Rotary Club de Terrassa

En el decurs d’un sopar conferència, el Rotary Club de Terrassa a convidat en Carles Barba Masagué, director i guionista de cinema terrassenc perquè ens oferís la projecció del seu documental “De Terrassencs”.

Carles Barba Masagué, (Terrassa, 1923) és un empresari i director de cinema documental que va estudiar a l’Escola Pia de Terrassa, va llicenciar-se com a perit mercantil i comercià en el món del tèxtil. El seu cinema constitueix un documental de l’època franquista, majoritàriament en llengua catalana, documentant primer les seves primeres vivències i ben aviat tant aquella societat burgesa que freqüentava com el contrast amb les condicions de vida dels immigrants de la mà d’en Francesc Candel.

El seu estil desprèn un humor amb certa crueltat, com ell mateix diu, que va més enllà del políticament correcte i cerca mostrar les dues cares de la moral social que li va tocar viure. En Carles Barba és un director que s’allunya del que és pot considerar un documental tradicional i amb la seva perenne ironia despulla la realitat social amb una gran quantitat de imatges  que poden semblar inconnexes però que es van lligant gràcies al muntatge final, que el seu propi estil li confereix. En aquest sentit algú l’ha comparat amb el director italià Felini i el podem considerar continuador i coetani d’una prolífica saga de cineastes terrassencs: els Salvans, Fabra, Girona, Font, Baca, …

En Barba ha estat guanyador de premis com el del Concurso Nacional de Cinema Amateur del CEC amb les pel·lícules ¡A mí Paris!, “Pinceladas romanas”, “Barcelona, Barcelona” i “Barcelona Show”, així com del primer premi del Concurso Nacional de Segovia amb “Los Sanfermines”. També va guanyar el Premio Ciudad de Barcelona, amb “Primera Copa del Mundo Barcelona” i “Aspectes i Personatges de Barcelona” i el Premio Cinematográfico de Turismo amb “Todo júbilo es hoy la gran Toledo”. I va ser Terrassenc de l’any el 2004.

Amb el documental “De Terrassencs”, estrenat el 2.000, ha condensat l’estil característic de la seva obra i hi podem trobar una mena de calidoscopi d’aspectes i personatges de la nostra ciutat amb un llegat patrimonial molt valuós de la nostra cultura social, política i humana. Al documental l’eix vertebrador son les persones  i el que ho embolcalla tot és una veu en off implacable, precisa, carregada de sarcasme i amb una gran capacitat per triar els millors adjectius en cada cas. Veure la nostra ciutat des de l’objectiu d’en Carles Barba és tota una experiència que et fa descobrir visions que potser mai havies tingut.

En Barba ha viscut la vida darrera d’una càmera amb la que ha filmat tot el que ha vist, des del dictador Franco als habitants de les barraques de Montjuïc o des de les festes més elegants de la societat burgesa barcelonina als tuguris més tronats de can Tunis. En Barba ha exercit de guionista, director musical, càmera, muntador i si ens quedem a veure els títols de crèdit hi veurem que el seu nom es repeteix una i altra vegada ja que en elles ell ho és tot. 

La seva obra no es pot entendre sense la seva muller, la Nuria, la seva segona esposa ja que va quedar vidu molt aviat, que l’ha acompanyat sempre en la seva afició de filmar-ho tot. Ella en parlar-nos de la obra del seu marit ha destacat les filmacions familiars que resten gelosament guardades en la intimitat i destacant-ne que en elles també s’hi reflecteix aquest esperit tossudament crític i àcid de la seva manera de ser.

D’en Carles Barba podem dir que ha filmat fins a l’actualitat i que, encara avui, segueix conservant la seva peculiar i personal manera de veure la vida d’una forma àcida, punyent, feliç, apassionada i, en definitiva, diferent.

Al finalitzar l’acte el president del Rotary Club de Terrassa, en Domènec Ferràn li ha lliurat el llibre “Una història de Terrassa” sabedor que li agrada encara llegir aspectes de la nostra història local, alhora que se li ha lliurat un ram de flors a la seva esposa.