El Rotary Club de Terrassa el proper dimarts dia 31 de gener, en el decurs d’un sopar a l’Hostal del Fum, farà un passi de pel·lícules sobre Terrassa extretes del NO-DO i que van des de l’emissió el 10 de gener de 1944 de un reportatge de la Reconstrucció del Sant Esperit fins a l’emissió del 28 d’abril de 1980 amb un reportatge del 19 Campionat de Motocròs celebrat al Circuit del Vallés i que ja va ser emès en color.
El buidatge de tots els reportatges en que apareix la ciutat de Terrassa l’ha realitzat el soci de l’entitat, en Santi Rius, tasca realitzada per ser inclosa en el seu recull dels Records de Terrassa.
Entre els reportatges que s’emetran, destaquem el del 7 de febrer de 1944 amb la Inauguració Monument dels Caiguts, el del 17 de juliol de 1950 amb el Festival Folklòric que es va fer a Terrassa, el del 16 de juny de 1952 amb la Inauguració del Sanatori, el del 25 de juny de 1956 amb un reportatge del Col·legi Major Alfonso Sala, el del 2 de maig de 1960 amb l’Alberg Infantil o el del 10 de juliol de 1961 amb un reportatge sobre les esglésies de Sant Pere, entre d’altres.
Història del NO-DO: La primera projecció del NO-DO es va realitzar el 4 de gener de 1943 i les primeres imatges van ser precisament per fer una proclama franquista i enaltir el règim. El règim franquista feia servir el NO-DO per presentar una visió peculiar d’Espanya i de la resta del món, amb poques possibilitats de contrast per part dels espectadors ja que la premsa i la radio estaven censurades i controlades.
La irrupció de la televisió i la immediatesa de la informació va fer que canviés el seu format, substituint les noticies per reportatges i en aquesta reconversió l’any 1968 es va introduir el color per reportatges de caràcter artístic, monumental o turístic. El 4 de juliol de 1977, el NO-DO, es va transformar en Revista Cinematogràfica i ja es va realitzar totalment en color, fins la última emissió del 25 de maig del 1981.
El que més recordem segurament és la seva peculiar sintonia obra de Manuel Parada, i potser les imatges de Franco inaugurant embasaments. Alguns dels seus locutors més coneguts van ser Matías Prats, Francisco Cantalejo o Joaquín Ramos, que explica que Franco es resistia a ser maquillat per aparèixer davant de la càmera.
La censura indicava que si es tenia que parlar d’un concurs de misses era necessari tallar les escenes amb banyadors i que no es podien ensenyar les cartilles de racionament o mostrar situacions de penúria i, fins i tot, marcava que és tenia que pronunciar “productores” en comptes de “obreros” i evidentment oblidar-se de paraules com “huelga o manifestación”.
Si algú hi desitja assistir cal que es posi en contacte amb el club enviant un mail a rotaryterrassa@gmail.com
Deixa un comentari