Rotary Club de Terrassa

Cal indicar que el Torrent de la Betzuca neix a la font del Carolt, entre la Roca de les Onze Hores i el Plec dels Llibres, a Sant Llorenç de Munt i es tracta d’un torrent amb una manca de cabal natural d’aigua permanent ja que només en presenta en episodis de pluges.

Nosaltres hem començat l’excursió per la seva part baixa, deixant els cotxes al darrera dels edificis de la Mancomunitat de Terrassa – Sabadell. Abans hem rebut per part del Manel Vives unes interessants explicacions de com es va forma la zona de la plana de Terrassa i l’importància dels torrents en la seva formació en forma de delta. Després hem agafat el camí vell de Sant Quirze a Sant Julià i just quan hem deixat enrere un bosc de pins que queda a la nostra esquerra hem entrat en un vell camp d’oliveres també a la nostra esquerra per descobrir les restes del que podem anomenar un museu a l’aire lliure de la vinya. Queda clar que el camp antigament era una vinya de can Canya amb els elements bàsics del patrimoni arquitectònic del conreu tradicional de la vinya: dos cups de raig (tines) adossats i amb les seves corresponents rajoles (cairons) a la part interior (un de quadrat i l’altre circular), un pou amb les restes d’un xopet (on es feia el brou bordelès per ensulfatar la vinya) adossat i la seva corresponent barraca de vinya (quina llàstima que la nostra ciutat no tingui més cura de les restes d’aquest patrimoni). Per cert, observeu les vistes que hi ha des d’aquest punt, són impressionants de Montserrat al Montseny.

Un cop visitat hem tornat al camí fins deixar enrere la masia de can Canya que veiem a la nostra dreta tot gaudint d’uns bonics camps de conreu amb la Mola al fons i l’edifici del Sanatori de Torrebonica a l’esquerra. Hem continuat fins travessar un bosquet que ens ha portat fins la bassa del Club de golf del Prat a la nostra esquerra i uns passos més endavant hem travessat pel pont de la Renfe fins anar a sortir just a l’entrada del camp de Golf. Hem girat a mà esquerra seguint una pista ample que bordeja el camp i que després gira a mà dreta tot seguint el curs del torrent de la Betzuca que queda sempre a la nostra esquerra. Aquí hem vist exemplars d’om, de pollancres i d’altres arbres de ribera tot gaudint de les expliacions del Manel Vives i després hem seguit la pista fins a trobar una àrea de descans on hem esmorzat.

Davant mateix de l’àrea surt un camí que travessa el torrent i s’enfila a l’altra llera per enllaçar amb una pista ample al costat d’un gran camp i que hem seguit a mà esquerra fins que ens hem topat amb el pont que travessa la via del tren. No l’hem travessat i hem agafat el camí que a mà dreta que segueix la via per dalt tot observant l’antic baixador de Torrebonica. Hem seguit fins que el camí gira a la dreta i en aquest punt hem baixat per un caminet que porta fins a la via per seguir-la durant una estona a mà dreta. Més endavant i després de passar el torrent de la Grípia que veiem en una fondalada hem agafat un camí que puja a mà dreta.  Aquí cal procurar agafar de nou un caminet més estret que surt a mà esquerra i que segueix la direcció de la via i ens porta al roure del Camp del Roure de 3,25 metres de perímetre, que actualment està catalogat com el més gran del terme municipal de Terrassa (és una llàstima l’estat d’abandó que presenta el seu voltant).

D’aquí ens hem enfilat per darrera del roure fins a trobar un caminet al costat d’un horts urbans que ens ha portat a un pont que travessa la via. Hem seguit ara pels carrers del barri de la Grípia sempre a la nostra esquerra fins a trobar un camí de terra que s’endinsa de nou cap a la zona del torrent de la Grípia. Hem baixat per la pista que més endavant gira a mà dreta i hem arribat al punt on es travessa el torrent de la Grípia i que normalment porta una mica d’aigua. En aquest punt hem observat a ma dreta l’alzina de Torrebonica que en les darreres ventades ha perdut la meitat de la seva copa.

Hem seguit la pista fins arribar a un trencall amb una pista a mà esquerra que hem agafat, amb lleugera pujada, i que ens ha portat al baixador de Torrebonica (avui convertit en habitatge) i on en gaudit de la magnifica alzina de l’estació de Torrebonica amb 20 metres d’alçada. D’aquí hem continuat pel camí de l’altra banda de l’estació i que és l’antic camí de Terrassa a Sabadell fins que ens ha portat a l’àrea del Pi Gros de Torrebonica, on es pot observar una bonica àrea de descans sota d’immensos pins pinyoners. Aquí hem cercat un camí que segueix per sobre la llera del torrent de la Betzuca i que comença al costat d’un pi marcat amb una X. Més endavant el camí travessa el torrent i puja pel costat d’unes grans figueres per vessar en un gran camp amb unes construccions a la dreta que semblen vells corrals i on ja es pot observar al final d’aquest camp a mà dreta el pi Gros de  Torrebonica

de 3 metres de perímetre (al costat del pi es pot veure les restes del tron d’un antic roure que fa anys va morir). Aquesta és una bonica zona del torrent de la Betzuca en la que podem gaudir d’un dels pocs exemplars de vegetació de ribera que queden a l’entorn de Terrassa, amb exemplars aïllats d’àlber i de pollancre i petits nuclis d’om.

Hem seguit per un camí que es veu a l’altra banda del torrent fins que trobem una pista ample que cal seguir a mà esquerra i que finalitza en la pista ample que havíem seguit al principi de l’excursió. Aquí hem seguit la pista a mà dreta per tornar fins a l’aparcament de la Mancomunitat on havíem deixat els vehicles.

Agraïm amb Manel Vives les seves expertes explicacions sobre els arbres i la flora que hem trobat al llarg de l’excursió.