El Rotary Club de Terrassa, de la mà del seu President Jaume Suana ha lliurat a Maria Rosa Cristany presidenta de Càritas Arxiprestal de Terrassa acompanyada per en Salvador Obiols director general de Càritas Diocesana de Terrassa, un taló de 5.186,25 euros corresponent a aportacions d’un grup de socis de l’entitat, que han volgut dedicar aquests diners a la tasca que realitza de servei al proïsme aquesta entitat a la nostra ciutat.
En el decurs de l’acte en Salvador Obiols ha explicat la tasca que desenvolupa Càritas, tot explicant primer el motiu del perquè la seu administrativa estigui a Sabadell en comptes d’estar a Terrassa on hi ha la seu del Bisbat. També ens ha explicat la importància de que a cada municipi de la Diòcesi hi hagi un centre de Càritas que treballi les necessitats en el mateix lloc que es produeixen, com es el cas de la nostra ciutat des del centre que hi ha al carrer Topete, seu de l’anomenada Càritas Arxiprestal de Terrassa.
Càritas Diocesana del Bisbat de Terrassa esta composada per 123 parròquies, 54 municipis i el nombre de persones que això suposa supera el 1.300.000. I per poder realitzar les diferents tasques de servei compten amb un total de 1.700 voluntaris que ofereixen més de 2,5 milions d’hores a l’any.
També ha comentat que ells poden afirmar que la crisi en el món dels més necessitats no tant sols no ha finalitzat sinó que està en un punt de quasi no retorn que esta creant persones dependents de forma crònica. L’any passat van atendre un 11,1% més de casos , el que va suposar més de 78.000 famílies ateses.
Actualment un dels afectes més terribles de la situació creada amb la crisis són les famílies que s’han quedat sense rés i que per refer-se no només necessiten ajuda econòmica sinó que també necessiten amb urgència ajuda psicològica que els ajudi a sortir del forat on han caigut.
Reiterant que el primer objectiu de l’església es ajudar als qui més ho necessiten, va explicar els serveis oferts per Càritas: Atenció a la gent gran amb acompanyament personalitzat, Ajuda als sense sostre, oferint-los diàriament un servei de dutxa, roba neta i esmorzar, Menjadors Socials que donen 30.000 àpats, Acompanyament psicològic a les persones, Serveis psicològics per els infants de les famílies més afectades,Robers i Recaptes d’aliments.
I com a darrer servei que estant donant, Obiols, va destacar el d’un servei que han pactat amb el Departament de Treball de la Generalitat amb el que a més de formació a les persones que porten més de 3 anys en el paro els ofereixen el servei de col·locació, oferint a les empreses unes condicions avantatjoses de manera que a qui contracten el servei és directament a Càritas i així s’estalvien parts dels costos del treballador.
El president del Rotary Terrassa, Jaume Suana, ha reiterat “la voluntat del nostre Club per procurar realitzar ajudes solidàries a aquelles accions vinculades als qui més ho necessiten i en aquest cas, hem volgut que els diners recaptats per donacions privades d’un grup de socis siguin destinats íntegrament a Càritas Arxiprestal de Terrassa”.







































El claustre de Sant Pau és la part del monestir més important des del punt de vista monumental per la singularitat dels seus arcs, únics en tota Europa. La seva construcció, en el segle XII, és posterior a la de l’església i mostra clarament influències musulmanes. Els arcs són polilobulats, en troben de tres i de cinc lòbuls, decorats amb frisos geomètrics o vegetals, i descansen sobre columnes aparellades molt simples. Les bases són senzilles i dues estan decorades amb motius vegetals com si es tractés de capitells invertits.


Tot i lliurar-se d’anar a la mili per ser fill de vídua a l’època de la guerra no va escriure rés i tampoc en la foscor de la postguerra dels anys 40. No va ser fins als anys 50 que va publicar els seus primers dos llibres. Als anys 60 només en va publicar un, titulat “Realitats” amb una clara referència a l’estil realista que era moda en aquells anys.

És l’hora del seu “Domini Màgic” obra en la que utilitza un estil nou pels seus poemes, com podem observar en el titulat “el joc”, on compara la vida amb una bola de billar que va rebent cops i no pot sortir de la taula rebotant per les cantonades; en una clara referència a la realitat de l’existència humana.
El recital poètic s’ha tancat tot recordant que Vinyoli ens va dir: “Com una font, a voltes, la paraula diu els secrets del món”.






Comentaris rebuts