En Domènec Ferran, soci del Rotary i director del Museu de Terrassa, mitjançant una presentació en power-point ha començat explicant els orígens del fet que a Terrassa es decidís construir un convent als voltants del 1600, tot indicant la necessitat de la vila d’aconseguir que s’establís algun tipus de congregació religiosa al seu voltant. Finalment va ser l’ordre dels franciscans qui va decidir construir la seva congregació en un terrenys cedits expressament per aquest ús i situats al costat del torrent de Vallparadís.
El 1612 s’inaugura el convent de Sant Francesc (església, claustre, edificis adjunts al claustre, una petita sagristia, una fàbrica de sargils i una zona d’horta amb un molí i un mur que protegia tot el conjunt i l’ordre franciscana comença amb la presencia inicial de 22 frares.
En Domènec ha destacat la importància de la fàbrica de sargils, que servia per fer els hàbits dels monjos franciscans de tot Catalunya i, a continuació, ha fet esment que la façana de l’església és l’única mostra que ens queda a Terrassa d’estil renaixentista, tot i que també podríem dir que es tracta ja d’un gòtic tardà.
De l’interior de l’església n’ha destacat l’estil gòtic tant de la nau com dels seus arcs i, del claustre, que és l’altre element que es conserva de l’edifici inicial, cha comentat que en el seu origen només tenia una planta i que va ser construït de forma molt austera (tot i que possiblement les seves parets internes havien estat pintades abans d’instal·lar-hi els plafons ceràmics).
Ha destacat una troballa que es va fer a les voltes ja que, per tal de que pesessin poc, es van reomplir de tot tipus de terrisses: cantis, gerres, escudelles, etc. la majoria de rebuig per coccions dolentes o per tenir algun tipus de defecte i que en la mostra extreta ha permès fer un estudi complert de les peces que es feien servir a la vila de Terrassa en aquells anys.
Posteriorment s’ha centrat en els plafons que es van posar en el claustre 50 anys desprès de la seva construcció i que van ser obra del Taller de Gerrers Passoles de Barcelona. Ha destacat que cada plafó conté unes 150 rajoles i que en total hi ha 26 plafons amb 24 d’historiats i 2 d’ornamentals.
De la tècnica de fer els plafons ha explicat que es feien servir uns cartonatges per a poder traspassar el dibuix a les rajoles mitjançant un sistema de perforacions fetes en el mateix cartró. Posteriorment es pintaven amb els materials que li conferirien els colors tant característics d’aquesta obra. En Domènec ha parlat de la feinada que deuria suposar el fet de tenir que incorporar color per color i fer-ne una cocció per cadascun d’ells, abans d’incorporar-ne un de nou.
Els plafons van ser pagats pel castlà del Castell de Terrassa, en Pere de Fices, que va aprofitar per fer que en cada plafó s’incorporés el seu escut familiar. En Ferran ha explicat que aquests plafons mostren diferents aspectes de la vida de Sant Francesc i que el model que es va fer servir provenia d’uns gravats més antics que mostraven la vida del Sant. També esmenta que, tot i que la tècnica del gravat permet un tractament dels detalls molt més acurat, cal destacar el nivell de detall dels plafons del claustre del convent de Sant Francesc que fan que aquest sigui considerat d’especial rellevància dins del barroc a Catalunya.
En Domènec Ferran ha finalitzat tot indicant que tothom qui ho desitgi pot visitar lliurament el claustre i admirar-ne els plafons i que el mateix Museu de Terrassa n’ofereix visites guiades amb cita prèvia.
Rotary Club de Terrassa 
Comentaris rebuts