Rotary Club de Terrassa

La sortida ha començat des del pàrquing del jutjat de Terrassa per dirigir-nos per autopista cap a La Jonquera, parant a l’àrea de servei d’aquesta població per esmorzar. Aquí hem travessat la frontera i ens hem dirigit cap a Argelès-sur-mer on hem fet una visita al Centre d’Interpretació dels camps de concentració situat a Chateau-Valmy. Aquí una granadina afrancesada ens ha explicat l’exposició i hem començat a donar-nos compte del vertader drama que van sofrir els exiliats que van passar pels diferents camps de concentració ubicats al bell mig de la sorra de les platges, amb unes condicions duríssimes i francament inhumanes, impròpies d’un país civilitzat com França.

Una breu visita als jardins del Chateau Valmy i, de seguida, ens hem dirigit al cementiri espanyol d’Argelès on hi ha un monòlit recordant les persones que van morir en els camps. Destaquem que hem coincidit amb uns que venien de Mataró i que portaven una bandera republicana del seu avi que havia resistit des de la guerra civil.

D’Argelès hem sortit en direcció a Elna (Elne) per anar a visitar l’edifici de la Maternitat on hem pogut gaudir d’una exposició sobre l’obra que va portar a terme l’Elisabeth Eidenbenz, amb l’ajuda dels Socors Suïssos, per atendre les embarassades dels camps que allí dins patien una situació deplorable que, en la majoria dels casos, feia que a més de perdre la vida el nadó també acabés perdent la vida la mateixa mare.

D’aquí ja ens hem dirigit a dinar a Elna al restaurant Au Remp’Arts, on hem patit una mica de calor tot i que el menjar era prou bo. Cal agrair aquí l’aportació del tresorer del club que amb un perfecte francès va demanar si podien “tapè” els sol que tant molestava a una part de la taula.

Acabats de dinar varem visitar el claustre de la catedral d’Elna (dels S.XII al XIV), que és únic per la complexitat de les columnes llaurades que suporten una capitells romànics i gòtics molt ben treballats. D’aquí ja ens hem dirigit de nou cap a la frontera per arribar a mitja tarda a l’Hotel Ronda de Figueres.

Una estona per refer-nos de la calor passada i de nou al carrer per fer una vista per la part comercial de Figueres i gaudir dels seus bonics racons i de nou cap a l’hotel per sopar tot junts en un reservat. Destaquem que a les postres la Carme i el Pere ens van obsequiar amb unes “flaones” típiques d’aquesta població. Posteriorment, una estona de relax escoltant música i cap a dormir.

El diumenge esmorzar de pa amb tomàquet a l’hotel i sortida en direcció a La Jonquera per visitar el MUME (Museu Memorial de l’Exili) situat al costat de la mateixa carretera que van tenir que fer moltes de les persones que van passar la frontera per aquest punt. Unes audioguies ens ha ajudat a seguir els panells informatius en els que destacarem la sala dedicada a la memòria de les persones que van patir l’exili i que colpeix molt de sentir les vivències que van tenir que patir.

De nou als cotxes per dirigir-nos a Agullana que va ser la darrera seu del Govern Republicà abans de que aquest abandonés definitivament el país. Aquí s’hi van instal·lar en les cases del poble els diferents Ministeris i Institucions de l’Estat durant poc més de 48 hores. Hem finalitzat la visita a la societat “La Concòrdia”, una obra magnifica del 1851 que encara permet admirar com eren aquests antics espais on en concentrava tota la vida social d’un poble.

Sortint del poble hem parat per visitar el Mas Perxés, que va acollir les darreres hores en terra catalana del President Companys i de diversos intel·lectuals catalans, que també hi van trobar aixopluc. Destaquem que aquest mas va sofrir l’ocupació i el maltractament de les seves instal·lacions i que darrerament s’ha restaurat i és molt bonic d’admirar ja que és un bell exponent de masia fortificada típica de l’Empordà. Al costat es pot observat un arbre monumental, l’alzina surera del Mas Perxés.

De nou a la carretera hem pujat cap a La Vajol per visitar el Monument a l’Exili amb la figura d’una pare (Mariano Grácia) i la seva filla (Alícia) de sis anys que va amb crosses i que van arribar des de Monsó per travessar la frontera cap a l’exili el més de novembre de 1937.

Seguint la carretera hem anat a visitar el Monument a Lluís Companys situat al costat del pas fronterer del Coll de la Manrella, tot i que posteriorment s’ha descobert que els màxims dirigents no van passar per aquest punt, sinó per un de proper denominat Coll de Lli, però que nosaltres no hem fet degut a la forta calor que feia.

Refent el camí ens hem aturat a dinar al restaurant de Manrella Comaulis, prop de La Vajol i on hem gaudit d’un àpat que a més de bo ha estat amenitzat per l’amo del restaurant que és tot un personatge. El cafè l’hem fet als jardins que tenen al costat de la piscina i en aquell espai s’ha produït un recital del Joan, que ens ha fet gaudir d’una bellíssima estona tot cantant un bon grapat d’havaneres.

Desprès del dinar hem anat a visitar la Mina Canta, situada prop de la Masia de Can Barris que va acollir el President Azaña poc abans de que aquest passes la frontera. La Mina Canta o d’en Negrin és coneguda per haver estat un dels amagatalls del tresor de la república i part dels quadres i tresors artístics del Museu del Prado. D’aquí va sortir el famós setè camió carregat de riqueses i que mai es va saber que va passar amb ell.

A la tornada hem fet una breu parada a l’autopista que ha servit per acomiadar-nos.