Rotary Club de Terrassa

El Rotary Club de Terrassa ha rebut, en una de les seves reunions quinzenals, la visita del bisbe emèrit de Ayaviri, Perú que ha explicat la realitat d’una de les zones més pobres d’aquest país Andí. Aquesta visita ha estat conseqüencia de la donació de medicaments que el Club ha fet arribar als Salesians d’Arequipa.

Monsenyor Godayol ha tornat recentment a Catalunya, per quedar-se, després de 45 anys de treball en aquell país, els darrers a la zona de Ayaviri, Perú, que és una zona dels Andes amb una extensió similar a la de Catalunya. Nascut fa 62 anys a Mataró, Godayol se’n va anar al Perú com a missioner quan encara no tenia 18 anys i va ser ordenat capellà l’any 1972. Allà va treballar en una zona dels Andes “molt pobra i molt allunyada” en feines per al desenvolupament agropecuari, per a millorar la salut de les persones, per la defensa dels drets humans, per la creació d’organitzacions camperoles o per la investigació de la cultura d’aquesta zona.

“Fent una suplència de la feina que ha de fer el Govern”, segons les seves pròpies paraules. Abans de marxar, el bisbe emèrit d’ Ayaviri també ha deixat encarrilat un projecte per fer una residència on visquin i vagin a l’escola nois i noies “que d’aquesta manera poden estudiar”. Ara, en Joan Godayol, comença una nova etapa de la seva vida. Una etapa, sens dubte, al servei del poble, un exemple de solidaritat i compromís.

Monsenyor ha explicat la realitat que viuen les poblacions del Perú on justament hem enviat l’ajuda del nostre Club, consistent en medicines i material sanitari que es va fer arrel d’una aportació econòmica dels socis en l’últim sopar de Nadal. Entre els missatges que ens ha deixat en la seva conferència podem destacar: “la renovació de l’Església ha de començar per les bases i no pel sostre, que està ple de goteres”, en referència directa a l’estat actual de canvi que està vivint el moviment cristià i que segons ens indica “durarà encara uns 40 anys per començar a veure els seus fruits”.

Hem de pensar que “tot el que aquí podem considerar essencial, en altres cultures pot ser secundari i a l’inrevés, i que per comprendre les necessitats d’un poble, s’ha de conviure amb ell, no es pot fer des de la llunyania, s’ha de viure compartint el dia a dia amb les seves realitats, necessitats i esperances”. Destaquem també la seva visió que “avui el nou Déu és el diner, personificat en la figura dels bancs”.

Ha finalitzat la seva conferència, dient-nos que “la base del Cristianisme no són moltes retòriques ni cerimònies, sinó que és un gran amor al proïsme, especialment als més desvalguts”. També ha destacat que “és necessari que organitzacions solidàries, com el Rotary, segueixin treballant per oferir la seva ajuda desinteressada als més necessitats i que la roda, que és el símbol del club, segueixi rodant durant molts anys”. Ens ha encoratjat que igual que s’està aconseguint eradicar la malaltia de la Polio a tot el món gràcies a l’ajuda dels més d’un milió dos-cents mil rotaris (de més de 165 països) també “es puguin seguir dedicant esforços a petites comunitats que també necessiten l’ajuda i el suport per poder seguir tirant endavant”.