Rotary Club de Terrassa

En el decurs d’una trobada virtual el president del Rotary Club de Terrassa, Sr. Joan Castelló va presentar al Sr. Santi Rius, soci i autor del conte “L’arbre de la Vida”.

El Sr Rius ha començat explicant els motius pels quals ha escrit el conte  i que bàsicament són tres:

• El conte està pensat per promoure que els nens i nenes tinguin cura dels records de la seva família. Comenta que l’origen de la idea són els relats que als dinars familiars quan ell era petit explicava el seu avi Jaume casat amb l’àvia Nina; eren anècdotes de vida que al Santi no va recollir  llavors i que anys després, li sap greu no haver-ho fet.
• També comenta la influència del seu tiet Josep, persona molt activa i  arrelada en el teixit associatiu local que va emmalaltir d’Alzheimer i, en conseqüència, va perdre els records.
• Finalment el tercer motiu  és el CD que titulat Terrassa interactiva va fer conjuntament el Sr. Xavier Marcet i que recollia la història de la ciutat.

Com a conseqüència d’aquestes inquietuds, el Sr. Rius va començar fa 14 anys (2007) el blog Records de Terrassa, un espai a internet on penja fotografies, records i curiositats de la Terrassa d’abans; enguany el blog ja té més d’un milió de visites de persones interessades.

Més endavant, amb uns amics va crear l’Associació El llibre de la vida que també té cura dels records; el primer record que l’Associació va recuperar va ser la història de les pastisseries de Terrassa. Aquesta iniciativa ha donat lloc a la creació a les escoles de tallers basats en donar valor als records familiars de l’alumnat de primària i també al recull de les vivències dels pagesos locals.

Però el Sr. Rius, segueix explicant que volia fer un pas més: fer arribar la importància dels records als nens i nenes més petits i aquest és l’origen final del conte L’arbre de la vida. És un conte on el protagonistes són un nen i una nena que viuen en un poble petit que és un poble trist, el seu pare cada dia els explica records que els nens recullen i al final aconsegueixen amb els records tornar l’alegria al poble. Els nens del conte porten els noms dels fills del Sr. Rius.

La presentació del conte a la ciutat es va fer a la Casa Alegre de Sagrera fa pocs dies amb totes les mesures sanitàries permeses. El conte s’ha pogut editar gràcies a una subvenció de l’Ajuntament de Terrassa. L’acte de presentació va comptar amb una introducció a càrrec de l’artista i músic Miqui Giménez.

El Sr Rius continua la seva explicació enumerant els valors del conte L’arbre de la vida:

• Recolzar als joves en el sentit que les il·lustracions estan fetes per la  jove il·lustradora terrassenca Marta Rodríguez que mai abans havia tingut l’ocasió de publicar els seus dibuixos.
• Aconseguir valors i recursos didàctics per treballar-los a l’escola i també a casa.
• Aconseguir una transversalitat entre cultura i educació; s’ha aconseguit el recolzament d’aquestes dues regidories de l’Ajuntament de Terrassa i el conte es farà arribar a totes les escoles.
• Arribar als infants: el conte es distribuirà de forma gratuïta a totes les escoles, els centres cívics, esplais i biblioteques de la ciutat.

Actualment el conte es troba en fase de distribució a la ciutat  però també s’estan explorant altres llocs. El Sr. Rius insisteix que no hi ha cap afany de guanys econòmics amb el conte, que ha de ser repartit de manera gratuïta a les escoles i que no es vendrà. De cara el futur, manifesta la voluntat d’universalitzar-lo, traduir-lo a altres llengües i tenir el suport d’altres institucions que creguin en els seus valors més enllà de l’àmbit local.

El Sr. Castelló felicita al Sr. Rius i comenta el valor i qualitat de les il·lustracions. Demana si al conte hi ha cap referència a Terrassa. El Sr. Rius contesta que hi ha un dibuix d’una església romànica que pot recordar, com una picada d’ullet, el conjunt monumental de la Seu d’Ègara; tot i això posa èmfasi en què el conte ha de transcendir la realitat local.

El Sr. Castelló pregunta quina acollida ha tingut a les escoles. El Sr. Rius respon que el fet que actualment ens trobem a final de curs ha fet que es deixi per l’inici del curs vinent la rebuda del mateix. El Sr. Rius afegeix que li han arribat peticions de moltes persones que el volen comprar i que si s’arribés a fer una 2ª edició es podria repartir com a regal. Ningú ha cobrat res per fer-lo, ni l’autor, ni la il·lustradora; destaca també la tasca altruista de Gràfiques Serafí que només ha cobrat el preu del paper.

La Sra. Serra felicita a l’autor i diu que el conte és un homenatge a la història oral; demana però si el Sr. Rius té pensat fer arribar el valor dels records a nens i nenes més grans de 10 anys. El Sr. Rius contesta que està pensant com fer-ho i que una manera seria fer-ho  a través del joc.

El Sr. Morillas felicita també a l’autor i comenta la importància dels records pels historiadors.

El Sr. Mata felicita a l’autor i pregunta com es pot contribuir entre tots a la difusió del conte; el Sr. Rius contesta que cal acostar-lo a les institucions i que no descarta altres vies.

El Sr. Domènec Ferran expressa les ganes de llegir-lo i manifesta que la idea de guardar els records familiars és excel·lent.

La Sra. Vigués manifesta la importància pedagògica i didàctica que té el treball sobre els records personals a l’aula.

El Sr. Joan Castelló conclou el torn de preguntes indicant que el dia del sopar de final de curs, el Sr. Rius dedicarà un exemplar a cada soci.