Rotary Club de Terrassa

El dissabte 22 de setembre van sortir d’excursió un grup de rotaris i amics de Terrassa i San Cugat i ho vàrem fer anant cap a Vacarisses.

Allí amb els vehicles vàrem agafar la carretera BV1212 que va a la Bauma i aproximadament en el quilometres 1,7 vàrem agafar un trencall a mà dreta que és una pista de terra que s’enfila cap al bosc.

Finalitzada la curta pujada a mà Esquerra hi ha espai per deixar els cotxes. D’aquí hem començat a caminar per la mateixa pista, en direcció nord, tot observant a mà dreta la bella silueta de la Torrota de Vacarisses.

La pista és ample i planera i travessa els boscos de can Vives tot observant a banda i banda grans estructures de marges de pedra seca que evidencien la importància que tenien aquestes terres i aquesta antiga via de comunicació. El camí ens porta suaument fins a la bonica Masia de Can Vives on podem observar la casa i algunes edificis propers ara en desús.

L’era que hi ha al costat de la masia ofereix una sensacional vista de la serra de Montserrat. Nosaltres em menjat alguna figa que encara penjava de les velles figueres del mas i em seguit de nou la pista que ara baixa suaument fins a una tanca de pedra amb un banc i sota l’ombra d’unes alzines em aprofitat per esmorzar-hi.

Un cop tips hem baixat per la mateix pista fins a trobar a mà esquerra una petita caseta que era un pou d’extracció d’aigua. Aquí hem agafat un petit sender que s’endinsa pel bosc i que permet observar una bonica alzina a la que tots ens hi hem abraçat amb la intenció de que ens traspasses part de la seva vitalitat.

Desprès em retornat a la pista i l’hem seguit en direcció oest mantenint a la nostra esquerra el torrent de can Vives, amb petites bassetes d’aigua. Al final la pista acaba al arribar a un túnel que travessa per sota la via del tren.

Aquí hem girat a l’esquerra per un camí ample fins arribar a una zona de camps coneguda com la baixada de la Maciana, tot deixant a la nostra dreta una casella d’antics treballadors de la RENFE. En aquest punt cal anar en compte ja que hi ha l’opció de seguir fins a trobar la carretera o anar pel costat d’un camp que queda més a l’esquerra i seguir una estona per dins del bosc i de nou sortir a la carretera BV1212, però una mica més amunt.

Un cop a la carretera la seguim a mà esquerra com si tronéssim a Vacarisses fins que arribem a un petit nucli hàbitat que rep el nom de El Pau Gran. Deixem les cases a la nostra esquerra i seguim fins a trobar una pista a l’esquerra que porta a Can Pau Gran. Quan som davant de la darrera casa agafem un caminet que continua amunt en direcció a uns marges d’antigues vinyes. Pugem per el corriol fins a travessar la pista que hem agafat al principi de l’excursió. Seguim la pista a mà dreta fins al lloc on hem deixat els vehicles per tornar a casa.

Una bonica caminada d’uns 5 quilometres que són pràcticament plans i la majoria per camins molts fàcils de fer i amb vistes molt maques de Montserrat i la Torrota.