Rotary Club de Terrassa

Tamara Djermanovich

El dia 25 hem tingut una conferència a càrrec de la professora Tamara Djermanovic sobre el “Conflicte del Caucas”. Ja són més de 1.500 els morts en l’enfrontament entre Rússia i Geòrgia, nació aliada d’Estats Units, pel culpa del control de la mínima província d’Osètia del Sud. Aquest conflicte amenaça la pau de tota la regió del Caucas i corre el perill que s’estengui a les nacions veïnes.

La Doctora Djermanovic va néixer a Belgrad, 1965. És llicenciada en Literatura Comparada i Teoria de la Literatura per la Universitat de Belgrad i Doctora per la Universitat Pompeu Fabra. Des del 1996 és investigadora en el Departament d’Humanitats d’aquesta universitat.

La conferencia s’ha iniciat amb una cita de Tolstoi que ha servit per remarcar la visió que han tingut i encara tenen els russos sobre la regió del Caucas.

Diu Tolstoi en una carta publicada a Tifflis el 23 de desembre de 1851 “estoy dispuesto a contribuir en el exterminio de los asiáticos” i dels georgians diu “ no se distinguen precisamente por su inteligencia”.

Per entendre aquest tipus d’opinions ens hem de remetre a la historia de Rússia situant-nos al segle XIX, en que l’imperi rus amb el tsar al capdavant s’apodera d’aquests territoris que estaven sota el domini de l’imperi otomà, fet que provoca una creixent animadversió d’aquests habitants cap al nou invasor que, a més, els menysvalora i fins i tot són utilitzats, anys més tard, per portar-hi els exiliats de les primeres purgues soviètiques (més tard ho ferien amb Sibèria).

Aquesta regió del Caucas del Sud compresa per Osètia del Sud, Geòrgia i Txetxènia, és una zona molt exòtica, amb unes dones d’una gran bellesa i amb una majoria formada per cristians ortodoxes, fet que situa el conflicte fora de les bases purament religioses.

Però abans de la conquesta que passava a la zona?

A l’època medieval la zona era habitada per múltiples pobles (en bona part descendents dels Alans) que van sofrir des del S. XIII al XVI les invasions dels tàrtars i dels mongols que venien de la zona asiàtica i posteriorment de l’imperi otomà cap al S. XV que van introduir els seus elements propis en la cultura de la regió, però no en les creences religioses. Durant els S. XVI al XIX els cristians ortodoxes de la zona lluiten en contra del domini otomà fins que són envaïts pels russos i passa la lluita a canviar de bàndol, de tal manera que en aquests territoris als nens petits ja creixen amb l’odi als invasors de la seva terra degut a que porten molts anys en un estat permanent de lluita.

L’any 1922 Geòrgia es una regió integrada a la República Soviètica i la part d’Osètia del Sud forma part com a regió autònoma de Geòrgia i això segueix així fins el 1991 en que Geòrgia assoleix la plena autonomia i aboleix el caràcter autònom d’Osètia. Just en aquell moment els osetians comencen la lluita contra Geòrgia i es declaren curiosament pro-soviètics, fins arribar al 2008 en que decideixen declarar unilateralment la seva independència amb el clar suport de Rússia, que hi veu una oportunitat de fer pagar els plats trencats a l’estat de Geòrgia que té el suport d’Estats Units. Curiosament tot el contrari del que va passar amb el cas de Kosovo.

Així podrem arribar a comprendre que el conflicte es tracta més d’un ajustament de comptes entre les gran potencies amb una dosis de gran hipocresia que fa que qui pateixi de veritat sigui la població civil més desvalguda.

Els russos i el mateix Putin utilitzen el conflicte en benefici propi i utilitzant el seu discurs messiànic fan veure que el la resta del món els qui els ataquen i com que els russos han cregut sempre que aquests territoris són seus es creuen amb el deure d’intervenir quan creuen que ho han de fer.

Tamara opina que “el futur que els espera és poc optimista, primer va ser el conflicte amb txetxènia, ara amb Geòrgia i Osètia del Sud i demà ves a saber amb qui. Putin és un dirigent absolutista i decidirà sense remordiments el que li sembli amb el beneplàcit dels russos. Això provoca una sensació de fatalisme que fa quer sembli que no hi ha rés a fer i si a més hi sumem la corrupció soviètica, la desprotecció civil, la impunitat jurídica i el trist paper d’una església molt manipuladora i propera al poder pels seus lligams de l’època soviètica veurem que és un conflicte de molt difícil solució on a més el diàleg es totalment inexistent”.

Aqui podeu veure una ampliació escrita per la Dra. Tamara Djermanovic “articulo-t.djermanovic”