Rotary Club de Terrassa

El dijous dia 14 d’abril, a les 21 h. a l’Hostal del Fum s’ha celebrat el Fòrum Obert del Rotary Club de Terrassa amb la conferència col·loqui realitzada per en Jordi Casas, Senador i Delegat de la Generalitat a Madrid, sota el títol Catalunya vista des de Madrid”.  En Jordi Casas i Bedós (Sabadell, 1954) ha realitzat un seguit de declaracions que us resumim a continuació: 

– Actualment la política catalana interessa poc a Madrid i fins i tot podríem parlar d’un gran desinterès, produït en part per un cert cansament. Econòmicament gaudim d’un cert respecte i en temes culturals mantenim una forta presencia però on no tenim bona imatge és en el món de la política i de la premsa.

– Primer ens cal resoldre les coses a casa nostre i no cercar sempre les responsabilitats en els demés. Analitzem primer quina part de responsabilitat del que està passant la tenim nosaltres.

– La política és bàsicament Pacte i Diàleg i només tenint cura d’aquest dos aspectes es pot assolir una estabilitat que permeti el progrés.És necessari estabilitzar la nostra relació amb Espanya per aconseguir el diàleg que permeti arribar a uns pactes beneficiosos per ambdues parts. Cal cercar postures que no siguin cantelludes, tal com deia en Josep Pla.

– Actualment un dels problemes de l’economia és que no hi ha un model a seguir i els governs viuen en una gran incertesa. Cal més diàleg i menys crispació i així aconseguirem un millor futur per tots.

– L’aportació de la política catalana havia estat molt important i des de fa uns anys això no ha estat així i hem de recuperar el nostre paper. Cal saber formular noves propostes d’acords basant-nos amb els nous models i sabent que l’Espanya actual és més moderna i que ens movem en un mercat europeu que és qui ens ha aguantat l’actual crisis.

– Ara un dels objectius de Catalunya hauria de ser aconseguir un reordenament del finançament i rebaixar l’aportació de Catalunya al mateix nivell dels Lands Alemanys que no ultrapassant mai el 4% (Catalunya actualment aporta el 9% i això és totalment insostenible) i a més, cal fer-ho sense ferir susceptibilitats amb la resta d’Espanya.

– La política feta pel PSOE a Andalusia durant molts anys, en bona part, ha condicionat negativament l’economia espanyola i això cal canviar-ho. Actualment es detecta a Catalunya una certa desafecció, especialment per raons purament econòmiques i també motivades per la incorrecta gestió que s’ha fet del nou estatut per part del Tribunal Constitucional.

– Calen menys polítics i més ben pagats. Avui els polítics son un reflex de la societat i com que aquesta s’ha tornat menys exigent, la mediocritat s’ha apoderat de la política. Caldrà abordar aviat la necessitat de la reforma electoral i potser caldrà triar el model alemany on es voten dues paperetes, la del partit i la dels representants de la circumscripció en llistes obertes.

– Avui s’ha d’exigir que la societat civil sigui més exigent i que no accepti la mediatització del poder polític. La crisis pot ajudar a accelerar aquestes reformes que cal fer.

– Catalunya ha de deixar de fer el ridícul amb certes accions que al quedar reflectides mediaticament ens perjudiquen en la nostra imatge externa. El gran actiu d’Espanya és la diversitat i per desgracia actualment l’hem convertida en un passiu. Hem de fer autocrítica i ser més exigents amb nosaltres mateixos.