Enviat per: SRC | 9 Abril, 2018

En record del 75 aniversari del Petit Príncep


El Rotary Club de Terrassa va inaugurar l’escultura dedicada al Petit Príncep de Terrassa l’any 2012 i ha cregut sempre que els valors que transmet aquest llibre són universals i que cal tenir-los molt presents en el nostre dia a dia i per aquet motiu vol compartir amb vosaltres un dels capítols més importants del llibre. I ho fem també en conmemoració de que el dia 6 d’abril es va celebrar el 75è aniversari de la seva publicació.

Capítol XXI del Petit Príncep:

Aleshores va ser quan va aparèixer la guineu.

– Bon dia —va dir la guineu.

– Bon dia —va respondre educadament el petit príncep, que es va girar, però no va veure res.

– Sóc aquí —va dir la veu—, sota la pomera…

– Qui ets? —va dir el petit príncep—. Ets molt bonica…

– Sóc una guineu —va dir la guineu.

– Vine a jugar amb mi —li va proposar el petit príncep—. Estic tan trist…

– No puc jugar amb tu —va dir la guineu—. No estic domesticada.

– Ah!, perdona —va fer el petit príncep.

Però després va reflexionar i va afegir:

– Què vol dir “domesticar”?

– Tu no ets d’aquí —va dir la guineu—, què busques?

– Busco els homes —va dir el petit príncep —. Què vol dir “domesticar”?

– Els homes —va dir la guineu—, tenen escopetes i cacen. És molt empipador. També crien gallines. És l’única cosa interessant que fan. Busques gallines?

– No —va dir el petit príncep—. Busco amics. Què vol dir “domesticar”?

– És una cosa massa oblidada —va dir la guineu—. Vol dir “crear lligams”…

– Crear lligams?

– És clar —va dir la guineu—. Per mi, de moment només ets un nen igual que cent mil altres nens. I no et necessito. I tu tampoc no em necessites.

Per tu només sóc una guineu igual que cent mil altres guineus. 

Però, si em domestiques, ens necessitarem l’un a l’altre.

Per mi seràs únic al món. Per tu, jo seré única al món…

– Ja ho començo a entendre —va dir el petit príncep—. Hi ha una flor… em penso que m’ha domesticat…

– Pot ser —va dir la guineu—. A la Terra s’hi veuen tota mena de coses…

– Oh!, no és pas a la Terra —va dir el petit príncep. La guineu va semblar molt intrigada:

– En un altre planeta?

– Sí.

– Hi ha caçadors, en aquest planeta?

– No.

– És interessant això! I gallines?

– No.

– No hi ha res perfecte —va sospirar la guineu. Però la guineu va tornar a la seva idea:

– Duc una vida monòtona. Caço gallines, els homes em cacen. Totes les gallines s’assemblen, i tots els homes s’assemblen. Per això m’avorreixo una mica.

Però, si em domestiques, la meva vida serà com si li toqués el sol.

Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan amagar sota terra.

El teu pas em cridarà fora del cau, com una música. I a més, mira! Veus, allà baix, els camps de blat? Jo no menjo pa. Per mi el blat és inútil. Els camps de blat no em recorden res. I això és ben trist!

Però tu tens els cabells de color d’or. Aleshores serà meravellós quan m’hauràs domesticat! El blat, que és daurat, em farà pensar en tu. I m’agradarà el soroll del vent entre el blat…

La guineu va callar i va mirar una bona estona el petit príncep:

– Si us plau… domestica’m! —va dir.

– D’acord —va respondre el petit príncep—, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.

– Només es coneixen les coses que es domestiquen —va dir la guineu—. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren coses fetes als comerciants. Però com que no hi ha comerciants d’amics, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m!

– Què s’ha de fer? —va dir el petit príncep.

– S’ha de ser molt pacient —va respondre la guineu. Per començar t’asseuràs una mica lluny de mi, així, a l’herba. Jo et miraré de reüll i tu no diràs res. 

El llenguatge és una font de malentesos. Però cada dia et podràs asseure una mica més a prop…

L’endemà el petit príncep va tornar.

– Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora —va dir la guineu—. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç. A mida que anirà passant l’hora, cada cop em sentiré més feliç. A les quatre, ja m’agitaré i m’inquietaré; descobriré el preu de la felicitat!

Però si véns a qualsevol hora, no sabré mai quan m’he de preparar el cor… Calen ritus.

– Què és un ritu? —va dir el petit príncep.

– També és una cosa massa oblidada —va dir la guineu—. És el que fa que un dia sigui diferent dels altres dies, una hora, de les altres hores.

Hi ha un ritu, per exemple, entre els meus caçadors. El dijous ballen amb les noies del poble. Per això el dijous és un dia meravellós! Me’n vaig a passejar fins a la vinya. Si els caçadors ballessin quan volguessin, tots els dies s’assemblarien i jo no tindria mai vacances.

Així doncs, el petit príncep va domesticar la guineu. I quan es va acostar l’hora d’anar-se’n:

– Ai! —va dir la guineu— … Ara ploraré.

– És culpa teva —va dir el petit príncep—, jo no et volia cap mal, però tu has demanat que et domestiqués…

– És clar que sí —va dir la guineu.

– Però ara ploraràs! —va dir el petit príncep.

– És clar que sí —va dir la guineu.

– Així no hi surts guanyant res!

– Hi surto guanyant —va dir la guineu—, pel color del blat. Després va afegir:
– Torna a veure les roses. Entendràs que la teva és única al món. Després vine a dir-me adéu i et regalaré un secret.

El petit príncep va anar a veure les roses.

– No us assembleu gens a la meva rosa, encara no sou res —els va dir—. 

No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil d’altres.

Però ens hem fet amics i ara és única al món.

I les roses estaven incòmodes.

– Sou boniques, però esteu buides —va continuar dient—. No es pot morir per vosaltres.

És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la meva rosa és com vosaltres.

Però ella sola és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè es la que he posat sota la campana. Perquè és la que protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues (menys dues o tres per les papallones). Perquè és la que escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar.

Perquè és la meva rosa.

I va tornar amb la guineu:

– Adéu —li va dir…

– Adéu —va dir la guineu—. Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.

– L’essencial és invisible als ulls —va repetir el petit príncep, per recordar-se’n.

– És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.

– És el temps que he perdut amb la rosa… —va fer el petit príncep, per recordar-se’n.

– Els homes han oblidat aquesta veritat —va dir la guineu—. Tu no l’has d’oblidar. 

Et fas responsable per sempre d’allò que has domesticat. Ets responsable de la teva rosa…

– Sóc responsable de la meva rosa… —va repetir el petit príncep, per recordar-se’n.

Rotary Club de Terrassa en el 75è aniversari del Petit Príncep


“En reconeixement a les millors accions i projectes solidaris realitzats per grups de joves”

El Rotary Club de Terrassa ha obert el termini de participació de projectes al Premi Joves x Terrassa fins el 20 de maig de 2018 i gràcies al nou patrocinador que des d’aquest any s’incorpora al Premi, l’Obra Social “La Caixa”, la quantitat s’amplia fins els 5.000 €

Des de fa 20 anys, aquest és un del premis més importants que es dona a Terrassa a entitats que treballen en accions solidàries, des de la perspectiva de donar ajut i suport als projectes de joves compromesos en finalitats socials.

Formulari per Participar:

Aquí podeu complimentar el formulari de participació 2018.

Àrees en que es pot participar:

Els projectes, presentats per joves entre 18 i 35 anys, poden adreçar-se a aspectes de civisme; tasques d’atenció a la gent gran, als infants, malalts, discapacitats i drogodependents; formació i orientació dels infants i joves, treball en centres d’esplai, escoltisme o esport; millora d’aspectes del medi ambient; integració socials d’immigrants o de persones en risc d’exclusió social, etc.

Es valorarà especialment les tasques de caire solidari i en les que predomini el servei i l’altruisme desinteressat vers als més necessitats.

Organitzador de la 20ena edició del Premi Joves x Terrassa:nou-logo-joves-x-terrassa-01

El Rotary Club de Terrassa està format per homes i dones de Terrassa i la seva comarca que, a part de participar en les activitats de Rotary Internacional, treballen pel benestar, la solidaritat i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans a casa nostra.

Podeu consultar les Bases del Premi a: https://rotaryterrassa.wordpress.com/joves/

Enviat per: SRC | 26 Març, 2018

Bona Setmana Santa


Des del Rotary de Terrassa us volem desitjar que passeu una bona Setmana Santa, mentre desitgem als companys del Club que estan de viatge a la Índia per visitar l’església que el club va inaugurar a Anantapur que tinguin un bon viatge.

I també us desitgem que gaudiu d’un bon dia de Pasqua amb la família.

Enviat per: SRC | 21 Març, 2018

Excursió als pantans de les Refardes i les Solanes


Hem sortit de Matadepera acompanyats per dues amigues del Rotary Club de Sant Cugat per la carretera de Talamanca, tot passant el coll d’estenalles per baixar en direcció a Talamanca fins al quilòmetre 19,1, on hem agafat el trencall que trobem a mà dreta i que ens porta per una pista de terra fins a la Masia de La Vall.

Hem seguit per la pista que passa pel costat de la casa i que és prou ample i en bon estat fins que hem arribat al coll conegut com a Creu Gener on hem deixat els vehicles.

Aquí hem començat l’excursió a peu ara baixant per la mateixa pista fins que hem arribat a una zona planera al costat del Torrent de la font del Jueu. Sense deixar la pista hem arribat a una bifurcació al costat d’un gran camp de conreu i que després agafarem per continuar la ruta.

Nosaltres hem seguit recte deixant el camp de conreu a la nostra esquerra fins que de nou trobem una bifurcació. En aquest punt hem d’observar un corriol a mà dreta que en poques passes ens porta al mur del pantà de les Refardes.

A la vorera del camí ens hem parat a esmorzar tot aprofitant el solet que hi feia. Destaquem una mena de coca anomenada Belgues amb la que el Joaquim i la seva muller ens han obsequiat. Ara hem desfet el camí de la pista fins a trobar l’anterior bifurcació que ara hem prés a mà esquerra, tot travessant el torrent que portava força aigua.

Un cop a l’altra banda hem agafat el camí que quedava més a la dreta i què, tot i ser ample, està ple de plantes que poc a poc se l’estant menjant. El camí no és gens perdedor i et porta fins al mur del pantà de les Solanes que és força més gran que l’anterior.

Aquí hem passat per sobre el mur de contenció que és prou ample i esta protegit per baranes de ferro per travessar fins a l’altra riba on hem trobat un caminet que puja cap a la masia de Les Solanes. Tant la masia com els camps que la rodegen estan molt ben arreglats. Nosaltres ens hem desviat a l’esquerra de la masia per rodejar-la i anar a cercar una pista que permet arribar-hi amb cotxe. Aquí hem observat que la pista va una pronunciada corba que nosaltres ens l’hem saltada fent una mica de camp a través fins a retrobar la pista en direcció a Mura.

Aquesta pista ens ha portat de nou a la bifurcació indicada abans i d’aquí hem agafat de nou la pista que havíem baixat al principi de l’excursió per ara pujar-la fins a Creu Gener, on havíem deixat els vehicles per retornar a casa. De tornada indicar que ens aturat a la masia de la Vall per visitar la font de Montserrat i la bassa de la casa que cada vegada presenta un estat més ruinós.

         

Enviat per: SRC | 20 Març, 2018

Finalització del curs d’Art 2018


Donem per finalitzada l’edició del Curs d’Art d’aquest curs 2018 i us mostrem algunes fotos de la darrera jornada i de la petita festa de comiat que es va fer entre els assistents.

Aprofitem aquest post per fer una agraïment especial a l’Àngel Morillas i al Cub del Mar que aquest any vovament ens ha cedit la seva seu.

   

 


El Rotary de Terrassa ha tingut, aquests dimarts 13 de març, com a convidada a la Bibiana Ballbé, periodista catalana especialitzada en cultura i creativitat.

  • La Bibiana Ballbé ha estat presentadora de TV i ha participat en diversos programes d’èxit com Silenci, Noche sin tregua, Ànima, Bestiari Il.lustrat, Visto lo visto TV, Etiquetats o Caràcter, entre d’altres.
  • El gener del 2013 va fundar B*World, una productora especialitzada en continguts creatius. I actualment treballa en el seu projecte “The Creative Net”.

La Bibiana comença indicant que la creativitat és un procés a mig camí entre la imaginació i la innovació i que en la seva activitat professional s’ha centrat sempre en la detecció del talent jove emergent ja que es una font de noves visions i una oportunitat de conèixer i donar a conèixer gent jove creativa.

Per això amb d’altres companys va fundar “The Creative Net” (http://thecreative.net/), una plataforma digital de professions creatives, una mena de linkedin de la creativitat. 15 persones hi estan vinculades per donar suport a una comunitat de 7,5 milions de persones que ja en formen part. A més en aquesta plataforma s’hi poden trobar 54.250 entrevistes que ajuden a conèixer millor tant els perfils com les capacitats dels seus membres més destacats.

El projecte inicial va començar detectant 150 personalitats del món de la creativitat i fent que cadascun d’ells aportés 10 contactes nous i així es va anar teixint aquesta gran xarxa social de networking. En la plataforma també hi podem trobar un mitja propi de comunicació i una agencia per oferir solucions al mercat aprofitant la gent que en forma part de la mateixa.

Entrant ja en el concepte de la Creativitat i les seves claus, la Bibiana explica que quan som més petits és quan som més creatius ja que els nens no tenen la por que tenim els adults a equivocar-nos. En ser més o menys creatius la genètica hi te poca importància, el que més influeix és l’educació, la motivació, l’entorn i en gran mesura la PASSIÓ que hi posem. La Bibiana Ballbé diu que la Creativitat provoca que trenquem motlles, que puguem atrevir-nos a fer bogeries i ens recomana que passem de les idees a l’acció. Inventar noves coses genera la genialitat i ajuda a transformar la manera en que vivim.

La Bibiana defensa el Caos perquè diu que ens ajuda a provocar canvis i afirma que ella mateixa cada dia procura parlar amb una persona nova i anar a un lloc nou i que això l’ajuda a provocar la Serendipia, tot afirmant que la Creativitat és igual a Diversitat i per demostrar un dels seus principis demana als assistents que s’aixequin i canviïn de lloc i després que observin quins no els ha costat gens de canviar i qui no s’ha mogut del seu lloc.

Insisteix en que tots podem ser creatius ja que només és qüestió de pràctica i aquesta es pot aprendre. I ens recomana que descobrim els nostres talents i els potenciem, ja que això ens portarà llibertat i alhora ens ajudarà a ser més creatius. La Bibiana insisteix en que no existeix un únic procés creatiu i que tothom ha de cercar el que li vagi millor. En el decurs de la seva intervenció dona varies dades de mercat i entre elles destaquem que el 60% dels CEO actualment valoren la Creativitat per sobre d’altres capacitats alhora de contractar una persona.

Sobre el futur la Bibiana ens explica que hi haurà una hieprconexió ja que tot es fon i es retroalimenta, una hiperinteraxió en que es canviarà el rol del creador i el de l’espectador ja que ambdós podran ser co-creadors, existiran hiperformats i la hiperviralitat és la que ens ajudarà a tenir una visió de l’èxit de tot allò que fem.

I finalitza la seva intervenció donant-nos 10 consells: sigues un amateur en el que facis, repensa-ho tot, parla amb algú nou cada dia, calla i escolta, comparteix les teves idees, comença i ja ho aniràs arreglant sobre la marxa, treballa-treballa-treballa, ves a un lloc nou cada dia, sigues el 0,1% i això et donarà sempre una visió diferent de l’altre 99,9% de la gent i finalment deixa de voler tenir raó i fes bogeries.

En les preguntes finals esmenta l’existència d’una línia educativa nova basada en bona part en la creativitat anomenada “Escola Nova 21” i en la que ja hi ha diverses centres educatius a que s’hi ha sumat.

I, al final de la seva intervenció el president del Rotary Club de Terrassa, Josep Munné li lliura a la Bibiana Ballbé unes orquídies com a agraïment de la seva visita.

Enviat per: SRC | 26 febrer, 2018

Excursió a les Agulles de Montserrat


L’excursió a les Agulles de Montserrat del Rotary de Terrassa ha començat a l’aparcament dels jutjats de Terrassa on hem agafat els cotxes per anar cap a Martorell i després, per la A-2, agafar la sortida de l’Hostal del Bruc i seguir per la BP1101 en direcció a Manresa. A uns dos quilometres  hem deixat els cotxes a l’aparcament del Coll de Can Masana (avisem que en dies festius costa 4 € per cotxe i només 2 € si tens el carnet d’amics de Montserrat o estàs federat). Aquí se’ns han ajuntat dues noies del Rotary Club de Sant Cugat que ens han acompanyat durant tota l’excursió.

Hem començat remuntant la pista que surt de l’aparcament i que porta fins al Coll de Girló on  hi ha un excel·lent mirador. Cal vigilar en no agafar cap trencall dels que trobem a la nostra mà dreta fins que traspassem una tanca de fusta. Poc després trobem un camí ample que baixa a mà dreta i que no agafem i poc més endavant una bifurcació amb unes senyals indicadores que ens marquen el camí que surt a la nostra dreta en direcció al Refugi Vicenç Barbé. L’altra opció ens portaria a la Roca Foradada.

El camí que seguim és estret i ombrívol i va regirant cap a la nostra esquerra fins que, després d’una lleugera pujada entre el rocam, arribem just a sota de la Roca Gran de la Portella on trobem l’inici de la Canal de la Portella que puja força dreta tot i l’ajuda d’alguns graons de pedra i fusta que faciliten el pas.

Un cop dalt el camí segueix per un bonic bosc d’alzines mentre que en un revol podrem veure ja el refugi al davant rodejat de les imponent Agulles de Montserrat. Seguim fins el refugi Vicenç Barbé que data dels anys 60 i està molt ben conservat per esmorzar al reu redós.  Els qui han volgut han pogut fer una tallat al mateix refugi.

Ja tipus hem continuat el camí que surt per sobre del refugi fins que arribes a un collet on la vista de la segona part de les Agulles de Montserrat és espectacular. Aquí recomanem agafat un petit caminet que hi ha a la dreta i que porta a un mirador que encara permet gaudir d’una vista més complerta del conjunt.

La tornada l’hem fet seguint exactament el camí que ens havia dut aquí, retornant pel refugi, la canal de la Portella i de nou arribar a la pista que ens porta a coll de Girlò. Al coll hem agafat un camí que surt a mà esquerra i que porta a les runes de Sant Pau Vell i del Castell de la Guardia i des d’on es pot apreciar molt bé una part de la Regió de les Agulles i la Roca Foradada de Montserrat.

Finalment hem retornat a l’aparcament per tornar a Terrassa abans de les 2 del migdia i amb la satisfacció d’haver vist un dels racons més espectaculars de Montserrat.

     


Un any més el Rotary Club de Terrassa organitza el tradicional Curs d’Art de la mà del professor i soci Àngel Morillas.

Aquest any el XVI CURS D’INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DE L’ART I EL PATRIMONI DE LA UNESCO està dedicat a “La Ruta de les Espècies” i les sessions es fan de 7 a 9 de la tarda, durant els dimecres del mes de febrer a la seu del Club del Mar, al carrer de la Unió, 4 interior.

La Ruta de les Espècies va servir d’enllaç entre les grans civilitzacions d’Europa, Àfrica, Índia i Orient durant més de 2.500 anys. Petites embarcacions àrabs, joncs xinesos, galeres portugueses i espanyoles van navegar per una extensa xarxa de ports situats estratègicament, que arribava fins a les illes de les Espècies al Sud-est Asiàtic, i que en altres temps va ser l’únic proveïdor de la nou moscada, la canyella i el clau, entre d’altres.

L’adquisició d’aquestes espècies va provocar a Europa grans projectes marítims d’exploració i conquesta d’aquells territoris llunyans. Punts importants d’aquesta ruta varen ser: les illes Moluques i les illes de Java i Sumatra a Indonèsia; els regnes de Sukhotay i Ayuttaya i les ciutats del Triangle d’Or, Chiang Mai i Chiang Rai a Tailàndia; els regnes d’Anuradhapura, Sigiriya i Kandy amb el port de Galle a Sri Lanka; els ports de Madras i Goa, el regne Mysore i la regió de Ferala, punts fonamentals de les espècies a l’Índia del Sud.

Per els qui desitgin conèixer els detalls del temari del curs poden adreçar-se a l’adreça del blog del club: https://rotaryterrassa.wordpress.com/curs-art-2018/


Aquest diumenge 18 de febrer a les18:00 hores s’ha realitzat el Concert del 25è aniversari del Rotary Club de Terrassa a l’Auditori de Terrassa amb el títol “venim del nord, venim del Sud” i interpretat per l’OCT48.

Un auditori ple, del qual 150 persones han estat convidades pel Rotary Club de Terrassa, s’han emocionat amb la interpretació del concert “Venim del nord, Venim del sud” magníficament interpretat per l’Orquestra de Cambra Terrassa48 dirigida per en Quim Termens.

Venim del Nord, venim del Sud, de terra endins, de mar enllà…” diu la lletra d’una cançó que ha restat en la ment de moltes persones… i si en fem una lectura molt àmplia veiem que la humanitat realment està a tots els indrets, i amb ella la necessitat humana de l’expressió com a comunicació i exteriorització de sentiments i sensacions.

Ha estat un viatge sonor per l’esperit nòrdic, la tradició musical del Caucas o la dels grans viatgers romanesos passant per sons africans, xinesos o de tradició llatinoamericana amb un repàs d’autors com el noruec Eduard Grieg, el xinès Zhou Long, el nigerià Fella Sowande, el georgià Sulkham Tintsadze, l’hongarès Béla Bartók i el costa-riqueny Vinicio Meza.

Un programa on la música ens mostra quelcom que ens uneix: la necessitat humana de l’expressió, un valor fermament defensat per els principis rotaris d’arreu del món, una organització que com diu el títol d’aquest concert també ve del nord, del sud, de terra endins i de mar enllà ja que és present en tots els racons dels 5 continents.

Com és habitual en tots els actes del Rotary Terrassa s’ha aprofitat el concert per fer una recapta solidaria dedicada a la zona d’Anantapur a l’Índia, on fa poc que vàrem inaugurar una escola conjuntament amb la Fundació Vicenç Ferrer. Tot i que manquen recollir les aportacions de la fila zero ja podem afirmar que s’han recollit més de 1.000 €.

Al finalitzar el concert, que ha comptat amb la presència dels regidors: Xavier Garcia, Regidor de Relacions Institucionals, Observatori Econòmic i Social, Premsa, Imatge i Comunicació i Miquel Samper, s’ha obsequiat a tots els assistents amb un berenar amb galetes i vi bo.

En el discurs del president del Rotary Terrassa, Josep Munné, ha dit que “el títol d’aquest concert és molt adient, doncs també nosaltres som a tot arreu. El Rotary Club és una organització internacional que agrupa mes de 1.200.000 socis arreu del món. El seus membres treballem cada dia per un món mes just, solidari i equitatiu. Independentment de creences polítiques, religioses o culturals el nostre focus objectiu és el benestar de les persones i el seu desenvolupament”.

   


El Rotary de Terrassa ha tingut, aquests dimarts 13 de febrer, com a convidada a la Maria Teresa Alsina Cornellana, directora de les botigues BonÀrea que, en el decurs d’un sopar-conferència, ha explicat el model d’èxit de la Corporació Alimentària de Guissona què, en àmbits generals, es considera com un model d’èxit ja que a més de generar ocupació du riquesa al territori mitjançant la venda de productes locals a uns preus econòmics.

Ha començat amb un vídeo corporatiu de la Corporació Alimentària de Guissona per introduir-nos en una breu ressenya històrica de com es va crear aquesta empresa i com s’ha anat desenvolupant en els darrers anys fins a convertir-se en un model únic al nostre país.

  • A Catalunya l’activitat ramadera és un dels principals sectors econòmics i tant pel volum de vendes com per la seva aportació al PIB i la Corporació Alimentària de Guissona està considerada la segona empresa del sector càrnic a Espanya.
  • Als anys 50 es va produir el fenomen de la primera mecanització del camp, fet que va permetre als pagesos poder dedicar part del seu temps a activitats ramaderes.
  • En Jaume Alsina Calvet veterinari i fill d’un agricultor important de Guissona, juntament amb uns amics, va fundar la Cooperativa Agropecuària de Guissona l’any 1959 amb l’objectiu d’impulsar la ramaderia intensiva en una de les zones més deprimides de Catalunya i que patia la despoblació.
  • L’any 1962 van crear la Caixa de Guissona amb la intenció de captar els estalvis dels socis i poder-los oferir els crèdits necessaris per la creació de granges i l’adquisició de maquinària agrícola i matèria primera. També van crear els primers escorxadors propis i la comercialització dels productes a mercats locals del seu entorn més proper.
  • L’empresa va créixer fins a marcar les pautes del desenvolupament de la seva zona d’influència i va impulsar que els seus socis optessin per un monocultiu de secà orientat al pinso.
  • L’any 1971 van començar les obres del centre “La Closa” i al 1975 ja van començar l’elaboració de productes càrnics propis, fet que els va permetre ampliar el seu mercat alhora que creaven més llocs de treball.
  • A mitjans dels 90 la direcció de l’entitat va crear una secció de botigues de franquícia: les Àrea de Guissona, on ja podien comercialitzar els PLS (productes de lliure servei). El 1999 es va crear la Corporació Alimentària de Guissona (CAGSA) ampliant el catàleg de producte propis. En l’actualitat es pot afirmar que el model de negoci és únic al país ja que ofereix un cicle productiu complert que va des de la terra fins a la comercialització del producte de consum final.

La Maria Teresa Alsina Cornellana com a directora de les botigues BonÀrea ha ofert algunes dades significatives: actualment tenen 468 botigues en 264 poblacions i en elles es comercialitza el 80% de la producció càrnica, dedicant un 6 % a l’exportació. D’aquestes el 80% estan ubicades a Catalunya i un 12% a l’Aragó. El grup disposa de 82 Agrocentres que recullen la producció agrícola i fan pinso, 50 benzineres, 5 restaurants bufet i Caixa Guissona a més d’altres instal·lacions de serveis socials. La seva facturació és de 1.543 milions d’euros amb 4.000 treballadors, dels quals 1.200 són ramaders.

Sobre el futur ens ha avançat que les seves previsions és seguir creixent un 5% anual amb l’obertura de 35 a 40 tendes l’any i crear un nou gran centre alimentari a Épila (Saragossa)  amb una inversió d’uns 400 milions d’euros i que els permetrà accedir als mercats del llevant, centre i nordoest d’Espanya. El nou model de franquiciats que busquen per les botigues BonÀrea és d’autònoms gestors on a canvi de no tenir que aportar capital si que es demana una forta implicació personal i una important presencia en el territori on s’instal·li la botiga.

En les preguntes finals ha explicat que en gran percentatge sempre s’han autofinançat amb un endeutament molt baix gràcies en part al model inicial de la cooperativa i al fet de que el 90% de la producció la cobren al comptat precisament per tenir una xarxa pròpia de botigues.

Com a punt feble ha destacat que es troben exposats a possibles escàndols alimentaris que es poguessin produir i que afectessin al comportament dels consumidors i en aquesta línia destaca que la Corporació té uns equips propis de veterinaris a les seves instal·lacions que donen servei a tots els seus associats per tal de garantir l’acompliment de totes les normes de sanitat més estrictes i que a més passen auditories internes i externes de forma continuada.

Al final de la seva intervenció el president del Rotary Club de Terrassa, Josep Munné i el tresorer del Club Sebastià Codina han lliurat a la Maria Teresa Alsina un ram de flors com a agraïment de la seva visita.

« Newer Posts - Older Posts »

Categories