Rotary Club de Terrassa

En el plenari del dia 8 d’octubre del 2019 van venir de convidades les representants de la Fundació Maria Auxiliadora de Terrassa.

En el decurs de la sessió la Isabel Fernàndez, coordinadora de projectes, va presentar un vídeo-resum dels projectes que porten a terme la Fundació ubicada al barri de la Maurina i dedicada a donar resposta a les necessitats socials i d’integració de la població de l’entorn.

Un cop visualitzat el vídeo, va fer una explicació més detallada dels projectes Pam a pam: Taules de conversa, Accelerant; El Viver reforç: reforços escolars de primària; El Viver: tallers de confecció, cursos de cuina. Segons va indicar, aquests projectes van atendre l’any 2018 un total de més de 500 persones a través de 15 educadors i personal voluntari.

A continuació va prendre la paraula Sor Carmina Panera que va concretar la seva explicació en els orígens i desenvolupament del projecte INSIEME de confecció tèxtil, que és el projecte solidari que Rotary Terrassa vol recolzar aquest curs.

El projecte dona feina a 12 dones amb contracte laboral i Seguretat Social i algunes altres en pràctiques. Es fan peces de confecció, especialment de bany per encàrrecs d’empreses i també la roba esportiva de l’alumnat de les escoles Salesianes.

El projecte no té guanys doncs en prou feines es poden cobrir els costos del personal que hi treballa però és una forma d’aprendre un ofici tot i que la inserció és difícil donades les característiques actuals del sector tèxtil. Es promou que les dones estiguin per un període de dos anys treballant al taller.

En el decurs del plenari, la Nuri Escudé va llegir el poema de Tomàs Garcés, Adéu, en motiu de la celebració diumenge dia 6 del Dia Mundial dels Ocells.

ADÉU

Adéu, orenetes

Torneu l’any que ve.

La branca florida

traurà el cirerer.

Rovell a les teules;

silenci del niu.

Sou fora vosaltres,

és fora l’estiu.

I encara la figuera

té el fruit secanell.

Hi llu la ferida

del bec de l’ocell

Un vol de cardines

s’eixampla de lluny.

La ronda no para,

la vida s’esmuny.

Pel desert de l’aire,

si l’altre ocell no hi ha,

el pit-roig vindria

mon vidre a trucar.

 Tot passa, mes torna

I arriba i se’n va.