Rotary Club de Terrassa

Hem realitzat al Rotary Club de Terrassa un Fòrum obert a la ciutat amb la presencia d’en Plàcid García-Planas, reporter de la secció d’internacional del diari La Vanguardia des de 1988 que ha basat la seva conferència sobre “com explicar la guerra”. En García-Planas, nascut a Sabadell, és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra i ha estat enviat a diferents fronts, en particular als Balcans on va cobrir els diversos episodis de la guerra de l’antiga Iugoslàvia (de 1991 a 1999) i a l’Orient Mitjà, tant en la Primera Guerra del Golf (1990-91) com en la d’Iraq (2003). En els darrers anys ha cobert la informació des d’Afganistan i ha estat un dels pocs europeus que ha aconseguit entrar a Kandahar, la ciutat emblemàtica dels Talibans, i segons ha explicat en els propers dies hi tornarà a anar disfressat de Pashtun, ja que en aquesta ciutat els occidentals no hi poden circular amb tranquil.litat ja que poden ser segrestats amb certa facilitat.

En Garcia-Planasexplica que ell va estudiar periodisme quasi bé perquè no sabia que fer i que en cap moment va pensar que ell podia ser una persona preparada per enfrontar-se a una guerra i, fins i tot, reconeix que cada vegada hi passa por i que no ha aconseguit resoldre la qüestió de cóm es pot explicar una guerra amb l’espai d’un foli i mig. Triar quines paraules són les correctes, construir les frases precises, explicar sense caure en la banalització o el tremendisme, resoldre conflictes ètics, etc. són coses que no es poden aprendre sinó és amb l’experiència de viure les guerres des de dins. Segons ell i emulant en Ferran Adrià, “cal cuinar les paraules per aconseguir transmetre quelcom de nou”.

La guerra només es pot explicar quan dones importància als petits detalls que l’envolten i és que “la guerra és la guerra i l’espai que deixa desprès de la seva finalització”. La guerra no atura la vida de les persones, la vida s’hi adapta i en la guerra es riu, es plora, es fa l’amor, … i el més dur esdevé quan aquesta finalitza i queda en les persones una mena de sensació de buidor, per culpa de que moltes de les il·lusions que es tenien en mig del conflicte no s’assoliran mai.

En Garcia-Planas explica la seva fascinació pels espais i pels móns que desapareixen desprès de les guerres. En alguns dels seus escrits descriu com han canviat alguns dels espais més importants i com un despatx ocupat pel Hitler ara s’hi fan classes de música o com en el lloc on van penjar al Mussolini ara hi ha un MacDonald’s i arriba a la conclusió de que tot es pot reduir a unes poques paraules fins arribar a l’essència del missatge que un vol transmetre. Finalment indica que “podríem reduir tota la història de la humanitat en un telegrama que digues: big-bang i punt final”. Les guerres d’abans i d’ara són similars en la seva essència i “ els humans amb el temps el que em après és a ser més perversos”. En García-Planas opina que “la darrera de tota crònica de guerra no la té el darrer tret, la té el temps”.