Un grup d’excursionistes del club hem fet una sortida a sant Pere Sacama, tot començant deixant els cotxes a la petita urbanització de can Marcetó i a la que s’arriba des del Km. 5 de la B-1211 en direcció a Olesa i després de passar per sota del viaducte del Boixadell.
Hem pujat per la pista que surt del costat de les casetes que queden més a la dreta i que de seguida passa per entre unes oliveres joves i una bassa d’aigua que ens queda a l’esquerra.
Poc a poc la pista es va enfilant tot veient a mà esquerra la capella que ens marca la ruta i ens diu tot el que ens cal pujar. No defallim i passant per una zona una mica obaga arribem finalment en un encreuament de camins amb indicacions. A mà esquerra arribaríem a la capella, a mà dreta surt un caminet que puja a la Creu de Saba que també ens acompanyarà en tota la caminada i que queda just al damunt d’un cingle.
Nosaltres agafem el caminet que queda al mig i que va en direcció a la serralada de Montserrat que ja podem veure al nostre davant. Aquest es l’anomenat camí de Puigventós i és que si be en bona part és un camí estret al final arriba de nou a la pista que seguint a mà dreta i després d’una
lleu pujada ens porta fins a les runes d’aquest important mas de Puigventós amb una espectacular vista del monestir de Montserrat.
Aquí hem aprofitat per esmorzar tot gaudint de les vistes i desprès hem agafat la pista d’abans però ara de baixada i no l’hem deixat en cap moment. La pista va fent giragonses pel mig d’una xona boscosa coneguda com les Llombreres i en la que hem trobat l’accès a una antiga font de pedra.
Finalment la pista ens porta a l’esplanada que hi ha al davant de la capella de sant Pere Sacama i que abans era ocupada pel mas de Sant Pere Sacama del que avui no en queda res.
Hem visitat l’església tot gaudint del seu bell l’absis romànic i després ens hem enfilat a les roques que conformaven l’antic castell de Sacama.
Del costat de l’esplanada i a mà esquerra continua la pista que deixem a les poques passes per agafar un caminet que s’endinsa un xic en el bosc i que porta a les runes de l’antic mas Villar on podem observar unes antigues sitges del poblat ibèric que antigament hi havia en aquest indret.
El caminet continua i torna a enllaçar amb la pista just a l’encreuament de camins que a l’inici hem esmentat. Ara ja només restava baixar per la pista fins on havíem deixat els vehicles i poder retonar a casa.
Un total d’uns 8 quilometres caminats amb un desnivell de 350 metres pràcticament sempre per camí de pista fàcil de fer.
Us deixem un escrit històric per saber quelcom més dels indrets visitats: ermita de sant pere sacama
Deixa un comentari