Rotary Club de Terrassa

Avui hem gaudit duna excursió per una zona poc coneguda, la Vall del Carner. Hem començat agafant el trencall que es troba a la dreta en el punt quilomètric 12,400 de la carretera de Castellar a Sant Llorenç Savall. Baixem per una pista de terra fins travessar el Riu Ripoll i deixem el cotxe en una zona d’aparcament que trobem desprès de la passarel·la.

Seguim a peu per la pista i a la primera corba agafem el camí que trobem a l’esquerra protegit per un cadenat. Travessem una torrentera en que normalment sempre baixa aigua i seguim per un camí força ampla. Aquí podem observar un roure a la nostra esquerra i a pocs metres i al mig del riu una gran pedra anomenada la Mandonguilla. De seguida el camí travessa el riu per un pas empedrat i ens porta a un bosc de pins. Just abans de la segona passera que travessa el riu cal estar atents a un corriol que surt a la nostra esquerra i que s’endinsa pel bosc. Només entrar-hi veurem un trencall a l’esquerra que ens porta de seguida a la primera cabana de pedra seca que visitarem. Tornem enrere i seguim el camí de pujada. Poc més endavant trobarem un trencall a la dreta que no agafem. Més amunt tornarem a trobar un trencall a la dreta amb un camí planer que si que agafarem i que ens portarà a la cova de l’Aigua, una petita cova quasi be sempre inundada però que avui hem trobat ben seca.

Tornem enrere de nou al camí que pujava i seguim amunt fins que arribarem a una zona amb unes grans vistes a la dreta de la Vall de Carner. Just aquí trobem una bella cabana anomenada de Carme Vinaixa i en la que encara podem veure els típics lliris plantats al sostre per donar-li consistència. Hem baixat per el mateix camí i ens hem aturat a mig camí en una zona arrecerada per esmorzar. A l’estona del cafè hem llegit la història de la Bruixa del Carner, tot recordant el procés que van viure moltes dones en aquells anys de cacera de dones innocents. Un cop tips em tornat fins a trobar la pista del començament i hem travessat per la segona passera el Ripoll. La pista segueix i passa pel costat de les Basses del Barceló fins a un senyal que marca un caminet a l’esquerra que ressegueix la riba del riu. Primer trobem a la dreta la font del Barceló i poc més endavant la font del Carner que acostuma a rajar sempre. Uns metres més endavant trobem a l’esquerra i baixant la font dels Avellaners i a la dreta en una mena de talaia la font de les Falgueres.

El camí es bonic de fer i passa prop del riu fins a una zona de roca on podrem apreciar els misteriosos forats del Ripoll. Al final de la zona de roques el camí s’endinsa en un bosc de pins i avellaners i ens porta al majestuós Pi de les 5 besses.  A la dreta del pi surt un caminet que ens porta a la bonica cabana del Victo. Desprès tornem al camí i seguim resseguint el riu fins arribar de nou a una zona de roques en que sembla finalitzar el camí. En aquest punt cal seguir el riu per la riba dreta quasi a tocar de l’aigua i tot i que sembli que no podem anar enlloc arribarem a un corriol que s’enfila a la dreta per un bosc d’alzines i que ens porta a la bonica cabana de la llinda amb angle. Al costat el camí segueix en pujada i ens porta a enllaçar amb una pista ample que agafem a ma dreta. En pocs metres arribarem a una zona amb un mur de pedra que ens marca on hi havia l’antic Mas del Carner. Nosaltres hem cercat les restes que encara q   ueden del mas, tot gaudint d’una divertida caiguda de l’Oriol i la Carme, i, un cop trobades, hem retornat a la pista d’abans. La pista es fàcil de fer i cal de tant en tant donar-se la volta per gaudir de les vistes de la Mola que s’hi poden veure. Quan iniciem una baixada cal estar atents a la nostra dreta, ja que hi podrem observar a pocs metres de la pista l’antiga Bassa de l’Enric de la Fonda. Desprès seguim baixant i arribem a trencall de les Basses del Barceló i de allí ja només cal refer el camí fins l’aparcament.

Una bonica passejada per una zona poc coneguda i amb molta història al darrera, tal i com podreu comprovar si us llegiu el document que us adjuntem amb la trista història del Mas Carner i de la seva darrera propietària Violant Carnera que va morir ajusticiada com a Bruixa el 1620. (La Bruixa del Carner)