Rotary Club de Terrassa

Hem començat l’excursió deixant el cotxe al costat de l’ermita de Sant Antoni de Padua de Mura, sota les estribacions de l’antic castell de Mura. Al costat de l’ermita surt una pista que ressegueix la llera de la riera de Nespres que ens queda a la nostra dreta. Una mica més endavant trobem la font del Xasquet a la nostra esquerra, prop de la pista. Seguim endavant fins a trobar una bifurcació just on la pista travessa la llera de la riera. Nosaltres agafem el camí que ens queda a l’esquerra i que segueix la llera del torrent d’Estenalles que tota l’estona ens quedarà  la nostra dreta.

Seguim sempre el camí marcat fins arribar a la font del Rector i desprès a la font de l’Escola. Una mica més endavant arribem al gorg del Pare on podem observar una bonica cascada. Seguim el camí, ara més estret fins arribar sota d’unes balmes on hem parat a esmorzar. Ja tips seguim el camí fins que aquest arriba quasi a tocar el torrent i és aquí on hem trobat els Caus de Mura, unes surgències d’aigua que rajaven abundosament.

Aquí hem travessat el torrent i hem tornat pel camí de l’altra banda de la llera i que poc més endavant es converteix en una ample pista. Al final del camí arriba a enllaçar amb una pista que nosaltres hem seguit cap a l’esquerra i que ens ha portat a la zona coneguda com les LLosades. Aquí el camí travessa el torrent de la Fontfreda i es pot observar unes grans roques al mig de la riera, una d’elles descomunal i que és coneguda com el còdol de les LLosades.

No em pogut seguir més amunt per manca de temps, però seguint aquest camí hauríem arribat als Tolls de Mura.

Nosaltres em desfet el camí fins arribar al encreuament del camí amb el torrent d’Estenalles i aquí ens em descalçat per creuar-lo ja que portava molt cabal i feia difícil passar-lo sense mullar-se. La tornada fins l’aparcament l’hem feta pel mateix camí que abans ens havia dut fins aquest punt. Es tracta d’una caminada suau, fàcil de fer i amb unes boniques vistes dels torrents i rieres de la zona.

L’ermita de sant Antoni de Pàdua:

Aixecada l’any 1716, consta d’una sola nau rectangular amb un petit absis i un campanar de torre quadrada. Probablement aquesta ermita podia ser l’ampliació d’una de més vella que ja existia a l’any 1680. A l’any 1818 s’hi va aixecar un porxo a l’entrada que la resguardava de la intempèrie, el qual ha sofert restauracions diverses.

Antigament, l’ermita era plena d’exvots que els devots oferien al sant en reconeixença pels favors rebuts. Actualment l’ermita és tancada i només s’obre el dia de Sant Antoni de Pàdua.

La llegenda del castell de Mura o Cantacorbs::

Diu la llegenda que el senyor de Mura tenia un fill que era un “cantamanyanes” que es va enamorar de la filla del senyor del castell de la Manresana. Els pares de la noia no volien sentir-ne parlar del “pàjaru”. Ferit en l’orgull, l’hereu de Mura va acusar el germà de la noia d’un crim que no havia comès. Sotmesos al judici de Déu (s’enfrontaren els joves) guanyà el “pendó”, quedant com a culpable i deshonrat el germà de la noia. Com no serà d’estranyar el noi de Mura s’havia guanyat molts enemics, i un bon dia el van trobar mort al bosc. Van acusar el noi de la Manresana i el van condemnar a estimbar-lo des del cim de Sant Jeroni, a Montserrat. Abans de ser estimbat el noi digué:

– Senyor de Cantacorbs, que sense raó em mateu, per dintre un mes us emplaço, davant el tribunal de Déu. Com es pot suposar el senyor de Mura se’n va riure però abans d’un mes retia comptes davant Déu.