Rotary Club de Terrassa

L’Àngel Morillas, professor d’història de l’art, consultor del Patrimoni Mundial de la UNESCO i representant de l’ICOMOS i del ICOM ha donat una conferència al Rotary Club de Terrassa sobre el 50 aniversari de la Convenció del Patrimoni Mundial de la UNESCO, èxits i dificultats.

En la seva intervenció a destacat que la UNESCO es va crear arrel de la creació de la ONU, just després de que el món hagués patit dues guerres mundials i que els països tenien el desig d’evitar un nou conflicte. La UNESCO, com a entitat depenent de la ONU, va néixer per tenir cura de 3 grans àmbits: l’Educació en que diu que s’ha de tenir especial cura de procurar que arribi a les nenes, la Ciència, que diu que s’ha de procurar que els avenços de la ciència siguin per a tothom i la Cultura, que afirma que totes les cultures son importants per petites que siguin.

A finals dels anys 60, la UNESCO va tenir que enfrontar-se a un primer gran repte que consistia en intentar salvar el temple egipci d’Abu Simbel, de ser engolit per les aigües de la presa d’Assuan que estava previst construir-hi. Va ser gràcies a l’ajuda de molts països que es va poder fer una obra d’enginyeria colossal, que va permetre tallar la roca i traslladar tot el temple, peça a peça, fins a una ubicació que quedés fora de les aigües del llac.

Posteriorment va passar un cas similar amb un gran temple de Java que estava sent engolit per la selva. I, davant d’aquests fets i veient que els casos es podrien anar repetint per tot el mon, es va decidir de fer, l’any 1972, la primera Convenció del Patrimoni Mundial. I en ella, es va acordar que “aquells països que tenien elements patrimonials especials tenien que formar part de la llista del patrimoni mundial” i de igual forma es va fer amb el Patrimoni Natural.

En la conferència s’han repassat diferents casos d’èxits i fracassos que ha tingut la UNESCO en aquests 50 anys, com per exemple, el cas de la ciutat de Dresden que va ser expulsada de la llista per a no acomplir els criteris de preservació d’un espai que ja havia estat declarat patrimoni mundial. Aquesta vergonya de ser expulsat de la llista només l’han passat 3 països en aquests darrers 50 anys.

Ha fer especial esment als problemes en que s’han trobat al llarg dels anys i entre ells ha citat el dels grans creuers a Venècia amb la gran quantitat de turistes que llencen diàriament a la ciutat i la contaminació visual i mediambiental que produeixen, o la gran acumulació de turistes que es produeix a l’Everest, entre molts d’altres. També ha destacat altres aspectes que poden afectar al patrimoni mundial, com per exemple el de la seguretat, com el que va causar l’incendi de Notre Dame, o el problema de la destrucció de monuments degut a fanatismes religiosos, culturals o per els conflictes bèl·lics.

En la part final ha comentat el problema actual del canvi climàtic que produeix grans inundacions, grans sequeres, forts terratrèmols, el desgel de les glaceres o la pujada del nivell del mar que fa inhabitables petites illes del Pacífic. En tot cas l’Àngel ha afirmat que “la clau està en l’educació”.

Ha finalitzat esmentant el cas de la Seu d’Ègara que, malgrat que porta 10 anys intentant entrar en la llista del patrimoni mundial, encara no s’ha aconseguit i, en part, ha estat per la poca insistència que Madrid hi ha posat. Segons indica el mateix Àngel, caldrà seguir lluitant perquè el nostre patrimoni terrassenc aconsegueixi el reconeixement internacional que es mereix.

La presidenta del Rotary, la Sra. Nuri Escudé, ha destacat que “el Rotary de Terrassa procura difondre aspectes de preservació del Patrimoni Cultural i Natural amb la organització, des de fa 21 anys, del Curs d’Art en el que es recorren alguns dels 1153 bens inscrits en la llista del patrimoni mundial, dels que 49 estan a Espanya i 6 a Catalunya”.