Rotary Club de Terrassa

anna castellano-treserra

ANNA CASTELLANO-TRESSERRA, doctora en Història Medieval per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l’any 1999 ocupa la plaça de Conservadora en Cap del Museu Monestir de Pedralbes-Museu d’Història de Barcelona.

Retalls de la història d’un monestir femení: El Monestir de Santa Maria de Pedralbes (1326-2009)

En la seva exposició ens ha explicat la història del monestir de Santa maria de Pedralbes des de la seva fundació al 1326 fins el dia d’avui convertit en museu i ho ha fet repassant els tres períodes més representatius dels seus 800 anys d’història, a partir de la personalitat de les dones que els van liderar i de les obres d’art que ens han deixat.

La primera dona que cal destacar és la reina Elisenda de Montcada, quarta esposa del rei Jaume II i fundadora del monestir. A ella li devem que el monestir estigui des de la seva fundació (1326) lligat amb la societat civil, gràcies a l’acord amb el Consell de Cent i que s’ha perpetuat al llarg del anys fins avui amb l’Ajuntament de Barcelona. Aquest lligam l’ha ajudat a que el monestir hagi tingut sempre continuïtat i hagi pogut conservar els seus arxius i bona part de les seves obres d’art.

lliurament d'un obsequi

Elisenda pertanyia a llinatges il·lustres catalans ja que era una Montcada i també una Pinós i això li va permetre estar sempre en contacte amb la cort i disposar d’un gran patrimoni que va dedicar en part a dotar al monestir en la seva fundació. Fervent seguidora del Franciscanisme, li va tocar viure en una època històrica marcada per l’expansió de Catalunya en el Mediterrani.

La seva tomba ens mostra una doble faceta, pel cantó del claustre la podem veure representada com a monja i pel cantó de l’església com a reina. En el monestir, que va ser durant molts anys la seva casa, hi va crear un primer cercle de poder amb l’entrada de les dames de la noblesa i un segon amb les de l’alta societat civil.

capella S.Miquel

De la seva època podem destacar la capella de Sant Miquel, que és la joia del monestir i que representa els valors típics dels franciscans, tot i una curiosa influencia italiana que li dona un cert misteri de qui la va fer. D’aquesta època gòtica destaquem la sala capitular, la part inferior del claustre i diverses talles.

La segona època (S. XVI) la caracteritza l’abadessa Maria d’Aragó, filla de Ferran el Catòlic i coincideix en el moment històric de la unió de les dues corones. Amb ella entren noves famílies, pertanyents al regne de Castella, el que provoca certa pugna de llinatges en la que s’imposa les que estan al costat de la filla. Ella, a més, és Agustina i aquest fet fa que s’accentui una nova religiositat al monestir. A la seva època li devem el dormidor, les cel·les de dia, el tercer pis del claustre, la torre de Sant Rafael,…

La tercera època (finals del S. XIX) està marcada per Eulàlia Anzizu, neboda d’Eusebi Güell, prohom català que la va dotar d’una gran dot amb la que va engegar grans reformes al monestir. Va decidir treure tots els retaules barrocs de l’església i els va substituir per altars neoclàssics que malauradament van desaparèixer durant la guerra civil i també va ser la creadora del primer museu del monestir.

Val la pena remarcar que els seus estudis sobre el monestir els va poder fer gràcies ha que va poder ser una de les poques persones en accedir als arxius que no són accessibles pràcticament per ningú, tot i que actualment hi ha un projecte que els permetrà digitalitzar. Totes aquestes explicacions es complementaran amb la visita que farem al monestir aquest cap de setmana.