Rotary Club de Terrassa

El científic Jordi Domingo, ha començat  la seva intervenció, en el Rotary Club de Terrassa, destacant de la seva biografia el dia que va néixer en plena guerra civil a la plaça Tetuan de Barcelona i que considera que va ser especial dons es va salvar d’una bomba que va caure just davant de casa seva.

La seva vida va continuar cursant estudis a Sud-Amèrica primer i a Alabama i a Chicago posteriorment, on va diplomar-se en enginyeria electrònica. En aquesta època explica, amb un xic de ironia,  que no li van donar una beca pel doctorat simplement per ser espanyol, ja que li van argumentar que “no hi havia espanyols que fossin bons investigadors”.

Finalment es va doctorar a Califòrnia i va començar a treballar a Los Angeles desenvolupant el seu coneixement en els infrarojos. Destaca l’etapa a la bonica població de Santa Barbarà on va treballar en l’empresa Howard Hughes, fins que a l’edat de 62 anys es va voler jubilar, però sense poder fer-ho, ja que va ser llavors quan va rebre l’encàrrec de treballar amb la NASA en el projecte del telescopi Spitzer, que és el primer que permet veure amb infrarojos.

La seva tasca amb la NASA va continuar desprès amb els Robots que es van enviar a Mart i finalment en un telescopi que s’enviarà a l’espai el 2018 anomenat Jack Webb, de manera que ni al tercer intent de jubilació se’n va sortir.

En Jordi Domingo explica que la llum infraroja és la part de l’espectre electromagnètic  amb una longitud d’ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones. El seu nom significa “per sota del vermell“, ja que el vermell és el color de la llum visible amb una major longitud d’ona. Segons en Domingo: “nosaltres no podem percebre la radiació infraroja en forma de llum però si que la podem percebre com a calor“.

En la part final de la seva conferència ha explicat aspectes relatius a la NASA, des dels seus inicis l’any 1958 amb la tasca de contrarestar el poder de Rússia a l’espai o les missions a la lluna, en les que afirma que si que s’hi va anar a pesar dels crítics que diuen que tot va ser un muntatge.

Explica que la NASA va arribar a tenir 30.000 empleats dels que actualment en queden 18.000 en 13 centres d’investigació i de vol espacial, a més de centenars de milers de col·laboradors a tot el món. Els estudis de la NASA són molt amplis i abasten des de les Ciències de la Terra, el canvi climàtic,  les Ciències Planetàries, el Robots espacials, els Telescopis espacials a la comprensió de l’Univers.

Dels telescopis espacials de la NASA destaca els dos més grans i coneguts: el Hubble, que és de tipus visual i el Spitzer, més modern i l’únic amb la tecnologia infraroja. Tots dos es comporten com un observatori terraqüi i tenen múltiples utilitats.  Ens avança que aviat n’hi haurà un de nou, el Jack Webb que s’enviarà el 2018 i que permetrà mirar enrere 13,5 bilions d’anys (uns 100 milions d’anys desprès del BigBang) i observar com es van formar les Galàxies.

També explica que la darrera missió de la NASA ha estat el llançament aquest setembre del satèl·lit Osiris-Rex que te la missió de recollir mostres de l’asteroide Bennu i que s’espera la tornada a la terra l’any 2023. Si tenim en compte que aquest satèl·lit es va començar a construir fa més de 10 anys podem afirmar, com diu el Jordi Domingo, que “la tecnologia que avui s’envia a l’espai ja és vella”. Aquest darrer projecte diu que ens permetrà respondre preguntes de l’estil: d’on venim? / quin és el nostre destí? /  o saber la historia dels planetes i del Sol.

Seguint la filosofia del Jordi Domingo haurem d’esperar les sorpreses que ens te preparada la vida, ja que com diu ell “les més grans satisfaccions professionals s’assoleixen desprès de la tercera jubilació”.

Com afirma el president actual del Rotary Club de Terrassa, en Joan Cadafalch, “el nostre club organitza aquestes conferències obertes a la ciutat, ja que a més de promoure accions solidaries tenim l’objectiu d’acostar la cultura a la societat”.

A la conferència hi van asistir més de 50 persones i a més ens va acompanyar el Sr. Enric Riverola, president de l’associació Alba.