En Josep Puy, Doctor i Professor d’Història Contemporània a la UAB i President de l’Ateneu de Terrassa, va realitzar en el transcurs del sopar del nostre Club una conferència sobre el Salisme a Terrassa.
Va començar indicant que el cas del Salisme i del seu impulsor, l’Alfons Sala i Argemí (1863-1945) és únic a tot Catalunya, degut en part a la seva llarga trajectòria política amb 30 anys de diputat i també a la seva influència tant gran en tots els pobles de la Comarca.
El Salisme és un fenòmen polièdric i singular, sorgit dins d’un àmbit comarcal i en el que intervenen un gran cúmul de circumstancies socials, econòmiques i politiques que conformen aquest model de caciquisme tan especial. Es tracta d’un sistema amb una gran capacitat d’adaptació als temps que van succeint-se, des de principis dels anys 20 passant per la postguerra i arribant la seva influencia fins els anys 70. El discurs d’aquest moviment és clarament endogàmic, ja que sempre són les mateixes persones les que es reparteixen els càrrecs influents a la ciutat i a la vegada és molt paternalista, prudent i protector de cara als ciutadans que li atorguen els seus vots, moltes vegades a canvi de favors que han rebut de forma directa o indirecta.
Alfons Sala és un polític i a la vegada un industrial, declaradament monàrquic, pro espanyolista i declarat anti catalanista. És fidel a lo que creu i no canvia mai de discurs. La Fidelitat a Primo de Rivera el porta a presidir la Mancomunitat, la fidelitat al Franquisme el decep ja que espera la reintegració monàrquica, però es especialment fidel als seus, i això el fa molt particular, tot i que la seva forma de fer política la podem considerar una herència del seu predecessor, en Vallhonrat.
La clau de l’èxit està en que aquesta endogàmia se sap actualitzar i adaptar en cada període electoral, de manera que cada vegada es capaç de guanyar-les tot i que no sempre utilitzant un joc net. En aquells anys són prou famoses les tupinades en pobles del districte com Rellinars i Ullastrell on arriben a votar més persones que els habitants censats. També és cèlebre la “partida de la porra” que amb amenaces aconseguien el canvi de vot dels pobres electors.
En Josep Puy destaca de l’Alfons Sala l’aportació a la ciutat de Terrassa de l’Escola Industrial i el fet d’haver situat Terrassa a Madrid i haver aconseguit importants ajudes per els industrials d’aquells anys, encara que aquestes ajudes anessin en contra dels interessos dels obrers.
Finalment lliura als assistents uns documents facsímils i un vídeo on es pot veure l’enterrament del Comte d’Egara (títol que va rebre de mans d’Alfons XIII, amic personal seu) i que ha estat l’acte més multitudinari a Terrassa abans de la democràcia.
Més informació a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_Sala
Comentaris rebuts