La catedràtica d’Antropologia Física, de la Universitat Autònoma de Barcelona Assumpció Malgosa a realitzat una conferència titulada Les Fosses de la Guerra Civil, 80 anys desprès en el Rotary Club de Terrassa.
Especialitzada en l’estudi de l’antropologia històrica i de la historia antiga, des del 2006 va començar a participar en diversos projectes d’exhumació de fosses entre les que es troben les actuacions realitzades a Terrassa, tant al cementiri de la placa vella com en el de la Seu d’Ègara.
Destaca que s’utilitzen les mateixes metodologies tant en restes recents com en antigues i que la única diferencia es deu a que en les més recents normalment es compta amb més informació. Des del 2004 i com a membre del Comitè Tècnic per a la Recuperació i la Identificació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista treballa en les fosses de la guerra civil com a servei a la societat.
En paraules seves “aquest és un tema que encara no s’han tancat, anys desprès” i cal tenir en compte que existeixen fosses en tot el territori espanyol, malgrat que des del 2012 no s’actualitzin les dades que depenen del govern central.
Destaca que des de la ONU es vagi crear el 1996, el Grup de treball sobre desaparicions forçades o involuntàries i que des d’altres països com l’Argentina també hi hagi grups treballant-hi. A Espanya existeixen varies iniciatives remarcables però, malgrat que s’han obert diferents fosses, de seguir en el ritme actual en els propers 20 anys només s’haurà exhumat el 10% de les fosses reconegudes.
A Catalunya disposem d’una llei pròpia, des del 2009, i la diferencia més significativa és que aquí l’administració se’n fa responsable de les exhumacions. La historia ens diu que a Catalunya ja es van exhumar fosses l’any 1938, amb un total de 2073 víctimes recuperades i 175 persones processades. Només a Terrassa es van exhumar 183 persones en la fossa del cementiri.
Actualment a Catalunya hi ha detectades 345 fosses de les que s`han obert poc més de 10 i en elles no sempre ha estat possible fer identificacions positives, tot i que en totes les restes s’apliquen tècniques d’antropologia genètica o de lectura del comportament dels ossos.
L’Assumpció Malgosa ha finalitzat indicant que ”malgrat que arribem 80 anys tard, les noves tècniques actuals ens poden ajudar cada vegada d’una forma més efectiva”.
Al finalitzar, el president del Rotary Josep Puy ha lliurat un ram de flors a la conferenciant tot destacant que ha estat una conferència molt impactant i de gran qualitat.
em seguit la pista a mà dreta com si anéssim a Rellinars durant una bona estona i fins que hem trobat a mà esquerra un trencall també prou ample.
que aquest any estarà dedicat a l’Europa de l’Est i que tindrà lloc tots els dimecres del mes de febrer de 7 a 9 al Club de Mar de Terrassa.
Rotary Club de Terrassa 
Comentaris rebuts