Excursió per Sant Feliuet de Milanys i el Pujol Blanc

Enviat per: SRC | 21 Setembre, 2020

Excursió per Sant Feliuet de Milanys i el Pujol Blanc

Comencem la caminada deixant els cotxes a l’aparcament que hi ha al costat de l’ermita de Sant Feliuet de Milanys (Sant Quirze del Vallès). Comencem admirant la construcció romànica de l’edifici i explicant els seus orígens preromànics (veure PDF adjunt).

Posteriorment pugem per unes escales que hi ha al davant de l’esplanada de l’ermita i que donen a un camí protegit per una tanca i amb un panell informatiu que parla dels populars aplecs que es feien en aquest indret.

D’aquí pugem pel camí que surt a mà dreta i que fent un parell de giragonses s’enfila cap al turó. Un cop al turó podem admirar la figura majestuosa d’un Sant Crist construït el 1957 (veure explicacions al PDF).

Al darrera del Sant Crist hi ha un camí carener que a mà dreta es dirigeix en baixada per un camí que travessa per sobre l’autopista C-16 cap els boscos de can Viver. Al final el camí dona amb una cruïlla de camins que inicialment agafem a mà esquerra i de seguida tornem a agafar el trencall ara a mà dreta que comença a pujar. Aquest camí és una pista cimentada que es va enfilant per uns boscos d’alzines, pins i una flora abundant representada en alguns panells informatius que anem trobant al llarg de la pujada.

El que fem es pujar sempre per aquesta pista sense agafar cap dels molts trencall que trobem a banda i banda fins que arribem al cap de munt de la Serra de Galliners on pugem al mirador del Pujol Blanc on fem parada per esmorzar i gaudir de les vistes del Vallès.

Desprès tornem a baixar i agafem el camí carener de la Serra de Galliners que a més és el Camí dels Monjos i el de Santiago. L’Agafem en direcció sud com si sortíssim de la zona de Terrassa que hem vist des del cim. Al cep de poques passes agafem un trencall a mà dreta que baixa i que inicialment és una mica pedregós i una mica malmès per les pluges. El camí inicialment està ben marcat però en la part final s’endinsa en un bosc i s’ha de procurar no perdre’s i tirar més aviat cap a la nostra esquerra tot baixant.

Sense masses dificultats arribem a una cruïlla de camins i nosaltres agafem el que queda a la nostra esquerra i que baixa per la llera d’una mena de torrent i que és força feréstec i ombrívol, però a la vegada molt bonic i fresc.

Al final aquest camí va a parar a una pista ampla que agafem a mà dreta i que ens porta per una zona on hi ha algunes masies (can Ferran). Sense cap dificultat al final el camí gira a la dreta i torna al punt on havíem deixat el camí que creuava la C-16. El refem i arribem a la carena del Sant Crist per després baixar cap a la zona on tenim els vehicles i poder tornar a casa.