Rotary Club de Terrassa

Hem començat l’excursió deixant un cotxe a l’àrea d’esplai de les Arenes, de la carretera de Castellar a Sant Llorenç Savall. Amb els altres cotxes hem continuat per la carretera ,i desprès de passar la riera Seca, a mà dreta hem agafat un camí apte per passar-hi els cotxes (GR-173), que desprès de creuar el riu Ripoll, ens ha premés deixar els cotxes en un dels laterals de la pista.

A partir d’aquí hem seguit el GR-173, per un camí que transcorre al costat del torrent del Castelló, on veurem bastants tolls d’aigua que la gent aprofita per banyar-s’hi en èpoques estiuenques. El camí passa pel costat de la font de San Jordi on hem trobat un magnífic exemplar de salamandra.

De nou hem seguit el GR-173, ara amb pujada continuada pel costat del Sot de l’Àliga, fins que per fi hem arribat a creuar-nos amb un camí de carro carener,  on a la nostra esquerra ja podem veure la casa de Can Cadafalc (Catafau). En aquesta cruïlla hem aprofitat per esmorzar-hi.

Desprès hem seguit pel camí de l’esquerra, deixant can Cadafalc a la nostra dreta, fins que trobem el parany del Federico (unes curioses alzines podades, de manera que serveixen per agafar ocells amb la tècnica del vesc).

En una bifurcació hem agafat el camí de la dreta que en pocs minuts ens ha portat al parany del Boter, on hem pogut veure noves alzines de parany i fins i tot la caseta dels ocellaires de Castellar i hem pogut xerrar amb quatre dels seus membres sobre les seves històries de caçadors d’ocells.

Hem tornat enrera fins a la cruïlla on havíem esmorzat, tot admirant la prodigiosa vista que hi ha del massís de Sant Llorenç, sens dubte la més increïble que mai hàgiu vist. Ara cal seguir el camí de carro uns metres en direcció a Matadepera (segons diuen uns senyals) i, a pocs metres a la dreta, agafar un camí ample, que uns metres més endavant trobarem protegit per un cadenat.

És un camí lleig i polsegós amb una pols vermellosa que molesta al caminar. No fem cas als corriols que trobem a l’esquerra i el seguim sempre endavant, fins a envoltar les roques d’Aguilar.

Després d’una forta pujada, i abans de la carena, en una corba pronunciada cal observar un corriol a l’esquerra, marcat amb uns padrons que va carenejant, i des d’alguns punts es pot gaudir d’unes vistes espectaculars de la cara est del massís de San Llorenç del Munt i la Mola.

L’hem anat seguint, ara amb forta baixada, i, sense deixar-lo mai, hem arribat a un diposit d’aigua dels forestals. Aquí cal agafar un trencall a la dreta que ja ens porta directament a l’àrea d’esplai de les Arenes, on havíem deixat un dels cotxes, que ens ha permès anar a buscar els altres i tornar a casa.

Les pistes de l’excursió són poc agraïdes de fer, però les vistes que es veuen fan que valgui la pena fer-la.