Rotary Club de Terrassa

Aquest dissabte un grup del Rotary Club de Terrassa hem realitzat una excursió amb la companyia d’un expert en botànica del Centre Excursionista de Terrassa, en Manel Vives i quina lliçó de noms que hem rebut avui: el matabou, el matapolls, l’emborratxa cabres, l’espantallops, el sanguinyol, el lligabosc, el gatmaimó, l’aritjol, l’herba de Sant Jordi, l’herba romeguera, el corniol, el càdec, el fals aladern, l’argelaga florida, el lloreret, el cap d’ase o lavanda, l’orenga, la sempreviva, la falguera pigotera, el marfull, el llentiscle, l’arç blanc, el roure, el server, etc.

La caminada l hem començ at deixant els cotxes en un trencall que e s troba a mà dreta del camí que baixa de la carretera de Terrassa a Rellinars i porta a la masia de can Guitard de la Muntanya.

El camí que es prou ample i està protegit per una tanca ressegueix el torrent dels Caus que queda a la nostra esquerra. Aquí ja hem començat la descoberta d’una de les plantes que han motivat aquesta excursió, l’estepa ja que és fàcil observar-ne diferents varietats, l’estepa blanca, l’estepa negre, l’estepa borrera i l’estepa crespa (al final us adjuntem un full que us permetrà descobrir-les).

El camí que va per una zona obaga passa per la denominada Plana Freda fins que arriba a creuar el torrent dels  Caus i ens trobem en una bonica zona de Bosc de Ribera amb les varietats típiques com el clàssic pollancre i la sarga.

Seguim el camí, per l’altra banda de la riera, tot enfilant-nos una mica per guanyar altura , tot deixant a mà dreta un trencall, fins que arribem a mà dreta a trobar-nos un magnífic exemplar d’alzina surera, que marca l’inici d’un petit bosc d’alzines sureres plantades, ja que aquest no és un arbre autòcton d’aquests boscos. Val a dir que el fet de que aquest bosc hagi prosperat es deu a que el terra d’aquesta zona no és calcari. Aquí hem aprofitat per parar i esmorzar.

Desprès hem continuat per la pista fins a trobar la indicació a mà dreta de la font de la Cirera. Hem pujat un caminet que passant per un espès bosc ens ha dut a la zona de la font on hem pogut observar una font del 1703 tal i com era en l’època original, amb majòliques decoratives que representen una escena bucòlica a un cantó (bastant malmesa) i Sant Miquel a l’altre.

Aquí hem observat algunes varietats de falguera i de molses, a més de adonar-nos dels avellaners i llorers que hi ha en aquesta zona i que ajuden a fer-la tant especial. Uns passos més amunt de la font hem anat a veure dos grans exemplars d’alzines, la més gran anomenada l’alzina gran de la font de la Cirera.

Hem refet el camí fins a la pista per continuar fins a trobar el trencall que porta a can Guitard. Nosaltres hem seguit la pista ample que ens quedava més a l’esquerra i que planejant en s ha portat de nou a la llera del torrent dels Caus. Aquí cal endinsar-se unes passes en la riera per trobar a mà esquerra la indicació de la font del Racó que trobem ben a prop i que val la pena de visitar ja que és una típica font de riera que aprofita l’aigua que hi baixa.

De nou a la pista hem continuat fins a trobar a mà esquerra el lloc on havíem deixat els cotxes. És cert que no és una excursió llarga, poc menys de 4,5 quilometres, ni difícil, però si que és molt interessant per les varietats botàniques que s’hi poden observar.

Aquí us podeu descarregar el full de Les estepes.