Enviat per: SRC | 27 gener, 2019

Crònica de la visita guiada al Sanatori de Torrebonica


Aquest dissabte el Rotary Club de Terrassa hem fet una visita guiada al sanatori de Torrebonica i cal destacar que ha estat una visita molt complerta i didàctica en la que hem tingut el plaer de comptar a més amb en Daniel, un masover que va treballar 30 anys en la casa del costat del sanatori i en té un profund coneixement.

La guia ha estat la Teresa Sànchez-Roca i val la pena dir que hi posa passió i coneixement, de tal manera que en les seves explicacions hi ha forta dosis d’emoció.

Hem començat observant la silueta de l’edifici des de l’exterior i allí em pogut comprovar amb la visualització de imatges antigues l’evolució constructiva que va transformar l’antic mas (del S. XIII) en l’edifici sanatorial que vull podem veure i que és obra (1911) de l’arquitecte Josep Domènech i Mansana.

Malauradament de l’antiga torre (del 1526) que li donava nom no en queda res més que dues finestres gòtiques (una amb una data del 1687) que es van incloure en el cos de les dues torres que flanquegen l’edifici actual. La torra de la dreta ocupa el lloc on era l’antiga torre-bonica.

Aquí hem visitat algunes de les terrasses que es feien servir per fer curatius banys de sol. A continuació hem baixat fins al soterrani on hem vist l’espai de les antigues cuines i menjadors i la bugaderia amb uns curiosos armaris que servien per assecar la roba. També hem passat per el lloc on es cosia i es planxava la roba fins arribar a una mena de túnel en el que mitjançant unes vagonetes es transportava la roba i el menjar d’una part a l’altre de l’edifici.

Des del vestíbul hem visitat la biblioteca que conserva encara els armaris originals i després hem entrat en l’accés a l’escala principal on es pot observar una gran lluerna. Hem seguit passant per pasillos diversos fins a l’antiga fusteria que es va adaptar per fer-ne una residencia per gent gran i que ara es fa servir com a espai de rodatges, al igual que moltes altres indrets de l’edifici. Aquesta residencia va ser ocupada per darrera vegada l’any 1992 ja que s’hi van allotjar atletes australians que van venir per les olimpíades de Barcelona.

Hem seguit, tot passant per una zona d’habitacions per cegs, fins a una gran sala que es feia servir de cinema i teatre i hem comprovat que encara es conserven les dues màquines de cine que potser caldria conservar amb una mica més de cura ja que s’estan fent malbé. Aquí la nostra guia ens ha fet una petita representació disfressant-se com si fos una de les monges que abans tenien cura dels malalts, tot demostrant una gran capacitat interpretativa.

D’aquí hem passat per una zona on hi havia unes habitacions per cegs fins arribar a l’antiga porta que abans formava part de la vella capella del roser que hi havia al Mas Viver original i que ara és l’entrada de la capella modernista de Montserrat. A sobre de la porta s’hi pot observar un escut amb el nom SALA (de quan s’anomenava Mas Sala) i una representació d’una ma amb 4 maduixes que fa referencia a l’antic nom de Mas Maduixer que havia tingut abans de passar en mans dels Sala i posteriorment dels Viver.

Val la pena dir que veure la capella per dins ja justifica tota la visita dons és una petita obra d’art plena de detalls, esgrafiats, làmpades, vitralls, etc.

En un lateral hi ha l’antiga capella del Roser avui molt malmesa i on es pot observar l’antic espai ocupat per un retaule que es conserva al museu de Terrassa. De l’antiga capella a més del retaule en queden les parets i la porta que abans hem esmentat i 4 pedres de clau de volta que es poden observar al sostre.

De la capella hem sortit fora de l’edifici per veure unes construccions que envolten l’edifici i que servien perquè hi visquessin les monges, el metge, l’administrador, i tots els treballadors que feien falta per poder donar els serveis que el sanatori necessitava.

Per finalitzar hem entrat en un jardí que queda al darrera de l’edifici amb uns gran cedres que li donen un aspecte romàntic i un xic descuidat ja que fa temps que ningú en té massa cura. Aquí es pot observar un vell mur de pedra seca que marcava el camí que antigament portava al mas i també la porta de ferro del camí que anava del sanatori a l’estació de trens de Torrebonica.

Al davant de la vidriera d’entrada al sanatori la guia ens ha llegit un bell poema que ha recollit d’una antiga publicació que editaven els mateixos malalts i que ha estat una bella cloenda a una visita molt emocionant i que recomanem a tothom que la faci si té curiositat per aquest espai tant curiós.

Adjuntem dos documents en PDF que ens ha fet arribar la Teresa:  cataleg del museu de terrassa retaule torrebonicamas can viver de la torrebonica (inici)

Podeu trobar més informació al blog dels records de Terrassa:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/10/28/can-viver-de-torrebonica-masia-i-sanatori/

                  


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories