Enviat per: SRC | 4 Novembre, 2019

Conferència de Josep Puy sobre El camp de refugiats de Ribesaltes


L’historiador i soci Josep Puy ha estat el convidat per parlar-nos del Camp de refugiats de Ribesaltes a on el Rotary Club de Terrassa planeja fer una sortida-visita durant la propera primavera.

Abans de la conferència la Nuri Escudé, ha recitat cantant-la un poema dedicat a la sardana La Puntaire que ha explicat que l’ha triat en motiu del festival de sardanes que hi va haver a Terrassa el cap de setmana passat:

En Josep Puy ha començat la seva xerrada lliurant unes fotocòpies informatives sobre el camp de Ribesaltes a tots els assistents i a començat explicant  l’origen militar del camp com a centre d’instrucció, la seva ubicació i la distribució de l’espai i la seva història estretament relacionada amb l’arribada massiva de refugiats republicans espanyols i brigadistes internacionals que creuen la frontera francesa a partir de febrer de 1939 a causa de la victòria de les tropes franquistes al final de la Guerra Civil.

Així, a l’inici del febrer de 1939, 450.000 persones creuen la frontera dels Pirineus, la majoria dels quals s’instal·len a les platges rossellonenques, als camps de refugiats d’ Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i al Barcarès. Altres, però, els trobem a Ribesaltes quan a la tardor  de 1939 es comença a habilitar aquest emplaçament militar en un espai de més de 600 hectàrees. El 14 de gener de 1941 arriben els primers combois provinents d’altres camps amb espanyols, jueus i gitanos, aquests últims evacuats mesos enrere des d’Alsàcia-Mosella, territori annexionat de facto al III Reich. Malauradament ben aviat es fa evident una situació greu, amb dificultats d’avituallament, la duresa de la climatologia i la gran quantitat de nadons i criatures.

A l’estiu de 1942 la situació canvia. L’Estat francès accepta participar en la deportació dels jueus francesos reclamats pel règim nazi. Vichy col·labora i entrega aproximadament 10.000 jueus entre l’agost i el novembre de 1942. De Ribesaltes sortiran 9 combois amb 2.313 homes, dones i infants.  La majoria dels 76.000 jueus deportats de França són enviats majoritàriament a Auschwitz-Birkenau.

A finals de la 2ª Guerra Mundial, amb l’alliberament del departament dels Pirineus Orientals, els barracons es reutilitzen de seguida com a camp d’internament. S’hi reclouen sobretot sospitosos de col·laboracionisme i traficants del mercat negre. Ja a l’abril de 1945 esdevé camp de presoners de guerra, especialment per a alemanys, però també per a austríacs i, durant un temps, italians. La quantitat de presoners augmenta de pressa (fins a més de 10.000). Amb l’alliberament dels últims presoners el 1948 el camp de Ribesaltes recupera la seva funció militar.

Als anys 60, la guerra d’Algèria deixa empremta en la història del camp de Ribesaltes. Hi passen un gran nombre de reclutes abans de travessar el Mediterrani. Durant la guerra d’Algèria, entre gener i maig del 1962, quatre illes del camp es transformen en centre penitenciari per als presoners del Front d’Alliberament Nacional (FLN). Tanmateix, un cop la guerra acabada, el setembre de 1962 arriben els soldats algerians de l’armada francesa, els harkis. La vida s’organitza a mesura que les famílies s’instal·len als barracons. Però la integració dels antics soldats i de les seves famílies resulta complicada.

El camp de trànsit de Ribesaltes, per on hauran passat uns 21.000 harkis amb llurs famílies, tanca oficialment les portes el desembre de 1964. Sense els harkis i fins al març de 1966, França decideix traslladar els militars guineans i les seves famílies (unes 800) al camp de Ribesaltes, atès que d’ençà de la independència de Guinea (1958) es trobaven en casernes franceses d’Àfrica. Durant aquest mateix període, el camp també acull un petit grup de militars provinents de la Indoxina francesa. D’aquesta manera, el camp torna a recuperar la seva vocació militar. No obstant això, entre el 1986 i el 2007 s’hi instal·la un centre de retenció administrativa per als estrangers que han de ser expulsats. Aquest CIE es va tancar durant el govern de Nicolas Zarcozy.

El sopar-conferència finalitza amb una fotografia de grup amb uns paraigües i ventalls de recolzament a la tasca de l’Associació de Poliomelitis.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Categories