En un acte intern del Club s’ha realitzat una sessió sobre les històries i les anècdotes de l’antiga fàbrica del Gas de Terrassa a càrrec d’en Ramon Guinjoan i en Santi Rius.
Malauradament en Ramon Guinjoan no ha pogut assistir a causa de malaltia i ha seguit la sessió de manera telemàtica des de casa i per aquest motiu en Santi Rius ha estat el conductor d’una sessió organitzada en dues parts: una primera de vesant històrica i una segona amb un recull d’anècdotes de la família del Ramon Guinjoan, ja que el seu avi va ser el primer encarregat de la fàbrica del Gas.
Ha començat explicant que a l’època medieval, la il·luminació dels carrers es feia mitjançant torxes i que, posteriorment, a Terrassa comença l’enllumenat dels carrers amb fanals d’oli al segle XVIII. Josep Ventayol era la persona que tenia cura d’encendre i apagar els llums d’oli dels carrers i cobrava un tant de l’Ajuntament per cada fanal que encenia i apagava.
L’enllumenat de gas va començar a Anglaterra al 1802 i el 1842 ja trobem llums de gas a la Rambla de Barcelona.
A Terrassa, el 1854 hi ha un projecte de Pau Julià per instal·lar llums de gas als carrers però es desestima per manca de recursos econòmics. El 1858 hi ha una nova proposta aquesta vegada expressada per Pelegrí Negre que és també rebutjada; uns mesos després es torna a proposar per la Casa Hubert i Cía però tampoc s’accepta i tampoc es va acceptar la proposta al setembre de 1859 de Joan Vallès. Finalment, el 13 d’octubre de 1859 es fa una subhasta pública i s’emporta la contracta d’aquest servei l’empresa Vallès i Cía.
A partir d’aquí es comença a construir una fàbrica de gas el 27 de març de 1860 i s’inaugurarà l’1 de juny del mateix any. Es trobava emplaçada a l’illa situada entre els carrers Pare Font, Roger de Llúria i Gasòmetre. L’oficina estava situada al carrer de Rubí (durant la guerra civil es va anomenar Primer de Maig i actualment es diu Pare Font), número 18.
Aquesta fàbrica donava servei també a domicilis, tenia 22 abonats que pagaven 1 pesseta i consumien 40 metres cúbics diaris. S’utilitzaven carbons de gran qualitat que no deixaven restes.
En pocs anys l’empresa va créixer i es va canviar la raó social per la de Sociedad del Alumbrado por Gas de Juan Juncosa y Cia. Curiosament, el 1883 trobem una nota còmica que fa menció del llavors popular “gas Juncosa” així com un anunci on canvien les tarifes.
El dia 1 de gener de 1886, “La Propagadora de Gas” va comprar la fàbrica de gas rebaixant el preu a 0,31 pessetes el metro cúbic. El 1897 es va millorar la producció fet que va permetre rebaixar el preu a 0,25 d’un gas que llavors s’anomenava Hüller (ja que provenia de cremar carbó de hulla i amb un consum de 1200 metres cúbics diaris. En l’anunci de la compra podem veure que la intenció era clarament d’expandir el negoci.
“La Propagadora del Gas” va néixer a la vila de Gràcia (1852) i al 1883 va ser comprada per la companyia Lebon i Cia, que va fer servir aquest nom per la nova firma que donava servei de gas a diverses poblacions catalanes. Lebon va ser qui va comprar l’antiga empresa de Terrassa al 1886, fent-la créixer sota el nom de “La Propagadora del Gas” fins arribar a tenir tres grans dipòsits de gas (gasòmetres), tot i que la qualitat del producte subministrat als primers temps va rebre moltes queixes.
El 1887, a Terrassa s’il·luminaven amb gas 459 fanals fins a les 10 de la nit i d’aquests 188 ho feien fins a la matinada. L’enllumenat particular era de 9.000 metxers de papallona i 1.500 Auer. Les oficines de l’empresa propietària es trobaven a Barcelona, plaça del Duc de Medinaceli, 2 i el gerent era Antonio Rovira Borrell. Els rebuts de Terrassa però anaven signats per un tal Jaime Vidal.
El 1917 veiem que a Terrassa ja hi ha rebuts de la Catalana de Gas i Electricitat.
L’any 1927 a Terrassa hi havia 700 fanals de gas i el consum entre particulars i industria arribava als 90.000 metres cúbics mensuals.
El 28 de maig de 1930 va traslladar les oficines que tenia al carrer Font Vella 22 bis al carrer de Sant Pere 35.
El 1970 el gas natural algerià arribava a Terrassa i substituïa amb molts avantatges l’anomenat gas-ciutat. Fàbrica i dipòsits ja no eren necessaris i la fàbrica tancà i l’edifici fou habilitat pels tallers Izquierdo que anys després tancaria i l’espai seria ocupat per la immobiliària Metrovacesa que oculta que el terreny està altament contaminat i el cedeix a l’Ajuntament per fer-hi els barracons de l’Escola Sala i Badrinas. L’ajuntament quan se n’adona, tanca els barracons, trasllada els infants a altres centres escolars i neteja el terreny. Actualment s’hi fan excavacions perquè s’hi ha trobat restes arqueològiques.
Seguidament, en Santi Rius explica algunes anècdotes de part del Sr. Ramon Guinjoan:
Les monges que hi havia al barri que tenien l’escola del Sagrat Cor de Jesús, encara avui són conegudes com les “monges del gas”.
En Ramon recorda tres elements essencials de la fàbrica: els fanalers , els reparadors de fanals i els cobradors.
L’avi d’en Ramon, Joan ill, vivia a la fàbrica del gas de Terrassa i n’era l’encarregat. Havia nascut a Vilanova i havia participat en la construcció de la fàbrica del gas d’aquella localitat, ja que era paleta de professió, i també hi havia construït el forn de la mateixa. A partir d’aquí s’anà especialitzant en la construcció de diferents forns de fàbriques de gas de Catalunya, fins que participa també en la construcció del de la fàbrica de Terrassa i li demanen que s’hi quedés com a encarregat, cosa que ell acceptà.
La casa de l’encarregat donava al carrer Pare Font i tenia hortet i gallines; hi vivia amb la seva esposa i fills, un dels quals treballava també a la fàbrica de gas.
En Santi Rius, acaba la seva explicació amb la història familiar del Ramon, vinculada en molts aspectes a la fàbrica del gas i comenta algunes anècdotes que li ha explicat en Guinjoan.
Al final es contacta per telèfon amb en Ramon Guinjoan qui saluda els assistents i rep un fort aplaudiment.
La sessió finalitza amb el lliurament d’un obsequi per part de la presidenta Sra. Mireia Serra als dos conferenciants.
Rotary Club de Terrassa 
Deixa un comentari