Enviat per: SRC | 30 Mai, 2009

Sortida a les Refardes (bis)


Montcau al fons

Montcau al fons

El darrer dissabte l’excursió del Rotary es va fer a les Refardes però, malauradament, no es van poder obtenir fotografies de la sortida. Com que no hi vaig poder anar, aquest cap de setmana he repetit la sortida amb el meu fill i us adjunto uns quantes fotos d’una zona que és bonica i molt desconeguda. La caminada comença agafant el trencall que trobem passat el kilòmetre 19 de la carretera de Mura i que ens porta a la casa de La Vall, avui deshabitada. Deixem el cotxe i comencem la caminada tot agafant el segon camí que trobem a mà dreta un cop passada la casa i que ens portarà al Coll de Creu Gener, des don gaudirem d’una excel•lent vista de la serra de les Garses que és la que vorejarem al llarg de l’excursió. El camí fa una baixadeta cap al Torrent de la Font del Jueu i desprès de passar uns bonics camps de blat arribem al pantà de les Refardes, ple fins d’alt i que subministra aigua al Torrent. Agafem el camí que trobem a mà dreta i que ens porta a la masia de les Refardes, habitada i on fan cultius ecològics.

Tornant una mica enrere travessem el rierol i tornem a trobar cel camí carreter que havíem deixat just davant del pantà. El camí va seguint el rierol i ens porta fins arribar a una carretera que seguirem a mà esquerra fins trobar un nou torrent. Cal travessar un pont i seguir el camí que pel Torrent de la Vall torna en direcció cap on em deixat el cotxe. Aquesta vall és especialment bonica ja que ens acompanyarà la vista del Montcau i la Falconera, a més d’uns camps de roselles que fan del la passejada una delícia. El camí no té cap dificultat i ens portarà sense problemes de nou a la casa de la Vall on hi havíem deixat el cotxe.

refardes2 torrent de la font del Jueu pantà de les Refardes Masia de les Refardes Torrent de la font del Jueu Casa de La VallCamí de la Serra de les Garses una zygena una clossianaColl de Creu Gener

Enviat per: SRC | 26 Mai, 2009

Conferència projecte Ictineu 3


ictineu 3

ictineu 3

Iniciada la presentació pels enginyers del Institut Ictineu, el senyor Forés i la senyora Paradeda, varen fer una síntesi de la història de l’exploració submarina i dels seus precedents a Catalunya. Tot seguit varen presentar el projecte de disseny, construcció i posterior explotació del submarí “Ictineu III” per a usos civils. El projecte és a càrrec d’Ictineu Submarins S.L. El nom d’Ictineu (peix en grec) s’ha posat en honor del figuerenc Narcís Monturiol (1819-1885) que va construir els primers submarins de la historia, veritablement operatius i que va batejar amb aquest nom.
Els conferenciants, grans entusiastes de la figura d’en Monturiol, varen anunciar-nos la inauguració d’una exposició sobre Narcís Monturiol i la tecnologia submarina al Museu Marítim serà la principal activitat endegada per celebrar el 150è aniversari de l’avarament del primer Ictineu. que va fer 69 immersions, al que va seguir el Ictineu II, de més eslora, que en va fer 19. La documentació que va generar i els invents que va aportar a la navegació submarina encara són actuals. Tanmateix van lamentar que a en Monturiol, “en l’àmbit internacional, no se’l reconeix prou”. Durant l’any vinent també es programaran jornades divulgatives: una exposició biogràfica de Monturiol a Figueres, una exposició itinerant i s’editaran llibres i material audiovisual.
representants ictineuEl director de Ictineu Submarins S.L., Sr. Pere Forès, ha explicat que el submarí que construeixen al Museu Marítim de Barcelona, és el primer de tipus civil de l’estat espanyol. Estarà «al servei de la societat» i farà tant missions d’urgència com científiques. És previst que estarà acabat a finals del 2009 si aconsegueixen els 400.000€, que els manquen del pressupost total de 1.500.000.
El Ictineu III tindrà capacitat per a tres tripulants i permetrà baixar a 1.200 metres de profunditat. El submarí es llogarà per a les missions que calguin, donant prioritat a emergències, com per exemple un vessament de petroli. No obstant, l’objectiu de l’aparell serà científic «per recuperar el temps perdut», ja que des de Monturiol «no hi ha hagut cap submarí científic ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol».
L’Ictineu III està concebut com un submarí que incorporarà materials i tecnologies innovadores, així com tècniques de construcció avançades i sistemes energètics no contaminants, sistemes de gestió i control intel•ligents i últimes tecnologies en sistemes de posicionament, navegació, comunicacions i sensors. Serà un aparell de gran versatilitat, pensat per poder ésser transformat i actualitzat a mesura que avancin les innovacions tecnològiques. La capacitat de submergir-se fins a 1.200 metres el situarà entre els quinze submarins del món amb més capacitat de profunditat d’immersió. A cada immersió podran baixar tres persones, en missions de diverses hores, amb un màxim de deu hores i una autonomia de seguretat de dotze dies. La part frontal serà una cúpula de metacrilat que oferirà a la tripulació un gran camp de visió i exploració. S’equipararà amb dos braços robòtics amb 7 graus de llibertat, 1,5 metres d’abast i pinces intercanviables. Actualment ja esta feta tota l’enginyeria i s’està fabricant la carcassa de l’enginy. Podeu trobar més informació a la web: http://www.ictineu.net
Després d’un torn obert de paraules, el senyor Garriga va demanar als clubs Rotary del litoral que promoguin i ajudin a finançar la construcció de petits submarins, submergibles fins a 100 metres, especialitzats en la neteja dels fons marins de la costa catalana.

Enviat per: SRC | 24 Mai, 2009

Excursió a Sant Llorenç: Les Refardes


Pantà de les Refardes

Pantà de les Refardes


Aquest dissabte s’ha fet una nova excursió a Sant Llorenç a la zona de les Refardes i la Serra de les Garses.

Enviat per: SRC | 17 Mai, 2009

Visita del Monestir de Pedralbes


claustre5

claustre gòtic

Com a cloenda de la conferència realitzada en el Club, un grup de 23 rotaris i acompanyants hem realitzat una visita guiada al Monestir de Pedralbes, que ens ha permès gaudir d’aquest impressionant monestir femení, sota l’experta guia de l’Anna Castellano-Treserra.
Podeu gaudir d’un recull fotogràfic a l’apartat sortides d’aquest mateix bloc.

Enviat per: SRC | 15 Mai, 2009

Conferència de districte a Badalona


Conferència Badalona

Conferència Badalona

Aquest cap de setmana s’està realitzant la Primera Conferència del recentment creat Districte 2202 de Rotary internacional a Badalona.
Del 15 al 16 de maig es desenvolupen unes jornades que ens permetran fer un repàs exhaustiu de com ha estat aquest curs 2008-2009.
A més dels actes protocol·laris i sessions de treball també hi ha un espai per visitar una de les ciutats més importants de l’època romana, la vella Baetulo. Adjuntem programa Programa I Conferencia 2202

joan majo1 francesc cruellas projectes clubs projectes i sebastià projecte shelterbox mosaic casa dofins venus baetulo ajuntament badalona sopar amistat1 sopar amistat2 sopar amistat actuació


Destaquem de la primera jornada la conferència de Joan Majó, l’exposició dels projectes dels clubs, la visita a la baetulo romana (casa dels dofins) i el sopar de germanor amb les actuacions d’Oriol Saña trio i Habaneres del Maresme.


anna castellano-treserras

anna castellano-treserra

ANNA CASTELLANO-TRESSERRA, doctora en Història Medieval per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l’any 1999 ocupa la plaça de Conservadora en Cap del Museu Monestir de Pedralbes-Museu d’Història de Barcelona.

Retalls de la història d’un monestir femení: El Monestir de Santa Maria de Pedralbes (1326-2009)

En la seva exposició ens ha explicat la història del monestir de Santa maria de Pedralbes des de la seva fundació al 1326 fins el dia d’avui convertit en museu i ho ha fet repassant els tres períodes més representatius dels seus 800 anys d’història, a partir de la personalitat de les dones que els van liderar i de les obres d’art que ens han deixat.

La primera dona que cal destacar és la reina Elisenda de Montcada, quarta esposa del rei Jaume II i fundadora del monestir. A ella li devem que el monestir estigui des de la seva fundació (1326) lligat amb la societat civil, gràcies a l’acord amb el Consell de Cent i que s’ha perpetuat al llarg del anys fins avui amb l’Ajuntament de Barcelona. Aquest lligam l’ha ajudat a que el monestir hagi tingut sempre continuïtat i hagi pogut conservar els seus arxius i bona part de les seves obres d’art.

anna castellano2

lliurament d'un obsequi

Elisenda pertanyia a llinatges il·lustres catalans ja que era una Montcada i també una Pinós i això li va permetre estar sempre en contacte amb la cort i disposar d’un gran patrimoni que va dedicar en part a dotar al monestir en la seva fundació. Fervent seguidora del Franciscanisme, li va tocar viure en una època històrica marcada per l’expansió de Catalunya en el Mediterrani.

La seva tomba ens mostra una doble faceta, pel cantó del claustre la podem veure representada com a monja i pel cantó de l’església com a reina. En el monestir, que va ser durant molts anys la seva casa, hi va crear un primer cercle de poder amb l’entrada de les dames de la noblesa i un segon amb les de l’alta societat civil.

capella S.Miquel

capella S.Miquel

De la seva època podem destacar la capella de Sant Miquel, que és la joia del monestir i que representa els valors típics dels franciscans, tot i una curiosa influencia italiana que li dona un cert misteri de qui la va fer. D’aquesta època gòtica destaquem la sala capitular, la part inferior del claustre i diverses talles.

La segona època (S. XVI) la caracteritza l’abadessa Maria d’Aragó, filla de Ferran el Catòlic i coincideix en el moment històric de la unió de les dues corones. Amb ella entren noves famílies, pertanyents al regne de Castella, el que provoca certa pugna de llinatges en la que s’imposa les que estan al costat de la filla. Ella, a més, és Agustina i aquest fet fa que s’accentui una nova religiositat al monestir. A la seva època li devem el dormidor, les cel·les de dia, el tercer pis del claustre, la torre de Sant Rafael,…

La tercera època (finals del S. XIX) està marcada per Eulàlia Anzizu, neboda d’Eusebi Güell, prohom català que la va dotar d’una gran dot amb la que va engegar grans reformes al monestir. Va decidir treure tots els retaules barrocs de l’església i els va substituir per altars neoclàssics que malauradament van desaparèixer durant la guerra civil i també va ser la creadora del primer museu del monestir.

Val la pena remarcar que els seus estudis sobre el monestir els va poder fer gràcies ha que va poder ser una de les poques persones en accedir als arxius que no són accessibles pràcticament per ningú, tot i que actualment hi ha un projecte que els permetrà digitalitzar. Totes aquestes explicacions es complementaran amb la visita que farem al monestir aquest cap de setmana.

Enviat per: SRC | 8 Mai, 2009

Conferència i visita al Monestir de Pedralbes


claustre monestir

claustre monestir

El dia 12 de maig ens visitarà la Conservadora en cap del Museu Monestir de Pedralbes, Sra. Anna Castellano-Tresserra per explicar-nos quelcom sobre la història del monestir des de la seva fundació i les activitats que s’hi programen.

El Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes és un convent de l’orde de les clarisses situat al barri de Pedralbes de Barcelona. Els seus edificis formen un notable conjunt monumental d’estil gòtic. El monestir va ser fundat pel rei Jaume el Just i per la seva esposa Elisenda de Montcada el 1326, amb la intenció que servís de lloc de retir per la reina en el moment d’enviudar, que es preveia proper per l’edat i la salut del rei.

elisenda montcada

elisenda montcada

El 1931 l’estat va declarar el monestir Monument Històric Artístic i el 1975 es va construir un nou convent a l’antic hort per tal de destinar la major part de les instal·lacions antigues al Museu-monestir de Pedralbes, que a les darreries del segle XX va passar a formar part del Museu d’Història de Barcelona. En aquest museu s’exhibeixen peces relacionades amb la vida monàstica, gairebé totes pertanyents al patrimoni de les religioses. Avui una petita comunitat de monges clarisses segueix residint al nou convent.

La presentació del dimarts servirà per preparar-nos per la visita en exclusiva que farem al Monestir de Pedralbes el diumenge dia 17 de maig. Aquestes activitats, conferència i visita creiem que poden ser molt interessant fer-les acompanyats de familiars i amics i per això les considerem obertes a tothom.

Gràcies a les contínues tasques de restauració i conservació i a la conversió de part del monestir en museu, el Monestir de Pedralbes és, a dia d’avui, un referent del nostre patrimoni monumental. Visitar-lo és com fer un apassionant viatge en el temps.

Enviat per: SRC | 5 Mai, 2009

XIII edició del premi Joves per Terrassa


XIII Edició 2009

XIII Edició 2009

El dijous dia 7 de maig es va fer una roda de premsa de presentació de la tretzena edició del premi “Joves per Terrassa”, que com cada any convoca el Rotary Club de Terrassa. L’objectiu és premiar la realització de projectes presentats pels joves terrassencs que estiguin orientats a afavorir el desenvolupament social i cultural de la nostra societat, i en especial, del mateix món dels joves.

Des del Rotary entenem que hi ha un gran nombre de joves que, en contrast amb els camins fàcils que la societat els sol proposar, dediquen les seves il•lusions i moltes hores de treball a contribuir a fer una societat més lliure, justa i pròspera. Tanmateix, tot i la tenacitat que sol caracteritzar els joves, a vegades els seus projectes no compten ni amb el suport institucional i moral que es mereixen, ni amb els recursos econòmics suficients, ni amb l’assessorament tècnic que caldria per portar-los a bon port. Per contribuir a superar aquestes mancances, el Rotary Club de Terrassa va instituir aquest premi, de 6.000 €, que cada any fa un reconeixement públic i aporta recursos econòmics a iniciatives promogudes per joves, de15 a 26 anys, del nostre entorn. Les propostes de les candidatures s’adreçaran a Rotary Club de Terrassa, Ctra. Montcada, 19 – 08221 Terrassa, o per mail, a rotary@terrassa.net, preferiblement en format electrònic (word o pdf), fins el proper 15 de juny de 2009.

patrocinadors

patrocinadors

El proposant haurà de fer constar el seu nom, la seva adreça, telèfon i els mèrits que considera que reuneix la candidatura, i documentar-los en la mesura possible, omplint una fitxa que es pot demanar a la mateixa adreça mail o descarregar-la en el fitxer pdf que hi ha al final d’aquest article.
El veredicte del jurat, que serà inapel•lable, es farà públic el dia 31 de juny de 2009, data en que, en el transcurs d’un acte públic, s’atorgarà la concessió formal del premi, amb la presencia dels patrocinadors: Caixa d’Estalvis de Terrassa i El Corte Inglés; dels socis del club, dels representants de la premsa i d’altres convidats.

Aquí us podeu descarregar les bases del concurs en pdf: llibret joves per terrassa 2009

rodapremsa1 rodapremsa2 rodapremsa4 rodapremsa5


àngel castiñeira

àngel castiñeira

En el plenari del dimecres dia 29 d’abril, el Rotary Club de Terrassa ha comptat amb la presencia del doctor Àngel Castiñeira Fernández, que ens ha parlat sobre els “aspectes sociològics i socials de l’actual crisis”.

El Sr. Àngel Castiñeira és el director de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica i l’actual director del departament de Ciències Socials d’ESADE, a més de ser doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona.

La seva intervenció va començar explicant-nos que, segons les dades obtingudes d’uns estudis que cada any es realitzen sobre els valors en diferents àmbits de la nostra societat, aquests ens presenten una societat actual basada en el benestar i poc preparada per enfrontar-se a una crisis tant forta com l’actual.

Segons les seves paraules, és cert que cap altra país al món ha sofert en tant poc temps un seguit de canvis com el que ens ha tocat viure a nosaltres: la situació de la dona en el món del treball, la pèrdua de pes de l’església en una societat laïcista i la conseqüent pèrdua de certs valors morals, els canvis polítics que ens han dut a una democràcia i a l’autonomia, la irrupció de la immigració d’altres països, la integració de cultures, etc…

Tot això ha afectat de forma molt forta a 4 institucions diferents: la família (que ha deixat de ser un model únic i s’ha convertit en múltiples models alguns poc estructurats), l’escola (que ha sofert molts canvis, però que viu una situació difícil), el treball (que a passat a patir una generació de joves sense cultura de l’esforç, amb poques ganes de formar-se, amb altes rotacions, baixa productivitat, absentisme,…) i l’església (que està sota mínims).

Tot això ha dut a les persones a un procés d’individualització, on el més important és el jo, l’autorealització, l’autonomia personal i l’orientació a gaudir del present . El ho veig, ho vull i ho tinc, sense esforç ha estat una realitat perquè els anys de bonança han premés viure aquest miratge. Ha desaparegut la figura del militant i ha aparegut la del voluntari i això ha produït una “societat líquida” en comptes de la “societat sòlida” en la que es basava la nostra manera de ser.

I aquesta individualització ha porat a d’individualisme i ha produït una atomització de la societat en que s’han destruït els vincles socials. S’ha exaltat el jo i ens hem allunyat del nosaltres, del col·lectiu. I a tot això hi hem d’afegir la irrupció de nous agents, com l’impacta dels mitjans de comunicació, la industria de l’oci, el món d’Internet, etc… que a més són molt difícils de controlar.

Així els valors dels Joves han canviat i han anat en augment la importància de l’hedonisme, del consum, del materialisme, de la immediatesa, els joves volen viure al dia i no toleren la frustració. Han anat a la baixa valors com la cultura de l’esforç, l’abnegació, la solidesa ètica, el compromís,…

Avui Catalunya ha perdut trets que li eren identificatius, avui a la nostra societat els valors ja no són materials, els joves donen molta importància al temps lliure, a l’oci, i com que per la nostra evolució estem ja en una fase post-industrial ens trobem en una situació diferent de la de la resta d’Espanya i això ens pot afectar davant d eles conseqüències de la crisi o de les crisis que, segons el Sr. Castiñeira s’estan produint a l’hora. Crisis financera, crisis econòmica, crisis immobiliària, etc… i en conseqüència crisis en el sector social que és la que produirà directament el patiment de moltes persones (acomiadaments, jubilacions anticipades, eros, …). I aquesta afectarà als sectors més vulnerables, als joves, a les dones, a la gent gran en edat laboral, als immigrants, tot i que aquests han demostrat ser capaços de sortir-se’n millor que altres col·lectius. La crisis pot produir una caiguda de la classe mitjana i l’anomena’t efecte “Cayenne”, ja està demostrant el principi del fi d’una part dels que han estat vivint per sobre de les seves possibilitats. Tot això produirà una forta tensió a nivell personal, familiar, a les empreses, als governs, …

I els joves seran els que ho passaran més malament, segut a que no saben viure en l’austeritat i no estan preparats per tolerar la frustració, no els hem educat en aquest sentit i d’això tots en tenim una mica la culpa. En canvi les persones de mitjana edat que ja han viscut temps difícils estan més preparades per estrènyer-se el cinturó. La crisi fonamentalment a produït que un valor fonamental estigui de baixa i aquest és la pèrdua de confiança i com que la confiança no és pot comprar, aquesta costarà molt de recuperar.

Es cert que la crisis també ha produït efectes positius, com la baixa rotació del personal a les empreses, la millora de l’absentisme o un consum més responsable de les famílies i que a vegades a la societat li cal un cop ben fort perquè reaccioni i canviï.

“un puja a la muntanya abans amb el cap que amb els peus” i avui és més necessari que mai saber on anem, tenir objectius clars, preveure que fer quan sorgeixin dificultats, ajudar al qui no pugui seguir el pas que cal marcar i tot això és impossible sense una societat amb líders forts, que sàpiguen parlin entre ells en diferents àmbits (administració, empreses, treballadors, etc…). Avui , més que mai, fa falta diàleg i objectius comuns i no ens ajudaran els governs folklòrics que no tenen objectius clars.

Des del Rotary Club de Terrassa volem felicitar al doctor Àngel Castiñeira per la magnifica exposició de la seva dissertació.

angel-castineira angel-castineira-i-sebastia-codina

Enviat per: SRC | 25 Abril, 2009

Excursió a la Mola (concert Coral Matadepera)


La Mola

La Mola

La sortida d’aquesta setmana ha estat especial. Per primera vegada no ens ha pogut fer de guia el Raimon Sellarés i això, per si sol, ja és quelcom d’especial. I com que no teníem guia, hem decidit fer una excursió senzilla al cim de la Mola. Bé, la veritat és que l’excursió tenia un objectiu clar, que era assistir al concert de clausura de la celebració del 30 aniversari de la Coral Matadepera que es feia al cenobi del monestir de Sant Llorenç.

Hem començat l’excursió al costat dels dipòsits i hem pujat pel conegut camí del monjos. Una mica més amunt del planet que és on ja es veu a tocar el cim de la Mola, ens hem desviat a la dreta, cap a la Font del Saüc. lamola10Aquesta és la font que queda més amunt del massís i avui donava un bon doll d’aigua ben fresca. Al costat de la font i en un rocam, amb unes vistes magnífiques de la Vall Freda i la carena de la Roca Foradada, tot albirant-se al fons la silueta de la “màquina de tren”, hem esmorzat.

De la font hem tornat una mica enrere pel mateix camí i de seguida hem pujat cap a la Mola per la canal de la font del saüc. Hem arribat al monestir just a temps per fer un tallat i agafar lloc a l’església per gaudir d’un concert molt ben cantat, amb estones entranyables i que ens han portat a la memòria bells records.

Felicitats del Rotary Club de Terrassa a la Coral Matadepera pel seu 30 aniversari i que per molts anys ho puguin seguir celebrant. La tornada ha estat pel mateix camí dels monjos i hem arribat, sense cap incidència, als cotxes a dos quarts de dues.

lamola2 lamola3 lamola9 lamola5 lamola4 lamola7 lamola6 lamola11 lamola8 lamola12 lamola13 lamola14 lamola15

« Newer Posts - Older Posts »

Categories