Rotary Club de Terrassa

àngel castiñeira

En el plenari del dimecres dia 29 d’abril, el Rotary Club de Terrassa ha comptat amb la presencia del doctor Àngel Castiñeira Fernández, que ens ha parlat sobre els “aspectes sociològics i socials de l’actual crisis”.

El Sr. Àngel Castiñeira és el director de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica i l’actual director del departament de Ciències Socials d’ESADE, a més de ser doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona.

La seva intervenció va començar explicant-nos que, segons les dades obtingudes d’uns estudis que cada any es realitzen sobre els valors en diferents àmbits de la nostra societat, aquests ens presenten una societat actual basada en el benestar i poc preparada per enfrontar-se a una crisis tant forta com l’actual.

Segons les seves paraules, és cert que cap altra país al món ha sofert en tant poc temps un seguit de canvis com el que ens ha tocat viure a nosaltres: la situació de la dona en el món del treball, la pèrdua de pes de l’església en una societat laïcista i la conseqüent pèrdua de certs valors morals, els canvis polítics que ens han dut a una democràcia i a l’autonomia, la irrupció de la immigració d’altres països, la integració de cultures, etc…

Tot això ha afectat de forma molt forta a 4 institucions diferents: la família (que ha deixat de ser un model únic i s’ha convertit en múltiples models alguns poc estructurats), l’escola (que ha sofert molts canvis, però que viu una situació difícil), el treball (que a passat a patir una generació de joves sense cultura de l’esforç, amb poques ganes de formar-se, amb altes rotacions, baixa productivitat, absentisme,…) i l’església (que està sota mínims).

Tot això ha dut a les persones a un procés d’individualització, on el més important és el jo, l’autorealització, l’autonomia personal i l’orientació a gaudir del present . El ho veig, ho vull i ho tinc, sense esforç ha estat una realitat perquè els anys de bonança han premés viure aquest miratge. Ha desaparegut la figura del militant i ha aparegut la del voluntari i això ha produït una “societat líquida” en comptes de la “societat sòlida” en la que es basava la nostra manera de ser.

I aquesta individualització ha porat a d’individualisme i ha produït una atomització de la societat en que s’han destruït els vincles socials. S’ha exaltat el jo i ens hem allunyat del nosaltres, del col·lectiu. I a tot això hi hem d’afegir la irrupció de nous agents, com l’impacta dels mitjans de comunicació, la industria de l’oci, el món d’Internet, etc… que a més són molt difícils de controlar.

Així els valors dels Joves han canviat i han anat en augment la importància de l’hedonisme, del consum, del materialisme, de la immediatesa, els joves volen viure al dia i no toleren la frustració. Han anat a la baixa valors com la cultura de l’esforç, l’abnegació, la solidesa ètica, el compromís,…

Avui Catalunya ha perdut trets que li eren identificatius, avui a la nostra societat els valors ja no són materials, els joves donen molta importància al temps lliure, a l’oci, i com que per la nostra evolució estem ja en una fase post-industrial ens trobem en una situació diferent de la de la resta d’Espanya i això ens pot afectar davant d eles conseqüències de la crisi o de les crisis que, segons el Sr. Castiñeira s’estan produint a l’hora. Crisis financera, crisis econòmica, crisis immobiliària, etc… i en conseqüència crisis en el sector social que és la que produirà directament el patiment de moltes persones (acomiadaments, jubilacions anticipades, eros, …). I aquesta afectarà als sectors més vulnerables, als joves, a les dones, a la gent gran en edat laboral, als immigrants, tot i que aquests han demostrat ser capaços de sortir-se’n millor que altres col·lectius. La crisis pot produir una caiguda de la classe mitjana i l’anomena’t efecte “Cayenne”, ja està demostrant el principi del fi d’una part dels que han estat vivint per sobre de les seves possibilitats. Tot això produirà una forta tensió a nivell personal, familiar, a les empreses, als governs, …

I els joves seran els que ho passaran més malament, segut a que no saben viure en l’austeritat i no estan preparats per tolerar la frustració, no els hem educat en aquest sentit i d’això tots en tenim una mica la culpa. En canvi les persones de mitjana edat que ja han viscut temps difícils estan més preparades per estrènyer-se el cinturó. La crisi fonamentalment a produït que un valor fonamental estigui de baixa i aquest és la pèrdua de confiança i com que la confiança no és pot comprar, aquesta costarà molt de recuperar.

Es cert que la crisis també ha produït efectes positius, com la baixa rotació del personal a les empreses, la millora de l’absentisme o un consum més responsable de les famílies i que a vegades a la societat li cal un cop ben fort perquè reaccioni i canviï.

“un puja a la muntanya abans amb el cap que amb els peus” i avui és més necessari que mai saber on anem, tenir objectius clars, preveure que fer quan sorgeixin dificultats, ajudar al qui no pugui seguir el pas que cal marcar i tot això és impossible sense una societat amb líders forts, que sàpiguen parlin entre ells en diferents àmbits (administració, empreses, treballadors, etc…). Avui , més que mai, fa falta diàleg i objectius comuns i no ens ajudaran els governs folklòrics que no tenen objectius clars.

Des del Rotary Club de Terrassa volem felicitar al doctor Àngel Castiñeira per la magnifica exposició de la seva dissertació.