La Tessa Julià Dinarès ens va obsequiar amb una bonica xerrada a l’entorn de la seva novel·la “el cosidor d’errades“, una obra que ella mateixa diu que és difícil d’encasellar ja que si be es pot considerar costumbrista, per les seves continues referències a la Terrassa tèxtil dels anys 60 i 70, també es pot considerar una novel·la psicològica per l’acurat retrat que fa del seu protagonista i la relació materno filial present en tot moment.
El protagonista és en Josep Jordà, fill d’una família terrassenca vinculada a una indústria tèxtil que poc a poc a anat desapareixent de l’actual ciutat. A les riuades del 62 
el pare mor per salvar una companya i deixa una vídua amargada i ressentida contra la vida, els rics i els empresaris, i que tira endavant el fill cosint errades a casa per a la mateixa fàbrica. És així com en Josep creix en una llar trista, fosca i humida, amb els escarabats com a joguines. I amés com a únic referent la seva mare que té com a màxima aspiració que ell arribi a ser majordom de sala o encarregat d’una fàbrica. Però en Josep és més ambiciós i a l’adolescència ja es busca feina pel seu compte en una gestoria on comença a prosperar, fet que alimenta la seva oculta ambició d’arribar algun dia ser algú important a nivell de la ciutat. Fita que vol aconseguir dirigint el Cercle, una entitat terrassenca dedicada a la promoció de les arts i que clarament està inspirada amb els Amics de les Arts, tal i com ha explicat la Tessa i de la qual ella mateixa n’és sòcia i membre activa des de fa molts anys.
Aquesta és la primera novel·la per a adults de la Tessa, que si be va néixer a Matadepera resideix a Terrassa des que era petita, tot i que amb anterioritat ja havia publicat diversos llibres sobre educació i dues novel·les per a nens: Em vaig casar amb els meus pares i Un secret a les butxaques. Segons l’autora, quan va començar a escriure aquesta novel·la volia fer un retrat d’una entitat cultural: què és, com funciona, quins objectius té, l’ambient que s’hi viu,partint de les seves pròpies experiències, però en Josep, el protagonista, va anar prenent força i el llibre es va acabar convertint-se en la seva història.
La Tessa, en la part del debat, ha explicat que les cosidores d’errades eren les dones que repassaven les peces que sortien del teler. Moltes tenien errades, com una enganxada o borra adherida, i elles ho arreglaven. N’hi havia que treballaven a la mateixa fàbrica, però la majoria eren vídues o mares amb fills petits i ho feien des de casa,com la mateixa mare del protagonista.
A la pregunta de perquè porta aquest títol quan els homes no cosien errades, ens ha explicat que el que el Josep pretén és cosir les errades de la seva vida i que el títol només s’entén cap al final de la història. El Josep aspira a un futur millor del que pretén la seva mare, té moltes ambicions, i no només en l’àmbit laboral, sinó que aspira a ser algú a la ciutat. Ho necessita, i s’esforça molt per aconseguir-ho, tot i que no té massa traça.
Cal destacar la presencia en la presentació de l’obra del President actual dels Amics de les Arts Sr. Casjoana, que ha explicat la importància d’aquesta entitat en al vida cultural de la ciutat i ens ha regalat diverses anècdotes, com la del dia en que varen sofrir uns trets 
que encara avui es poden veure en una de les obres pictòriques exposades en la seva seu.
Al final el president del Rotary Terrassa, en Jaume Suana, li ha agraït la seva presencia amb uns llibres,mentre ella accedia a signar la seva obra als assistents. Agraïm també la presencia del seu marit al sopar.
Rotary Club de Terrassa 
Comentaris rebuts