Rotary Club de Terrassa

L’excursió a començat a l’aparcament que hi ha un parell de corbes abans de la Mata, al lloc conegut com el revolt del Roure Escurçoner. D’aquí hem baixat per un xaragall fins a la llera de la riera on precisament es troba l’exemplar de roure Martinenc que dona nom a aquest indret. Un lloc on hem fet una breu parada perquè l’expert en botànica, en Manel Vives, ens fes una explicació sobre les diferents varietats de roures que podem trobar a Catalunya i més concretament sobre el Roure de Fulla Gran que és el que conforme majoritàriament el bosc que avui anàvem a visitar.

Just una mica a l’esquerra comença un cami en pujada que s’endinsa ja en el bosc de roures. El camí entapissat de fulles puja però no és una pujada massa forta i cal estar atent a la nostra esquerra per no perdre’ns a l’altra banda d’un petit torrent la gran entrada rodona de l’avenc de les Teixoneres. El camí segueix aquest torrent i de cop arriba un punt que fa una forta giragonsa a la dreta. Compte en no agafar un camí més estret que continua vorejant el torrent. Ara l’espectacle del bosc de roures és encara més magnífic i entre els arbres a la dreta s’hi pot observar la Mata.

Continuem pujant fins arribar a una nova giragonsa ara a l’esquerra que ens porta a una carena coneguda com l’esquena d’ases i que ens permet una excel·lent vista a la dreta del Sot de la Bota, una vall on també hi ha bonics roures. El camí passa per sota d’unes roques conegudes com el Bolet i torna a giravoltar ara a l’esquerra i més endavant a la dreta en la zona del Revolt de la Guineu. Finalment ens porta a un mirador natural de roca que em aprofitat per esmorzar-hi. Desprès hem continuat una mica més amunt i dins del bosc que queda a la dreta el Manel Vives ens ha portat a visitar l’únic exemplar de Faig que hi ha al Parc.

Un gran faig de 60/70 anys que és una autèntica raresa i que si us hi fixeu veureu que presenta un niu de picasoques en el seu tronc. Uns brètols hi ha posat les seves inicials però per sort l’arbre sembla ben sa. Desprès hem baixat per una drecera que s’agafa prop d’on hem esmorzat i hem tornat als cotxes refent part del camí que havíem fet en la pujada. Una bonica sortida que només li ha faltat una mica de sol per ressaltar els colors grocs i torrats dels roures.