaça de persecució legal per part de l’estat espanyol.
Finalment arribem a l’opció d’unes eleccions plebiscitàries, que serien unes eleccions al Parlament, convocades pel President de la Generalitat, incloent una menció en el primer punt del programa electoral de cada partit que deixés clar que amb aquell vot es plantejarà una declaració de Independència. El ponent ens detalla que el Consell Assessor per a la Transició Nacional esta preparant un informe que mirarà d’aclarir la majoria de les qüestions que tothom s’està preguntant avui, davant de l’actual situació i que podem resumir en:
Sobre Catalunya i la Unió Europea: Com quedaria una Catalunya Independent dins el marc de la Unió Europea? La Unió Europea ja ha anat solucionat històricament d’una forma pragmàtica les propostes que se l’hi han anat plantejant. Per entrar-hi s’ha de tenir la unanimitat del tots els estats i el espanyol ens vetaria, però al mateix temps i des del punt de vista econòmic a la Unió no li interessaria tenir fora una regió econòmicament important, per una sanció d’un estat durant molt de temps.
Catalunya i Estat espanyol: S’ha d’explicar que no volem trencar amb l’estat espanyol si no mantenir-hi uns lligams des de la igualtat com a Estats veïns.
Economia i Societat: Els grups de Treball del Consell Assessor tenen a la seva agenda trobar procediments per afrontar les següents qüestions des de l’endemà de la Independència, en la majoria es prorrogaria la legislació espanyola fins desenvolupar-ne una de catalana. S’estan preparant divuit informes ens alguns dels següents àmbits:
- Seguretat Social i pensions / Crèdits europeus / Banc Central de Catalunya / Codi Penal Català / Contractes públics existents / Procés Constitucional Català / Doble nacionalitat / Estatut de les llengües catalana i castellana / Polítiques energètiques i de telecomunicacions / Seguretat i Defensa / Relacions comercials amb Espanya
El conferenciant conclou que el procés no serà ni ràpid ni fàcil, però en cap cas és un procés impossible i, que si compta amb un nombre suficients de catalans i catalanes que hi estiguin d’acord, pot ser imparable.
Deixa un comentari