Hem començat l’excursió al revolt de la carretera de Terrassa a Rellinars que trobem a la banda esquerra al quilòmetre 8,300. Travessem la carretera i passem un cadenat que porta a una cruïlla de camins. Nosaltres hem agafat el que queda a mà dreta i que sembla que torni enrere. El camí comença planer i quan gira fort a l’esquerra comença la pujada per un camí ample i carener que segueix la Serra Llarga. 
Desprès de passar pel costat de dues torres elèctriques arribem a les runes de la masia de la Serra Llarga, que trobem a la nostra dreta i que actualment s’estan excavant. Observem les filades d’Opus Spicatum del s. IX que s’hi conserven i seguim pel mateix camí que aviat gira planejant cap a la dreta. Travessem dues carenes (Serra del Gall i Serra d’en Daina) sense agafar cap trencall dels que trobem a la dreta i desprès d’una pujada arribem al camí carener del 
Coll de la Riba que agafem a mà esquerra i en pujada. Arribem a un planet on veiem un camí a l’esquerra que puja al Turó del Queixal i un parell de petits que surten de davant nostre al canto esquerra de la pista que seguíem. Agafem el que queda més a l’esquerra i a les poques passes arribem a un rocam amb una bonica vista de Montserrat on hem esmorzat.
Un cop tips hem pujat a la Torrota de l’Obac que queda just a la nostra dreta i que des de la cruïlla, que hi ha al costat don hem esmorzat, s’hi puja seguint un corriol que comença entre dues alzines. 
Desprès de baixar hem continuat la pista encimentada que hi ha a la cruïlla i que baixa en direcció sud cap a la Casa Nova de l’Obac.
Al arribar al costat d’un rocam hem parat per gaudir de la vista de la Roca de l’Àliga 
que queda a la dreta i damunt nostre, tot i que el Pere ha insistit en que ell hi veia a més “una gallina”. Seguint el camí ens ha portat a la Pastora, tot i que uns metres abans hem deixat a mà esquerra un camí que desprès els que hem d’agafar per tornar als cotxes. A la Pastora hem aprofitat el solet que encara feia i hem passat una bona estona a la terrassa gaudint de les vistes i de la companyia d’uns ciclistes molt mal educats, que sembla que els ha molestat que amb la nostra presencia ells no poguessin aparcar bé les seves bicicletes en la mateixa
terrassa del bar (algú hauria de fer un debat sobre el comportament d’alguns ciclistes a l’entorn del Parc Natural que no fan més que embrutar la imatges d’altres que si que es comporten adequadament).
Finalment en tornat enrere per agafar el camí abans esmentat i sense desviar-nos hem passat pel costat d’un antic forn de calç i sense més dificultats hem arribat als cotxes per tornar a casa. Destaquem que de nou hem tingut convidats a l’excursió i que això ens agrada molt.
Deixa un comentari