Rotary Club de Terrassa

Un grup de 24 persones ha realitzat aquest any la sortida amb dinar de germanor del Grup Excursionista del Rotary Club de Terrassa que aquest any s’ha desplaçat a la bonica ciutat de Moià.

La primera visita ha estat a la zona de les Coves del Toll que es troben situades sobre el Torrent Mal, amb un bon accés per la carretera de Vic (Collsuspina), per mitjà d’una pista asfaltada que porta fins a la seva entrada principal. El complex l’integren un conjunt de cavernes, entre les quals destaca la Cova del Toll, que té forma d’una gran T amb dues sortides i amb un recorregut gairebé de dos quilòmetres, dels quals 158 metres son visitables. Destaquem la morfologia d’aquesta cova que travessa un antic escull de coral i que li dona l’empremta característica de les roques en forma de cervell i sense les característiques estalagmites que hom pensa sempre trobar en l’interior d’una cavitat d’aquestes característiques.

Bona part del seu interior és ple de sediments, arrossegats pel torrent, que es barregen amb les restes dels animals i dels homes que hi han viscut durant els darrers 100.000 anys. Des del seu descobriment  l’any 1948, i encara ara, s’hi porten a terme campanyes d’excavació arqueològica que han posat de manifest un important llegat antropològic i paleontològic.

La Cova del Toll és una de les coves d’Europa més rica en fauna del Quaternari, durant la glaciació WÜRM: hipopòtam, rinoceront, ós de les cavernes, lleó, hiena, bou primitiu, isard… restes de focs i uns pocs sílex corresponents al Mosterià ens demostren la presència humana de l’home Neandertal durant el Paleolític Mitjà (entre 100.000 i 40.000 anys d’antiguitat) a la comarca del Moianès. A la sortida de la cova hem fet un recorregut per el Parc Natural que permet observar altres coves i balmes a més de la reproducció d’un poblat prehistòric.

Posteriorment ens hem traslladat a Moià per fer una visita guiada al Museu Arqueològic situat en la casa on va néixer l’any 1660 en Rafael Casanova, Conseller de la Ciutat de Barcelona i heroi de la defensa d’aquesta durant el setge de la ciutat per les tropes borbòniques el 1714.

L’edifici que ja existia el 1570, va ser adquirit a mitjans del s. XVII per la família Casanova que el va ampliar. Conserva una bella finestra gòtica i a la planta noble, es pot veure la decoració pictòrica de la planta noble del s. XVIII, amb el cicle d’Ester. Fou un dels onze fills de Rafael Casanova i Solà, natural de Moià, i de Maria Comes i Sors, originària de Granollers. En el moment del seu naixement, els Casanova gaudien d’una sòlida posició econòmica ja que eren propietaris de masos i terres i a que es dedicaven al comerç del gra i la llana.

La família tenia una llarga tradició de participació en els afers públics. Francesc Casanova (avi) havia estat capità de la Santa Unió, lluitant contra els bandolers, i Rafael Casanova (pare) havia estat cap del sometent del Moianès (1650), conseller de la vila (1652), sotsveguer de Moià i el Moianès (1659) i, poc abans de la seva mort (1682), batlle reial de la vila. En el Museu de Rafael Casanova hi trobem una explicació de la seva vida, l’arxiu municipal i el museu arqueològic i paleontològic de Moià i que em pogut gaudir gràcies a les interessants explicacions del guia.

Sortint del Museu hem travessat el Parc Municipal de Moià, que presenta una vegetació esplèndida amb arbres centenaris i racons que conviden a gaudir del passeig i de la tranquil·litat, per anar a dinar al Restaurant Moianès (Pl. del Moianès, 1) on hem gaudit del tradicional dinar de germanor amb el brindis final tot desitjant que el proper any ho puguem repetir.