Rotary Club de Terrassa

Inoblidable sortida la que vàrem viure en la visita a les Tines del Bages el dissabte. Des del Rotary Cub de Terrassa agraïm als integrants del Llibre de la Vida i als de Cal Carter de Mura la iniciativa d’organitzar aquesta jornada i agermanar-la amb el grup excursionista del nostre club. També destaquem que ens ha acompanyat en la sortida el Jordi de Cal Carter que ens ha fet de guia, el Jaume Sabaté i la Gemma Cernuda que ha vingut acompanyada del seu marit.

Hem sortit de Terrassa per anar per la C-16 fins al Pont de Vilomara i allí seguir per la carretera BV-1124 de Rocafort fins a trobar el trencall d’Oristrell i la Vall del Flequer, on hi ha un aparcament senyalitzat. El recorregut ressegueix les fites del sender local SL-C 52 en un itinerari circular a banda i banda del torrent del Flequer.

Les primeres tines que hem visitat han estat les Tines del Bleda. Aquest conjunt amagat dins el bosc està format per dues tines amb sengles barraques a la seva base. A la part superior del recinte es pot veure la pedra que temps enrere feia de base a la premsa utilitzada per obtenir el most i omplir les tines.

El camí continua descendent i permet observar una barraca de vinya al peu mateix del sender. Més endavant, es creua el torrent, s’inicia la pujada i, de seguida, s’obre una desviació a l’esquerra que condueix a les properes Tines del Tosques, conjunt que s’encara majestuós cap al llit del torrent. En destaquen les dimensions de les barraques de la base, on es poden identificar clarament les anomenades boixes, els brocs que facilitaven el buidat de la tina per la seva part inferior.

Continuem pel camí anterior que poc a poc es fa més estret a mesura que s’endinsa a l’obaga de la serra de Puig Gil. És una zona boscosa però que permet observar en l’altre vessant del torrent diverses barraques de vinya. El camí ressegueix vells marges de pedra seca i també es pot veure un dipòsit de vinya o xupet, que els pagesos utilitzaven bàsicament per elaborar el brou bordelès, una barreja de sulfat de coure i calç diluïts en aigua que prevenia les malalties dels ceps.

Quan el corriol canvia la tendència ascendent per la descendent, és senyal que ens acostem a un espectacular conjunt de tines. Situades gairebé a tocar del llit del torrent del Flequer s’alcen les Tines de l´Escudelleta. En total, es poden veure dotze tines agrupades de tres en tres o de quatre en quatre en un recinte comú que devia experimentar una activitat frenètica en temps de verema. Aquesta enorme concentració justificava que una construcció adossada a un dels grups de tines inclogués una premsa fixa, de la que encara queden les restes de la pedra de la base, malauradament trencada per treure’n el fus. Aquí hem parat per esmorzar.

Un cop travessat el torrent el camí continua fins a trobar la pista ample que agafem a mà dreta i que ens porta fins a les Tines del Ricardo a tocar mateix del llit del torrent. La tornada la fem seguint la pista en direcció contraria i admirant pel camí un paisatge molt més obert, on es poden veure diverses barraques de vinya, a més d’obtenir algunes de les millors panoràmiques de les Tines de l’Escudelleta i del Tosques. Aquesta pista ens ha dut a l’aparcament.

Llavors em tornat a la carretera de Rocafort per seguir fins a trobar un nou trencall a mà dreta en direcció a Can Riera i que ens ha portat a visitar les vinyes i Tina de l’Arboset, on hem pogut veure una plantació de ceps vells que ha permès recuperar des de fa dos anys la manera tradicional de fer vi d’aquesta zona del Bages. Cal indicar que es va fer servir la tina per aconseguir una primera collita en la que es van embotellar 550 ampolles i de les que desprès a cal Carter en vàrem poder admirar l’ única que encara queda sense obrir.

De nou tornem a la carretera per seguir ja fins a Rocafort, travessar la població i seguir per una pista estreta però ben arreglada en direcció a Mura. Desprès de deixar a la dreta el trencall que porta al Puig de la Balma hem deixat els cotxes a l’aparcament indicat del Molí del Mig per fer-ne una visita guiada amb en Pere Fabrés, darrer descendent de la nissaga de propietaris d’aquest antic molí que data del 1056 i que encara es pot veure en funcionament i que a més recull un museu de peces antigues del món rural.

El Molí aprofita les avingudes d’aigua de la riera de Nespres per conduir l’aigua a una bassa enorme que amb un pou d’uns 50 metres que es va estrenyent va que la pressió de l’aigua aplicada a una turbina permeti moure les pedres del molí de la farina, la premsa pel vi i l’oli i un sistema de corretges que permeten obtenir electricitat. La historia de les pedres del molí que ens ha explicat ha estat per sucar-hi pa i us recomanem que si algú el va a visitar li demani l’explicació del que vol dir la dita popular de que “els catalans de les pedres en fem pans”.

Feta la visita hem deixat els cotxes a l’aparcament de Mura per anar a dinar a cal Carter on en un reservat hem gaudit d’un dinar i d’una estona difícilment oblidable. Un entrant amb els plats més característics de cal Carter on destacarem els cigronets de Mura amb bacallà i allioli i un segon en el que destacarem les costelles de Porc Ral. El dinar ha estat excel·lent i molt ben servit , però el millor ha estat la sobretaula on destacarem la Maria Antònia que se’ns ha “desmelenat” (literalment) i ens ha explicat un munt d’anècdotes de la seva joventut. Un darrer brindis amb el Jordi de Cal Carter i la resta de participants de la sortida ha posat punt i final a aquesta jornada.