Sortim de Terrassa cap a Rellinars i al arribar-hi trenquem a la dreta per anar a cercar l’església vella a l’altra banda de la riera i just al davant agafem una pista sense asfaltar que trobem a ma dreta. Deixem a la nostra Esquerra una desviació que porta a una casa de pagès i seguim al camí que puja sense agafar cap trencall.
En una corba forta a la dreta i on el camí inicia un fort pendent veurem un lloc per deixar el cotxe a l’esquerra i un camí que surt just davant nostre. Deixem el cotxe i pugem fins a trobar de nou la pista poc abans d’arribar a Casajoana. Al arribar a la masia, amb unes excel·lents vistes de Montserrat, trobem una tanca al costat d’un safareig que marca l’inici de la pista que agafem i que puja fort. Aquesta pista és molt ample i sense pèrdua i segueix més o menys uns cables elèctrics que ens marquen el camí que farem de pujada. Trobarem una desviació ben marcada a l’esquerra que
no agafarem i també una forta pujada asfaltada amb una bonica vista dels penya-segats que queden a la dreta i que s’anomenen La Boïga. Pugem fins al coll i enllacem amb el camí carener que segueix l’antic camí ral de Manresa a Barcelona. Nosaltres l’agafem a
ma dreta en suau pujada fins que ens porta del dret a les runes dels Hostalets del Daví, també anomenat l’Hostal de la Mort. Aprofitem el pedrís de la bassa per seure i esmorzar.
Desprès continuem l camí observant una magnifica vista a mà esquerra de la zona de la serra de la Pola. Fixem-nos a la dreta amb una canalització que serveix per portar l’aigua a la bassa i veurem més endavant que hi ha com un camí que passa just pel mig d’ella. L’agafem i el seguim. Desprès d’una breu pujada trobe un trencall que agafem a la dreta i que ens porta per un bonic bosc anomenat els Plans. Seguim fins a un mirador que ens permetrà gaudir de belles vistes del Castell de Bocs a la nostra esquerra.
El camí de cop començarà a baixar i ho farà fins a una mena de talaia anomenada la Trona on les vistes són espectaculars, amb Montserrat al davant, Les Boades i el Castell de Bocs a l’esquerra i el Pirineu nevat, al fons a la dreta.
Seguim baixant fins a les Cases, una antiga masia, avui en runes, que encara permet veure restes medievals d’opus spicatum i una bonica arcada, en la zona del corral, que fa com de mirador. Uns metres abans d’arribar a la masia cal cercar un corriol a la dreta marcat amb uns padrons que seguim i que, de forma molt planera, ens porta a una zona molt ombrívola on trobarem l’antiga font de les Cases,
una font de mina molt curiosa de veure i protegida per una gran alzina. Seguim endavant fins arribar a una zona d’aiguamolls, just on el camí baixa de cop fins a enllaçar amb un de més ample que arriba de l’esquerra, el seguim a ma dreta i sense desviar-nos ens porta de nou a la pista de Casajoana. Baixem per la pista, passem pel costat d’un jove pi recargolat i arribem a l’aparcament.
Una bonica excursió, fàcil de ver i amb grans paisatges, per una zona poc coneguda que ens permet descobrir una part de la història del Parc. Aquí us deixem un PDF amb retalls d’aquesta història: El camí Ral de Manresa a Barcelona
Deixa un comentari