Amb una petita celebració hem donat per finalitzat el desè curs d’art.
Aquest curs està organitzat per el Rotary Club de Terrassa, i l’imparteix el professor d’història i Delegat de la UNESCO Sr. Àngel Morillas.
El curs d’aquest any 2015 ha estat dedicat al Mediterrani Oriental.
Volem agrair al Club de Mar que ens deixi utilitzar les seves instal·lacions del carrer de la Unió per poder-lo realitzar i a tots els que aquest any han assistit al curs per la seva constància i assistència.
Arxivat a Activitats, General, noticies, seminaris | Etiquetes: àngel morillas, Club de Mar, curs d'art
El dimarts 24 de març, en el Rotary Club de Terrassa, tindrem com a convidat en el plenari-sopar al Marc Ferrer i Murillo que ens parlarà de “la Guerra de Successió a Terrassa (1700-1725)”.
En Marc Ferrer és nascut a Terrassa l’any 1974, llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Junta d’Estudis Històrics de Terrassa a més d’assessor de la Comissió 4 de setembre de 1713 de Terrassa. Treballa a la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya i és bomber voluntari del Parc de Matadepera.
Coautor de dos llibres d’història relacionats amb els bombers i sobre la Història de la Guerra de Successió a Terrassa ha fet la seva tesina de llicenciatura titulada: Canvi de poder a Terrassa, dels Àustries als Borbons”.
El que ens ve a presentar és precisament el seu darrer llibre sobre “la Guerra de Successió a Terrassa (1700-1725)”, publicat el 2014 per la Fundació Torre del Palau dins de la seva col·lecció Àmfora. Aquest llibre il·lustra, per primera vegada, els fets bèl·lics, les conseqüències polítiques socials i econòmiques que van repercutir a Terrassa durant i desprès de la guerra, així com els seus principals protagonistes.
Cr2eiem que aquesta conferència ens farà descobrir aspectes nous en una de les èpoques més desconegudes de la història de la nostra ciutat i que va resultar cabdal per la història del nostre país. Conèixer com era la vida de la nostra ciutat en aquells anys i què va suposar la pèrdua de les llibertats tant a nivell personal com a col·lectiu, poden ser motius suficients per no deixar de venir a escoltar en Marc Ferrer.
Arxivat a Activitats, Conferencies, noticies, rotary | Etiquetes: Fundació Torre del Palau, Marc Ferrer i Murillo, Rotary Club de Terrassa
Us deixem amb l’entrevista que li van fer des del Rotarian:
Braimah Apambire creció en el árido norte de Ghana donde pudo comprobar tanto que la falta de agua mina la vitalidad de las comunidades como que algo tan sencillo como una bomba o un sistema de captación de agua tiene el potencial de transformar vidas. Apambire, director del Centro Internacional del Agua y la Sostenibilidad del Instituto de Investigación sobre el Desierto de Reno, Nevada (EE.UU.), será uno de los oradores en la Cumbre Mundial del Agua que organiza el Grupo de Acción Rotaria de Suministro de Agua y Saneamiento (WASRAG) y tendrá lugar el próximo 30 de mayo en Sídney (Australia).
THE ROTARIAN: ¿Qué le hizo interesarse en las cuestiones relacionadas con el agua?
APAMBIRE: En mi aldea, Zuarungu, no llueve mucho. Durante los tres o cuatro meses de la estación seca debíamos caminar varios kilómetros para llegar a una fuente. Mi madre, mis tías y mis hermanas acarreaban el agua, mientras que los varones llevaban el ganado por la mañana y por la tarde a un embalse situado a seis kilómetros de distancia. Evidentemente, estas labores nos quitaban tiempo y esto afectaba nuestra escolarización. Cuando tenía 12 años, la Agencia Canadiense para el Desarrollo Internacional perforó unos 2.600 pozos en la región y observé de primera mano Ia mejora en las condiciones de vida de mis vecinos. Por ejemplo, ahora mi madre y mis tías tenían tiempo para ir al mercado a vender sus productos. Yo proseguí mis estudios hasta conseguir un título universitario en geología, y comencé a trabajar como hidrólogo instando sistemas de suministro de agua. Luego viajé a Canadá para cursar estudios de maestría. [Apambire también cuenta con un doctorado en Hidrología de la University of Nevada, Reno.]
THE ROTARIAN: ¿Cuán extendida está la falta de acceso al agua potable?
APAMBIRE: Se estima que 740 millones de personas en todo el mundo no tienen acceso a lo que denominamos fuentes mejoradas de abastecimiento de agua. Además, unos 2.000 millones de personas más no tienen acceso a agua potable que hayan pasado pruebas de carencia de de microbios o sustancias químicas dañinas. Aproximadamente 88% de las enfermedades infantiles están relacionadas con el consumo de agua contaminada o con saneamiento deficiente. Como consecuencia de estas situaciones y de la falta de prácticas higiénicas, cada día mueren unos 5.000 niños.
THE ROTARIAN: ¿Qué avances tecnológicos han ayudado a mejorar el acceso al agua potable?
APAMBIRE: Cada vez se emplea más tecnología basada en Internet o en los teléfonos móviles para monitorear los sistemas de suministro de agua. También merecen mencionarse los sistemas para la captación de agua de lluvia. Pero aunque se cuente con esta nueva tecnología es necesario disponer de un saneamiento adecuado. No importa mucho que una aldea tenga acceso a una fuente de agua potable si se siguen dando comportamientos que terminen por contaminarla. Es fundamental que las comunidades entiendan la relación entre la contaminación y las enfermedades.
THE ROTARIAN: ¿Cuán importantes son las relaciones de colaboración como las respaldadas por WASRAG?
APAMBIRE: En los países desarrollados, el acceso al agua potable se da por sentado. Por ejemplo, en Estados Unidos, cada persona consume aproximadamente 380 litros al día. Cuando abrimos el grifo no pensamos en que estamos desperdiciando un recurso muy valioso. En África, el consumo diario promedio por persona es de 19 litros y muchas personas ni siquiera tienen acceso a esta cantidad limitada, o si lo tienen, con frecuencia el agua está contaminada.
He comprobado que Rotary está muy interesada en los proyectos de suministro de agua y los lleva a cabo donde más falta hacen, en las comunidades más pobres. Por su parte, WASRAG diseña proyectos sostenibles que emplean tecnologías apropiadas en colaboración con las comunidades locales.
Arxivat a Entrevistes, General, noticies, Projectes Solidaris, rotary | Etiquetes: Braimah Apambire, Dia Mundial de l'Aigua, Rotarian
Hem començat l’excursió al revolt de la carretera de Terrassa a Rellinars que trobem a la banda esquerra al quilòmetre 8,300. Travessem la carretera i passem un cadenat que porta a una cruïlla de camins. Nosaltres hem agafat el que queda a mà dreta i que sembla que torni enrere. El camí comença planer i quan gira fort a l’esquerra comença la pujada per un camí ample i carener que segueix la Serra Llarga. 
Desprès de passar pel costat de dues torres elèctriques arribem a les runes de la masia de la Serra Llarga, que trobem a la nostra dreta i que actualment s’estan excavant. Observem les filades d’Opus Spicatum del s. IX que s’hi conserven i seguim pel mateix camí que aviat gira planejant cap a la dreta. Travessem dues carenes (Serra del Gall i Serra d’en Daina) sense agafar cap trencall dels que trobem a la dreta i desprès d’una pujada arribem al camí carener del 
Coll de la Riba que agafem a mà esquerra i en pujada. Arribem a un planet on veiem un camí a l’esquerra que puja al Turó del Queixal i un parell de petits que surten de davant nostre al canto esquerra de la pista que seguíem. Agafem el que queda més a l’esquerra i a les poques passes arribem a un rocam amb una bonica vista de Montserrat on hem esmorzat.
Un cop tips hem pujat a la Torrota de l’Obac que queda just a la nostra dreta i que des de la cruïlla, que hi ha al costat don hem esmorzat, s’hi puja seguint un corriol que comença entre dues alzines. 
Desprès de baixar hem continuat la pista encimentada que hi ha a la cruïlla i que baixa en direcció sud cap a la Casa Nova de l’Obac.
Al arribar al costat d’un rocam hem parat per gaudir de la vista de la Roca de l’Àliga 
que queda a la dreta i damunt nostre, tot i que el Pere ha insistit en que ell hi veia a més “una gallina”. Seguint el camí ens ha portat a la Pastora, tot i que uns metres abans hem deixat a mà esquerra un camí que desprès els que hem d’agafar per tornar als cotxes. A la Pastora hem aprofitat el solet que encara feia i hem passat una bona estona a la terrassa gaudint de les vistes i de la companyia d’uns ciclistes molt mal educats, que sembla que els ha molestat que amb la nostra presencia ells no poguessin aparcar bé les seves bicicletes en la mateixa
terrassa del bar (algú hauria de fer un debat sobre el comportament d’alguns ciclistes a l’entorn del Parc Natural que no fan més que embrutar la imatges d’altres que si que es comporten adequadament).
Finalment en tornat enrere per agafar el camí abans esmentat i sense desviar-nos hem passat pel costat d’un antic forn de calç i sense més dificultats hem arribat als cotxes per tornar a casa. Destaquem que de nou hem tingut convidats a l’excursió i que això ens agrada molt.
Ja s’ha iniciat el desè curs d’art que organitza cada any el Rotary Club de Terrassa, i que imparteix el professor d’història i Delegat de la UNESCO Sr. Àngel Morillas, dedicat al Mediterrani Oriental. La primera sessió ha fet un recorregut per la Grècia Continental i el Peloponès, bressol de la civilització occidental.
Les properes sessions seran:
El curs es fa al Club de Mar del carrer de la Unió 4 interior.
Arxivat a Activitats, General, noticies | Etiquetes: àngel morillas, Club de Mar, curs d'art
El dibuixant i humorista Don EDI ha estat convidat al Rotary Club de Terrassa i ha desenvolupat una xerrada a l’entorn de “L’humor“.
Eduard Torres, que signa amb el pseudònim de Don Edi, ha indicat que l’humor aquí a Espanya no falla mai. També ens ha explicat que un dia un reporter del Diari Terrassa al setembre del 1972 li va dir que havia plegat la persona que els hi feia els acudits i que si ho volia fer ell, ell va acceptar el repte i ja porta 43 anys fent-ho.
Ens comenta que els acudits fan gracia quan no toques el tema que a tu t’afecta i que abans els tenia de passar per censura, però a ell no n’hi van censurar cap, tot i que no et podies posar ni amb l’exercit, el rei o l’església.
Don Edi està fent un diccionari Africà – Català i ens ha fet un avanç de diferents paraules explicant el significat de cada una i em pogut constatar la seva afecció a crear paraules amb segones intencions.
A tancat la seva intervenció explicant uns quants acudits de manera que la vetllada ha estat força distreta, arrencant les rialles de tots els assistents i fent-los passar una estona molt divertida.
El nostre president Jaume Suana al acabar li ha agraït la seva presencia i li ha ofert un petit detall del nostre club. Igualment ha saludat a un rotari que ha vingut aquesta nit al sopar i que es del Rotary Imsming de Rose Albe, districte 1790 de França i també ha aprofitat per fer un intercanvi intercanvi de banderins.
Arxivat a Activitats, Conferencies, rotary | Etiquetes: Don Edi, Eduard Torres, Rotary Club de Terrassa, Rotary Imsming de Rose Albe
Un grup de quinze persones del Rotary Club de Terrassa hem realitzat una visita a Mossèn Pauses, actual rector de la Parròquia de Sitges. Hem arribat a la blanca Subur a les 11 d’un mati emboirat i fred i hem anat a prendre quelcom calent a una terrassa de la platja de Sant Sebastià, mentre repartíem un full amb Una breu Història de Sitges.
A ¾ de 12 hem anat cap al Cau Ferrat per fer una visita guiada. Cal indicar que hem tingut una guia excepcional que ens ha permès gaudir d’unes explicacions i una simpatia que ha fet molt agradable la visita. Si mai hi aneu pregunteu per l’Anna Viadel, val la pena. Del Cau Ferrat destacar la immensa figura que representa per l’eclosió del 
Modernisme a Catalunya d’en Santiago Rossinyol. Un personatge que potser no el coneixem prou bé i que amb aquesta visita el pots apreciar amb totes les seves facetes de bohemi, transgressor, amant de les arts i dels amics i impulsor de la modernització d’un país que veia d’uns anys foscos.
Imagineu quina petjada va deixar a Sitges que des del dia de la seva mort al Cau Ferrat, que era la seva casa, mai ha deixat de rebre un ram de flors fresques 
(hi ha una associació de més de 2000 dones que s’encarreguen de fer-ho possible) i hi ha dies que de rams en reben més de quatre.
Desprès hem visitat la planta superior de la casa on es poden apreciar els dos Grecos que va aconseguir comprar a França i tanta il·lusió li van fer (observeu especialment la cara de la verge) i també la seva col·lecció de forja (demaneu que us expliquin el detall de dos picaportes que hi ha a la col·lecció i que eren els que ell més s’estimava).
Acabada la visita al Cau Ferrat hem passat per la casa Rocamora per accedir al Museu Maricel on es pot gaudir d’una interessant col·lecció d’obres que van des del romànic a la pintura contemporània. Destaquem la mare de deu de Sant Miquel del Fai, les pintures romàniques d’una església aragonesa, les pintures murals d’en Sert i els quadres de l’escola Luminística de Sitges, tot i que a mi m’ha impactat el retrat d’una nena fet per 
la Lola Anglada.
Hem acabat la visita, desprès de gaudir dels miradors que donen a mar amb estàtues d’en Llimona i d’altres, a prop de les 12 i hem anat a la rectoria per dirigir-nos al Passeig Marítim per dinar al Restaurant Mare Nostrum, on hem menjat molt bé i em gaudit d’un arròs Peralada amb la companyia d’en Mossèn Pauses.
Finalitzat el dinar amb una copeta de Malvasia de Sitges hem tornat a la rectoria per fer una visita a les seves instal·lacions. En Pauses ha musealitzat totes les seves estàncies i dona goig de veure amb quina pulcritud ho té tot. Destaquem el seu despatx privat amb una profusió de llibres i records en que la seva etapa terrassenca hi queda ben patent.
De la rectoria hem passat a l’església que amb la seva mà s’ha transformat en un altre museu. Miraculosament salvats de la guerra civil es poden apreciar una gran quantitat de retaules barrocs (destacable el del Roser) i una menció especial a l’orgue que és absolutament espectacular i del que n’hem pogut gaudir ja que l’organista ens 
ha tocat una peça. Hem seguit la visita per les estàncies superiors de l’església on també s’han convertit en museu visitable.
La visita en total quasi ha durat un parell d’hores ja que hi ha molt a veure i finalment hem tornat a l’entrada de la rectoria per acomiadar-nos i tornar a casa una mica cansats d’un a jornada realment esgotadora de tantes sorpreses.
Arxivat a Activitats, rotary, Sortides | Etiquetes: Anna Viadel, Cau Ferrat, Lola Anglada, Malvasia, Mossèn Pauses, Museu Maricel, Restaurant Mare Nostrum, Santiago Rossinyol, Sert
El proper convidat pel plenari del Rotary Club de Terrassa del dimarts 24 de febrer és el dibuixant i humorista Don EDI.
La seva conferència porta per títol “L’humor” i promet fer nos-ho passar molt bé.
Don EDI que és en realitat Eduard Torres, que va canviar l’any 2013 el nom de Sr. EDI per el de Don EDI, va neixer a Terrassa l’any 1944 i porta més de 40 anys fent caricatures i dibuixant acudits. El 7 de setembre de 1972 el Diari de Terrassa va publicar el seus dos primers acudits i des de llavors no ho ha deixat de fer mai.
L’EDI 
no només fa acudits gràfics ja que a ell li agrada l’humor en tots els àmbits i en aquest sentit també son famosos els seus acudits sobre paraules, a l’estil que feia l’entranyable Coll. Per exemple: ANESTESIA, significa la filla petita del Zar Romanov dormida, o un “CALCULO RENAL” que significa comptar els rens que hi ha a Lapònia. I tampoc us perdeu la cuina de L’EDIÑANO que explica amb humor els ingredients d’una recepta. com les “SARDANES DE SANTURCE” o la “CARN ESTAFADA”.
Arxivat a Activitats, Conferencies, rotary | Etiquetes: Don Edi, Eduard Torres, Rotary Club de Terrassa
El IES Can Jofresa amb el grup anomenat The Lego Stones s’ha classificat per la final espanyola de la competició de robòtica educativa First Lego League al quedar entre els 3 finalistes de la competició FLL Barcelona celebrada el 14 de febrer de 2015 a Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) de Barcelona. En aquest torneig classificatori de l’àrea metropolitana de Barcelona hi han participat 63 grups de més de 30 escoles.
FIRST (For Inspiration and Recognition Science and Tecnology), inspira els joves a descobrir la passió per l ciència, la tecnologia i les matemàtiques mitjançant programes basats en robòtica. El partner estatal és la Fundació Scentia i en aquesta edició hi participen més de 250.000 nois i noies de 80 països de tot el món. Els grups estan composats per grups de 3 a 10 participants de 10 a 16 anys amb un entrenador i tenen 12 setmanes per resoldre un repte mitjançant un robot que ells han de construir i fer una presentació sobre un Projecte Científic amb un tema ral que canvia en cada edició.
The Lego Stones està composat per nois i noies de 16 anys de segon d’ESO i en la competició han estat recolzats pel seu professor de tecnologia, en Gabriel Blanes. El IES Can Jofresa ha participat aquest any amb 3 grups.
La competició consta de dues parts: en la primera han de superar un repte amb un robot construït per ells i que ha d’aconseguir realitzar un seguit de proves de forma correcte dins un circuit igual per a tots els grups participants. La segona part consisteix en fer una presentació mitjançant peces de Lego d’un Projecte Científic que canvia cada any i que té com a objectiu que, davant d’un Problema Real, es proposin solucions innovadores. El tema escollit per aquesta edició ha estat dedicat a resoldre Problemes Socials.
El títol del seu Projecte és “Eines i recursos per a la integració social dels infants” i l’objectiu del seu treball és difondre la importància d’una bona cohesió entre nens i nenes, indiferentment del sexe, la raça… i per treballar-ho han creat diversos espais online, dos contes infantils (7-9anys) i un stop-motion amb peces de Lego, amb l’objectiu de difondre la importància d’una bona integració social pel futur del nen/a.
Els contes expliquen la història d’un nen petit, els pares del qual sempre estan discutint. Un dia somia que els seus pares estan bé i que van amb ell al parc d’atraccions, però es desperta quan sent els crits dels seus pares. Aquest conte té un missatge al darrere que va dirigit als pares: els pares sou els que voleu que els fills siguem feliços, i les discussions contínues, el mal ambient… Poden fer que el vostre fill se senti malament i infeliç. El segon conte intenta reflectir com pot afectar, al mateix infant, les discussions contínues dels seus pares en l’àmbit escolar, fins al punt de patir fracàs escolar i quedar aïllat. Volem també enviar un missatge als mestres: no deixeu que un nen es quedi aïllat de petit, perquè de gran tindrà més possibilitats de tenir problemes d’integració. L’stop-motion explica, també, la història d’un nen amb problemes socials. Hi ha dues fases: la part dolenta (on els personatges actuen negativament respecte a l’infant), i la part bona (on els personatges ajuden al nen a integrar-se).
Per poder participar en la FLL el Grup tenia que comptar amb un Patrocinador i en aquest cas ho ha estat el Rotary Club de Terrassa que de seguida que es va assabentar que aquests nois volien promoure amb el seu projecte aquest valors socials els va donar el seu suport. El Rotary Club de Terrassa vol recordar a totes els Grups de Joves de la ciutat que tinguin interessos en Aspectes Socials que cada any poden participar en el seu projecte “Joves per Terrassa” i que les bases per participar-hi les poden trobar al seu blog.
Segons el professor de tecnologia Gabriel Blanes, “el fet de participar en aquest tipus de projectes i la seva integració al currículum possibilita l’aplicació d’una metodologia d’aprenentatge molt més significativa i motivadora per als alumnes, a la vegada que permet deixar de banda el tractament compartimentat i reduccionista del coneixement propi de l’actual sistema educatiu, afavorint un enfocament més interdisciplinar dels problemes o projectes que afronten els alumnes“.
Segons els membres del grup The Lego Stones, “ha estat una experiència molt enriquidora tant a nivell personal com professional. Hem pogut expressar el nostre talent de manera lliure i compartir experiències amb altres persones. Estem molt agraïts per la oportunitat que sens ha brindat i ara ja estem treballant per trobar més patrocini per ajudar a pagar el viatge a Tenerife”.
El projecte disposa de diversos espais on-line, com la plana web www.thelegostones.wix.com/thelegostones, una pàgina a facebook www.facebook.com/legostones i un espai a twitter www.twitter.com/thelegostones
Avui hem començat deixant uns cotxes a l’aparcament del camí Moliner i la resta hem pujat fins l’aparcament dels dipòsits, just o comença el camí del monjos a la Mola, tot i que nosaltres hem agafat el camí que queda més a la dreta i que va en direcció a la zona dels Plecs del Llibre.
Desprès d’una forta pujada hem arribat al collet del Malpàs i d’aquí, rodejant el Gurugú per la seva dreta, hem agafat un camí que porta a una pista que de baixada ens ha portat fins a la zona del Coll de Grua. 
Aquí hem agafat un camí planer que surt a mà esquerra i que s’anomena camí moliner, per ser el que feien servir els pagesos de la contrada per portar el blat als molins del riu Ripoll i fer-ne farina.
El camí travessa bonics alzinars i de cop trobem a mà esquerra un antic abeurador anomenat el Gorg del General, que quasi bé sempre es ple d’aigua. El camí ofereix unes boniques vistes de la Castellassa de Can Torres i de la zona de Castellar i va resseguint uns penya-segats fins que arribem a una zona de rocam on, al costat d’un vell tronc, hem trobat l’anomenada Falsa Font de les Mosques que avui estava ben seca.
El camí és planer de bon fer i en el proper rocam ens hem parat per esmorzar. Un cops tips hem seguit fins que el camí fa una forta giragonsa a mà dreta i baixa sobtadament. Desprès d’un rocam ens endinsem en un bosc d’alzines i veiem a mà dreta uns padrons que ens marquen les traces d’un camí poc marcat. 
Cal recordar aquest punt ja que si bé d’entrada no l’agafarem a la tornada si que ho farem. Nosaltres hem seguit pel camí principal que ens ha portat fins al Coll Llarg on es pot observar unes vistes extraordinàries tant de la Castellassa de Can Torres com de la zona de la Castellassa del Dalmau. Tornem enrere pel mateix camí fins a trobar els padrons que ara ens queden a l’esquerra. Cal seguir però amb compte ja que arriba un moment que cal desviar-nos a mà dreta i agafar una forta baixada que ens porta en una zona plena d’esbarzers i aritjols. Aquí cal inventar-se una mica el camí i mirar de tirar sempre a la nostra dreta per arribar a l’entrada de la desconeguda Balma del Sot de la Carda.
La Balma és fantàstica i ofereix aixopluc pe una bona colla. A una de les parets podreu observar que hi ha crescut una figuera i veureu que es tracta d’una balma obrada que, segons sembla, va ser habitada en l’època de la postguerra civil. Al fons de la balma hi ha una petita bassa que recull les filtracions d’aigua i que es coneix per la Font de les Mosques, tot i que normalment està seca.
Un cop feta la visita hem tornat enrere fins al camí i de nou resseguint les passes anteriors hem arribat fins al Coll de Grua. Un cop arribats a la pista hem baixat unes passes per agafar un camí a mà dreta que ens porta de nou a una pista que porta de nou el nom de Camí Moliner. El seguim a mà dreta fins que arribem a una bifurcació, on de nou prenem la pista de la dreta que, ara si, ens porta a l’aparcament del Camí Moliner.
Rotary Club de Terrassa 
Comentaris rebuts