Un grup de socis i amics del Rotary Club de Terrassa han participat de la sortida del curs 2015 en la sortida en 4×4 (organitzada per en Baltasar Pineda) a la Vall del Noguera Pallaresa. La sortida es va fer el dijous, 4 de juny, des de l’Hotel Don Cándido fins arribar a Camarasa i fent una curta parada a Agramunt, per visitar l’església romànica de Santa Maria (S. XIII).
A Camarasa es va visitar el punt on el Noguera Pallaresa desemboca al Segre per recórrer desprès el pantà de Camarasa tot fent una parada a la Baronia de Sant Oïsme
, petit poblet situat sobre unes roques que dominen l’embassament. A continuació visitem el Congost de Terradets i fem una excursió pel Barranc del Bosc, on es pot admirar la famosa paret d’escalada de la Roca Regina. Acabada l’excursió varen anar a dinar a l’Hotel Terradets de Cellers. Per la tarda visita al Castell de Mur, tornant a la Vall del Noguera Pallaresa, per continuar cap Salàs de Pallars i instal·lar-nos a l’hotel Bertran. Abans de sopar es va fer una visita guiada a les Botigues-Museu.
El divendres sortida cap al Congost de Collegats, aparcant a la Font de la Figuereta per iniciar l’excursió al Monestir de Sant Pere de les Maleses
, monestir del S. IX edificat sota una balma dels Rocs de Queralt. Després seguiren cap a Gerri de la Sal, per visitar el Monestir de Santa Maria (S. XII), i dinar a Sort al restaurant Les Brases. Per la tarda ruta cap a l’antiga estació d’esquí de Llessui, per fer la pista de 40 Km que porta a l’estació d’Espot Esquí, travessant paratges d’alta muntanya. Finalment baixada al Poble d’Espot, i seguint riu amunt fins Esterri, per sopar i dormir al Park Hotel.
El dissabte excursió al refugi del Pla de la Font, per Son del Pi, fent-hi parada per visitar l’església romànica dels Sants Just i Pastor (S. XI-XII), després cap les Planes de Son, per agafar la pista que porta al refugi del Pla de la Font i que permet pujar al coll de Fogueruix,
a pocs metres del refugi. Desprès baixada per una altre pista cap a Jou i per la carretera d’Espot al pantà de la Guingueta, i riu avall fins Escaló, a dinar al l’hotel Castellarnau. Després de dinar, una caminadeta per visitar el Monestir de Sant Pere de Burgal (S. XII), famós per la novel·la “Jo confesso” de Jaume Cabré i desprès desfer el camí fins Escaló, per visitar la “Vilaclosa”. Finalment tornada a Esterri, a visitar l’Eco-Museu i desprès cap a l’Hotel.
El diumenge cap Isil, a visitar l’església romànica de Sant Joan i desprès cap a Alós d’Isil, per seguir per pista fins el pont de Perosa per fer una passejada d’una hora aproximadament. De nou per la pista de la vall del Noguera, fins el Santuari de Montgarri, i després de la visita, seguiren cap a Pla de Beret, on es troba a la part més alta del pla, la Hont dera Noguereta, naixement del Noguera Pallaresa a 1.908 metres d’altitud. Molt a prop d’allà, hi ha l’Uelh deth Garona, on diuen que hi neix el riu Garona que desemboca a l’Atlàntic. Aquí és on es va donar per finalitzada l’excursió, restant sols dinar a Vielha (Era Coqueta) i tornar cap a casa, travessant una bona part de la Vall d’Aran.
El claustre de Sant Pau és la part del monestir més important des del punt de vista monumental per la singularitat dels seus arcs, únics en tota Europa. La seva construcció, en el segle XII, és posterior a la de l’església i mostra clarament influències musulmanes. Els arcs són polilobulats, en troben de tres i de cinc lòbuls, decorats amb frisos geomètrics o vegetals, i descansen sobre columnes aparellades molt simples. Les bases són senzilles i dues estan decorades amb motius vegetals com si es tractés de capitells invertits.
Tot i lliurar-se d’anar a la mili per ser fill de vídua a l’època de la guerra no va escriure rés i tampoc en la foscor de la postguerra dels anys 40. No va ser fins als anys 50 que va publicar els seus primers dos llibres. Als anys 60 només en va publicar un, titulat “Realitats” amb una clara referència a l’estil realista que era moda en aquells anys.
És l’hora del seu “Domini Màgic” obra en la que utilitza un estil nou pels seus poemes, com podem observar en el titulat “el joc”, on compara la vida amb una bola de billar que va rebent cops i no pot sortir de la taula rebotant per les cantonades; en una clara referència a la realitat de l’existència humana.
El recital poètic s’ha tancat tot recordant que Vinyoli ens va dir: “Com una font, a voltes, la paraula diu els secrets del món”.
Comentaris rebuts