Rotary Club de Terrassa

El Sr. Joan Castelló, president del Rotary Club de Terrassa, va donar la benvinguda a la Dra. Ketty Sellarés que va ser la convidada a fer la xerrada virtual: “La por en temps de pandèmia”

Kety Sellares, va ser sòcia del Rotary Club de Terrassa, i la primera dona presidenta del mateix. En anar a viure a Sant Feliu de Guíxols, va deixar el nostre club i va entrar a formar part del Rotary Costa Brava.

Professionalment, la Dra. Ketty Sellarés Biel és, de formació, Llevadora per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona i Doctora en Psicologia per la Facultat Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Fundadora i directora de Centre Miroia de Terrassa i psicòloga clínica al Centre Mèdic Teknon de Barcelona, ha exercit com a tutora de pràctiques tant de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull com en els estudis de Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya.

Ha estat llevadora de l’Institut Català de la Salut. Té una dilatada trajectòria professional de més de 40 anys tant en la vessant maternal com en la de la psicologia clínica. Ha escrit el  llibre Néixer per Créixer.

La xerrada que ha desenvolupat portava per títol: La por en temps de pandèmia.

La Sra. Sellarés comença la seva explicació dient que va entrar al món de la psicologia interessada precisament pel tema de la por. Comenta que la por, conjuntament amb altres sentiments, són necessaris sentir-los doncs sentir-los és una eina de protecció al llarg de la vida. Si no sentim por ens posem en perill. Si els infants han estat protegits davant la por, arribaran a adults sabent protegir-se i sabent protegir als seus propis fills: protegir de la por és donar seguretat i confiança.

Seguidament descriu el sentiment de la por mostrant-lo com un sentiment natural favorable, de cap manera negatiu i beneficiós si es sent adequadament. És un sentiment que té intensitats diferents i que provoca dues reaccions diferents quan el sentim: o fugir corrents o paralització.

La Sra. Sellarés segueix la seva explicació indicant els 3 moments de la vida de l’infant on apareix la por:

• Al 8è mes: l’infant té por a les persones desconegudes, no reconeix les fesomies estranyes a la pròpia família. A més és un moment que sol coincidir amb portar els infants a la llar d’infants.
• Entre els 2 i els 3 anys: apareix la por relacionada amb els somnis. L’infant agafa por al què pot somiar. Sense voler els adults incrementem aquest sentiment de por quan expliquem contes en els que els protagonistes pateixen: por al llop, por al gegant, por a perdre’s al bosc, a la mort de la mare…… Aconsella que aquests contes s’haurien d’explicar a partir dels 5 anys. Comenta la importància de deixar un punt de claror quan l’infant dorm ja que si somia, si a l’habitació no hi ha claror, encara que es desperti continua veient les imatges del somni.
• Al voltant dels 5 anys: apareix la por relacionada amb la mort (que es morin els pares, algú estimat). En relació a això opina que els adults evadim erròniament tractar el tema de la mort amb els infants, en fem un tabú i això no és bo. Cal parlar de la mort d’una manera natural i mostrar tristesa és bo.

A continuació fa un repàs dels 4 sentiments bàsics:

• La tristesa: se sent davant una situació de pèrdua; serveix per tenir un temps d’aprenentatge per viure sense el que hem perdut.
• La por: se sent en situa de perill o amenaça
• La ràbia: se sent davant situacions que es consideren injustes.
• L’alegria: sentiment que se sent quan volem enriquir-nos amb alguna cosa o persona.

Aprofundint en el tema de la por, la Dra. Sellarés fa esment a que quan s’educa als infants sovint es fa amb amenaces i això genera que l’infant enlloc d’aprendre a protegir-se dels perills es protegeixi de les amenaces. Comenta que la por s’encomana i que hi ha molts tipus de por: a dir no, a equivocar-se a ser comparat, al dentista, al sexe, als ascensors, als gossos… totes aquestes pors són qüestions psicosomàtiques  i es poden tractar però insisteix en que cal tractar-les tan des del punt de vista psíquic com físic i que hi ha molt pocs professionals que ho tractin conjuntament.

En relació a la pandèmia COVID-19, comenta que hi ha d’haver un bri d’esperança. Segons el seu parer, ens han fet por amenaçant i les amenaces generen rebel·lia. Les explicacions de l’epidèmia ens han generat por. Comenta que cal explicar la situació amb més esperança i s’han de donar missatges més clars i mai contradictoris.

Torn de preguntes: El Sr. Castelló agraeix a la Sra. Sellarés la seva explicació i obre un torn de preguntes. Ell mateix pregunta per la comunicació a l’inici de la pandèmia, la Sra. Sellarés insisteix en què les autoritats responsables ens han ensenyat massa el què no s’ha de fer i no ens han ensenyat la molta gent cívica que es comporta responsablement. No ens han ajudat a ser autoresponsables.

El Sr. Rius reflexiona que potser s’hauria de recuperar la urbanitat , matèria que s’havia ensenyat a les escoles en el sentit del què ha dit la Dra. Sellarés d’ensenyar comportaments bons i correctes.