Rotary Club de Terrassa

El Rotary Club de Terrassa ha organitzat un Fòrum titulat “Terrassa, subseu olímpica: perquè i com”, presentat per Lluís Cervelló i que ha comptat amb molts dels protagonistes que van fer possible de l’èxit de Terrassa com a sub-seu olímpica l’any 92

En el decurs de l’acte el President Joan Cadafalch ha destacat la voluntat del club de commemorar el 25è aniversari de Terrassa com a subseu olímpica, “aportant en aquest Fòrum una visió diferent en la que poder integrar en un mateix acte tant els qui ho van fer possible com els esportistes que hi van participar”.

En Lluis Cervelló, periodista, redactor i presentador de TV3, ha començat com a conductor de l’acte fent una glosa al que va suposar per la ciutat acollir aquest esdeveniment i ho a fet recolzant-se en dos vídeos dels anys posteriors a la nominació en que es podia constatar el lamentable estat de les instal·lacions esportives de la ciutat abans dels jocs i l’opinió dels polítics abans de que finalment s’escollís Terrassa com a sub-seu olímpica .

La primera intervenció ha estat a càrrec del Manel Royes, alcalde de Terrassa el 92, en la que ha destacat que “el més important que es va aconseguir és que Terrassa creies en ella mateixa i el fet d’aconseguir-ho fa influenciar en l’autoestima terrassenc, que des de llavors va canviar i va fer confiar més en que els grans reptes de la ciutat eren assumibles”. Tal com va explicar en aquells moments d’incertesa en que Barcelona volia que es compartís la competició de hoquei, Terrassa va optar pel “o tot o rés” i vam guanyar.

En Josep Casajoana, regidor d’esports i de jocs olímpics de Terrassa el 1992, ha indicat que “el terrassenquisme és tenir uns objectius estratègics com a ciutat i com a persones que hi vivim i lluitar per assolir-los” i que “quan hi ha la unitat bàsica en temes essencials, el potencial de la ciutat és altíssim”.

A continuació ha estat el torn de las “chicas de oro”, les jugadores Núria Olivé i Anna Maiques (medalles d’or 92) que han explicat que “el seu entrenador els va oferir que escollissin entre jugar, competir o anar per medalla i que van escollir anar per medalla” tot i demanant que permetés treure la clàusula de fer-ho de forma “inhumana” i que consideren que el punt d’inflexió va ser en el partit contra Australià a la que no havien guanyat mai i en que van veure que “a més d’estar preparades per aconseguir-ho tenien el punt de sort que necessita qualsevol campió”.

En Carles Sánchez, membre del Comitè Tècnic de la Sub-seu Olímpica de Terrassa i Cap del Servei Munic ipal d’Esports el 92, ha indicat que “els jocs van permetre la remodelació absoluta d’un espai ciutadà i que la ciutat va guanyar en orgull esportiu i ciutadà i va servir per donar un impuls molt gran a les entitats esportives de Terrassa”.

En Jan Dinarès i Ramon Jufresa (olímpics el 92-96-00) han destacat que “poder jugar a casa va ser espectacular i que tenir la família i els amics al costat és un dels seus millors records a més de l’espectacle d’arribar de la vila olímpica a Terrassa i veure com tota la ciutat els rebia”.

En Pere Montanya, membre del Comitè Tècnic de la Sub-seu Olímpica de Terrassa i Gerent de l’Àrea d’Urbanisme Municipal el 92, ha explicat que “la ciutat tenia un pla però que sense els jocs no hauria pogut fer el gran salt urbanístic que li va permetre afrontar els projectes que mai es creia que es podrien fer, com el soterrament del tren o el parc de Vallparadís, entre d’altres a més de situar la ciutat a menys d’un quart d’hora de Barcelona gràcies als túnels de Vallvidrera”.

En Josep Manel Rodríguez, gerent de l’Institut Municipal de Cultura i Esports el 92, ha comentat que “Terrassa va ser la primera sub-seu olímpica que va signar un conveni amb la organització de l’olimpíada cultural que es va fer prèvia a la celebració dels jocs”.

En Quim Malgosa (88-92-96-2000) i el Nani Escudé (84-88-92) han coincidit explicant que “per ells els jocs del 92 són els més espectaculars que recorden” i que “el més destacable va ser la resposta impressionant de la gent de Terrassa vers la competició del hoquei”. Com anècdota en Quim ha explicat que ell llavors tenia la muller embarassada i que la proximitat li va permetre estar al costat de la seva muller quan va néixer el seu fill.

En Josep Miquel Colomer, administrador de la Sub-seu Olímpica de Terrassa i Cap de Gestió Tributària de l’Ajuntament el 92, ha explicat que a ell li va tocar viure bona part de la competició des del sòtan de les instal·lacions i com a anècdota a explicat com “se les van empescar per poder vendre entrades en els recintes on quedaven espais buits, gràcies a una impremta domèstica en la que es van imprimir entrades improvisades per els afeccionats que reclamaven poder entrar”.  El problema va ser després, quan vàrem anar a entregar els diners extres al COOB.

L’acte l’ha tancat en Dani Nart, regidor d’esport de l’ajuntament de Terrassa que ha expressat “el sentiment de joia i d’emoció que van suposar els jocs per els ciutadans de Terrassa i que des d’aquell dia la nostra ciutat va ser una mica més esportiva” a més de “felicitar al Club Rotary per l’organització d’aquest acte i els participants l’oportunitat de conèixer de primera mà el que va passar i el que va suposar per la ciutat aquest esdeveniment”.

L’acte ha finalitzat amb la foto de tots els qui han estat protagonistes i amb la cançó “amics per sempre”. Els convidats i assistents se’ls ha obsequiat amb un record de xocolata realitzat per Neules.com

Aquest ha estat un nou acte del Rotary Club de Terrassa obert a la ciutat i emparat en el “nostre esperit d’aportar sempre valors culturals o solidaris en tot el que organitzem”.