Hem començat deixant els cotxes al davant de la masia de La Vall , que es troba passat el Km. 19 de la carretera de Mura, baixant per un trencall a mà dreta. Iniciem la caminada pel camí que passa pel costat dels corrals de l’antiga masia i seguim sempre l’amplia pista sense desviar-nos. Poc a poc la pista anirà pujant fins que arribarem a un punt on inicia una forta baixada, som al lloc anomenat Creu de Gener. En aquest punt trobarem un camí a la dreta, protegit per una tanca de ferro. L’agafem fins que trobem un trencall a mà dreta que puja arriba
r a una torre elèctrica d’alta tensió. Aquí cal agafar un caminet a la nostra esquerra que poc a poc es va enfilant. Finalment hem arribat a una formació rocosa, anomenada “l’ocell de pedra”, en la que hem hagut de grimpar una mica per situar-nos just a la seva base.
Aquí el camí continua per la vessant esquerra de les roques i cal anar en compte dels estimbats. Més endavant una nova pujada per una canal ens porta a la carena dels Emprius, on podrem apreciar clarament els efectes del foc que va cremar aquest part del parc natural.
Seguim el camí carener amb unes excel·lents vistes a banda i banda, per un cantó del Montcau i les Roques de la Coca i per l’altre Roca Sereny i el Castell de Pera. En aquest punt ens hem aturat a esmorzar tot gaudint de les vistes. Un cop tips hem seguit el camí carener que va pujant per estepars i vestigis del bosc que abans ocupava aquesta zona, fins arribar a la part més alta de la carena i on ja veurem clarament davant nostre i a la banda esquerra de la carena un sortint de pedra, anomenat el Queixal Corcat,
que és una roca ben especial ja que és foradada per dins. En aquest punt l’Oriol s’ha entestat en agafar un arbre sec i el Ramón ha fet el mateix, de tal manera que des d’aquest punt han traginat dos grans branques de manera que semblaven els “gegants del pi”.
Hem seguit per la carena uns pocs metres fins a trobar un nou trencall a l’esquerra, marcat amb uns quants padrons, que baixa de sobte per dins del bosc i que ens ha portat a l’entrada del “Cau dels Emboscats”, una mena de cova-avenc que s’endinsa cap avall, i que desprès d’una primera baixada on t’has d’agafar a una arrel i ajudar-te de dos esglaons de ferro, arribes a una vella escala de fusta que ens permet baixar fins a una balma amb una gran finestra amb vistes a la vall de Sant Llorenç Savall. El lloc va ser utilitzat durant els anys posteriors a la guerra civil perquè s’hi pugessin amagar alguns veïns de Sant Llorenç Savall que eren perseguits per motius polítics.
Hem tornat de nou cap a la carena i hem seguit el camí fins que comença una forta baixada per les roques que porten el nom de Finestrelles, en referència a que aquestes mostren diferents forats en forma de finestres.
La baixada gira a ma esquerra i ens porta a un primer collet i d’aquest segueix baixant ara a mà dreta cap a un coll molt més gran que porta per nom “coll del Llor o de la Vall” i que és com un trencall de camins.
Aquí cal cercar un trencall que trobem a ma dreta i que més endavant en durà a un camí més ample. Aquest camí passa per l’anomenada “Font de la Guineu” que és com una basseta d’aigua més que una font. Seguim el camí que és força planer i arribem a la carretera de Mura. Aquí els conductors ens hem avançat i hem agafat un camí que es troba just a la dreta de la carretera i que baixa fins la pista on teníem aparcats els cotxes, davant de la casa de “La Vall”. Així hem estalviat a la resta del grup aquesta baixada i hem guanyat una mica de temps.
Aquesta és una excursió llarga en la que hi ha algun punt que cal anar en compte, sobretot si anem acompanyats de canalla petita.
Deixa un comentari