Rotary Club de Terrassa

L’excursió amb bona participació ha començat deixant els vehicles a l’aparcament de Sant Julià d’Altura en la BV1248. D’allí en començat visitant l’exterior de l’església, tot explicant que la primera església data del segle XI i que va experimentar importants canvis en els segles successius. Va ser durant el segle XVII que es va dur a terme una important reforma que conduí a l’església actual. La portalada actual mostra que es van aprofitar part dels materials gòtics d’una església anterior. El 1611 es va construir el cimbori i el 1693 el campanar. El retaule major era de l’any 1698. S’hi havia venerat una imatge de la Mare de Déu d’Altura, que sembla que devia ser de la fi del segle XII o el principi del XIII. Durant molts anys, es va guardar a la masia de Can Sales, després fou retornada a la parròquia i cremada el 1936. Durant la guerra del Francès l’església va ser incendiada i el cementiri profanat.

A fora de l’església hem observat els mosaics dedicats a Sant Julià i a la Verge d’Altura i desprès em continuat cap a una zona de pins que dona inici a la primera part de la caminada. Aquests pins són un testimoni del poc que queda del bosc de Can Deu arrasat per la forta ventada del 9 de desembre del 2014. La ruta és planera i en direcció a Sabadell recórrer el que abans havia estat un majestuós bosc i on avui s’hi ha fet una important replantació. A tocar de la Masia de Can Deu (avui tancada) hi trobem una ermita romànica que sobte ja que no és autòctona del Vallès. Es tracta de l’ermita de Sant Vicenç de Verders o Sant Vicenç Sarriera, que presenta característiques preromàniques i llombardes. L’any 1973 fou traslladada i reconstruïda pedra a pedra des del seu emplaçament originari al terme de Santa Maria de Corcó, al costat del mas Verders, avui colgat sota les aigües de l’embassament de Sau.

Al redós dels murs de l’ermita hem esmorzat i després hem desfet el camí fins a tocar de Sant Julia d’Altura en la zona destinada a barbacoes. Allí hem agafat un camí ample i senyalitzat que baixa cap al torrent de Ribatallada. Al llarg d’un camí que es va fent cada cop més ombrívol hi trobem dues fonts, la primers és la font dels Capellans i la segona més senzilla la font del Suro. Continuem baixant fins a trobar una bifurcació en que a la dreta baixaríem pel torrent fins al Riu Ripoll i a l’esquerra un camí que ens condueix sota mateix d’unes runes que podem veure just davant nostre i que corresponen a l’antic castell – masia de Ribatallada. L’antic castell actualment és un mas mig enrunat situat al capdamunt d’un turó, tot i que el lloc ja és documentat l’any 1060 i el castell, l’any 1080. L’any 1136 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el donà en feu al senescal Guillem Ramon. L’any 1310 Gastó de Montcada establí el castell als Clasquerí, senyors de Castellar del Vallès. A la segona meitat del segle XIV hi tenien drets els Pera de Ribatallada, els Togores (emparentats amb els anteriors) i els Clasquerí. Al final del segle XIV ja es parla del mas de Ribatallada i d’una família pagesa cognominada Ribatallada. La masia i la família Ribatallada van tenir continuïtat des de les primeres referències documentals del segle XIV fins a l’any 1802, en què morí solter el darrer hereu Ribatallada. L’any 1879 Ignasi Juliana de Ribatallada i Albert va vendre la finca a la Societat de Propietaris de la Mina d’Aigües de Sabadell per 11.250 duros.

El camí aviat arriba al que queda de l’antic Pantà de Ribatallada que fou construït el 1895 amb una capacitat de 10.000 m3 i que s’alimentava de les aigües de la mina de Ribatallada i de la mina del torrent de Gotelles. Va ser una de les principals fonts de proveïment d’aigua de Sabadell, fins que els aiguats de 1962 el van inutilitzar.

Continuem pel mateix camí fins arribar de nou a una bifurcació, a la dreta un camí més ample que no agafem i a la nostra esquerra un de més estret que segueix un curs d’aigua que dona nom al torrent de Gotelles. El camí no és gens perdedor ja que va saltant d’una banda a l’altre del curs d’aigua i val a dir que és molt bonic de fer i el paisatge a voltes et dona la sensació de trobar-te en mig del Montseny. L’aigua ens acompanya fina una zona com d’aiguamolls i a partir d’aquest punt el curs desapareix segurament filtrat en el subsòl. Nosaltres continuem pel mateix camí fins arribar a la font de la Moreria i desprès fins a la font de Gotelles que diuen que dona una aigua molt saludable, potser degut a que en aquest torrent i trobarem moltes plantes de Cua de Cavall que diuen que són molt diürètiques.

Al costat d’aquesta darrera font trobarem un camí que s’enfila fort i que en pocs minuts en porta a una zona de camps obert i cultivats i de seguida arribem a la mateixa carretera BV1248. En aquest punt hem tingut l’oportunitat de veure in-situ com han tallat un gran pi (supervivent de la ventada) ja que segons ens han indicat volen perllongar un passeig lateral que porti de Sant Julià fins a Matadepera. Aquí hem travessat la carretera i hem agafat un camí lateral que en direcció a Sabadell ens permet retornar cap a Sant Julià d’Altura. Continuem fins que trobem a mà esquerra un trencall que de nou mena a la carretera i que la travessa per continuar per un camí ample per l’altra banda i que seguint-lo ens portà sense cap dificultat fins l’aparcament on havíem deixat els vehicles. Poc més de 7 quilometres d’una agradable caminada que permet apreciar paisatges molt variats i a la vegada molt propers i desconeguts.