Aquest dissabte hem fet la sortida amb dinar de germanor que cada any organitza la secció d’Excursionisme dels Rotary Club de Terrassa i hem anat a la zona de Collbató.
Hem sortit a les 9 de l’aparcament dels jutjats de Terrassa i ens hem dirigit cap a Collbató per la N-II i a l’entrada del poble hem seguit els indicadors de la Cova del Salnitre. Primer s’arriba a un pàrquing des d’on surten camins de pujada al massís de Montserrat i hi ha un cadenat amb un avís de que només poden accedir al pàrquing de la Cova els visitants de la mateixa. El cadenat està tancat fins les 10:00 i un cop obert amb pujat fins al pàrquing superior des d’on surten les escales d’accés a la Cova.
Cal pujar més de 200 graons fins a l’entrada de la Cova on hem comprat les entrades de la visita. Un cop dins ens han passat un audiovisual bonic amb imatges i só, però al que li manca un xic d’explicació per entendre’l millor. Un cop finalitzat un guia et condueix a l’interior de la Cova i va fent parades per mostrar els elements més significatius, tot i que el guia que ens ha tocat era bastant inexpert i les seves explicacions molt minses. Cal indicar que les escales tenen una forta inclinació i que hi ha zones que costa de pujar o baixar i cal anar una mica en compte de no relliscar.
Un cop fora hem retornat al pàrquing per dirigir-nos a Collbató, concretament al costat de l’església on hem esperat a una guia que ens ha fet un recorregut pel poble antic. Hem visitat el lloc on hi havia els 3 portals d’entrada i hem vist el portal de la carretera de Barcelona que encara resta en peu. Desprès han passat per un esplèndid mirador de Montserrat i hem finalitzat la visita al Molí d’Oli. Destaquem que aquesta guia ho ha fet molt bé tot i portar unes sabates un xic estrafolàries.
La jornada ha continuat al restaurant el Cup on hem gaudit d’un dinar molt ben fet i ben servit. Al final hem brindat per l’aniversari del Baltasar i en record de l’amic Raimón Sellarès que sempre li feia molt il·lusió fer aquestes celebracions. Un cop finalitzat hem retornat cap a casa i hem donat per finalitzades les excursions d’aquest curs.
Nota: com a curiositat indiquem que una parella molt simpàtica, de metges de Barcelona, ens ha acompanyat i l’hem acollida com un més del grup.
Deixa un comentari