Enviat per: SRC | 12 Mai, 2010

Conferència de Plàcid Garcia-Planas


Hem realitzat al Rotary Club de Terrassa un Fòrum obert a la ciutat amb la presencia d’en Plàcid García-Planas, reporter de la secció d’internacional del diari La Vanguardia des de 1988 que ha basat la seva conferència sobre “com explicar la guerra”. En García-Planas, nascut a Sabadell, és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra i ha estat enviat a diferents fronts, en particular als Balcans on va cobrir els diversos episodis de la guerra de l’antiga Iugoslàvia (de 1991 a 1999) i a l’Orient Mitjà, tant en la Primera Guerra del Golf (1990-91) com en la d’Iraq (2003). En els darrers anys ha cobert la informació des d’Afganistan i ha estat un dels pocs europeus que ha aconseguit entrar a Kandahar, la ciutat emblemàtica dels Talibans, i segons ha explicat en els propers dies hi tornarà a anar disfressat de Pashtun, ja que en aquesta ciutat els occidentals no hi poden circular amb tranquil.litat ja que poden ser segrestats amb certa facilitat.

En Garcia-Planasexplica que ell va estudiar periodisme quasi bé perquè no sabia que fer i que en cap moment va pensar que ell podia ser una persona preparada per enfrontar-se a una guerra i, fins i tot, reconeix que cada vegada hi passa por i que no ha aconseguit resoldre la qüestió de cóm es pot explicar una guerra amb l’espai d’un foli i mig. Triar quines paraules són les correctes, construir les frases precises, explicar sense caure en la banalització o el tremendisme, resoldre conflictes ètics, etc. són coses que no es poden aprendre sinó és amb l’experiència de viure les guerres des de dins. Segons ell i emulant en Ferran Adrià, “cal cuinar les paraules per aconseguir transmetre quelcom de nou”.

La guerra només es pot explicar quan dones importància als petits detalls que l’envolten i és que “la guerra és la guerra i l’espai que deixa desprès de la seva finalització”. La guerra no atura la vida de les persones, la vida s’hi adapta i en la guerra es riu, es plora, es fa l’amor, … i el més dur esdevé quan aquesta finalitza i queda en les persones una mena de sensació de buidor, per culpa de que moltes de les il·lusions que es tenien en mig del conflicte no s’assoliran mai.

En Garcia-Planas explica la seva fascinació pels espais i pels móns que desapareixen desprès de les guerres. En alguns dels seus escrits descriu com han canviat alguns dels espais més importants i com un despatx ocupat pel Hitler ara s’hi fan classes de música o com en el lloc on van penjar al Mussolini ara hi ha un MacDonald’s i arriba a la conclusió de que tot es pot reduir a unes poques paraules fins arribar a l’essència del missatge que un vol transmetre. Finalment indica que “podríem reduir tota la història de la humanitat en un telegrama que digues: big-bang i punt final”. Les guerres d’abans i d’ara són similars en la seva essència i “ els humans amb el temps el que em après és a ser més perversos”. En García-Planas opina que “la darrera de tota crònica de guerra no la té el darrer tret, la té el temps”.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Categories